Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!
Gràcies coviovi,
Sou totes fantàstiques. He passat per un moment molt dur, desconcertant, ple de dubtes i ningú a prop que em pogués aconsellar.
Gràcies, gràcies i mil gràcies.
Llegint com us ha anat m'animo a pensar que tot és possible i que ben aviat podré tornar-m'hi a quedar.
Ara a que vingui la warry, i si algú coneix algún truquillo per avançar-la, millor que millor!
Gràcies boniques!
Sou totes fantàstiques. He passat per un moment molt dur, desconcertant, ple de dubtes i ningú a prop que em pogués aconsellar.
Gràcies, gràcies i mil gràcies.
Llegint com us ha anat m'animo a pensar que tot és possible i que ben aviat podré tornar-m'hi a quedar.
Ara a que vingui la warry, i si algú coneix algún truquillo per avançar-la, millor que millor!
Gràcies boniques!
piula guapa, ja veus que moltes que hem passat per això, ja tornem a estar ben il·lusionades... unes amb la cerca i altres ja amb la recompensa...
però no vulguis córrer, el teu cos necessita recuperar-se i tu també!
la regla vindrà quan hagi de venir, dóna-li temps...
meri guapíssima la teva butlleta guanyadora és a punt a punt de sortir, SEGUR QUE SÍ!!!!!!!!!
muà muà!!!

però no vulguis córrer, el teu cos necessita recuperar-se i tu també!
la regla vindrà quan hagi de venir, dóna-li temps...
meri guapíssima la teva butlleta guanyadora és a punt a punt de sortir, SEGUR QUE SÍ!!!!!!!!!
muà muà!!!

-
VisitantVi
meri68 ha escrit:Ostres, he rellegit aquest post després de 3 mesos del abort, i he vist que encara estic una mica sensible amb el tema...
ja veus...!!!! jo aquest cap de setmana no sé perque em va agafar per rellegir-me el post del meu avortament de dalt a baix http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php ... sc&start=0 i em vaig fotre a plorar com una bleda, quan mentre passava tot no vaig plorar pas!!!!
Vull dir que quan hi ets no n'acabes de ser conscient del que passa... i al cap d'un temps s'acaba assumint i superant.
Hola Piula, ho sento moltíssim. M'imagino pel que estàs passant.
Vaig patir un abortament el 23/12/07. Va ser molt i molt trist, no estava de massa ( 7 setmanes) i encara no ho haviem dit a ningú, però ni això ni el fet de que tothom em digués que era força freqüent no em van fer sentir millor ( sóc una mica tossuda).
Crec que en aquest procés hi ha un temps per plorar i un temps per recuperar-te, mentalment i físicament. Això sens dubte ens farà més fortes !
Crec sincerament que cal passar el procès de dol, jo els primers dies anava consolant a tothom i dient que no passava res, però al final em va venir el baixòn i després ja ningú s'ho esperava.
Ara crec que ja estic recuperada, el meu cos ha fet net i estic esperant fer-me la meva primera prova d'embaràs desde llavors...
Ànims, tot arriba , encara que ara sembli lluny ( i fes cas del que et digui el Gine).
Petons
i una forta abraçada.
Vaig patir un abortament el 23/12/07. Va ser molt i molt trist, no estava de massa ( 7 setmanes) i encara no ho haviem dit a ningú, però ni això ni el fet de que tothom em digués que era força freqüent no em van fer sentir millor ( sóc una mica tossuda).
Crec que en aquest procés hi ha un temps per plorar i un temps per recuperar-te, mentalment i físicament. Això sens dubte ens farà més fortes !
Crec sincerament que cal passar el procès de dol, jo els primers dies anava consolant a tothom i dient que no passava res, però al final em va venir el baixòn i després ja ningú s'ho esperava.
Ara crec que ja estic recuperada, el meu cos ha fet net i estic esperant fer-me la meva primera prova d'embaràs desde llavors...
Ànims, tot arriba , encara que ara sembli lluny ( i fes cas del que et digui el Gine).
Petons
i una forta abraçada.- Castanyeta
- :: girafa

