Ens sentim sols

Per presentar-nos i parlar de tot alló que vulguis..
Coricat
:: puça
:: puça
Entrades: 5
Membre des de: dj. nov. 15, 2018 9:58 pm

Ens sentim sols

dv. feb. 01, 2019 8:57 pm

Bona nit,
És el 1r cop q escric per aquí i ho faig com una manera de desfogar-me i per saber si algú altre es sent igual. Som una parella de vora 40 anys amb un nen de 4 anys. No cal dir que des q som pares la vida ens ha canviat, per a bé per descomptat, pero aixo tb ha fet que ens allunyem dels amics de tota la vida ja q la majoria o no tenen fills o no viuen on nosaltres. Resultat? Que ens sentim sols. Hi ha gent q sembla q tingui una facilitat envejable per fer nous amics o connectar amb la gent, nosaltres no tenim aquesta sort i no per res, som extrovertits, alegres... simplement no connectem amb qui anem coneixent, per manera de ser, gustos, aficions...no sé...em sento trista, incapaç de fer noves amistats afins a nosaltres, amb fills.. tenia l'esperança de q quan el nen comencés el cole ens fariem amb els pares però ni així, almenys de moment no sembla que hi hagi gaire feeling entre tots nosaltres...potser no m'hi hauria de capficar pero no puc evitar sentir-me malament.
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 557
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: Ens sentim sols

dv. feb. 01, 2019 9:52 pm

Hola Coricat,

Doncs aquesta situació que descrius és molt similar al que d'un temps cap aquí em volta pel cap. Nosaltres tenim 36 i 37 anys respectivament, i dues nenes, de 3,5 i 1 anys. Tenim amics amb fills d'edats similars a les nostres nenes, altres que els tenen més grans i alguns sense fills, però a l'hora de la veritat gairebé no quedem ni amb els un ni amb els altres i a vegades no sé ben bé perquè...

Entre setmana es fa difícil trobar hores, però al cap de setmana... De les meves amigues una amb qui em feia molt no té fills ni intenció de tenir-ne i hem passat recentment temporades de mesos sense veure'ns i ni parlar... De les que tenen fills n'hi amb fills més grans que les meves i les activitats i interessos dels nens no coincideixen i pràcticament no ens veiem, la que té fills d'edat dels meus viu lluny i quan torna "al poble" per a o per b moltes vegades tampoc quedem, o sí, però poca estona i poden passar setmanes!

Amb els amics del meu home hi quedem poc, la veritat i no sé perquè, suposo que també per interessos diferents o no sé... Si que s'intenta quedar tots de tant en tant, però acabem essent molta gent i a mi personalment m'agobia, preferiria quedar cada setmana amb uns per separat jejeje.

Jo també hi he donat voltes, com ja he dit, i pensava que al créixer les nenes ja recuperaríem amistats i trobaríem activitats per fer, però últimament m'inclino a pensar que potser no serà així tampoc i ja ens haurem "separat" massa tots plegats.

I sobre els altres pares de l'escola bé, tracte i relació molt cordial al entrar i sortir etc, però no ha sorgit "feeling" com per quedar algun finde per exemple... I a vegades fins i tot em plantejo que potser sóc jo (o nosaltres) que ens hem tornat uns mandrosos, i ens agrada voltar poc (fins i tot a la gran li desagrada que anem a lloc amb molta gent, per exemple concerts infantils). Una altre opció seria deixar a les nenes amb avis o així una tarda de tan en tan per recuperar activitats amb amics (o de parella, que tampoc en fem), però tampoc em ve de gust fer coses sense elles...

