Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!
jo vaig tenir un avortament al gener
després de 7 mesos buscant embaraç... a la primera visita hem diuen que no hi ha embrió.
vaig haver d tornar a la setmana per si hagués ovulat més tard...
tota una setmana ... i finalment res de res
avortament per huevo huero
i el legrado
ara ja fa una altra vegada 3 mesos que ho estem intentant...
després de 7 mesos buscant embaraç... a la primera visita hem diuen que no hi ha embrió.
vaig haver d tornar a la setmana per si hagués ovulat més tard...
tota una setmana ... i finalment res de res
avortament per huevo huero
i el legrado
ara ja fa una altra vegada 3 mesos que ho estem intentant...
Es nota que estic de vacances no? amb la feina no puc ser tant positiva.
Hola noies,
us escric un moment només per dir-vos que ha mort la meva mare. Ja us vaig explicar que havia tingut un ICTUS, doncs al final va acabar malament.
Quan em trobi més animada tornaré. Aquests dies estem fora, pot ser ens anem a Londres, teniem els bitllets i ens trobem amb ànims hi anirem.
Una abraçada a totes i fins aviat.
Lluna
us escric un moment només per dir-vos que ha mort la meva mare. Ja us vaig explicar que havia tingut un ICTUS, doncs al final va acabar malament.
Quan em trobi més animada tornaré. Aquests dies estem fora, pot ser ens anem a Londres, teniem els bitllets i ens trobem amb ànims hi anirem.
Una abraçada a totes i fins aviat.
Lluna
Lluna, ho sento moltíssim, quin pal 
M'incorporo a aquest post per omplir-me d'energia que estic una miqueta baixa. Acabo de patir el meu segon avortament. Vaig perdre un entre el Joel i l'Aleix i ara n'he perdut un altre de 8+3. Per sort no m'han hagut de fer legrat perque amb les pastilles ho vaig expulsar tot
Encara no m'han donat l'alta, dilluns haig de tornar a l'hospital a veure com va.
M'agradaria poder tornar-ho a intentar al novembre, però per aixó necesito sentir-me forta emocionalment
M'incorporo a aquest post per omplir-me d'energia que estic una miqueta baixa. Acabo de patir el meu segon avortament. Vaig perdre un entre el Joel i l'Aleix i ara n'he perdut un altre de 8+3. Per sort no m'han hagut de fer legrat perque amb les pastilles ho vaig expulsar tot
Encara no m'han donat l'alta, dilluns haig de tornar a l'hospital a veure com va.
M'agradaria poder tornar-ho a intentar al novembre, però per aixó necesito sentir-me forta emocionalment
Hola a totes:
Ànims les que passeu mal moments ja veureu com anirem endavant.
Bé, jo en aquests moments estic super angoixada i feta un mar de dbtes:
Estic embaraçada de cuasi 7 setmanes i estic en repos absolut ja que tinc pèrdues desde fa uns dies. El dilluns vaig anar a urgències i em van dir que de moment tot anava bé però cal que fes repòs ja que estava en risc d'avortar.
La veritat és que al fer rèpòs les pèrdues han anat disminuint excepte ahir que vaig perdre bastant. Avui una altre vegada perdo molt poc.
El que pasa és que tot i que no trec coàguls ni una quntitat molt abundant vaig perdent, ademés a vegades tinc unes punxides a la panxa intermitents.
No es siguin molt doloroses la veritat, mes o menys com la regla.
llavors d'una banda estic tranquila però de l'altre penso... potser ja he avortat i per això no noto res.... estic feta un flam... les que heu vortat espontaneament, hi ha alguna senyal inequivoca per saber que la cosa va malament? haig d'anar la setmana que ve a fer-me una eco, però no vull passar aquests nervis... si us plau doneu-me algun consell les que us ha passat si us plau.
Gràcies.
Ànims les que passeu mal moments ja veureu com anirem endavant.
