PARES i MARES DE 20 A 25 ANYS

[NuriaC]

Hola a tothom!

Som l'equip del programa Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio. El proper diumenge 22 de març parlarem de pares i mares que ho han volgut ser ben joves, és a dir, entre 20 i 25 anys. Estem analitzant estadístiques i veiem que hi torna a haver un petit fenòmen i és que un percentatge important de les parelles decideixen posar-s'hi a aquesta edat. Ens agradaria fer una mica de debat a través del fòrum i, a més, escoltar les vostres experiències personals ( que gravaríem amb els que us animeu ) per emetre aquell diumenge a la ràdio.

Què hi dieu?
Ens trobareu a eduqueu@catradio.cat

Gràcies!
Núria Coll
Eduqueu les criatures!

[.sandra.]

i si hem sigut pares mes joves ?? jo amb 16 vaig ser mare den Guillem i amb 23 den Biel!
ah !! i una cosa super important , la meva mare va ser avia amb 32 anys !!
suposo que nosaltres no entrem a les estadistiques no ??

petons

sandra

[Bombolla]

Nosaltres varem decidir anar a buscar quan en tenia 24, ens hi vem quedar però l'embaràs no va anar bé, així que al final hem tingut la nostra primera filla amb 26 anys.

[marchita]

Madre mia Sandra tu madre ha sido abuela con 32 y yo el primero lo tuve con esa edad....La verdad es que si te soy sincera yo no hubiera querido ser madre muy joven (hablo de eso unos 16-20 años) pero lo q si es cierto es que si me hubier encantado ser abuela joven es decir con esa edad (32-40) pero claro las dos cosas no son compatibles...Seguro que tu madre disfrutara de sus nietos muchisimoooooo y podra hacer muchas mas cosas que yo ya q cuando yo sea abuela minimoooooo pasare de los 50....

[.sandra.]

Madre mia Sandra tu madre ha sido abuela con 32 y yo el primero lo tuve con esa edad....La verdad es que si te soy sincera yo no hubiera querido ser madre muy joven (hablo de eso unos 16-20 años) pero lo q si es cierto es que si me hubier encantado ser abuela joven es decir con esa edad (32-40) pero claro las dos cosas no son compatibles...Seguro que tu madre disfrutara de sus nietos muchisimoooooo y podra hacer muchas mas cosas que yo ya q cuando yo sea abuela minimoooooo pasare de los 50....

Hola !
Pues la verdad es que mis padres están encantados , como ya he dicho antes mi madre fue abuela con 32 , y mi padre con 36 !! se les cae la baba y mas cuando alguien les dice ,que si son sus nietos !! que en vez de abuelos parecen los padres !!
Y respecto a lo de ser madre joven , digo yo que me vendrá de herencia , pq mi madre tambien me tubo con 16 !!

besos

sandra.

[MamadeEmma]

Nosaltres vam buscar quedar-nos embarassats als 24 anys, tots dos teniem la mateixa edat. Teniem molt clar que voliem ser pares joves. Mai em tingut una economia massa bona però no voliem deixar la nostra il.lusió de ser pares per culpa dels diners...així que ens vam llençar a la piscina, no voliem esperar a tenir diners o un pis mes gran pq...i si aixó no arriba mai???

Després tot es va complicar una mica, la nena va ser prematura i vaig haver de deixar el meu treball al que portava 5 anys, el meu marit es va quedar a l'atur i vam tenir moltes despeses extres (bolquers especials, llet especial, roba, medicaments, etc)...però vam poder sortir endavant...hem après moltes coses, la majoria les hem après gràcies a la nostra petitona.

Ens agradaria anar a buscar el segon abans de tenir els 30. A veure si pot ser...

Jo penso que no es el mateix tenir un nen als 25 que als 35...10 anys s'han de notar...no?

[tsunade]

[b]Nosaltres vam buscar quedar-nos embarassats als 24 anys, tots dos teniem la mateixa edat. Teniem molt clar que voliem ser pares joves. Mai em tingut una economia massa bona però no voliem deixar la nostra il.lusió de ser pares per culpa dels diners...així que ens vam llençar a la piscina, no voliem esperar a tenir diners o un pis mes gran pq...i si aixó no arriba mai???

Exactament, aquest és el problema... Quan és aquest moment?
Si no és una cosa és l'altre: Ara vull viatjar, ara la feina no va massa be, si el pis és petit... Estem acostumats a tenir tants luxes que ens costa molt prescindir-hi!

Jo també volia ser mare jove, i el meu marit també. Als 24 anys em vaig quedar embaraçada i vaig tenir al Rogeret. Ho tornaria a fer mil vegades!!!

[isa]

Jo igual que vosaltres, amb 24 anys ens hi vem posar, no voliem deixar-ho passar més temps per culpa dels maleïts diners!!! I amb 25 anys vem tenir a la nostra petitona. Per què tot ha de dependre dels diners? Quina me.....

