Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar!
Merit78 ha escrit:De fet, tinc moltes ganes de tornar a intentar-ho, encara que em fa certa por que tardi 18 mesos, com l'altra vegada, a quedar-me embarassada.
A l'hospital de la Vall d'Hebron em van indicar que esperés 6 mesos i quan li vaig preguntar a la meva gine em va dir que era per passar el dol i "no substituir" un embaràs per un altre.
Tot i així, tinc pensat comentar-li a la gine, cap al setembre, la possibilitat de tornar-ho a intentar abans dels 6. Què me'n podeu dir?
merit, crec que ja t'ho vaig comentar, però jo en el primer vaig trigar també 16 mesos a quedar-m'hi! i una de les pors principals en la nova cerca era que tornés a trigar tant... ja saps com pot arribar a ser de desesperant!
doncs el gine em va receptar omifin per espavilar una mica els ovaris (em funcionen, però van una mica a la babalà) i en quatre mesos ja érem pel tros! no et dic que t'hagis de prendre això, eh, ni molt menys, sinó que de vegades preveure i patir pel q encara no ha vingut i ni tan sols sabem si passarà no porta enlloc!
tema sis mesos: a mi també em van dir q era bo esperar-se un temps per aquest mateix motiu... clar, sis mesos o tres o dos o vuit depèn de la mare i de la seva capacitat de recuperació... jo vaig avortar al maig i no m'hi vaig tornar a posar fins al setembre, i t'asseguro que aleshores ja tenia molt paït que se m'havia acabat un embaràs i començava una altra cerca...
depèn una mica de tu: deixa q passi el temps q cal per qüestions físiques i decideix tu quan estàs preparada psicològicament... sent sincera amb tu mateixa, clar!
molta sort!!
d'altra banda: lluna, guapa, em sap molt i molt greu això de ta mare. sembla que la vida us tenia preparades unes quantes cartes dolentes. esperem que s'hagin acabat i pugueu començar a mirar endavant... un petó molt i molt fort!!!
i també molts ànims a les noves incorporacions d'aquest post q és alhora tan terrible i tan bonic! ningú no desitja passar per aquí, però sentir que no estem soles en el dolor alleuja una miqueeeeeeeeta el mal que puguem sentir!!!
un petó molt fort a totes! us en sortireu, riureu i un dia abraçareu un petit que portareu mooooooolt de temps esperant!!!
ara vinc de l'hospital, ja m'han donat l'alta. M'ha dit que esperi un parell de regles, així que pel novembre si tot va bé ens hi possarem
Ara, tacte gens ni mica, el meu avortament va ser de 8+3, o sigui dues faltes, doncs els gine dient que aixó en el temps de les nostres mares no passava, perque ara volem correr molt en saber si estem embarassades, que avans ho haurien vist com una simple regla... no fotis, que em van haver de "provocar un part", que vaig estar 4 hores amb contraccions, que vaig veure el meu bebé (per ell un simple embrió)... no vull seguir, encara em fa mal, però crec que els metges haurien d'estudiar una mica de psicologia per saber tractar aquest temes. Potser pensen que si menysprean aquestes situacions ens ajudaran a superar-ho millor, però crec que és més aviat el contrari
Ara, tacte gens ni mica, el meu avortament va ser de 8+3, o sigui dues faltes, doncs els gine dient que aixó en el temps de les nostres mares no passava, perque ara volem correr molt en saber si estem embarassades, que avans ho haurien vist com una simple regla... no fotis, que em van haver de "provocar un part", que vaig estar 4 hores amb contraccions, que vaig veure el meu bebé (per ell un simple embrió)... no vull seguir, encara em fa mal, però crec que els metges haurien d'estudiar una mica de psicologia per saber tractar aquest temes. Potser pensen que si menysprean aquestes situacions ens ajudaran a superar-ho millor, però crec que és més aviat el contrari
Si Betti, també soc profe de secundària (psicologia i pedagogia). L'any pasat em va anar molt bé i vaig quedar a 11 centèsimes d'obtenir plaça. Així que aquest any estic molt motivada a treure-la. He fet tots els cursos que em faltaven i el D de català i la veritat es que no he començat a estudiar encara, però ja tinc ganes de fer-ho. Quan em planifique el curs, que aquest any tindré una tutoria, començaré amb la programació.
