Avortament diferit

Problemes durant l'embaràs.
pandora
:: papallona
:: papallona
Entrades: 133
Membre des de: dg. març 06, 2011 9:42 am

Avortament diferit

dc. ago. 28, 2019 2:34 pm

Hola a totes,

No esperava estar escribint aquí, una mai espera una cosa així.
A prinicpis de juliol va arribar el tant esperat positiu, el meu tercer embaràs, el nostre tercer fill, un somni, un regal com li vaig dir al meu home : "aquest bebé és un regal", i quan vaig mirar la data prevista de part... era just la del meu aniversari. Estavem molt il.lusionats, com qualsevol parella amb desig de tenir un fill.
La primera eco va ser molt aviat, massa aviat, ja que marxevem fora de viatge 15 dies i voliem confirmar que tot estava bé. Estava just de 6 setmanes, vam veure el sac, l'embrió... " encara és aviat per veure batec" ens va dir la ginecologa, "marxeu tranquils de vacances i a la tornada ja confirmem setmanes i programem analitiques".
Vaig sortir una mica mosca, la veritat, però al cap de 2 dies van començar les nauseas, cansament, panxa super inflada i ens vam relaxar i pensar que tot anava endavant. Han estat unes vacances úniques, jo em sentia embarassadísdima, tot va bè em deia.
Al tornar de viatge torno a la feina, teniem eco dijous, era dimarts al matí i vaig veure un petit fil marró al netejar-me al lavabo, no em vaig preocupar gens, però aquella nit es va repetir i vam anar a urgències, jo continuava optimista (per un cop que no em poso en lo pitjor ), molt estona esperant a la sala d'espera.
Quan vaig veure la eco ja em vaig espantar, peró per com actuava la gine ja ho vaig saber (" aquí està el sac..., estàs de menys de 9 setmanes...) " de menys? De quant menys?" " de 6 setmanes...." " no pot ser, no ha anat bé, oi?"... una carícia a la cama i un "no hi ha batec", el meu home i jo quasi no ens voliem ni mirar, voliem ser forts, però el vaig escoltar sospirar i.... vam plorar, ens vam abraçar, vam plorar més.
Només puc agrair a tot l"equip medic que em va atendre en aquell moment i en les vàries visites posteriors, l'empatia, els silencis quan tocaven, la comprensió...
Un cop vestida i davant les doctores ens van explicar les alternatives : legrat, medicació... i jo no podia parar de plorar " no ho heu de decidir ara, el que us ha passat és un cop dur, aneu a casa i ho penseu amb calma, no hi ha pressa".
El que més em va impactar és saber que feia tant de temps que estava parat, jo li vaig dir "jo em sento embarssada", un diferit es veu que té això, res et fa sospitar que no va bè.
Abraçades, petons, arribar a casa i abraçar fort als nostres nens, tot passarà, continuarem somiant en tenir un altre fill, ara necessito plorar, pair-ho tot plegat.....
He de dir que tenia molta por a la medicació, el que em recomanaven els metges, que em recuperaria abans, que m"estalviava una intervenció, que el legrat és més agressiu, tenia por però vaig decidir medicació. Ha sigut dur, je necessitat dues dosis, el dolor controlat amb anelgesia l'he portat força bé. I ara he de dir, que va ser la millor decisió per a mi, per passar el meu dol, a mi personalmemt m"ha ajudat veure que el cos anava seguint el curs del que estava passant a dins meu, m'he anat fent a la idea mentre expulsava tot el durant 9 setmana s'anava formant. És molt personal, es clar, però a mi m"ajudat a fet el meu dol, també em va ajudar acomiadar-me del meu embrió.
I ara, necessito que el temps vagi curant la ferida, els dos petits que tinc a casa em donen tota la força del món, ells són la millor medicina.
Perdoneu el rotllo, però necessitava treure tot això de dins. Perquè la gent et diu amb molt bones intencions : "millor ara que més endavant" "ho podeu tornar a provar" " això és que no anava bé" "tens dos fills".... i jo mateixa m"ho repeteixo tot això, però em de passar el dol, és necessari, i se que mai olblidaré que vas estar dins meu, que eres vida, eres il.lusió....
Avatar de l’usuari
Anna Maria
:: zebra
:: zebra
Ubicació: Lleida
Entrades: 1770
Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am

Re: Avortament diferit

dc. ago. 28, 2019 3:57 pm

Hola guapa,
em sap molt greu pel que estàs passant. Com tu bé dius, t'ha ajudat molt el fet que hi ha hagut uns professionals a la teva vora que han sabut estar a l'altura de les circumstàncies, cosa que en moltes ocasions no és així.
Pel que fa a quan dius que "jo em sentia embarassada" doncs és normal, perquè les hormones encara les tenies en el procés. I també tenies tota la il·lusió posada en aquesta nova criatura.
Sí, els teus fills i el teu home seran el teu millor refugi, però com tu bé dius, has de fer un dol. Et costarà més o menys. Cada persona troba la manera de fer-ho. Jo vaig escriure un relat que si vols pots llegir clicant en un dels enllaços que hi ha a la meva firma. N'hi ha que fan una "cerimònia" de comiat posant en una capsa alguna cosa que havien preparat per la criatura (uns bodies, uns mitjonets, una pipa...) i enterrant-ho...
Està molt bé que hagis escrit aquí, et convido a fer-ho quan ho necessitis, aquí estem molts ulls per llegir-te i molts dits per escriure't i et sentis més acompanyada.
Pel que fa a la gent del carrer, fins i tot de la família... Doncs no esperis més del que et puguin donar, n'hi ha que no ho poden entendre perquè no ho han passat i n'hi ha que ho han passat i ho han viscut de manera diferent.
Abraçades,
Anna Maria
Imatge
Imatge
Ho vaig escriure: http://relatsencatala.cat/relat/hola-cr ... va/1037584
13-1-15: el millor regal!
Imatge

Al novembre al Club de lectura del SP llegirem L'any de la plaga de Marc Pastor. T'apuntes?
Avatar de l’usuari
Jomateixa82
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 556
Membre des de: ds. maig 02, 2015 2:54 pm

Re: Avortament diferit

dc. ago. 28, 2019 10:09 pm

Hola Pandora,

Només entro per dir-te que em sap molt greu i per donar-te ànims. Jo vaig tenir un avortament espontani a les 7 setmanes i per mi va ser un cop dur perquè no m'ho esperava en absolut i tenia moltes il·lusions posades en l'embaràs. Com et diu l'Anna Maria has de fer el teu dol i sobre la gent de l'entorn, també com ha dit l'Anna Maria hi ha gent que no s'hi ha trobat i no ho pot ni arribar a entendre, i altres que ho viuen de manera diferent. Jo tinc amigues que es troben en aquests dos casos. Dues també van tenir avortaments a les primeres setmanes i ho van viure com una cosa "normal" i va semblar que no els afectés en absolutament res. I una altre que no tenia fills que em deia les típiques frases amb bona intenció que a mi em sabien més greu que res més... Doncs aquesta, un cop es va quedar embarassada ella em va dir que ja patia només de pensar que alguna cosa podia anar malament durant l'embaràs, i que en aquell moment va poder imaginar-se el que hauria pogut sentir jo amb l'avortament... Són vivències molt personals, però jo també tinc clar que el meu primer fill/a hi va ser, tot i no arribar a néixer, i tot i que no ho dic obertament perquè "sembla raro o patològic" ("ja ningú se'n recorda de l'avortament") jo em sento mare de 3 tot i que només en naixessin dos.

Una abraçada.
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1144
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Avortament diferit

dc. ago. 28, 2019 10:17 pm

Em sap molt de greu Pandora. Simplement entro per dir-te que t'he llegit/escoltat i m'ha invait la pena i l'empatia... M'has semblat una noia molt valenta, ho has explicat tot amb molta enteresa.
Poc mes a dir. T'envio una forta abraçada i molta anims. Espero que aquest dolor que sents ara, amb el temps, es vagi fent petit. :-()-)
Imatge
olotina
:: peixet
:: peixet
Ubicació: Olot
Entrades: 258
Membre des de: dt. des. 01, 2015 4:05 pm

Re: Avortament diferit

dj. ago. 29, 2019 1:23 pm

Pandora t'he llegit de casualitat i m'he trencat. Em sap moltíssim greu. T'envio una abraçada enorme de companya cercadora. Tan de bo te la pogués fer de veritat. Petons molt forts
Miri27
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 68
Membre des de: dg. set. 30, 2018 12:08 am

Re: Avortament diferit

dj. ago. 29, 2019 2:01 pm

Pandora...
Poca cosa es pot dir... ànims i endavant, recolza't amb els nens i la parella, plora el que necessitis i tira endavant.
Fa ara just un any, que vaig estar en la mateixa situació amb el que hauria d'haver estat el meu segon fill. Igual que a tu es va parar a les 6 setmanes, i quan vaig anar al gine a les 8, doncs la pitjor noticia... teniem el cotxe amb maletes fetes per marxar de vacances... ho vam haver d'anular tot... el meu mon es va enfonsar... però al cap d'un temps (menys del que et pots pensar) tot va seguir girant. Es qüestió de temps que ho puguis pair bé. Avui llegint-te he tornat a plorar, però uns plors d'emoció, d'una mala experiència a la que ens hem sobreposat, i que sempre m'acompanyarà. Em va fer més forta, i aquí estic. Encara estic cercant (per motius mèdics vaig haver de parar), i tinc l'esperança que al final tot anirà bé.
Un peto, una abraçada ben forta!
pandora
:: papallona
:: papallona
Entrades: 133
Membre des de: dg. març 06, 2011 9:42 am

Re: Avortament diferit

dl. set. 02, 2019 9:29 am

Moltes gràcies a totes!!!
Són dies difícils, demà farà dues setmanes i tinc moments de molta tristesa, tot i que miro d'estar positiva.
També són dies de pensar molt en mi i en la meva família.
Us agraeixo de tot cor les vostres paraules.
Olotina, companya cercadora, moltes felicitats pel teu positiu, Me'n alegro molt, tot aniré bé, gaudeix molt de l'embaràs. Moltes gràcies per les teves paraules.
Miri, molta sort amb la cerca, desitjo que sigui curteta. Gràcies pels ànims.
Crunchi, Gràcies per les teves paraules.
Jomateixa, Gràcies, realmente cadascú no ciu de manera molt diferent, jo també sento aquesta perdua com la perdua del meu tercer fill.
Anna María, gràcies a tu també, tens ató, se que molts professionals no estan a l'alçada, vaig tenir molta sort, en vaig sentir acompañada.

Una forta abraçada.
ambjdejan
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 86
Membre des de: dc. nov. 07, 2018 4:45 pm

Re: Avortament diferit

dc. set. 04, 2019 1:37 pm

Hola Pandora,
una abraçada molt forta i molts ànims!! els avortaments diferits són molt cruels, perquè el cos no sap que el petit ha deixat de créixer i les hormones van fent el seu curs... a mi em va passar el mateix, però en el nostre cas vam demanar el legrat perquè venien tots els dies de nadal i no volíem estar amb aquest neguit. Poder-te acomiadar d'ell/a va molt bé, veure que el cos respon, tenir aquest record...
Jo em vaig estar sentint embarassada molts mesos després de perdre'l... és tan dur... :(

Com dius, ara és el moment de fer el dol, plorar, escriure, fer el què et faci sentir millor, i cuidar-te molt. Els altres fills et faran tirar endavant perquè no tindràs més remei, però aquest tercer fill sempre t'acompanyarà. Jo el sento molt a prop, i tot i que m'entristeix encara, també em reconforta.

petons
Imatge

Torna a “Quan les coses no van bé”

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::