Bé, jo en aquests moments estic super angoixada i feta un mar de dbtes:
Estic embaraçada de cuasi 7 setmanes i estic en repos absolut ja que tinc pèrdues desde fa uns dies. El dilluns vaig anar a urgències i em van dir que de moment tot anava bé però cal que fes repòs ja que estava en risc d'avortar.
La veritat és que al fer rèpòs les pèrdues han anat disminuint excepte ahir que vaig perdre bastant. Avui una altre vegada perdo molt poc.
El que pasa és que tot i que no trec coàguls ni una quntitat molt abundant vaig perdent, ademés a vegades tinc unes punxides a la panxa intermitents.
No es siguin molt doloroses la veritat, mes o menys com la regla.
llavors d'una banda estic tranquila però de l'altre penso... potser ja he avortat i per això no noto res.... estic feta un flam... les que heu vortat espontaneament, hi ha alguna senyal inequivoca per saber que la cosa va malament? haig d'anar la setmana que ve a fer-me una eco, però no vull passar aquests nervis... si us plau doneu-me algun consell les que us ha passat si us plau.
Gràcies.
hola mamlaboni,jo vaig patir un abort fa 3 mesos i poc.
Estava de 2,5 messos. No vaig tenir perdues ni res extrany durant tot aquest temps ,però el dia abans d'anar a la primera visita de la comadrona em vaig aixecar de la migdiada i al fer pipi vaig notar que sortia alguna cosa més consistent i era un petit coagul de sang.
Així que vaig trucar al meu marit que estava treballant i vam anar a urgencies.
Em van fer una eco i només estava la bossa no hi havia embrió.Falten paraules per explicar lol merda que és aquesta experiència.
Tú l'únic que pots fer és estar en repós e intentar estar lo més tranquileta possible i jo de tú si veus que et surt massa sang anar a urgencies un altra vegada.
Ara estem buscant altra vegada i quan em quedi doncs realment no puc fer res per que no em torni a passar estaré lo més tranquila possible i pot ser quan estigui de 8 setmanes o així em faré una eco per el privat i no esperaré fins a les 12 de la SS.Així si la cosa va malament ho podré saber abans.
Estava de 2,5 messos. No vaig tenir perdues ni res extrany durant tot aquest temps ,però el dia abans d'anar a la primera visita de la comadrona em vaig aixecar de la migdiada i al fer pipi vaig notar que sortia alguna cosa més consistent i era un petit coagul de sang.
Així que vaig trucar al meu marit que estava treballant i vam anar a urgencies.
Em van fer una eco i només estava la bossa no hi havia embrió.Falten paraules per explicar lol merda que és aquesta experiència.
Tú l'únic que pots fer és estar en repós e intentar estar lo més tranquileta possible i jo de tú si veus que et surt massa sang anar a urgencies un altra vegada.
Ara estem buscant altra vegada i quan em quedi doncs realment no puc fer res per que no em torni a passar estaré lo més tranquila possible i pot ser quan estigui de 8 setmanes o així em faré una eco per el privat i no esperaré fins a les 12 de la SS.Així si la cosa va malament ho podré saber abans.
-
carpe diem
- :: dinosaure
- Entrades: 14540
- Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
- Contacta:
Be noies, jo, malauradament també m'incorporo a aquest post.
Dimecres em van fer un legrat. Estava de 9 setmanes i tot i que el buscavem des de feia temps, des del principi vaig tenir la sensació que no era el millor moment, que les coses no estaven be, no se com explicar-ho. Fins i tot el meu marit semblava que no ho tenia molt clar.
Tot i això ha segut un pal. I jo estic ara començant a pair-ho.
Al primer embaras també em van fer un legrat, però havia estat dues setmanes de repos amb pérdues i, vullgues que no ja et fas a la idea. Ara ha segut més de colp, començar amb pérdues i dir a l'hospital que no hi havia embrió.