Estic com interina prop de Tarragona, fent educació especial. Em van donar plaça per dos anys i suposo que aquest any renovaré, però vull treure la plaça per poder acostar-me ben aviat a València. Estem molt a gust a Catalunya, pero la terreta també tira i si la nena es fa molt gran veurem quí la mou d'allí.
El meu marit també em diu aixó de que ens planifiquem molt les coses. Tal volta deuriem deixar-nos actuar amb més llibertat. Al final, tot acaba surtint.
Jo també m'havia obsessionat una mica amb el tema de l'edat. Tinc 38 anys, ja no sóc joveneta per anar esperant. El meu marit no enten aquesta pressa meva per tornar a ser mami abans dels 40 (clar com que ells no tenen el hàndicap de l'edat...)
Però jo ara m'ho prenc amb més calma. Quan em van fer el legrat, la meva companya d'habitació tenia 46 anys i un fill de 3, i la anaven a intervenir per un ectòpic.
No hi ha que obsesionar-se. Si soc més gran, també tinc més experiència...
Estic com interina prop de Tarragona, fent educació especial. Em van donar plaça per dos anys i suposo que aquest any renovaré, però vull treure la plaça per poder acostar-me ben aviat a València. Estem molt a gust a Catalunya, pero la terreta també tira i si la nena es fa molt gran veurem quí la mou d'allí.
El meu marit també em diu aixó de que ens planifiquem molt les coses. Tal volta deuriem deixar-nos actuar amb més llibertat. Al final, tot acaba surtint.
Jo també m'havia obsessionat una mica amb el tema de l'edat. Tinc 38 anys, ja no sóc joveneta per anar esperant. El meu marit no enten aquesta pressa meva per tornar a ser mami abans dels 40 (clar com que ells no tenen el hàndicap de l'edat...)
Però jo ara m'ho prenc amb més calma. Quan em van fer el legrat, la meva companya d'habitació tenia 46 anys i un fill de 3, i la anaven a intervenir per un ectòpic.
No hi ha que obsesionar-se. Si soc més gran, també tinc més experiència...
noies una abraçada i molts ànims a totes. Lluna, et dono el condol més sincer, maca!
Bé noies, torno a estar embarassada! I estic tant cagadeta que només em concentro per dir-me a mi mateixa que aquest cop anirà tot bé! I això que no vaig començar amb bon peu. Us explico. Em faig el test i surt fluixet. Truco a la gine i em visita. Em diu que ni de conya estic de 5 setmanes o que no ho veu clar. Em fa una beta i al cap de 2 dies he de tornar. Imagineu-vos quins dos dies, jo ja em veia embarassos ectòpics, huevos hueros i de tot! Hi vaig anar dilluns passat i em diu que es veu el saquet i l'embrió i que estic de 5 setmanes. en principi descarten l'ectòpic i el huero però...veuen una taqueta de líquid que no els agrada al costat de l'embrió i em fan estar de repòs tota la setmana. Demà vaig al metge i després de 10 dies de repòs només espero que tot estigui bé i em deixin fer vida normal...perquè si no s'ha reabsorbit el líquid aquest no sé..Uf...ja us explicaré perquè estic una mica nerviosa...Bueno, només us ho volia dir perquè us animeu! Nosaltres precisament ahir va fer l'any de l'IVE i mireu ara, torno a estar-hi! així que ànims!
