BLW, lactància etc... Com fer-ho entendre al pare?

[between]

Hola!

Encara no he parit però jo ja vaig llegint i informant-me de tot el que vindrà, i una de les coses més importants és el tema de l'alimentació.

La meva intenció es fer lactància exclusiva fins als 6 mesos i després introduir el BLW en combinació amb la lactància.
Sóc novata i no sabia gaire res de bebes, criança, lactància i molt menys del BLW! Jo em pensava que totes les criatures mengen papilles, siguin de fruita o d'altres coses. Per casualitat aquí al fòrum vaig llegir que algú comentava algo de BLW, i com que no en tenia ni idea del que era, ho vaig googlejar per saber de què anava. Baby Led Weaning.. mm què coi és això? I em vaig informar. I em va agradar.

He llegit alguns fils sobre lactància i BLW i veig que moltes teniu dificultats amb les àvies, sogres o llars d'infants pq us respectin la vostra decisió sobre com alimentar el vostre fill. Veig que la parella aneu " a una" fent front a les idees de vegades preconcebudes i/o antiquades de la societat. (O simplement, altres idees diferents de la vostra)

Però, què passa quan només sou les mares les que llegiu, investigueu, us informeu sobre els diversos temes? Llavors la vostra parella no està al dia, i quan li intentes explicar (per exemple lo del BLW), els sona massa raro, massa poc habitual, massa diferent del que s'ha fet tota la vida.
Com feu per fer pujar els marits al carro? Com feu pq estiguin igual d'implicats que vosaltres en els mètodes que penseu que seran millors pels vostres fills?

Si fos el pediatra el que li digués al meu marit que a partir dels 5 o 6 mesos pot començar a introduir aliments sòlids i que pot prescindir de les papilles, crec que s'ho creuria i ho seguiria a "rajatabla". Però si sóc jo la que li ho dic, pq m'he informat o ho he llegit.. llavors ja no té tant de pes, pq no prové d'una font professional...

Gràcies!

[GuiRit]

Hola!

No sé si sabré ajudar-te: en el cas de la meva parella (suposo que com la majoria), com que compartim afinitats, idees sobre criança (encara que sigui per sobre, perquè mai abans ens havíem plantejat com criar), maneres de viure... al final és més fàcil del que sembla.

Jo també faig LM exclusiva, volem fer BLW i a més fem collit i usem bolquers de tela... combo! Jejejej I la clau és parlar-ne com una cosa natural, no intentant-lo convèncer de res, sinó que n'aneu parlant, que si vols li suggereixis alguna lectura i per mi molt important va ser que ell pogués assistir a les classes prepart (també ha vingut als grups de lactància i postpart). Ara per sort hi ha molts pares i molt interessats. Aquests cursos els imparteixen llevadores i en el nostre cas vam tenir sort perquè tot l'equip del nostre CAP està molt més actualitzat en aquests assumptes que infermeres i pediatres. Vam sentir parlar de parts naturals, de porteig, de BLW, de lactància durant l'embaràs...

I després hi ha una cosa clara: hi ha coses en què la seva decisió potser pot tenir també pes (per exemple, els bolquers de tela, perquè els haureu de rentar els dos, bla bla) però crec que hi ha coses en què la decisió és TEVA, com la d'alletar fins quan vulguis. Teva i del teu nadó, ni de la sogra, ni de ta mare ni tan sols del pare de la criatura. Això sí, el seu suport és fonamental i clau en moments complicats com pot ser l'inici exitós de la lactància.

Per altra banda, crec que si tu t'informes tens molt guanyat: dubto que la teva parella sàpiga que durant un temps s'introduïa el menjar als 4 mesos i no pas als 6, m'explico? També pots ajudar-te d'informació que pugui considerar de font fiable... sense fotre-li la txapa. Per exemple, l'última guia d'alimentació infantil de la Generalitat és molt senzilla i molt clara: la llet és l'únic aliment principal fins als 6 mesos, sigui pit o fórmula. Ara el Ministerio de Sanidad també ha tret una Guia de pràctica clínica sobre lactància que també ho recomana...