Ara mateix, la nostra vida sol ser fer coses nosaltres dos amb les nenes, coses que ens venen de gust, al nostre ritme i compromisos familiars etc. I tot i així a vegades cal variar els plans inicials perquè les nenes estan cansades o el que sigui. No sé, tot i que hi hagi donat voltes penso que ara toca viure això i ja m'està bé. I l'oci com l'havíem entès abans tornarà quan les nenes creixin del tot, i llavors les amistats i interessos comuns amb altres adults sortiran sols, no?
Coricat
:: puça
:: puça
Entrades: 5
Membre des de: dj. nov. 15, 2018 9:58 pm

Re: Ens sentim sols

ds. feb. 02, 2019 3:23 pm

Hola Jomateixa82,

Em sento molt identificada amb tot el que expliques. És increïble com havent-hi tanta gent ens costi tant connectar. Fas molt bé en pendre-t'ho amb filosofía, com una etapa de les nostres vides que ha tocat viure-la així i no cal capficar-s'hi més, aquest és el meu problema, que hi penso massa i que em comparo massa amb gent del meu voltant que sembla ser que sempre estan rodejats d'amics, de plans pel cap de setmana....a més, com que només tenim un fill i hem decidit no tenir-ne cap més, em fa por que es senti sol.
Sobre els altres pares del cole em passa igual que a tu, una relació molt cordial però que no va més enllà perquè també trobo que són gent molt diferents a nosaltres.
En fi, a la vida són etapes i qui sap si el dia menys pensat tot capgira, i sinó doncs a seguir amb la nostra vida que tampoc està tan malament....jeje.
Gracies per donar-me el teu punt de vista, m'ha fet sentir millor. Una abraçada
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1770
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Ens sentim sols

dg. feb. 03, 2019 8:24 am

Bones!
Doncs nosaltres estem bastant igual: els amics meus de carrera viuen alguns lluny i ens trobem poc, és clar. Els que vivim a prop tampoc ens trobem, tots tenim fills petits i alguns en camí.
Jo també em trobo que el meu home a vegades li toca treballar en festius, i planejar alguna cosa és complicada, sempre hem d'anar d'últim moment.
També, amb els pares i mares del cole, tenim una relació cordial, però res més. Jo no em veig, amb la majoria, quedant, perquè veig caràcters molt diferents.
Jo realment no tinc temps per pensar-hi, jo ara estic bé. Penso que els amics s'han de cuidar, i ara mateix no tinc temps per cuidar-los, és així. Tot i això, jo per exemple estic apuntada al club de lectura del poble, i quan es fa reunió tens un petit espai on xerrar. A l'anar a la botiga del poble, tens oportunitat de parlar de coses... jo ara per ara en tinc prou.
Jo també tinc un fill. Pel que fa a estar sol... jo no ho vei així. Durant la setmana està amb els nens del cole, i després els dies que fa bo (ara hi ha hagut uns dies molt dolents) ens quedem una estona a la plaça perquè jugui. El cap de setmana anem a veure els meus pares, els meus sogres, ...fem alguna cosa tots tres... jo el veig lal mar de bé. A vegades són les idees aquestes que tenim inconscientment lligades al cervell, com és que sí "només" hi ha un fill no jugarà amb altres... bé, jo crec que els nens s'acostumen al que tenen, el meu està la mar de bé, i altres pares que tenen més d'un nen a vegades em comentene que juguen moltes estones per separat... fins i tot bessons!
Pel que fa a vosaltres, si voleu canviar aquesta situació... jo per exemple miraria quines activitats es fan al vostre entorn: córrer, anar en bici, clubs de lectura, centre excursionista, patins, bàsquet... i m'apuntaria a alguna cosa. Si són persones amb les que compartiu un objectiu, potser hi haurà l'oportunitat de fer alguna trobada.
Molts ànims!
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegirem L'any de la plaga de Marc Pastor. T'apuntes?
Coricat
:: puça
:: puça
Entrades: 5
Membre des de: dj. nov. 15, 2018 9:58 pm

Re: Ens sentim sols

dg. feb. 03, 2019 8:31 pm

Hola Anna Maria,

Pel que dius de que el teu fill està bé sol i que som més nosaltres que ens fiquem coses al cap, hi estic d'acord, el meu la veritat que també està molt bé, sóc més jo que penso que a mesura que es faci gran potser se sent sol però ara com ara no és així, és un nen feliç i molt alegre.
I pel que comentes d'apuntar-nos en alguna activitat per conèixer gent, jo en breu reprendré les classes de ioga, crec q es important que trobem un moment, activitat..per a nosaltres. El meu home treballa a torns així que a vegades no ens podem apuntar a certes activitats q es proposen pq treballa.
Gràcies per contestar i donar el teu punt de vista.
Una abraçada
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1145
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Ens sentim sols

dl. feb. 04, 2019 7:43 pm

Hola,

Jo crec que això és com tot, o acceptes el que hi ha o fas algo per canviar-ho.

Nosaltres tampoc tenim una vida social de parella molt activa. El que comenteu, realment amics comuns amb fills només tenim una parella que hi quedem de tant en quan. Amb la familia, que tenen edats similars a les nostres pero sense fills, hi quedem més. Després hi ha les amigues que tenia jo abans de ser mare, que me'n queden realment poques i no son mares elles encara, amb lo que a vegades això també desuneix (o no, depen). I després he fet un grupet amb mares amb nens de l'edat del meu, que les vaig coneixer al taller de lactancia. Quedem a vegades amb els nens, pero nomes les dones, sense parelles. No som intimes, pero va be per sortir i airejar-se (i parlar de nens neujor:-) ).

A mi ara mateix ja m'està bé. Els caps de setmana el que mes em ve de gust és estar els tres o quedar amb la familia. Entre setmana intento quedar un cop almenys amb amigues meves, a vegades amb el nen i a vegades sense nen. Depen.

Amb el nen ens relacionem amb altres pares a l'escola bressol, anem a natació i també a la ludoteca del poble. Exceptuant l'escola bressol, als altres llocs no he fet contactes, però tampoc he fet res per conèixe'ls. Jo hi vaig amb el nen, fem la classe i marxem. Si volgués podria parlar més i fer relació?? No ho sé, potser si, potser no....

Jo crec que és això que comenta Anna Maria, que els amics s'han de cuidar i és així, i jo ara mateix no tinc més temps per dedicar a ningú més. Per això no faig res per buscar ni trobar, perque amb el que tinc ja m'està bé.

També és cert que crec que a segons quines edats, si ja tens el cupo ple d'amistats o contactes als qui dedicar el teu temps... és dificil. És una opinió meva però de moment no m'ha fallat aquesta teoria. Les amistats que he fet després de ser mare, ha sigut que elles tampoc tenien amigues que fossin mares, o eren noves al poble, o aixi. Ens necessitavem mutuament vaja.

Jo et diria que no t'amoïnis massa, que ja coneixiereu a gent. Però clar, si realment voleu coneixer a gent perque per a vosaltres és un problema real que us afecta (possibles discussions de parella, inseguretat o malestar personal ....) et diria que t'apuntis amb la teva parella o sense però amb el nen, a llocs on hi hagi pares i nens: piscina, ludoteca, etc. Busca a quin lloc van les mares amb els seus nens i segur que trobes algú.

Anims!!!! :-()-)
Imatge
beren
:: rateta
:: rateta
Entrades: 151
Membre des de: dv. març 10, 2017 1:31 pm

Re: Ens sentim sols

dc. feb. 06, 2019 8:09 am

Aquí una altra que està més o menys com tu.
Abans de ser mare tenia una vida molt activa tant en parella com independent de la parella: sortir a sopar, escapades de cap de setmana, muntanya, activitats i tallers, viatjar durant les vacances, devoradora compulsiva de llibres i cinema ...

Ara amb 2 nens petits tot això està en stand by. La nostra vida gira al voltant dels nens, aconseguir quadrar horaris de feina i escola i poca cosa més.
Nosaltres hem sigut pares bastant grandets i els nostres amics o tenen fills més grans i ja han passat per la nostra etapa i estan tornant a recuperar activitats i relacions o no tenen fills per decisió pròpia amb lo qual quedem de tant en tant però res a veure amb el que feiem abans. En part ens veiem poc per ells i en part per nosaltres: anem atabalats tot el dia, cansats, amb 2 de vegades costa organitzar-se ...

Amb els pares del cole o de l'escoal bressol hi ha una relació cordial, podem anar al parc o a una festa d'aniversari però no som amics per fer coses junts.

Ja veus, som moltes que estem igual. ESpero que sigui una cosa temporal i que al créixer els nens comencem a recuperar vida social i activitats perdudes. Els meus amics a mida que els nens han anat creixent han aconseguit fer-ho. Confio que nosaltres també
abart
:: peixet
:: peixet
Entrades: 285
Membre des de: ds. jul. 17, 2010 11:39 am

Re: Ens sentim sols

dv. feb. 15, 2019 7:10 pm

Hola noies,

A mi em passa excatament el mateix! Veig que totes les altres perosnes qque conec queden amb uns i altres i nosaltres mai fem res amb ningú. Sí que és veritat que som molt d'anar a la nostra i de no lligar-se amb ningú, però de tant en quant també m'agradaria que se'ns tinguès en compte per fer coses!
Les meves amigues no tenen fills i els de la colla d'ell sí, però és veritat que ens trobem poc i amb una colla de gent molt limitada.
I a l'escola igual, relació cordial a la sortida o a les festes d'aniversari però per exemple, mai ningú em diu: el meu fill/a farà tal extraescolar o tal altre, t'agradaria apuntar també al teu/va?
I a part de que veig que nosaltres els adults tenim poca vida social, em sap greu pels nens, perquè veig que al final la seva relació amb els amiguets es limita a l'escola i poca cosa més, a les vacances ens veiem ben poc amb els altres.
En fi, hi ha èpoques que ho porto més bé i n'hi ha que m'afecta més.

Ànims!
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1145
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Ens sentim sols

ds. feb. 16, 2019 9:00 pm

abart ha escrit: Sí que és veritat que som molt d'anar a la nostra i de no lligar-se amb ningú, però de tant en quant també m'agradaria que se'ns tinguès en compte per fer coses!
...
I a l'escola igual, relació cordial a la sortida o a les festes d'aniversari però per exemple, mai ningú em diu: el meu fill/a farà tal extraescolar o tal altre, t'agradaria apuntar també al teu/va?


Volia comentar aquestes dos coses.
Lo primer és que si sou una parella d'anar a la vostra, és normal que les altres persones facin plans sense contar amb vosaltres. Les amistats necessiten temps, dedicació i compromís. Si no truques o no t'apuntes quasi be mai als events que organitzen els altres (la colla d'amics per ex.) Mai et trucaran, pq donen per fet que no anireu.

El tema de l'escola és més del mateix. Ningú et dirá que t'apuntis a X activitat si no et tenen confiança. I la confiança es guanya amb temps, dedicació, compromís.... és llògic. Jo he apuntat al meu fill a activitats i com és normal, li he dit a la amiga que he fet a l'escola bressol (mare d'un nen que va a classe amb el meu), a les altres mares que només és hola i adeu, no. Pero clar, quantes hores li he dedicat a aquesta mare?? Moltes!!! La amistat no es fa d'un dia per l'altre.

No sé és que també hem de ser autocritics i pensar perquè no ens truquen els altres. Es el que deia, si volem que la situació canviï, el canvi ha de començar per nosaltres. I en tema amistats, no sempre el voler és poder, també ho dic. Perque molta gent va a la seva i ja està. Però em pregunto si aquests que van a la seva després es queixaran de que no els truquen mai :-:) ....

Si voleu canvis en la vostra vida social, feu algo per canviar-ho!!
Imatge
abart
:: peixet
:: peixet
Entrades: 285
Membre des de: ds. jul. 17, 2010 11:39 am

Re: Ens sentim sols

dg. feb. 17, 2019 8:48 am

Estic d'acord amb el que dius, s'han d'anar treballant les relacions..

De tota manera, el que anem molt a la nostra no vol dir que no ens relacionem amb els altres, ni que sempre diguem que no quan se'ns proposa algun plan, al contrari, el que volia dir és que tampoc ens agrada estar sempre lligats ni sortir sempre amb la mateixa gent. Em costa explicar-ho perquè no sembli que som uns rancis, jeje...

Com deien al principi, trobo que hi ha gent que connecta més facilment amb la gent i xerra amb tothom, etc... i n'hi ha que ens costa més independentment de que facis més la teva o no.
Coricat
:: puça
:: puça
Entrades: 5
Membre des de: dj. nov. 15, 2018 9:58 pm

Re: Ens sentim sols

dg. feb. 17, 2019 9:19 pm

Hola noies!
Estic molt d'acord en que les amistats s'han de treballar i després cuidar, q no surten per art de màgia, però tb es veritat que hi ha gent q té una facilitat envejable a l'hora de fer noves amistats, o almenys, això és el que sembla des de fora.
Per la meva part he de reconèixer q em costa donar el pas de per exemple proposar alguna cosa, potser per timidesa, per por a q em diguin q no, a semblar pesada... suposo q sempre espero que siguin els altres els que prenguin la iniciativa i em frustro si això no arriba a passar, mal fet, ho sé.
Tb tendeixo i tendim a idealitzar la vida dels altres, veus un grup d'amics passant-ho bé amb les criatures, tu vas sola amb el teu fill i la teva parella i els enveges, quan vés a saber..en això les reds socials tb en tenen molta culpa...
No ho sé noies crec que hauríem de fer autoànalisi com ha dit crunchi, ser realistes, que volem, que podem fer i si és el cas actuar de manera diferent, a veure q passa. I sinó doncs que hi farem, el fet de tenir criatures petites no ens permet tenir la llibertat que teníem abans i suposo q tb és el q anyorem.
Una abraçada a totes
Elia i Efrem
Entrades: 2
Membre des de: dt. ago. 20, 2019 4:13 pm

Re: Ens sentim sols

dv. ago. 23, 2019 12:37 am

Hola! Primerament saludar-vos a tots! Som nous l'Efrem i jo...jo soc la mare i tinc 47 anys, ell 4. En el nostre cas, jo soc natural de Barcelona i vaig venir a viure a un poblet de la Segarra de 13 habitants (el 13 es el meu fill) ara fa 17 anys. Tot i ser una persona oberta y alegre mai vaig trobar ambient de gent aquí, però degut a la meva fèina i ritme social tampoc no em va preocupar gaire...quan va arribar l'Efrem tot va canviar, clar, jo mare soltera, sense familia, no sabía per on navegava, sovint no tenía ni idea de a on portar el nen a sociabilitzar... entenia que era fonamental per a ell, així que el vaig apuntar a una guarde al matí nomès amb aquest fi...ja que jo no en tenía les ganes ni la necessitat...però sense donar tantes voltes avui necessito comentar el que m'ha passat avui.. em sembla una barbaritat...potser estic tan ofuscada que m'ho sembla, però aviam qué us sembla...a el poble del costat (a un kmt y de uns 80 hab) hi ha molt ambient de nens, uns 5 van a cole amb ell al mateix curs, i tot i tenir bona relació amb tot-hom (que ells tenen la seva amistat de sempre alli des-de'ls avis...) Quan fan grup...no tenim entrada! Tant és així que ens veiem fora de totes les activitats de grup que s'organitzen al poble, tot i sentir-nos benvinguts habitualment...
Val a dir també, que un dels canvis que he hagut de fer deguda la meva maternitat ha estat social i laboral.. què puc dir... Bé, desprès de donar moltes voltes a aquesta situaciò, avui, una iaia del poble (avia d'un amiguet del meu nen em diu; " A TÚ AQUEST NEN ET FA MOLTA COMPANYIA OI?" No sé si se m'està anant la olla però m'ha sentat fatal!!! A lo qual li he contestat amb un somriure. Dona... més que el gat... Aviam, a algú de vosaltres us han dit algún cop si"aquest nen us fa molta companyia"? Es un gos? Som una familia!! I és el meu fill...m'horroritza sobre tot pq hi havia pietat en el seu to... no malícia, era de cor...com ens veuen? Som tant desgraciats? Jo dec ser una persona sola que ha fet un cadell per aburriment? Res més lluny de la realitat.. !!! Però potser m'haig de començar a plantejar que així es com ens veuen i aquest és el motiu d'aquesta distància? I sí! Em sento sola! Sobre tot pq participo de totes les activitats socials com a mare, per tal de que l'Efrem creixi en el seu entorn (a on ha nascut) com un més, ell no te pq estar sol, però sembla que no pot ser...

Torna a “De tot una mica”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::