- Entrades: 2680
- Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
- Ubicació: Barcelona
Hola noies, gràcies castanyeta per pujar-me el tema, m'ha anat bé llegir els vostres missatges i sentir-m'hi identificada. No sé on vaig deixar el relat de la meva història, total que aquest dilluns la gine em va tornar a mirar i em va manar fer una analítica per assegurar-nos ja del negatiu i així es va confirmar, de fet des d'ahir mateix que ja no tinc gairebé pèrdues, o sigui que l'avortament s'ha acabat. Els dubtes els tinc a partir d'ara, he de comptar aquestes pèrdues com la regla? Ovularé doncs com un altre cicle normal? Podem tornar a tenir relacions i a buscar embaraç ja o cal esperar tot un mes per precaució de què, per què l'espera? Ara a mi esperar per esperar després de tants mesos buscant i que cada mes és or se'm fa una muntanya...i per altra banda no esperar i que passés alguna cosa també em fa patir...la indecisió que tan normal és amb mi. Gràcies de nou a totes, que m'ajudeu a desfogar-me.
Hola xamai, pel que fa al temps d'espera ja veuràs que és molt relatiu i depén de l'opinió de cada ginecòleg.
Per experiència et diré que la primera regla després d'un avortament és moooolt rara. Jo tenia cicles regulars de 28 dies, doncs aquesta va ser de 35 dies!!!. Jo crec ( és només la meva opinió) que almenys hauries de deixar passar la primera, realment vaig tenir la sensació de que el meu cos acabava de " netejar-se" ( tot i tenir fet un raspat). Conec la sensació de buit i la necessitat quasi vital de tornar a omplir el buit amb un altre embaraç, però crec ( i no sóc ningú, ni metge ni res) que un mes tant físicament com emocionalment fa falta. Jo n'he hagut d'esperar dos i reconec que s'han fet eterns ( mentre hi era pel mig) ara la veritat és que em sento amb més forces per enfrontar-me amb un test negatiu o amb el que calgui.
Ànims xamai, tot lo bo arriba, ens arribarà a totes, segur !!!
Per experiència et diré que la primera regla després d'un avortament és moooolt rara. Jo tenia cicles regulars de 28 dies, doncs aquesta va ser de 35 dies!!!. Jo crec ( és només la meva opinió) que almenys hauries de deixar passar la primera, realment vaig tenir la sensació de que el meu cos acabava de " netejar-se" ( tot i tenir fet un raspat). Conec la sensació de buit i la necessitat quasi vital de tornar a omplir el buit amb un altre embaraç, però crec ( i no sóc ningú, ni metge ni res) que un mes tant físicament com emocionalment fa falta. Jo n'he hagut d'esperar dos i reconec que s'han fet eterns ( mentre hi era pel mig) ara la veritat és que em sento amb més forces per enfrontar-me amb un test negatiu o amb el que calgui.
Ànims xamai, tot lo bo arriba, ens arribarà a totes, segur !!!
Jo no havia vist aquest post, també he patit un abort, ho he explicat en un altre tema, estava de 19 setmanes i es passa molt malament, aixo va passar el 04/02/08, al fer-me un legrat em van dir que segurament al cap d'una regla i si estava tot bé ja ens hi podíem possar. Aquest divendres vaig a la revisió i a recollir la necropsia, i a veure si em donen llum verda!!
El dubte que tens sobre les pèrdues no et puc ajudar, ja que a mi en van fer un legrat, vaig tenir pèrdues durant una setmana i mitja, i la primera regla va tardar 33 dies, per mi una eternitat ja que els meus cicles son de 28 dies.I no sé si en el teu cas pots contar-ho com regla.
Referent a mantenir relacions a mi em van aconsellar esperar a no tenir pèrdues, un cop s'ha deixat de tenir aquestes pèrdues ja pots tenir relacions.
Jo t'aconsello que vagis al gine i que ell et digui que has de fer.
El dubte que tens sobre les pèrdues no et puc ajudar, ja que a mi en van fer un legrat, vaig tenir pèrdues durant una setmana i mitja, i la primera regla va tardar 33 dies, per mi una eternitat ja que els meus cicles son de 28 dies.I no sé si en el teu cas pots contar-ho com regla.
Referent a mantenir relacions a mi em van aconsellar esperar a no tenir pèrdues, un cop s'ha deixat de tenir aquestes pèrdues ja pots tenir relacions.
Jo t'aconsello que vagis al gine i que ell et digui que has de fer.
Hola!
Jo tambe l'estic patint. Fa una setmana i mitja i la gine m'ha donat unes gotes Methergin despres de fer una setmana de repos per veure si evolucionava o l'acababa perdent i, va ser aixi. Ara ens ha dit que esperent una regla i podem tornar a començar! I el metge de capselera ens ha dit que si, que sense problema pero, haure d'anar al meu gine ja que m'havien ates per urgencies.
Anims a totes! Nosaltres ho hem pasat molt malament perque ja pensaven que pel nostre primer aniversari tindriem el nostre fill pero.. potser pel seguent! I potser fins i tot, estic amb la panxeta tan desitjada a l'octubre!
ja ho veieu, no n'hi ha temps per decaure! Anims guapes! 
Jo tambe l'estic patint. Fa una setmana i mitja i la gine m'ha donat unes gotes Methergin despres de fer una setmana de repos per veure si evolucionava o l'acababa perdent i, va ser aixi. Ara ens ha dit que esperent una regla i podem tornar a començar! I el metge de capselera ens ha dit que si, que sense problema pero, haure d'anar al meu gine ja que m'havien ates per urgencies.
Anims a totes! Nosaltres ho hem pasat molt malament perque ja pensaven que pel nostre primer aniversari tindriem el nostre fill pero.. potser pel seguent! I potser fins i tot, estic amb la panxeta tan desitjada a l'octubre!
ja ho veieu, no n'hi ha temps per decaure! Anims guapes! Hola noies!
A mi el metge la veritat no em va donar ni recomanacions, ni res de res. Que fes cas del cos, que no fes al burro (faig molt esport,...espeleo, barrancs) i que esperes 15 dies.
Ja fa uns 25 dies del raspat, i amb les pèrdues no en tenia massa ganes, però des que ja no en tinc em tornat a tenir relacions. Jo m'he trobat bé i he tornat al meu ritme de vida, picinetes, dansa i diumenge passat ja vaig anar a fer una cova.
No se si pels metges he fet bé, però ja us dic, a mi per superar-ho el que més necessitava era tornar a la normalitat fisica per recuperar la psiquica.
I vosaltres, resoldre dubtes amb vosaltres ha estat el puntet guanyador. Gràcies boniques.
A mi el metge la veritat no em va donar ni recomanacions, ni res de res. Que fes cas del cos, que no fes al burro (faig molt esport,...espeleo, barrancs) i que esperes 15 dies.
Ja fa uns 25 dies del raspat, i amb les pèrdues no en tenia massa ganes, però des que ja no en tinc em tornat a tenir relacions. Jo m'he trobat bé i he tornat al meu ritme de vida, picinetes, dansa i diumenge passat ja vaig anar a fer una cova.
No se si pels metges he fet bé, però ja us dic, a mi per superar-ho el que més necessitava era tornar a la normalitat fisica per recuperar la psiquica.
I vosaltres, resoldre dubtes amb vosaltres ha estat el puntet guanyador. Gràcies boniques.
Hola noies. Com diuen, cada metge té la seva teoria sobre l'espera. Per la meva experiència, crec que esperar fins que et vingui la primera regla està bé, com si el cos acabés de fer net. Però, tot i que a mi encara em van fer esperar més, crec que aleshores el ritme del cos ja torna a estar normalitzat, i encara més algunes que comenteu que ha estat de poques setmanes. Ànims i a tornar a il·lusionar-se ben aviat!
Però amb paciència i tranquil·litat, ja arribarà quan hagi de fer-ho, el millor és no obsessionar-se (tot i que és difícil
)
)- coviovi
- :: granota