Bé noies, torno a estar embarassada! I estic tant cagadeta que només em concentro per dir-me a mi mateixa que aquest cop anirà tot bé! I això que no vaig començar amb bon peu. Us explico. Em faig el test i surt fluixet. Truco a la gine i em visita. Em diu que ni de conya estic de 5 setmanes o que no ho veu clar. Em fa una beta i al cap de 2 dies he de tornar. Imagineu-vos quins dos dies, jo ja em veia embarassos ectòpics, huevos hueros i de tot! Hi vaig anar dilluns passat i em diu que es veu el saquet i l'embrió i que estic de 5 setmanes. en principi descarten l'ectòpic i el huero però...veuen una taqueta de líquid que no els agrada al costat de l'embrió i em fan estar de repòs tota la setmana. Demà vaig al metge i després de 10 dies de repòs només espero que tot estigui bé i em deixin fer vida normal...perquè si no s'ha reabsorbit el líquid aquest no sé..Uf...ja us explicaré perquè estic una mica nerviosa...Bueno, només us ho volia dir perquè us animeu! Nosaltres precisament ahir va fer l'any de l'IVE i mireu ara, torno a estar-hi! així que ànims!
Susana: molts ànims. Tens raó, els metges en general no tenen ni idea de cóm tractar als pacients, de cóm donar males notícies,...
El que en va tocar a mi no em va dir res. Ni les pautes després del legrat, ni quan puc tornar-ho a intentar. RES. Em va donar l'alta hospitalaria al dia seguent del legrat sense preguntar-me ni cóm havia passat la nit, ni palpar-me l'úter. Es veu que volia deixar-se la planta de l'hospital buida per al pont del 15 d'agost...
Això sí, també he de dir que les infermeres, gairebé totes matrones, UNA MERAVELLA: M'han acompanyat, m'han consolat, m'ha "cuidat". Des de que vaig entrar per urgències, com que em va agafar plorera i al meu marit el van deixar fora, em van consolar, em van deixar temps per refer-me. En definitiva, em van tractar com una persona en un moment complicat.
El que en va tocar a mi no em va dir res. Ni les pautes després del legrat, ni quan puc tornar-ho a intentar. RES. Em va donar l'alta hospitalaria al dia seguent del legrat sense preguntar-me ni cóm havia passat la nit, ni palpar-me l'úter. Es veu que volia deixar-se la planta de l'hospital buida per al pont del 15 d'agost...
Això sí, també he de dir que les infermeres, gairebé totes matrones, UNA MERAVELLA: M'han acompanyat, m'han consolat, m'ha "cuidat". Des de que vaig entrar per urgències, com que em va agafar plorera i al meu marit el van deixar fora, em van consolar, em van deixar temps per refer-me. En definitiva, em van tractar com una persona en un moment complicat.
Rousi,
gairebé expliques la meva història amb les opos! Jo aquest any també m'he tret el D (tot i que sóc de català, amb el D tens els punts extra) i he fet un munt de cursos... en fi, ja veurem...
I això que dius de l'edat, no et preocupis. Jo també en tinc 38, però jo no he tingut cap fill encara. Fa 4 anys i pico que busquem i quan aconsegueixo el primer embaràs, surt malament. No et desesperis per l'edat, ja em veus a mi! Tot i que t'entenc perquè ells ho viuen diferent. El meu home és dos anys més jove que jo, i encar hi dona menys importància. Suposo que arribarà el nostre moment...
Això que dèieu dels metges, Susana... el dia del meu abortament vaig anar a l'hospital i la comadrona (o la que em penso que era comadrona) se m'acosta i em diu: "tu ets l'embarassada que té contraccions??" i jo li dic "no sé si són contraccions però perdo molta sang", i em diu " ah, així no ets tu... en busco una que està parint"... I després la que paria me la trobo a dintre d'urgències i només separades per una cortineta i la comadrona estúpida dien-li "reina, ja veuràs que bonic això de parir" i a mi que el ginecòleg em tenia la mà fotuda a baix estirant coàguls...
Quan anava a marxar vaig estar a punt de dir-li alguna cosa, però no ho vaig fer per no espatllar el moment a la que paria, que tampoc en tenia cap culpa... Però és que...
De professionals poc professionals n'hi ha a tot arreu, i n'hi ha de molt poc sensibles, la veritat...
En fi, espero que l'objectiu de tot això sigui fer-nos millors persones, sinó, no aconsegueixo trobar-li cap mena de sentit...
Merit, Creueta... aneu millor?
Coseta... uf, no em puc imaginar la por que deus tenir... nosaltres ens estem plantejant anar per la segona FIV i ja estic cagada, i això sense comptar que les nostres possibilitats són molt baixes i que un embaràs natural és impossible... Però disfruta-ho molt, relaxa't i deixa que passi el que hagi de passar... Una altra cosa no pots fer, no?
Petonets
gairebé expliques la meva història amb les opos! Jo aquest any també m'he tret el D (tot i que sóc de català, amb el D tens els punts extra) i he fet un munt de cursos... en fi, ja veurem...
I això que dius de l'edat, no et preocupis. Jo també en tinc 38, però jo no he tingut cap fill encara. Fa 4 anys i pico que busquem i quan aconsegueixo el primer embaràs, surt malament. No et desesperis per l'edat, ja em veus a mi! Tot i que t'entenc perquè ells ho viuen diferent. El meu home és dos anys més jove que jo, i encar hi dona menys importància. Suposo que arribarà el nostre moment...
Això que dèieu dels metges, Susana... el dia del meu abortament vaig anar a l'hospital i la comadrona (o la que em penso que era comadrona) se m'acosta i em diu: "tu ets l'embarassada que té contraccions??" i jo li dic "no sé si són contraccions però perdo molta sang", i em diu " ah, així no ets tu... en busco una que està parint"... I després la que paria me la trobo a dintre d'urgències i només separades per una cortineta i la comadrona estúpida dien-li "reina, ja veuràs que bonic això de parir" i a mi que el ginecòleg em tenia la mà fotuda a baix estirant coàguls...
Quan anava a marxar vaig estar a punt de dir-li alguna cosa, però no ho vaig fer per no espatllar el moment a la que paria, que tampoc en tenia cap culpa... Però és que...
De professionals poc professionals n'hi ha a tot arreu, i n'hi ha de molt poc sensibles, la veritat...
En fi, espero que l'objectiu de tot això sigui fer-nos millors persones, sinó, no aconsegueixo trobar-li cap mena de sentit...
Merit, Creueta... aneu millor?
Coseta... uf, no em puc imaginar la por que deus tenir... nosaltres ens estem plantejant anar per la segona FIV i ja estic cagada, i això sense comptar que les nostres possibilitats són molt baixes i que un embaràs natural és impossible... Però disfruta-ho molt, relaxa't i deixa que passi el que hagi de passar... Una altra cosa no pots fer, no?
Petonets
Hola noies, ahir em van fer la visita. El líquid se m'ha reabsorbit però tot i així m'han recomanat repòs. No sé si és que la meva gine que em coneix molt sap que o em lliga curt o aniria ja a tope treballant...la bona notícia és que li vam veure el batec del cor i clar, se'm barreja tot una barreja d'alegria, de por, i la "culpa" de no disfrutar-ho plenament perque em fa por fer-me ilusions i que vagi malament...no ho sé noies, fins i tot em fa por prendre'm el cariban i això que vaig tot el dia amb les nàusees al damunt, però com que l'altra vegada me'l prenia i la nena venia amb malformació em foto unes menjades d'olla...en fi...
Coseta...
crec que és normal que sentis tota aquesta contradicció de sentiments. Però en aquests casos es pot fer servir aquesta màxima: "si la cosa va bé, disfruta-ho i de moment no et preocupis. Si la cosa ha d'anar malament hi anirà si et preocupes com si no. Per tant, ja et preocuparàs quan hi vagi, si hi va."
Ja sé que és molt fàcil dir-ho... I el sentiment de culpa és el nostre gran enemic. Sempre es fica pel mig, eh? a més, com que som nosaltres que els portem a dins, és molt més difícil objectivar-ho.
Però disfruta de la bona notícia, dona! si li heu sentit el cor vol dir que de moment va bé... i això del cariban... bé, no sé, no hi entenc gens, però vols dir que la malformació podia venir d'això? hi ha moltes dones que se'l prenen... crec que és pitjor que tu et trobis malament. Si tu estàs malament, el petit també, no?