El que més ràbia em dona es que ara ja no puc tornar a intentar-ho fins nadals. L'any que ve faré oposicions a l'estiu i no puc estar acabada de parir. Així que em decidit aplaçar-ho un poc. Però clar, jo tampoc soc ja cap xiqueta....
Bé, què dir-vos que no sapigueu ja.....
Molts ànims a totes i ja anirem veient-se per aqui.
Susana: sembla que tu i jo anem perseguint-se. Estavem del mateix temps i pràcticament sens ha acabat alhora. I també és el segon abort.
Dimecres em van fer un legrat. Estava de 9 setmanes i tot i que el buscavem des de feia temps, des del principi vaig tenir la sensació que no era el millor moment, que les coses no estaven be, no se com explicar-ho. Fins i tot el meu marit semblava que no ho tenia molt clar.
Tot i això ha segut un pal. I jo estic ara començant a pair-ho.
Al primer embaras també em van fer un legrat, però havia estat dues setmanes de repos amb pérdues i, vullgues que no ja et fas a la idea. Ara ha segut més de colp, començar amb pérdues i dir a l'hospital que no hi havia embrió.
El que més ràbia em dona es que ara ja no puc tornar a intentar-ho fins nadals. L'any que ve faré oposicions a l'estiu i no puc estar acabada de parir. Així que em decidit aplaçar-ho un poc. Però clar, jo tampoc soc ja cap xiqueta....
Bé, què dir-vos que no sapigueu ja.....
Molts ànims a totes i ja anirem veient-se per aqui.
Susana: sembla que tu i jo anem perseguint-se. Estavem del mateix temps i pràcticament sens ha acabat alhora. I també és el segon abort.
hola rousi bonica, em sap greu tornar a trobar-nos aquí. La veritat és que ha estat una gran p... però ho hem d'acceptar, no queda altra
Del meu primer avortament vaig trigar en refer-me psicologicament un any, ara crec que estic més forta, suposo que perque ja ho he patit avans, tant de bo ho pugui tornar a intentar al novembre.
A mi no m'han fet legrat, amb les pastilles ni ha hagut prou, la gine de l'altre dia em va dir que 3 mesos però espero que pugui ser avans
Del meu primer avortament vaig trigar en refer-me psicologicament un any, ara crec que estic més forta, suposo que perque ja ho he patit avans, tant de bo ho pugui tornar a intentar al novembre.
A mi no m'han fet legrat, amb les pastilles ni ha hagut prou, la gine de l'altre dia em va dir que 3 mesos però espero que pugui ser avans
Hola Ges!
L'altre dia vaig perdre bastant al llevar-me, però de l'ensurt que vaig tenir em vaig quedar com una pedra tot el dia estirada i no gosava aixecar-me ni per anar al metge. Sembla que el repòs va anar bé ja que una altre vegada estic que gairebé no taco, només quan vaig al lavabo i ara la sang és marró fosc. De totes maneres vaig trucar a gine i em van dir que si no tenia dolor, molèsties o sagnés abundantment esperés a la setmana que ve. A veure...
L'altre dia vaig perdre bastant al llevar-me, però de l'ensurt que vaig tenir em vaig quedar com una pedra tot el dia estirada i no gosava aixecar-me ni per anar al metge. Sembla que el repòs va anar bé ja que una altre vegada estic que gairebé no taco, només quan vaig al lavabo i ara la sang és marró fosc. De totes maneres vaig trucar a gine i em van dir que si no tenia dolor, molèsties o sagnés abundantment esperés a la setmana que ve. A veure...
-
Castanyeta
- :: girafa
- Entrades: 2680
- Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
- Ubicació: Barcelona
Lluna, el meu condol!
Molts ànims ara per passar el dol, i procura mirar endavant, que mirar enrere fa massa mal.
Jo estic avui de pas per casa, fent rentadores després d'un breu viatge en el qual he aconseguit desconnectar del tot... Fins que, a la cua per pujar a l'avió, darrere meu he vist una embarassada de 6 mesos i m'he desmuntat. Em pensava que ja ho tenia superat, tot això, però resulta que no. No sé quant més temps durarà això...