- Entrades: 231
- Membre des de: dl. jul. 16, 2007 5:58 pm
- Ubicació: Calafell
- Contacta:
xamai02 ha escrit:Hola noies, gràcies castanyeta per pujar-me el tema, m'ha anat bé llegir els vostres missatges i sentir-m'hi identificada. No sé on vaig deixar el relat de la meva història, total que aquest dilluns la gine em va tornar a mirar i em va manar fer una analítica per assegurar-nos ja del negatiu i així es va confirmar, de fet des d'ahir mateix que ja no tinc gairebé pèrdues, o sigui que l'avortament s'ha acabat. Els dubtes els tinc a partir d'ara, he de comptar aquestes pèrdues com la regla? Ovularé doncs com un altre cicle normal? Podem tornar a tenir relacions i a buscar embaraç ja o cal esperar tot un mes per precaució de què, per què l'espera? Ara a mi esperar per esperar després de tants mesos buscant i que cada mes és or se'm fa una muntanya...i per altra banda no esperar i que passés alguna cosa també em fa patir...la indecisió que tan normal és amb mi. Gràcies de nou a totes, que m'ajudeu a desfogar-me.
Jo quan vaig tenir l'avort també em va dir el gine que esperés una regla, que es com una "quarentena". No em va dir quant de temps trigaria a baixar, podia ser 30 dies, 40.....i al final van ser des del 22 de novembre fins el 11 de gener!!!!!! Llavors em va baixar una mica rara, em va durar només tres o quatre dies......Em va tornar a baixar el 14 de febrer, ara espero que no em baixi demà!!!!!!! Ah, i si us voleu posar ja, el teu cos ja t'ho dirà. A mi em van dir de prendre precaucions fins que em baixés la del gener, tot i que no vaig fer cas, però penso que el cos és molt savi i sap si s'ha de quedar o no!!!!!! Ànims!!!!!!!
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |







, una abraçada ben forta.

















. 
. 