I també et recomano anar per passos amb l'entorn: jo a ma mare li vaig explicar lo dels bolquers quan estava embarassada i em va dir que si era boja i ara ho veu tan normal, però lo del BLW no li vaig explicar pas tan d'hora... li començo a explicar ara lo de l'alimentació complementària que té 3 mesos perquè es vagi fent a la idea que als 4 no prendrà cereals, etc. Li has de fer entendre que no és una "batalla" contra la generació anterior, senzillament tindreu pocs o només un fill i l'heu de criar com decidiu vosaltres, tenint en compte els avenços científics, o encara que siguin les "modes" del moment (més o menys encertades, això ho diran els anys!) i no per pressió del que fessin les nostres mares en el seu moment, que segur que també ho van fer pensant en el millor per nosaltres.

Ànims!

[Jomateixa82]

Hola noies,

El meu home al principi tampoc veia massa clar diversos temes dels que jo m'havia anat informant (BLW, bolquers de tela, collit...). Encara ara en moments de "crisi" amb les nenes (recentment ha nascut la segona i estem en ple procés d'adaptació) em diu que si havia d'haver deslletat (estic fent tàndem, no cal dir que moltes persones del meu entorn van estar tot l'embaràs dient-me que seria millor que l'anés destetant...), que si ja hauria de dormir a la seva habitació (la gran). Bé, com dic és en moments de crisis (a vegades una mateixa es plantaja coses, no?, a mi em passa) però llavors les veus dormir al teu costat plàcidament, i quan es desperten les pots consolar de seguida i tot sol tornar a la normalitat ràpidament (excepte en els moments de crisi, jejeje)

Jo per justificar-me li ensenyava els llibres o webs que llegia (si ho llegia o no ja era decisió seva, però aixi no podia dir que no sabia d'on ho havia tret o que eren idees rares tretes de ves a saber on). A les persones de l'entorn a vegades els he explicat la meva postura i a vegades no.

Jo recomano especialment dos llibres que vaig llegir: "De la teta al plato" sobre BLW, i "Dormir sin làgrimas" sobre el son dels bebes i infants. Són dos llibres molt amens, ràpids de llegir i molt interessants, i tot el que allà s'explica ho trobo d'una lògica aplastant i difícil de rebatre. Per exemple, idees que jo n'he extret, no dit així explicitament als llibres eh,... quan no hi havia minipimers ni electricitat, etc com s'ho feien per fer les papilles? En realitat donaven als nens el mateix que els adults tallant-ho petit, aixafant-ho una mica.... Sobre el collit, a la prehistòria un nen sol enmig d'un prat, bosc, etc, era presa molt fàcil, així que el seu instint en veure's sol era plorar, aquest instint s'ha conservat i els nens si es senten sols ploren, i per això dormen millor i ploren menys si estan acompanyats fins que són prou madurs per "elegir" dormir sols... Els bolquers d'un sol ús porten un munt de matèries perjudicials pel medi ambient i per la pell del nadó ( i les tovalloletes ja ni t'explico) els bolquers de tela no tenen aquest problema...

Resultat en el nostre dia a dia: el collit la millor opció. Ell els dies "normals" ni s'entera quan les nenes fan pit, quan rondinen jo de seguida dono el pit i s'adormen tan tranquil·les, res de llevar-se desvetllar-se, etc. I jo agafo el son de nou de seguida també.
Amb el BLW al principi ens feia una mica de por, i vam fer triturat uns dies (és una textura més) i llavors coses aixafades, i anar augmentant progressivament. La gent flipava de lo bé que ha menjat sempre la pasta per exemple la gran.
Amb els bolquers de tela, els usem jo i la meva mare, la resta no en volen saber res, però jo ja ho considero un descans per a la pell de les nenes, així que millor aixó que res.

[Anna Maria]

Bones!
Mira, jo he arribat a la conclusió que facis el que facis sempre hi haurà algú que no ho trobi bé.
Pel que fa al pare, doncs molta paciència... en el meu cas, jo he tingut alts i baixos, bàsicament perquè a més de que la meva parella és autònom molt convençut de la seva feina, és una persona que a costa de que parli i de vegades et surt amb uns estirabots que ni te cuento. He tingut discussions amb ell sobre la popa per exemple al principi que va costar de que s'enganxés l'Isaac, que em pugés la llet (bé, la pujada de la llet encara l'espero ara, jeje) i tot plega. Recordo una nit que vam anar a l'hospital perquè jo tenia un bulto al pit, que va resultar ser una acumulació de llet, i ell em va dir: "home, una mica de bibe no li farà mal", i em va fer ràbia perquè no sé el que va escoltar a les classes pre-part i el que li havia anat explicant jo sobre intentar no donar-li perquè no s'acostumés a la tetina i tal.
Aquesta primavera vam tenir una discussió forta perquè ma cunyats sempre es quedaven quan nosaltres marxavem a les 8 del vespre, entre altres coses, i li vaig haver d'explicar que un nen necessita dormir tals hores i que l'Isaac tenia l'horari intentant complir les hores que jo veia que ell necessitava.
I així unes quantes coses més.
És cert que has d'estar bé amb la teva parella, que és un gran suport, i ho són tot i que a vegades no ens sembla que tant com necessitaríem, però bé. Tot i així, està clar que hi ha decisions que has de prendre tu, perquè seràs tu la que haurà de seguir en la majoria d'ocasions, per tant, paciència i anar explicant, i capejar els temporals com puguis.
Abraçades,
Anna Maria

[crunchi]

Hola, enhorabona per l' embaras between!!! Ara no sé si ja t'havia felicitat jejeje

Doncs mira, jo crec que depen molt del caracter de la persona i del funcionament de la parella. El meu marit sempre em deixa fer a mi, no només en els temes relacionats amb el fill, en altres moments de la vida també ha fet igual. Si organitzem una escapada de cap de setmana per exemple, soc jo la que es passa hores buscant opinions d'hotels i restaurants, comparant, estudiant preus.... però després li comento i ell accepta. Té aquest fer. Amb l'organització de la boda, en comprar la casa.... en tot ha fet igual. Hi haurà dones a qui això molesta i haurà, qui com a mi, ja m'està bé. I que consti que he tingut moments de dir "que passa, que no t'interessa?" I ell dir-me que no és que no li interessi però el que jo decideixi ja li esta bé. Té aquest caracter.
I el tema de l'alimentació i criança del bebé, era d'esperar que seguiria el mateix patró. Un dia erem al supermercat comprant cosetes pel bebé, estant encara jo embarassada i em diu "agafem biberons?", dic " no, perque faré teta" i ell "ah". I aqui li vaig explicar quins eren els meus plans. Obviament la que ha llegit llibres, articles, ha nat a classes de lactancia, he sigut jo. Jo li feia un resum o li explicava com em fascinava el tema de la teta, i suposo q ells ho viuen d'una altra manera i no mostren tanta fascinació. Però he de dir que m'ha recolzat i m'ha ajudat a que jo pogués donar el pit (per exemple, fent el sopar perque jo pugui estar amb el nen). Els inicis sobretot, si no tens ajuda crec és molt dificil mantenir la LM, i si no fos per ell no sé si hauria arribat fins aqui. Mai m'ha insinuat que deixés la teta, mai m'ha dit de donar un bibe.... suposo que ha vist el meu esforç i la meva determinació amb LME jejejje i que veu el nen sa, fort, gran... si la LM va bé perquè tocar-la, no?
En aquest aspecte doncs bueno, no s'ha informat, però ha respectat la meva decisió. Suposo que ho va deixar en les meves mans i bueno, en el fons crec que el tema lactancia és una decisió molt personal de la mare. L'home pot dir o opinar, però si la dona no vol amamantar, l'home no pot fer res. I personalment, si jo vull fer pit i la meva parella m'hagués insistit en fer LA, li hagués dit que na nai de la xina. És una decisió molt nostra, crec jo.
Resumint, hem fet 6 mesos de LME, i ara estem en la fase de alimentació complementària. Un altre cop la que s'ha informat sobre BLW he sigut jo. Un cop més li he explicat tota fascinada, i sembla ser que aquest tema l'ha fascinat més, que inclús he sentit com en parlava amb uns familiars, que nosaltres farem BLW pels beneficis que té i blablabla. Ahir estavem els dos indignats de la de sucres que arriben a portar les galetes per bebes que hi ha al supermercat XD
En el tema del collit, estant embarassada em va dir que no li feia massa gràcia, que el nen a la seva habitació. Però jo li vaig dir que no, que volia la cuna de collit al meu costat. Ni tan sols vam muntar l'habitació del nen. I quan va veure lo pesades que eren les primeres nits per mi que m'havia d'incorporar per donar el pit, i el canvi que suposava poder psar el nen dins al llit per la meva esquena quan havia de donar el pit i lo bé que dormim tots... ja no va dir res més.

Jo crec que el kit de la qüestió és tenir una actitud positiva, no voler imposar una opinió, parlar-ho bé i posar-se els dos d'acord. Ara bé, crec q la informació és el poder. Si no us poseu d'acord en una cosa, ensenya-li la informació que tens. No cal que ho digui el vostre pediatra, hi ha altres pediatres. El llibre de "un regalo para toda la vida" de Carlos Gonzalez, o els articles del pediatra Gabi Ruiz (www.pediatragabiruiz.com)... et donen moltissims arguments per fer LM, BLW, collit, braços.... es que depen molt de com enfoquis la maternitat, però si t'agraden aquestes pautes, jo et recomano que busquis informació i llavors tindras prou arguments com per defensar la teva postura.

Poder si que en el meu cas la que tira del carro sóc jo i ell va més a remolc. Peró és el caracter que tenim tots dos. A mi m'encanta informar-me moltissim abans de triar una opció, ell no mira mai informació, és més impulsiu també però m'escolta molt, i quasi sempre arribem a un acord. Ja m'està bé ser jo la que porta la iniciativa i que ell em segueixi, no sé. Es que a mi m'agrada molt dir la meva i decidir, i si no em deixés aquesta funció, em limitaria molt crec jo.

Jo ja he parlat als meus pares del BLW, els hi he donat tants arguments a favor, Que ma mare no ha dit ni mu jejejje

Anims!!! I sobretot segueix el teu instint!!!

[aiguablava]

Més que fer-ho entendre, penso que com alimentar el nadó i educar-lo en general hauria de ser una decisió compartida. Ell és el pare, el 50% i pot opinar i decidir.

A casa, les nostres opcions les escollim els dos. Sigui com alimentar el fill, on dormia, etc. Sóc el 50% dels progenitors i ens hem de sentir còmodes i anar a una amb com l'eduquem perquè els nens noten quan un pare (o mare) fa les coses amb convenciment o no.

Sí que algunes coses les vaig proposar més jo i com que ja tenim un estil similar de veure les coses, cap problema, però no m'hagués pas sentit gens còmode prenent decisions que a ell no li agradessin.

Tampoc vam planificar com introduiríem els aliments abans que nasqués, cada criatura té un ritme propi i un tarannà. El nostre primer fill que ja no en feia prou amb els biberons va començar a menjar una mica de papilla en algun biberó als 3 mesos (supervisió i consell pediàtric) i als 4 ja va començar amb la fruita triturada, tot també amb supervisió pedriàtica, i amb la sort de tenir un pediatre que també estar en que no hi ha receptes màgiques, sinó criatures amb les seves necessitats particulars. Ens anàvem adaptant al seu ritme de menjar i va ell encantat de menjar fruita, de menjar verdura als 5 o 6 mesos... Adaptant i marcant, també el vam encaminar a algunes coses, sobretot en horaris i molt bé. Si podeu anar a una, penso que millor, compartir l'alimentació i el son fa les coses més fàcils.