Petons i ànims a totes!
Molts ànims ara per passar el dol, i procura mirar endavant, que mirar enrere fa massa mal.
Jo estic avui de pas per casa, fent rentadores després d'un breu viatge en el qual he aconseguit desconnectar del tot... Fins que, a la cua per pujar a l'avió, darrere meu he vist una embarassada de 6 mesos i m'he desmuntat. Em pensava que ja ho tenia superat, tot això, però resulta que no. No sé quant més temps durarà això...
Petons i ànims a totes!
+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
. 
. 
hola noies,
durant aquestes setmanes que no he escrit, he anat llegint els vostres missatges i m'han ajudat a anar païnt la ILE.
Ja han passat 6 setmanes des de llavors i crec que estic molt millor, i en bona part ha estat gràcies a vosaltres. Moltes gràcies.
De fet, tinc moltes ganes de tornar a intentar-ho, encara que em fa certa por que tardi 18 mesos, com l'altra vegada, a quedar-me embarassada.
A l'hospital de la Vall d'Hebron em van indicar que esperés 6 mesos i quan li vaig preguntar a la meva gine em va dir que era per passar el dol i "no substituir" un embaràs per un altre.
Tot i així, tinc pensat comentar-li a la gine, cap al setembre, la possibilitat de tornar-ho a intentar abans dels 6. Què me'n podeu dir?
A les noies que esteu patint en aquests moments, molts ànims. És molt dur, i de fet, les que no és la primera vegada que us passa, ja sabeu, és una ppp..., però si ho volem aconseguir, em de tirar endavant; cal mimar-se i respectar-se molt a un mateix, concedint-mos temps. El temps acostuma a millorar les coses.
Besets
durant aquestes setmanes que no he escrit, he anat llegint els vostres missatges i m'han ajudat a anar païnt la ILE.
Ja han passat 6 setmanes des de llavors i crec que estic molt millor, i en bona part ha estat gràcies a vosaltres. Moltes gràcies.
De fet, tinc moltes ganes de tornar a intentar-ho, encara que em fa certa por que tardi 18 mesos, com l'altra vegada, a quedar-me embarassada.
A l'hospital de la Vall d'Hebron em van indicar que esperés 6 mesos i quan li vaig preguntar a la meva gine em va dir que era per passar el dol i "no substituir" un embaràs per un altre.
Tot i així, tinc pensat comentar-li a la gine, cap al setembre, la possibilitat de tornar-ho a intentar abans dels 6. Què me'n podeu dir?
A les noies que esteu patint en aquests moments, molts ànims. És molt dur, i de fet, les que no és la primera vegada que us passa, ja sabeu, és una ppp..., però si ho volem aconseguir, em de tirar endavant; cal mimar-se i respectar-se molt a un mateix, concedint-mos temps. El temps acostuma a millorar les coses.
Besets
Lluna, reina... una abraçada ben forta i el meu condol.
I a totes les noies que ara mateix esteu passant per aquests moments tan durs us envio tota la meva energia positiva!
Ja sé que sembla un tópic, però és ben real: el temps ajuda a superar-ho i a tornar a tenir ilusió per provar-ho de nou!
Molts petons.
Pruneta
I a totes les noies que ara mateix esteu passant per aquests moments tan durs us envio tota la meva energia positiva!
Ja sé que sembla un tópic, però és ben real: el temps ajuda a superar-ho i a tornar a tenir ilusió per provar-ho de nou!
Molts petons.
Pruneta
Susanna ha escrit:Del meu primer avortament vaig trigar en refer-me psicologicament un any, ara crec que estic més forta, suposo que perque ja ho he patit avans, tant de bo ho pugui tornar a intentar al novembre.
Com diu la Sussanna, suposo que quan s'ha patit, per desgracia, dues vegades, potser és més ràpida la recuperació...