Ai, perdoneu el rollo, però és que estic tova aquests dies... he ovulat, hem fet molt de lio, i ara tinc fongs, uffffffffff
Jo no volia anar al gine encara i resulta que hi hauré d'anar per força...
crec que és normal que sentis tota aquesta contradicció de sentiments. Però en aquests casos es pot fer servir aquesta màxima: "si la cosa va bé, disfruta-ho i de moment no et preocupis. Si la cosa ha d'anar malament hi anirà si et preocupes com si no. Per tant, ja et preocuparàs quan hi vagi, si hi va."
Ja sé que és molt fàcil dir-ho... I el sentiment de culpa és el nostre gran enemic. Sempre es fica pel mig, eh? a més, com que som nosaltres que els portem a dins, és molt més difícil objectivar-ho.
Però disfruta de la bona notícia, dona! si li heu sentit el cor vol dir que de moment va bé... i això del cariban... bé, no sé, no hi entenc gens, però vols dir que la malformació podia venir d'això? hi ha moltes dones que se'l prenen... crec que és pitjor que tu et trobis malament. Si tu estàs malament, el petit també, no?
Ai, perdoneu el rollo, però és que estic tova aquests dies... he ovulat, hem fet molt de lio, i ara tinc fongs, uffffffffff
Jo no volia anar al gine encara i resulta que hi hauré d'anar per força...
Gràcies Betti, el tema del cariban no té res a veure amb la malformació. Va ser genètica, però saps que és allò de que em dóna yuyu prendre'l...en fi, serà que jo també estic tova...deu ser el temps noia! Això dels fongs no badis, com abans t'ho agafin millor dona, que no cal patir! Jo no n'havia tingut mai i després de l'abort també en vaig tenir. Em van dir que després de l'abort tenim una baixada de defenses molt bèstia perquè les hormones es paren de cop. Jo ho vaig agafar tot i més: fongs, otitis externes, otitis mitjanes, infecció als queixals, de tot. Total, de l'abort a l'agost al desembre, no vaig parar d'antibiòtics! un petonàs i ànims!
Noies, només entro un moment per donar-vos ànims a totes, segur que tot millora, encara que quan ho estem passant malament, no ens ho sembli i sovint ens faci certa angúnia que ens ho diguin.
Respecte els professionals, et pots trobar de tot, però en els moments difícils ens mereixem trobar persones humanes i no "professionals tècnics". Jo tinc sort, crec, per les meves gines i infermeres de Tortosa, però a la Vall Hebron ens vam trobar una especialista en diagnosi prenatal poc, com ho diria, humana.
Per sort, a planta, tan infermeres com la gine que em va portar, excel·lent; persones professionals perfectes.
Suposo que en tots els col·lectius hi ha de tot, però en aquests temes com el "nostre" valdria la pena que hi hagués més humanitat.
Molts ànims a totes.
Jo, crec, que estic millor, gràcies per l'interés.
Besets guapes.
Respecte els professionals, et pots trobar de tot, però en els moments difícils ens mereixem trobar persones humanes i no "professionals tècnics". Jo tinc sort, crec, per les meves gines i infermeres de Tortosa, però a la Vall Hebron ens vam trobar una especialista en diagnosi prenatal poc, com ho diria, humana.
Per sort, a planta, tan infermeres com la gine que em va portar, excel·lent; persones professionals perfectes.
Suposo que en tots els col·lectius hi ha de tot, però en aquests temes com el "nostre" valdria la pena que hi hagués més humanitat.
Molts ànims a totes.
Jo, crec, que estic millor, gràcies per l'interés.
Besets guapes.
Coseta, com m'alegra saber que el líquid s'ha reabsorbit!!! 
si et diuen de fer bondat, fes-ne caaaaaaaaaas!!!
i ja veuràs com les pors acaben desapareixent!!! Jo estava com tu, sense voler emocionar-me excessivament, esperant que em donessin resultats de la biòpsia i em confirmessin q no es repetia el problema cromosòmic... i mira'm ara!!!! a un mes de parir!!!
que bé, noia, endavant les atxessssssssssssss!!!!!!!!!
si et diuen de fer bondat, fes-ne caaaaaaaaaas!!!
i ja veuràs com les pors acaben desapareixent!!! Jo estava com tu, sense voler emocionar-me excessivament, esperant que em donessin resultats de la biòpsia i em confirmessin q no es repetia el problema cromosòmic... i mira'm ara!!!! a un mes de parir!!!
que bé, noia, endavant les atxessssssssssssss!!!!!!!!!
