Familia no respecte

Per presentar-nos i parlar de tot alló que vulguis..
Ioc86
Entrades: 1
Membre des de: dl. abr. 22, 2019 12:07 am

Familia no respecte

dl. abr. 22, 2019 12:27 am

Hola!

Tenim una filla d' un any, preciosa, espavilada, carinyosa i molt sociable. Nosaltres ens basem molt amb l' acompanyament i el respecte, que ella jugui, aprengui, acompanyant aquest camí, aprenent junts. El tema ve amb la família política: " fes-me un petó", " vine", "canta", "digues ...." ( He dit que és espavilada però com la majoria de la seva edat). Ella vol estar al terra, però k' agafen fins que s' enfada, volen que faci el que ells volen. Ah! I si has de fer algo deixa'm la nena i tu fes.... Quan l' ajuda hauria de ser al revés pq la nena vol estar amb nosaltres i si cedeixes acaba reclamant-nos. Veient que la nostra filla s' expressa ( llavors és tremenda o marrana o serà un bitxo....... ?-) ) ara ja la deixen fer més i respecten més el seu joc i límits. Però no tothom, un dels meus cunyats ha descobert que fent-la bellugar amunt i avall, grontxant-la, ... Ella riu, però no respecta si acaba de menjar, si s' ha de dormir, si està cansada, si es farà mal,... Ell busca que rigui i ella s' ho passa bé, però no toca sempre això!! Avui li ha fet mal i encara deia " no home no! No res!". Lo fort és que quan tingui els seus lo que ell digui a missa.

Tinc i tenim clar el que volem, però amb ell i la sogra... Em poso molt nerviosa i no sé com dir les coses... Quan ho dic clarament s' ofenen i és que el tema no és que m' escoltin o no, sino que crec que no respecten la nostra filla en petites coses però no per això menys importants.

Algú si troba? Que ens recomaneu?
Gràcies!
Ganga
:: conillet
:: conillet
Entrades: 383
Membre des de: dv. nov. 18, 2011 8:47 am

Re: Familia no respecte

dl. abr. 22, 2019 6:12 pm

Bones!
Hola Ioc86..a veure...aquest crec que és un dels temes estrella per moltes famílies :-o00m ...
Penso que primer hauries de parlar amb la teva parella i veure si el que tu veus ell també ho veu. No per re, sinó perqué pot ser que amb aquest instint que tenim de mares protectores (i jo evidentment m'hi afegeixo) veguem les coses d'una altra manera. Amb això no vull dir que no tinguis raó ja que amb criatures tant petites el primer són les seves necessitats i menjar i dormir és el primer i si toca doncs s'ha de dir..i jo si és la seva família preferiria que els hi digués ell...ara la nena ha de dormir..menjar..i que la posi ell...
Després respecte com la fan jugar...jo xiria que tenen tantes ganes de veure-la que la volen activa en tot moment i clar la nena es pot atabalar. Per tant, jo aniria un dia a casa dels avis i un altra quedaria amb els cunyats per fer un tomb...i que no fos ajuntar-se tots allà i el centre d'atenció la nena..no sé si m'explico. Buscar moments per anar a veure els avis, no sé una tarda i quan la nena ja hagi fet la becaina i estigui bé i els tiets un altra dia i combinar-ho.
A vegades hem de "cedir" una mica amb la manera de fer dels altres. Els nostres fills passaran, ens agradi o no, per moltes mans fins que es facin adults i hauran d'aprendre a relacionar-se com vulguin amb tothom..
Intenta no respondre a tot el que li diuen o li fan i agafa aire, sinó arribes a un nivell d'estres que no et porta res bo i són els seus avis i , sota la meva experiència, no canvien per molt que els hi diguis, ells no ho fan per molestar-te. La nena es farà gran i continuaran opinant de la roba, de si està més o menys carinyosa, si els hi podras deixar una estona un dia, de com la portes vestida, del pentinat...i la família, molta és així. No t'hi pots fer mala sang...
Jo faria que el teu home fes de "pont" si s'ha de dir algo que hagi passat i que seleccioneu els moments quan porteu la nena a casa dels familiars i en aquell moment..fer vista gorda amb alló que pot passar i el que dreieu que no, que ell ho digui tranquilament.
No sé és difícil d'acosellar aixó i aquesta és la meva opinió. També crec que a vegades el que pot fer la família política pot molestar més que el mateix que faci la nostra família al nostre fill....ja et dic només és una opinió i jo no sé les relacions que teniu o deixeu de tenir però nens i família és a vegades complicat.
Espero haver-te ajudat en alguna cosa. :-()-)
El rei de la casa 7anys i mig!
El nostre príncep quasi 6!
La patufa quasi 3!
Nicoleta
:: papallona
:: papallona
Entrades: 100
Membre des de: ds. feb. 08, 2014 9:56 pm

Re: Familia no respecte

dt. abr. 23, 2019 9:08 am

Hola Ioc86!

Sé que no ajuda però dir-te que el teu és un mal de moltes, em sembla. Els meus fills, sobretot la petita, ja fa temps que porten l'etiqueta de "marrans", de "quin mal geni que té", de "que esquerpa que ets"... bla bla bla. En canvi quan fa allò que li demanen (un petó, cantar, el que sigui...) aaah, llavors que maca que ets, quina nena tan carinyosa... A mi em posa negra també.
Per mi el tema petons, per exemple, és una línia vermella. No s'ha d'obligar a ningú a fer RES però a demostrar afecte encara menys. I amb aquest tema sempre tinc merders. Per més que passi el temps, segueixen enfadant-se quan els nens no els volen fer un petó i jo aquí sempre intervinc: -Si no vol ara ja te'l farà en un altre moment, no l'obliguis pq després no te'n voldrà fer mai. Però és com picar ferro fred. Sempre el mateix. I cansa moltíssim però és el que hi ha. Ells no canviaran, però jo tampoc. I per mi és més important que els nens vegin que nosaltres, els pares, els "defensem" i respectem el seu criteri, encara que després hi hagi altres familiars que no ho fan.
Amb altres coses intento cedir encara que no m'agradi, com en el fet de portar-los regals cada vegada que els veuen (coses que els duren dos dies, per altra banda, i que la il·lusió que els fa dura encara menys), o el fet de donar-los llaminadures a tota hora. Intento que no sigui abans dels àpats per exemple... però sé que en això tampoc em fan cas. Què hi farem. Tampoc els veuen cada dia. Als pares en canvi, sí que ens veuen cada dia i crec que l'exemple a seguir hem de ser nosaltres. L'estona que veuen altres familiars doncs bueno, en moltes coses toca aguantar-se o fer la vista grossa si no vols tenir sempre mals rotllos (o si és més greu, doncs deixar d'anar-los a veure i punt. Hi perden més ells que nosaltres) I en altres coses com això de fer petons o abraçades doncs intervenir sempre, encara que es molestin, és igual. L'important és que els nens ho veuen i se senten recolzats per decidir. Que no els facin sentir culpables, que això la gent més xapada a l'antiga també ho fa molt "ara la iaia estarà trista pq no li vols fer un petó, no m'estimes..." per mi això és un argument patètic. És xantatge i no ho permeto. Aquí intervinc jo "que ara no et vulgui fer un petó no vol dir que no t'estimi. Ja te'l farà quan li vingui de gust a ella".
Quin rotllo que t'he deixat anar... el que et volia dir és que tinguis clar què és una línia vermella i no ho permetràs, i per a la resta doncs fas una mica de més i de menys... ho pots comentar però sense que t'arribi a fer empipar, per la teva salut. Relativitzar... Què és important i què no ho és tant.
Ànims, i molta paciència. La família política és un tema que dóna per escriure varis llibres...
:camio: <:-<
Rossinyola
:: pantera
:: pantera
Entrades: 805
Membre des de: ds. maig 21, 2011 11:05 am

Re: Familia no respecte

dc. abr. 24, 2019 9:32 am

Doncs si, és un tema que dóna per molt. Jo ara tinc 3 fills, la gran ja té 6 anys, i he passat per moltes fases. Al principi em sentia molt en la línia que conenteu, no ho suportava i em posava molt tensa.. Sentia la meva filla com a un tresor que no volia que corrompissin en cap moment. Però amb el temps m'he anat relaxant, no és només la família, és molta gent de l'entorn o dels que et trobes fent cua a la peixeteria, o altres nens a l'escola. I he après a q em rellisqui, i a parlar molt a casa amb ells. El que deieu, el màxim exemple som nosaltres els pares, i us asseguro que ells ho capten molt bé. El món és molt variat, i es trobaran de tot, jo el que faig ara és treballar amb les eines que ells tenen per a poder-se defensar, i amb els valors que per a mi són importants que tinguin. Està clar que no és el mateix un nen de un any que un de cinc, i que segons qui tracta els nens com un nino, i per això no passo, quan són molt petits. Per altres temes com el xantatge emocional, jo ara li trec ferro davant de qui sigui, en lloc denfadarme com abans. I explico a casa coses com "l'àvia és molt velleta i t'estima molt igualment, el que vol dir no és que no testimi si no li fas petó, sinó que li agraden molt els teus petons". O quan l'avi diu al meu fill que els nens no ploren (ufff), a casa, "el que vol dir l'avi és que no li agrada veure't trist i no sap veure't trist, però aquí casa tu pots sentir te trist i plorar el que necessitis i nosaltres t'acompanyarem fins que passi. O un tema que em treu de polleguera, la competitivitat del meu sogre. Ell vinga a dir a veure qui es el millor, el que guanya etc. A casa, aquí no hi ha millor ni pitjor, aquí ens ajudem tots. Així que a casa, moltes converses, si són més grans, o molts gestos i accions quan són més petits. Prefereixo això que no pas les discussions o ambient enrarit davant d'ells.
I de tan en tan, depenent de com de receptius siguin els adults, envio articles per wpp :content: no sempre ho llegeixen, però alguna cosa va quedant. També converses sense els nens davant, però això evidentment depèn de com siguin, m'hi ha que s'ho prenen malament o que et tracten de maniàtica... En fi, paciència i picar moooolta pedra.
Imatge

Imatge

Imatge

Torna a “De tot una mica”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::