un tercer fill

[Seiba]

Virolai m'alegro! Aquestes primeres setmanes es fan eternes.. Però cada dia que passa és un dia guanyat!
Gràcies per les respostes he estat preguntant a varis hospitals i de moment la resposta sempre és no. Se aquest de Salt però intentaré buscar un que em quedi més a prop. No hi ha massa possibilitats però tinc temps x anar buscant!
No se si esperar-me a que el petit fagi els 2 anys i que es portin uns 3 o que s'en portin 2. El primer i el segon s'en porten 4 ja que vam tenir 2 aborts entremig i així el gran ja es mes autònom. No sé amb 2 anys si serà molta feina, teniu experiència? Jo estic sempre sola amb els nens, inclús caps de setmana, el pare treballa molt i em fa por no poder amb tot.

[Seiba]

Virolai m'alegro! Aquestes primeres setmanes es fan eternes.. Però cada dia que passa és un dia guanyat!
Gràcies per les respostes he estat preguntant a varis hospitals i de moment la resposta sempre és no. Se aquest de Salt però intentaré buscar un que em quedi més a prop. No hi ha massa possibilitats però tinc temps x anar buscant!
No se si esperar-me a que el petit fagi els 2 anys i que es portin uns 3 o que s'en portin 2. El primer i el segon s'en porten 4 ja que vam tenir 2 aborts entremig i així el gran ja es mes autònom. No sé amb 2 anys si serà molta feina, teniu experiència? Jo estic sempre sola amb els nens, inclús caps de setmana, el pare treballa molt i em fa por no poder amb tot.

[virolai]

Seiba, si passes tantes hores sola amb els nens, i a més tenint possibilitats que sigui una tercera cesària, jo m'esperaria més temps, si per edat pots. Jo no m'ho podia plantejar perquè ja en tinc 43, i si l'últim embaràs hagués anat bé ara estaria a punt de parir, i el meu petit farà dos anys d'aquí a tres setmanes; pensava que era justet però no podíem esperar per edat. Ara la cosa ha anat com ha anat, i si tot va bé es portaran entre els dos petits el mateix temps que entre el gran i el mitjà: 2 anys i 8 mesos.

Aneris, felicitats! Si li has sentit el cor ja no és anembrionari, i per tant la cosa rutlla. El meu 3r i 4t avortament també van ser embarassos anembrionaris i per això sempre que em quedo embarassada demano que em facin una eco de confirmació (vaig per SS i en teoria fins a la setmana 12 no me'n farien cap), per no fer-nos il·lusions ni fer perdre el temps a llevadores i altre personal mèdic.
Si malgrat el que us costa t'has tornat a quedar embarassada i li has sentit el cor, no has de patir gaire més… Paciència i que passin les setmanes!

[virolai]

Noies, he començat a tacar... Pfff... Avui un cop que he anat al lavabo m'ha baixat sang vermella, tot i que no gaire, i des de llavors he anat fent sangueta rosada, taques marronoses o res de res. Però per experiència sé que pot ser des d'un sagnat inofensiu a un hematoma o un avortament.

Com que estic d'unes 6 setmanes em sembla inútil anar a urgències perquè és just perquè es vegi res. Tinc demanada de fa dies cita telefònica amb la llevadora perquè li volia comentar tot plegat i demanar que em programi una eco, espero que em truqui demà per explicar-li la novetat.

Aix... Ho explico aquí perquè necessito desfogar-me. Estàvem amb gent a casa quan m'ha passat i no ho he pogut explicar i he hagut de dissimular el neguit i el disgust. Vull pensar en positiu, però amb el meu historial no puc evitar pensar que la història es repeteix.

[Seiba]

Virolai ostres... No sé què dir-te... Poden ser moltes coses com tu bé dius... Però és un patir.. Només dir-te que t'envio una abraçada enorme i tota l'energia i pensaments positius van cap a tu i el teu ventre. Desitjo de tot cor que tot estigui bé!!!

[Bea]

Estic al mòbil i quasi sense cobertura, a veure si arriba el missatge.

Virolai guapa, si és poca sang no t'espantis, jo he sagnat molt més als embarassos que han anat bé que als que han acabat malament. Han variat els simptomes?

En tot cas jo aniria a urgències, amb un bon ecògraf podran trobar el batec tot i que siguin 6 setmanes justes. El no ja el tens. Però si és que sí, serà un descans. I si hi ha un hematoma també el podran veure. Mira de fer repòs tant com puguis

Molts petons

[Seiba]

Si jo també hi aniria a urgències o gine privat, t'ajudarà a estar més tranquila! Sinó esperar tant sense saber el que es molt angoixant. No sé... Com tu vegis... Una abraçada!