Noies,...
que avui he anat al gine pels fongs, i n'he sortit amb la segona FIV programada.
M'ha vist molt bé i molt animada. Diu que em donarà un altre tipus de medicament per poder ovular a tope i poder congelar algun òvul, i així no haver de tornar a passar per la medicació si la FIV no va bé.
De fet ha estat ell el que m'ha ajudat a decidir-me... diu: "si dona sí, ho has de tornar a provar abans que la por creixi i et faci més mandra..." No ho sé. Hi anava sola i m'ha fet una mica de cosa que el meu home no hi fos, però penso que si hagués sortit d'allà sense la programació hauria tornat als dubtes, tornar-ne a parlar, tornar a dubtar... així, fet fet.
De totes formes hem decidit que no ho direm a ningú de la família ni amics. Només els estrictament necessaris i imprescindibles. Així, si no va bé no haurem de donar tantes explicacions...
A més, com que serà l'últim intent, intentaré no amoinar-m'hi gens. Tampoc tenim diners per més, i aquest cop ens haurem de pagar la medicació o sigui que...
JAZTá...
que avui he anat al gine pels fongs, i n'he sortit amb la segona FIV programada.
M'ha vist molt bé i molt animada. Diu que em donarà un altre tipus de medicament per poder ovular a tope i poder congelar algun òvul, i així no haver de tornar a passar per la medicació si la FIV no va bé.
De fet ha estat ell el que m'ha ajudat a decidir-me... diu: "si dona sí, ho has de tornar a provar abans que la por creixi i et faci més mandra..." No ho sé. Hi anava sola i m'ha fet una mica de cosa que el meu home no hi fos, però penso que si hagués sortit d'allà sense la programació hauria tornat als dubtes, tornar-ne a parlar, tornar a dubtar... així, fet fet.
De totes formes hem decidit que no ho direm a ningú de la família ni amics. Només els estrictament necessaris i imprescindibles. Així, si no va bé no haurem de donar tantes explicacions...
A més, com que serà l'últim intent, intentaré no amoinar-m'hi gens. Tampoc tenim diners per més, i aquest cop ens haurem de pagar la medicació o sigui que...
JAZTá...
Molts anims Betti!
El meu marit ha dit que si ho aconseguim aquest mes anira a fer-se una prova d'esperma perque tambe esta mort de por de que tingui problemes ell. Jo li dic que no pero, tambe em quedaria mes tranquila sabent que esta be i que no encertem per casualitat o que se jo pero, que estem be tots dos. Ara esta prenent maca, aveure si tenim sort!
Hem de ser molt positives!
El meu marit ha dit que si ho aconseguim aquest mes anira a fer-se una prova d'esperma perque tambe esta mort de por de que tingui problemes ell. Jo li dic que no pero, tambe em quedaria mes tranquila sabent que esta be i que no encertem per casualitat o que se jo pero, que estem be tots dos. Ara esta prenent maca, aveure si tenim sort!
Hem de ser molt positives!
HOla!!!!
com moltes sabeu vaig tenir un avortament a l'abril desprès d'estar 3 setmanes en repòs per perdues, Estava de 10 setmanes.
Ahir vaig confirmar que estic una altra vegada i estic morta de por!!!
Espero que aquesta vegada vagi tot bé, però no estaré tranquila fins la setmana 7-10 i tinc la sensació que falta moltíssim!!!!!!!!!!!!!!!!
com moltes sabeu vaig tenir un avortament a l'abril desprès d'estar 3 setmanes en repòs per perdues, Estava de 10 setmanes.
Ahir vaig confirmar que estic una altra vegada
i estic morta de por!!!
Espero que aquesta vegada vagi tot bé, però no estaré tranquila fins la setmana 7-10 i tinc la sensació que falta moltíssim!!!!!!!!!!!!!!!!
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |