CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Re: CL juliol'17- enquesta de les lectores
Ja he votat i crec que ja tenim el llibre guanyadoe. He fet una mica de trampa perquè en realitar hagués votat el de la Dolores Redondo i un altre empat, però com que sortia el llibre que havia votat el principi doncs he escollit l'opció que no causava més mals de cap
Ja tenim llibre doncs?
Ja tenim llibre doncs?
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2123
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL juliol'17- enquesta de les lectores
Sembla que sí! El que està clar és que tots ells valen molt la pena de ser llegits, oi?
Abraçades,
Anna Maria
Abraçades,
Anna Maria
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Re: CL juliol'17- enquesta de les lectores
Doncs ja tenim llibre . Aquest crec que em serà fàcil trobar-lo a la llibreria d'aqui
Re: CL juliol'17- enquesta de les lectores
siii ja tenim llibre!!
ara canvio la primera entrada
ara canvio la primera entrada
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2123
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Ametista... m'ha fet gràcia la temporització lliure... encara no he pogut seguir mai una de les temporitzacions que pacientment has posat
Ja l'he demanat a la biblio!
Abraçades,
Anna Maria
Ja l'he demanat a la biblio!
Abraçades,
Anna Maria
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Re: CL juliol'17- enquesta de les lectores
Coi, la que s'ha liat aquí i jo sense rebre cap notificació!!!
De fet, he entrat ara al fil perquè pensava que era estrany que ningú digués res... Aix!
Em sembla bé l'elecció i perdoneu el meu mutisme, però és que no us sentia cridar-me.
Crec que et confons de llibre, aquest que deia jo és nou de fa pocs mesos i no hi ha cap pel.lícula...
De fet, he entrat ara al fil perquè pensava que era estrany que ningú digués res... Aix!
Em sembla bé l'elecció i perdoneu el meu mutisme, però és que no us sentia cridar-me.
Martina20 ha escrit:També he votat. Aquest cop el "todo esto te daré". El que em feia , menys gracia justament és el que està guanyant pq fa uns anys vaig veure la peli i me'n recordo bastant. Però no importa! El llegiré igualmemt si és el que guanya
Crec que et confons de llibre, aquest que deia jo és nou de fa pocs mesos i no hi ha cap pel.lícula...
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Ai, ara t'he entès, deies la pel.lícula de "El color porpra", no de "Todo esto te daré". Estic una mica empanada.
Per cert, m'agrada que hagi costat tant decidir i que us hagin motivat les meves eleccions ;)
Per cert, m'agrada que hagi costat tant decidir i que us hagin motivat les meves eleccions ;)
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2123
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Bones!
No passa res, Raqueleta, a mi també m'ha passat algun cop el tema de les notificacions, què hi farem!
Bé, jo ahir vaig començar a llegir el llibre, ostres, realment jo no em puc queixar de la vida que tinc...
Abraçades,
Anna Maria
No passa res, Raqueleta, a mi també m'ha passat algun cop el tema de les notificacions, què hi farem!
Bé, jo ahir vaig començar a llegir el llibre, ostres, realment jo no em puc queixar de la vida que tinc...
Abraçades,
Anna Maria
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Jo estic acabant El cuento de la criada (moooolt recomanable) i després em posaré amb aquest. Ultimament estic amb la temàtica feminista a tope
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Sabeu que us vaig dir que em feia mandra perquè feia temps que vaig veure la pelicula? Doncs m'està agradant molt. Gràcies Raqueleta per la proposta i al club que sense vosaltres ni se m'hauria passat pel cap llegir aquest llibre
Spoiler: També l'he començat... ja tens raó Anna Maria, no ens podem pas queixar de la vida que tenim
Spoiler: També l'he començat... ja tens raó Anna Maria, no ens podem pas queixar de la vida que tenim
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
que bé Martina!
jo també el vaig començar ahir i m'està agradant molt!
jo també el vaig començar ahir i m'està agradant molt!
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2123
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Bones!
Avui, vull dir ahir, vaig acabar de llegir el llibre. A veure quan tinc una estoneta i el comento, però dir-vos que m'ha agradat molt!
Abraçades,
Anna Maria
Avui, vull dir ahir, vaig acabar de llegir el llibre. A veure quan tinc una estoneta i el comento, però dir-vos que m'ha agradat molt!
Abraçades,
Anna Maria
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
jo també el vaig acabar ahir!
a veure quan trobo un momentet per comentar-lo
ah, i ja tinc la peli a punt per mirar-la!
a veure quan trobo un momentet per comentar-lo
ah, i ja tinc la peli a punt per mirar-la!
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Jo el vaig acabar fa una setmana, més o menys. Ja l'he paït i el puc comentar, falta trovar el moment. A mi també m'ha agradat molt.
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
noies ja he posat l'enquesta per dir què ens ha semblat!
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2123
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Fet!
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Jo l'he començat fa poquet, he estat mes i mig amb El cuento de la criada. De moment m'esta agradant molt també tot i que es molt trist, i ja vinc remoguda de llegit el de Margaret Atwood
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Ja l'he acabat i acabo de votar a l'enquesta. Encara he de païr el llibre per poder fer el comentari, a veure si en tornar de les vacances em veig amb cor. M'ha agradat molt, però m'ha impactat també i ha sigut una lectura dura. He trigat gairebé un mes perquè estic una mica sensible i em costava molt ara una lectura tan profunda i més aviat trista
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Noies vaig tard però aqui van els meus comentaris de la lectura de juliol.
SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL
He tardat bastant a llegir-lo i m'ha costat bastant posar en escrit tot això. El llibre toca tants temes que no sé ni per on començar: abusos, esclavatge, les bèstieses que es van fer a l'Àfrica i les conseqüències, prejudicis, racisme....
El llibre té caràcter femenins molt forts.
La Celie, és un personatge increïble, una supervivent. La seva vida és ben miserable i segueix siguent Generosa en tot, en donar amor, a perdonar i acceptar el que li dona la vida i a estar satisfeta.
La Shug és molt important ja que ajuda a la Celie en el seu camí per autorealitzar-se.
La Sofia també és un personatge tan dur... m'imaginava pobra arrencada del seus fills tants anys.....
Hi han molts moments que m'han emocionat del llibre però un especialment. Quan la Nettie, el Samuel i la Corinne arriben a Àfrica i noten una força interior que els fa anar al terra i besar el sòl que trepitgen perquè noten que aquella era la terra del seus avantpassats i que per fi, després de ser arrancats, han tornat.
No és una lectura fàcil, el plot tampoc sembla molt interessant si expliquem de que tracta i fa tot molta pena però en tot el llibre hi ha esperança i tanta felicitat al final que m'ha acabat encantant.
M'agradaria veure la pelicula... però el cert és que veuria directe el final i no tota la duresa, quan les germanes es troben i s'abracen i es queden al terra després de tants anys sense estar juntes.
Heu vist la peli? Jo la vaig veure fa mooooolts anys i no me'n recordo gaire
SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL
He tardat bastant a llegir-lo i m'ha costat bastant posar en escrit tot això. El llibre toca tants temes que no sé ni per on començar: abusos, esclavatge, les bèstieses que es van fer a l'Àfrica i les conseqüències, prejudicis, racisme....
El llibre té caràcter femenins molt forts.
La Celie, és un personatge increïble, una supervivent. La seva vida és ben miserable i segueix siguent Generosa en tot, en donar amor, a perdonar i acceptar el que li dona la vida i a estar satisfeta.
La Shug és molt important ja que ajuda a la Celie en el seu camí per autorealitzar-se.
La Sofia també és un personatge tan dur... m'imaginava pobra arrencada del seus fills tants anys.....
Hi han molts moments que m'han emocionat del llibre però un especialment. Quan la Nettie, el Samuel i la Corinne arriben a Àfrica i noten una força interior que els fa anar al terra i besar el sòl que trepitgen perquè noten que aquella era la terra del seus avantpassats i que per fi, després de ser arrancats, han tornat.
No és una lectura fàcil, el plot tampoc sembla molt interessant si expliquem de que tracta i fa tot molta pena però en tot el llibre hi ha esperança i tanta felicitat al final que m'ha acabat encantant.
M'agradaria veure la pelicula... però el cert és que veuria directe el final i no tota la duresa, quan les germanes es troben i s'abracen i es queden al terra després de tants anys sense estar juntes.
Heu vist la peli? Jo la vaig veure fa mooooolts anys i no me'n recordo gaire
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2123
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL juliol'17- El color porpra (Alice Walker)
Bones Martina,
aprofito els teus comentaris, jo tampoc havia escrit res!
ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT TOT EL LLIBRE
No sabia si era jo perquè porto uns quants llibres que em passa, però veig que a la Martina li ha passat igual. Em va costar que m'agradés el llibre i avançar en la lectura, hi havia alguna cosa però que m'empenyia a continuar. Potser el fet que la Cellie parlés no sé si amb una sinceritat desgarradora, o com molt superficialment, com si tot allò no li estigués passant a ella. Vaig desgranant coses que vaig anar apuntant:
* Com en el llibre de la Jane Austen, tot i la sinceritat costava entendre al principi els seus sentiments i relació amb la Shug. Quan parlen amb ella de sexe, però, parlen obertament. Això seu ser un fet molt espectacular per una persona que no n'ha parlat ni n'ha sentit a parlar mai. Un altre nom per al que entenc jo que és el clítoris: minino. Alguna de vosaltres ha llegit una traducció en català del llibre? Com en diuen?
* La Celie és un personatge que pateix una evolució molt gran. Primer fins i tot em feia ràbia quan al principi diu que no es queixa perquè total, serà pitjor, quan es refereix a que la Nettie es va queixar i pensa que ha acabat morta, ja que ha escapat de casa. Després, ella va veient que la seva situació no és la normal, o no ho hauria de ser, i deixa de pensar en el que diu, a dir-ho, a protestar, a fer el pas i marxar. El seu marit també sofreix una evolució, i una escena que em va impactar va ser quan parlen fins a la matinada, quan es retroben. De totes maneres, em recorda molt al que s'explica que els hi passa a les dones maltractades, aquest mecanisme de defensa de pensar que "és normal, de que m'ho mereixo, ..." També, el fet de pegar a la muller com un fet normal, fins i tot necessari perquè la vida conjugal i domèstica sigui l'adequada. Això tampoc és tant antic, i encara hi ha uns rols molt marcats en general a la nostra societat, suposadament avançada. Ai, aquest ADN que tenim que no ens el traiem ni amb aiguarràs...
* Quan es queda embarassada, quan li ve la regla... no en sabia res. Això no és tan estrany, per desgràcia. Ma mare quan li va venir la regla, als 11 anys (ara en té 75), no sabia el que era, es va espantar al veure sang. A sobre la iaia no hi era i la meva besàvia li va dir que es posés un "panyo" i que sa mare quan vingués de treballar ja li explicaria. Per altra banda, recordo que una dona que està a la residència on treballava jo (compteu amb uns 85 anys, més o menys) em va explicar que en el seu primer embaràs no se'n va adonar fins que estava de 3 mesos. Jo li vaig preguntar si no trobava estrany que no li vingués la regla, i ella va dir "vés,..." ho va saber perquè va anar al metge al trobar-ser malament.
* Un fet curiós, que els noms del pare, el marit, no surtin. És una història basada en un fet real?
* El fet de posar-se pantalons i confeccionar-ne com una metàfora de la rebel·lió, de dir "aquí em poso els pantalons i mano jo", d'agafar les regnes de la pròpia vida. Se'n posa ella i els fa per les dones de la seva família, per dir-los a elles que també ho facin. O també, en la seva relació homosexual amb la Shug, de ser el membre "masculí" de la relació?
* Les cartes que llegeix de la Nettie, quan coneix els fills que li van prendre a sa germana la Celie, com conviu amb els pares adoptius, com marxen de missioners a Àfrica...
* Una realitat: els blancs vam anar a envair aquestes zones de l'Àfrica, Amèrica... Vam aprofitar-nos (i ens aprofitem) molt de la seva terra.
* Respecte als olinkes, em va impactar que ells parlessin dels blancs com a uns essers que cada certs anys ens barallaríem entre nosaltres. Ben cert.
* Molt curiós també la versió d'Adam i Eva dels olinkes, la serp com una amiga... ah! i abans quan diuen que Jesús és blanc perquè els que han escrit la història han sigut blancs.
Finalment, dir doncs que és un llibre que m'ha agradat molt perquè m'ha tornat a ensenyar unes realitats paral·leles a la nostra, potser no m'ha encantat perquè m'ha fet sentir incòmoda a cops, no sé, una sensació estranya. Potser és que em costava empatitzar amb la forma de pensar de la Cellie...
Però finalment hi vaig entrar i és un llibre ben escrit. M'alegro d'haver-lo llegit.
Abraçades,
Anna Maria
aprofito els teus comentaris, jo tampoc havia escrit res!
ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT TOT EL LLIBRE
No sabia si era jo perquè porto uns quants llibres que em passa, però veig que a la Martina li ha passat igual. Em va costar que m'agradés el llibre i avançar en la lectura, hi havia alguna cosa però que m'empenyia a continuar. Potser el fet que la Cellie parlés no sé si amb una sinceritat desgarradora, o com molt superficialment, com si tot allò no li estigués passant a ella. Vaig desgranant coses que vaig anar apuntant:
* Com en el llibre de la Jane Austen, tot i la sinceritat costava entendre al principi els seus sentiments i relació amb la Shug. Quan parlen amb ella de sexe, però, parlen obertament. Això seu ser un fet molt espectacular per una persona que no n'ha parlat ni n'ha sentit a parlar mai. Un altre nom per al que entenc jo que és el clítoris: minino. Alguna de vosaltres ha llegit una traducció en català del llibre? Com en diuen?
* La Celie és un personatge que pateix una evolució molt gran. Primer fins i tot em feia ràbia quan al principi diu que no es queixa perquè total, serà pitjor, quan es refereix a que la Nettie es va queixar i pensa que ha acabat morta, ja que ha escapat de casa. Després, ella va veient que la seva situació no és la normal, o no ho hauria de ser, i deixa de pensar en el que diu, a dir-ho, a protestar, a fer el pas i marxar. El seu marit també sofreix una evolució, i una escena que em va impactar va ser quan parlen fins a la matinada, quan es retroben. De totes maneres, em recorda molt al que s'explica que els hi passa a les dones maltractades, aquest mecanisme de defensa de pensar que "és normal, de que m'ho mereixo, ..." També, el fet de pegar a la muller com un fet normal, fins i tot necessari perquè la vida conjugal i domèstica sigui l'adequada. Això tampoc és tant antic, i encara hi ha uns rols molt marcats en general a la nostra societat, suposadament avançada. Ai, aquest ADN que tenim que no ens el traiem ni amb aiguarràs...
* Quan es queda embarassada, quan li ve la regla... no en sabia res. Això no és tan estrany, per desgràcia. Ma mare quan li va venir la regla, als 11 anys (ara en té 75), no sabia el que era, es va espantar al veure sang. A sobre la iaia no hi era i la meva besàvia li va dir que es posés un "panyo" i que sa mare quan vingués de treballar ja li explicaria. Per altra banda, recordo que una dona que està a la residència on treballava jo (compteu amb uns 85 anys, més o menys) em va explicar que en el seu primer embaràs no se'n va adonar fins que estava de 3 mesos. Jo li vaig preguntar si no trobava estrany que no li vingués la regla, i ella va dir "vés,..." ho va saber perquè va anar al metge al trobar-ser malament.
* Un fet curiós, que els noms del pare, el marit, no surtin. És una història basada en un fet real?
* El fet de posar-se pantalons i confeccionar-ne com una metàfora de la rebel·lió, de dir "aquí em poso els pantalons i mano jo", d'agafar les regnes de la pròpia vida. Se'n posa ella i els fa per les dones de la seva família, per dir-los a elles que també ho facin. O també, en la seva relació homosexual amb la Shug, de ser el membre "masculí" de la relació?
* Les cartes que llegeix de la Nettie, quan coneix els fills que li van prendre a sa germana la Celie, com conviu amb els pares adoptius, com marxen de missioners a Àfrica...
* Una realitat: els blancs vam anar a envair aquestes zones de l'Àfrica, Amèrica... Vam aprofitar-nos (i ens aprofitem) molt de la seva terra.
* Respecte als olinkes, em va impactar que ells parlessin dels blancs com a uns essers que cada certs anys ens barallaríem entre nosaltres. Ben cert.
* Molt curiós també la versió d'Adam i Eva dels olinkes, la serp com una amiga... ah! i abans quan diuen que Jesús és blanc perquè els que han escrit la història han sigut blancs.
Finalment, dir doncs que és un llibre que m'ha agradat molt perquè m'ha tornat a ensenyar unes realitats paral·leles a la nostra, potser no m'ha encantat perquè m'ha fet sentir incòmoda a cops, no sé, una sensació estranya. Potser és que em costava empatitzar amb la forma de pensar de la Cellie...
Però finalment hi vaig entrar i és un llibre ben escrit. M'alegro d'haver-lo llegit.
Abraçades,
Anna Maria
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |