Fumar durant l'embaràs

[saramon]

Hola! La meva germana està embarassada de 3 mesos i no ha deixat de fumar. Jo no paro de dir-li que ho deixi però no em fa cas.
He estat buscant informació sobre el tabac durant l'embaràs i em poso malalta només de llegir el que trobo. Aquest article per exemple em posa la pell de gallina https://www.clinicascita.com/los-riesgos-de-fumar-durante-el-embarazo/.
És cert totes les coses que diu? Com faig per convènçer-la? Em sap molt de greu pel meu nebot.

[Jomateixa82]

Hola Saramon,

Aquest tema a mi també em posa dels nervis!!! Actualment a l'escola de la meva filla hi ha una mare d'una nena que acudeix a l'escola que està de nou embarassada, de fet està a punt de parir, i moooolt sovint l'he vist fumar, a la porta de l'escola mentre espera que surti la filla gran.

No ho entenc, tal i com et passa a tu (i això que no és de la família ni molt menys) em fa molt mal pensar en el mal que li provoca al fetus... Sí, segurament hi ha nens de mares fumadores que no han tingut problemes, potser ha disminuït el nombre de cigarretes que fuma, tot el que tu vulguis, però havent evidència cientítifica dels danys que pot causar el tabac (o qualsevol altre droga) durant l'embaràs no entenc perquè no es deixa l'hàbit.

Comprenc que deixar de fumar pot causar síndrome d'abstinència, angoixa, etc, però tot i que pogués comportar ansietat sempre és millor que el fet de fumar.

Pfff no sé, jo intentaria raonar amb ella aportant-li els documents que vas trobant on s'expliquen els riscos i intentant convénçer-la de que almenys redueixi el consum el màxim possible. Un cop hagi parit seguirà sent igualment dolent que fumi, per ella i per el bebé, igual que si ho fa el pare...

[Mar i muntanya]

Hola, Saramon, fa uns anys una companya es va quedar embarassada. Quan la vaig veure que fumava li vaig preguntar si era conscient del que feia, que era una addicció molt perjudicial per al ella i per al seu fill. Em va respondre que el ginecòleg li havia dit que era millor fumar poquet que patir la síndrome d'abstinència. No ho vaig entendre i tampoc ho volia entendre... Va tenir un fill sa i dos anys més tard una filla.

El teu paper és molt difícil, tot i que la teva preocupació és evident, no hi pots fer gaire més que dir-li què en penses i passar-li informació com la que has penjat.

Fa tres anys vaig deixar de fumar sense ajuda i sense medicaments, ens ho vam proposar la meva parella i jo i tot i que mai havíem discutit, ens van barallar moltíssim. Amb el recolzament mutu ens en vam sortir i ara estic embarassada i contenta d'haver-ho fet. No pretenc ser exemple de res, només volia dir-te que és normal que et faci mal, però la teva germana s'ho ha de creure, si no ho vol fer no hi pots fer res.

Molts ànims, em sap greu no poder-te'n donar una solució.

[airuni]

Estic amb el que diu mar i muntanya.
Jo també he sigut fumadora i el primer que has de fer per deixar de fumar es voler deixar-ho pero molt que et diguin sempre trobaras excuses i raons per fumar, per deixar-ho es necessita moltissima força de voluntat i per aixo es imprescindible voler deixar-ho. Ànims i a veure si ella veu que no està bé i pren la decisió

[Nicoleta]

Hola!

Sento molt que encara hi hagi dones embarassades que fumen. Malauradament conec un cas molt proper (vam coincidir en el grup de preparació al part) d'una mare que va estar fumant durant l'embaràs, tot i que menys del que fumava abans. Ella deia que l'ansietat que li produïa pensar que no podia fumar era pitjor que els efectes del tabac. (Està demostrat científicament que això no és cert. És molt pitjor fumar que estar nerviosa). La seva nena va néixer amb el cap més petit del normal. És una patologia que té un nom concret que ara no recordo, però que implica no només un defecte estètic de per vida sinó sobretot problemes a nivell de desenvolupament a molts nivells. Ara amb més de tres anys la nena encara no parla, entre altres problemes.

No vull espantar-te escrivint això, segur que hi ha mares fumadores que tenen fills perfectament sans. Tant de bo sigui el cas del teu nebot/da!!! I també hi ha mares no fumadores que tenen fills amb patologies i problemes que els toquen com a loteria de la vida. Però crec que malgrat fer-te pesada, li hauries de poder fer veure a ta germana que mai tindrà una "excusa" millor que l'embaràs per deixar de fumar. Hi ha tractaments mèdics per aconseguir-ho, no ho ha de fer tota sola que segur que costa més. Només que ho vulgui provar, que ho expliqui al seu metge de capçalera i l'ajudaran! Carai, que val la pena, que t'estàs jugant la salut del teu fill/a però també t'estàs podent condicionar tota la teva vida. Perquè no és el mateix tenir un fill sa que un que no ho està. I ens pot passar a totes, és clar. Però multiplicar les possibilitats de què això passi, només per la tossuderia de no voler fer l'esforç de deixar el tabac em sembla com a mínim irresponsable.

M'he posat intensa, ho sento. Però ja et dic que aquest tema m'ha tocat viure'l de prop i em sap tan de greu que ploraria. Tant de bo la puguis convèncer.
Una abraçada ben gran.

[crunchi]

Es un tema tan delicat....!!! A mi també em sorpren que una dona, sabent tot el que sabem avui dia sobre el tabac, encara fumi en el seu embaraç. Em sorpren o m'indigna, sóc molt radical amb el tabac. També em vull la sang quan veig que es fuma davant un recent nascut, un bebé, un nen.... Estem super informats però aquestes situacions, com la que comentes, encara passen.

És la teva germana, però em sembla que poc podràs fer. Si ella no vol deixar-ho, no ho deixarà. I com diu la companya, l'embaràs és la millor excusa i tot i així, no ho deixa.... Jo tb he sentit dir que és millor que la dona fumi que no que ho deixi i agafi ansietat. Una radical antitabac com jo no comprèn aquesta frase, però suposo que es la linea que segueixen els metges ara, i suposo q la teva germana es recolzarà en aquesta idea.

En fi.... molts anims!!!