[Azzure]

Jo també em vaig quedar embarassada amb 24 anys i amb 25 va néixer la Marta. Clar que el meu home en té 10 anys més que jo i ell no volia esperar massa més.Jo tenia molt clar que volia ser mare amb aquesta edat i hem deixat de banda els temes tipus economia, viatjes, viure la vida,... la gent pot dir el que vulgui, jo no canvio la meva nena per un viatge a l'Àfrica ni per res del món.
Nosaltres portem quasi 10 anys junts, més de 6 de convivència i 1 casats. Hem tengut temps de conéixer-nos, de sortir, d'entrar, de fer coses. No hem viatjat molt per qüestions econòmiques i de feina, però tampoc ho necessitam. I la nostra il·lusió era ser pares ja. Sempre hem tingut en compte les circunstàncies personals de cada un, jo actualment tinc 25 anys i ell 35, i volem tenir més fills o sigui que era moment de començar ja perquè mai saps amb quins problemes et trobaràs. Em refereixo, per exemple, que he "conegut" a bastant gent al fòrum que porta moltíssim de temps buscant un bebé i que encara no ha arribat, o persones que després de 3, 4, 5... anys han aconseguit un embaràs. Com que nosaltres no podiem decidir quan arribaria el bebé, després de casar-nos ens varem posar " manos a la obra" i a partir d'aquí que vengui quan vulgui. Penso que hem tengut sort de quedar-nos embarassats a la primera i tant de bó passi el mateix amb el/s pròxim/s
Per una altra banda, jo opino que és diferent ser mare als 25 que ser-ho als 35. Està clar que hi ha molts factors i circunstàncies personals que hi afecten i no vull entrar a dins això, però l'agilitat i vitalitat crec no són les mateixes.

*Edito per eliminar aquest exemple que ha sabut tan greu a algunes persones. Només volia compartir la meva experiència i llegir les vostres opinions, però com sempre, tot es malinterpreta. A més, mai se sap qui pot entrar a xafardejar i prefereixo no deixar-ho aquí.

I dic que no vull generalitzar, que per sort, no sempre és igual, però que jo volia donar la meva opinió, sempre des del meu punt de vista i sense ofendre a ningú, perquè no estic atacant a ningú, només intento explicar el que jo penso i el que he vist.

[isa]

També m'agradaria saber si hi ha alguna correlació entre el lloc on es viu (gran ciutat tipus BCN vs poble o ciutat més petita) i el fet de tenir fills més aviat. Llenço aquesta pregunta a l'aire...

Mmm no sé, ni idea, jo visc en un poble petit, tota la vida hi he viscut, i he estat mare "jove", em vaig quedar amb 24 i l'he tingut amb 25. I la resta??

[Aidyana]

hola!

Com sempre, això de l'edat és relatiu...

Jo sempre havia volgut ser mare jove i puc dir que ho he aconseguit... Em vaig quedar embarassada de l'Aïda als 26 i la vaig teir als 27. A les classes de pre-part era la més jove, totes tenien de 30 a 40 anys.
A nivell econòmic sóc lluny de tenir estabilitat i el meu marit més o menys igual (té feina fixa però és menys que mileurista. Ara començarà la uni, a veure si d'aquí a uns anys pot millorar la seva situació). Vivim de lloguer i no tenim pensat ni molt menys comprar una casa. Però gaudim com a família i per res renunciaríem a la nostra nena! Sortim (anem de tuper i avall!), hem viatjat amb ella, de càmping, a la neu, museus, teatre... Els meus pares tenen 55 anys i s'ho passen pipa amb ella!Tot és qüestió d'organitzar-se i de tenir clares les prioritats.
És cert que ara ho tenim millor per decidir quan volem un fill però la natura encara mana.

Així doncs, ànims a les futures mamis!!!!!!!!

Nosaltres anirm a buscar un germanet de cara maig-juny!

[.sandra.]

Jo visc a un poble , al cantó de Girona !! vivim a Salt segur que neu sentit a parlar ......
o potser no , bueno a lo que voy , que es un poble pero gran !!

petons

sandra

[Lluma]

Considero que quedarte embarassada a aquesta edat, és dur. Com a mínim, a nivell personal, mho vaig passar realment malament per la presió social que vaig haver denfrentarme.
Jo sóc de Vic, una ciutat petitona, on tothom es coneix i tothom parla de tot. Tothom té dret a opinar sobre la teva vida!
Jo em vaig quedar embarassada amb 23 anys i seré mare als 24, i la meva parella amb 32. Justament, al quedarme en estat, em vaig quedar sense feina, i ara estic a latur. Doncs imagineu-vos els comentaris que mhe arribat a sentir: des de què fas tant jove, estàs tirant la teva vida per la borda, has de disfrutar més, te narrepentiràs, què vols fer sense feina i a la teva edat...

La nostra situació econòmica no està sota mínims ni molt menys. La meva parella té una feina ben remunerada, i jo cobro el mateix que quan estava treballant i estic aprofitant per estudiar més, i sé que no em costarà trobar feina quan en torni a buscar. Considero que hi han altres factors més importants... i que cadascú fa el que sent, i punto pelota.
Al principi em feia pànic, surtir al carrer! Ara, gràcies a déu, la tempesta ja ha passat.

Si això mhagués passat fa 5 anys, segurament les coses haurien set diferents. Llavors tenia el cap massa ple de pardals, però en el moment que trobes a la persona a qui estimes, comparteixes la teva vida i hi ets feliç... lo altre és lo de menys. Lògicament que és important arribar a final de mes sense fer masses esbrinquades, tenir una vivenda i sobretot... sentirse preparat!
El meu fill estarà ben alimentat, vestit, tindrà una bona educació i serem la família més feliç daquest món.

El que està clar és que ara hi han molts prejudicis. Ser mare jove, a la nostra cultura, no està ben vist, i mira que fa 20 anys enrera, era el més normal del món. I sí, segur que no té res a veure ser mare amb 25 que amb 35. Potser no he viscut tant, però cadascú viu la vida de diferent manera i madura al seu ritme.

Jo em porto 40 anys amb la meva mare i és ara que estem unides! Jo vull estar unida al meu fill sempre, i no entendrel per culpa de la diferència dedat...

[Bombolla]

Ostres tu! Quines mares més joves que corren pel SP!!!!!!!!!!

[meri68]

Després de llegir alguna opinió d'aquest post, només m'ha vingut al cap aixó:

http://bacolicio.us/http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=25&t=10000

[isa]

[.sandra.]

Després de llegir alguna opinió d'aquest post, només m'ha vingut al cap aixó:

http://bacolicio.us/http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=25&t=10000

[Eva26]

[Momo]

Jo vaig tenir a l'Aleix amb 24 anys i el meu home en tenia 30.
Jo penso que és millor tenir-los jove per diversos motius. Però està clar que hi ha vegades que no pot ser. Actualment la societat està muntada de manera que és gairebé impossible tenir-los abans dels 25 anys. Tenint en compte els estudis, la estabilitat laboral i de parella. Cada cop sembla que costi més trobar la teva parella ideal i crec que és culpa de la llibertat que tenim actualment (gràcies a Déu), abans no tenien tantes opcions a l'hora de triar.
Pel que fa al tema de disfrutar de la vida, jo penso que es pot disfrutar igual, o més, amb un fill. Evidentment no pots viure la vida loca, anar de juerga cada nit, emborratxar-te, marxar improvisadament o a llocs poc segurs... però pots seguir veient món i gaudint de la vida. Tenir un fill no vol dir tancar-se a casa per sempre... segurament passaràs una temporada més calmada, no sortiràs gens, però és una temporada.
Jo sempre he volgut ser mare i quan abans millor, sense mirar massa la situació ideal, perquè aquesta no arribarà mai. Sempre hi han coses, que si la feina, els diners, els estudis, la casa... Jo estic estudiant i treballant a la vegada des de fa molts anys i segurament ara hagi de baixar una mica el ritme, però ho faré encantada perquè vull viure amb el meu fill.
Quan més gran ets, més et costa trobar ànims per arribar a tot, i és per això que quan més esperes a tenir un fill a més coses hauràs de renunciar... A més la paciència s'acaba abans, et canses més i a la llarga entens menys al teu fill. Jo ho respecto totalment, només parlo per l'experiència (comentada per boca pròpia) d'algunes amigues meves.

[Blanca07]

Yo em vaig quedar embarassada als 23 anys i amb 24 vaig tenir a la Blanca, potser en el moment de quedar-me si que em vaig plantejar moltíssimes coses: acababa d'àpuntar-me a la universitat, i ara que faria?(és clar que no es un impediment estar embaraçada i estudiar, però costa molt), l'economia no la teniem massa bé, el pis super petit, el renunciar a sortit per les nits, si podríem ser bons pares i podriem portar-ho tot endevant.... però la veritat que a mesura que m'anava creixent la panxa, veia a la meva nena en les ecos,... tots aquells dubtes i preocupacions van desaparèixer i quan la vaig veure per primera vegada ... son experiències que no oblides i la veritat que sí que és molt dur els primers mesos però jo ara tot el viscut no ho canvio per res... l'energia que li puc donar amb la meva edat potser amb 10 anys més no li hagues pogut donar igual, o la forma de pensar és totalment diferent...La manera de criar els nens canvien molt segons l'edat que tenen els pares...
Desde molt jove tenia clar que volia ser una mare jove, quan estudiava deia que amb 25 anys ja m'agradaria ser mare...