[cositina]

hola noies, jo tinc 2 nens pero porto 3 embarassos, el primer no va sortir bé. Sempre deiem q tindriem 3 fills i la veritat és q entre el q vam passar i la bogeria q tenim a casa ara ja ho descartem jeje. De totes maneres per si us fa gràcia us volia deixar una història d'una mare q ha tingut el 3r fill als 40 anys (les dues primeres als 20), tinc un bloc d'històries de mares i crec q la història és força singular per a les q estigueu pensant en el tercer!
http://maternidades.es/madre-a-los-20-y-a-los-40/

[virolai]

Hola, Cositina, no sé si et recordes de mi, vam compartir el teu primer embaràs (i el meu segon), i ja vaig veure que els altres van anar-te la mar de bé. Me n'alegro!

Noies, gràcies pels vostres ànims, però estic més tranquil·la. Aquest matí he anat a urgències perquè pensava que més valia enllestir el tema abans i saber si sí o si no… i continua sent una mica un misteri! Resulta que a l'eco no es veu res, res de res, zero símptomes d'embaràs, endometri normal… Vaja, que ni avortament. Però m'han fet una prova d'embaràs i ha sortit positiva, llavors el gine opina que segurament estic de menys, potser de 6 setmanes ben justes o menys, i pot ser que d'aquí a dos dies ja es vegi alguna cosa. Llavors m'han tret sang i m'han fet una beta, i per no esperar-me com que m'ha dit que el valor que surti és important en comparació amb la que em facin dimecres (48 h), he marxat a casa. Ara he pogut veure'n el resultat al web La meva salut, i la beta és de 877, que pot ser un embaràs d'entre 2 i 4 setmanes. Penso que no està malament el valor, ell em deia que si sortia de 50 no estaria bé, però sí que pot ser que ovulés encara més tard del que jo em pensava (una setmana ben bona), i llavors estaria fregant les 5 setmanes i per això no es veu res.

Del sagnat (que no és continu, són miquetes, no vermell viu, i a estones) no m'ha sabut dir d'on venia, perquè no ha vist res que li cridés l'atenció. Potser algun esforç (el meu fill petit dissabte es trobava malament i el vaig haver de carregar molt).

Bé, què n'opineu les que us heu fet betes alguna vegada? De tota manera, sóc prudent, dimecres amb la segona beta podrem veure si avança o no, però de moment no està tot perdut… Creuarem els dits!

[Seiba]

Hola! Jo no puc ajudar-te amb això perquè no he fet cap beta. Descansa el que puguis fins dimecres. Una abraçada!

[Mara17]

Virolai, tal com t'han dit, una beta sola dona una informació molt relativa. El que té valor és l'evolució de les betes. Espero que dimecres rebis molt bones notícies!

[Bea]

Virolai, com t'han dit els valors són molt variables, però jo diria que aquesta Beta quadra amb un embaràs entre 5 i 6 setmanes, més a prop de les 5 que de les 6, per tant és normal no veure res. Si demà es duplica o quasi, serà molt bona senyal. Pensa també que de vegades s'implanten més tard. Estarem pedents de tu!

[virolai]

Mara i Bea, gràcies; aviam demà què diu la beta. Però mireu, estic tan cansada del tema que si no va bé la cosa, doncs ho deixarem aquí (aquest cop, sí; ja tenia hora per posar-me el DIU al juliol!), i si va bé, encantats. Perquè les pèrdues no han minvat; no són com una regla perquè no em baixa sang de manera constant i no és tan vermella com la regla, però són pèrdues líquides, no un simple "embrutar" marronós.

De tota manera, aquí no dec haver comentat que jo tinc la matriu en forma de cor, que en diuen, és a dir, té una mena de paret al mig a la part de dalt molt petitona, no divideix la matriu en dos. En el primer embaràs que va anar bé vaig tenir pèrdues a partir de la setmana 7 i fins a la 10 i van atribuir-ho al fet que la meitat de la matriu on no estava implantat l'embrió no s'havia "assabentat" de l'embaràs i va anar desprenent l'endometri com si fes una regla, tot i que no eren pèrdues abundants (de fet, ho eren menys que ara). Així que tinc l'esperança que sigui el mateix, perquè el gine d'ahir no m'ho va saber dir.

En fi, com us dic, que sigui el que hagi de ser, però jo estic tranquil·la (no com ahir, que em van haver de prendre la pressió tres cops, de tan alta que va sortir els dos primers!).

Demà us explico més coses. Gràcies per estar pendents!

Com esteu la resta? Novetats?

[Aneris]

molts ànims, Virolai, tot i que et veig molt centrada i sencera i amb les coses molt clares. Una mica és el que penso jo a vegades, que tampoc és que hi puguem fer res, i només ens queda esperar, però és que a vegades és el pitjor!
Jo amb la beta no et puc ajudar perquè no me l'han fet mai.

El dia 11 jo vaig tenir una altra visita, és el que té tenir mútua (a vegades no se si és pitjor o millor) i em van confirmar que tot es veia bé, el cor bategava com li tocava, la mida era la correcta... també he de dir que em trobo força malament. No és que tingui vòmits matutins, justament quan hem llevo és quan estic millor, però després durant el dia em van venint els marejos i les saliveres independentment de si he menjat o no, però he de reconèixer que en part em tranquil·litza, perquè l'altre cop, després de la primera eco on em van dir que la cosa no pintava bé, jo ja estava molt mentalitzada tot i no tenir cap sagnat justament perquè m'havien desaparegut tots els símptomes d'embaràs.
De totes maneres tinc molt clar que tenir o no tenir símptomes no vol dir re, però mira, qui no es consola és perquè no vol, no?

Ara estic esperant a passar la setmana 9 per di'ls-hi a les nenes, ja que he llegit que disminueix molt el risc d'avortament espontani. En tinc moltes ganes però em fa por que després no vagi bé i la patacada sigui compartida, pobretes.

Dijous tinc visita amb la meva gine oficial, estaré just de 8 setmanes, i espero que em faci una mica més de cas perquè si bé és cert que quan hi vaig anar tot just es va veure el sac i prou, penso que podria haver-me pesat o alguna de les coses normals i no aquella sensació que vaig tenir de: "no et faig res més per si és perdre el temps"

Seiba, jo crec que les famílies i els nens s'adapten a tot, és cert que dos anys són justets però també seran més propers i compartirien coses que si es porten més anys ja es perden. Però és un tema molt personal, i més si t'ho has de menjar sola, n'has d'estar convençuda. Amb el tema part no et puc ajudar perquè per sort no he tingut cap cesària.

Virolai, que et donin bones notícies demà!!!!

[virolai]

Hola, guapes, doncs finalment no ha pogut ser. La beta d'avui és de 200 i pico, és a dir, una quarta part d'abans-d'ahir, i això vol dir que és un bioquímic.
Ahir a la tarda vaig sagnar una mica més abundant però després es va estroncar, i continuo perdent però menys quantitat. Per això, tot i tenir clar que segurament no anava bé, tenia una mica d'esperança que fos la meva matriu de forma curiosa que anava fent coses…

En fi, estic bé perquè era el més lògic (no quadrava una ovulació tan tardana amb el test positiu tan inicial, tot i que massa fluix), i perquè ja és el sisè avortament, i em sembla que el meu cos ja no sap com més dir-me que ho deixi de provar, que vam tenir sort de poder tenir dos nens sans, però que el cos ja no està per a més embarassos.

Doncs això, estic una mica dolguda i em fa peneta no ser finalment família de cinc, però estem contents per tenir el que tenim i ara ja definitivament tancarem aquesta etapa.

Potser miraré una mica els propers dies què dieu, però m'aniré desvinculant del fòrum. Ha estat un plaer, i espero que a totes us vagi bé!

Seiba, estigues tranquil·la, que no té per què repetir-se la història i ja tens confirmat que l'embrionet batega amb força!
Bea, et desitjo que el proper sigui el de debò i que tot vagi de meravella.

Petons a totes!

[Bea]

Ho sento molt Virolai, puc imaginar com et sents, no hi ha res que et poguem dir que et fagi sentir millor. No t'obliguis a pendre decissions en aquest moment, potser d'aquí a juliol qui sap... Un petó mooolt gran i si tornes a entrar al fòrum seguirem aquí per al que necessitis.

[Seiba]

Em sap molt greu, una abraçada enorme!

[virolai]

Gràcies, boniques.
No, aquest cop va de debò, tinc 43 anys i ja són massa senyals que indiquen que no cal continuar per aquest camí. Però per sort tenim dos nens fantàstics i ara podem començar a planificar coses amb ells, sense haver de pensar si estaré amb massa panxa o no per fer tal cosa. La vida continua!

Petons!

[Aneris]

Em sap greu Virolai, aquests moments de mirar d'aferrar-se a l'esperança i que no acaben bé són durs.
Com dius, tens la sort de tenir els teus fills i això sempre ajuda. De totes maneres ara a cop calent tampoc és moment de prendre grans decisions.

En fi, una abraçada i molts ànims

[Bea]

Virolai, com vas? No sé si encara ens llegeixes...

Ego: doncs bé, torno a estar embarassada, encara ni de 4setmanes, estic a 11DPO. Ara a creuar els dits i esperar fins a la biòpsia.