Us volia explicar que, tot i que fa tan i tan poc que he tingut l'abortament, estic molt bé i ho tinc molt assumit. Clar que estava de 6 setmanes i era molt poquet...
Vosaltres creieu que el fet que faci tants anys que busquem el nen, les IA sense èxit, una darrera l'altra, la FIV, i tants desenganys seguits ha fet que ara, quan m'ha arribat això, m'hagi recuperat tan ràpid perquè s'ha com enfortit el cor?
No sé si m'explico gaire bé, però fa dies que hi dono voltes. Potser m'he tornat insensible i no m'afecten tan les coses com fa quatre anys quan vam començar a buscar...
Després llegeixo aquí que algunes que us pensàveu que ho teníeu superat ha resultat que no...
Potser jo he anat massa depressa i ho tinc amagat i un dia sortirà... Potser és que començo a perdre l'esperança i les ganes de continuar lluitant i és hora de deixar-ho estar...
Noies perdoneu el rollo, però ja sabeu com va això... Gràcies per escoltar-me...
Jo em trobe prou be psicologicament. Una mica trista i també una mica com sense rumb. Tot i que no estava de molt, veniem buscant-lo des de gener i tenia mig planejat cóm aniria el curs, com preparar-me la opo i tot això. Ara trobe que tot eixe plantejament ja no te sentit i em fot més el tema de que ara no puc tornar-ho a intentar fins nadals que el fet mateix d'haver-lo perdut.. Perque estava de poc i el fet d'haver passat ja per un abort ens va fer ser molt prudents en la ilusió que ens feiem.
També es cert que el meu xicot es va fer una muntanya amb el tema de la opo i el nen petit i jo crec que ara està més tranquil, o es que jo mateixa intento treure les avantatges de tenir-lo més tard, no sé.
Per cert, sabeu què li va dir a la meva filla (5 anys), la seva cosina de 6?
Que la mami havia estat a l'hospital per a que li tragueren un bebé que tenia a la panxa i que no volia. Amb les ganes que la meva nena te de tenir un germanet!!!! Si arribo a sentir-ho jo s'arma la de San Quintin!!
També es cert que el meu xicot es va fer una muntanya amb el tema de la opo i el nen petit i jo crec que ara està més tranquil, o es que jo mateixa intento treure les avantatges de tenir-lo més tard, no sé.
Per cert, sabeu què li va dir a la meva filla (5 anys), la seva cosina de 6?
Que la mami havia estat a l'hospital per a que li tragueren un bebé que tenia a la panxa i que no volia. Amb les ganes que la meva nena te de tenir un germanet!!!! Si arribo a sentir-ho jo s'arma la de San Quintin!!
Rousi, així també ets mestra... jo tb, de secundària, amb opos al juny vinent, també... uff
Quan em vaig quedar embarassada i vaig fer càlculs, ostres m'anava de conya el curs... tocaria parir pel febrer, 4 mesos, estiu... i després tot ha anat malament... i com tu també intento treure-hi les coses bones, no et pensis. Potser és l'única cosa que queda. Potser fem massa plans depenent de l'embaràs i no ho hauriem de fer. Potser, si ens tornem a quedar embarassades, hem de programar menys i disfrutar més...
Per cert això de la cosineta té tela... però ja se sap, els nens senten coses, ho barrejen i ho escupen tal qual... No hi donis més voltes.
Quan em vaig quedar embarassada i vaig fer càlculs, ostres m'anava de conya el curs... tocaria parir pel febrer, 4 mesos, estiu... i després tot ha anat malament... i com tu també intento treure-hi les coses bones, no et pensis. Potser és l'única cosa que queda. Potser fem massa plans depenent de l'embaràs i no ho hauriem de fer. Potser, si ens tornem a quedar embarassades, hem de programar menys i disfrutar més...
Per cert això de la cosineta té tela... però ja se sap, els nens senten coses, ho barrejen i ho escupen tal qual... No hi donis més voltes.
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |