Avorrirse es bo
Avorrirse es bo
Una noticia curiosa, despres de totes les teories que hi ha sobre estimular els nens continuament:
http://es.noticias.yahoo.com/18/2009040 ... 8f6cf.html
que en penseu?
http://es.noticias.yahoo.com/18/2009040 ... 8f6cf.html
que en penseu?
Re: Avorrirse es bo
A mi em sembla bé, avui dia o tenen tot. Tinc una conegudo que el psicoleg dels nens li va dir que el nens tenen que aburrirse¡¡ Per apendre

Re: Avorrirse es bo
Totalment d'acooooord!!!!
És que avui en dia els nens ho tenen tot mastegat i guiat per un adult! S'han de saber espavilar. Si s'avorreixen que busquin ells mateixos la sortida o si no que s'avorreixin, que fins i tot pot ser divertit, o si més no diferent!
És que avui en dia els nens ho tenen tot mastegat i guiat per un adult! S'han de saber espavilar. Si s'avorreixen que busquin ells mateixos la sortida o si no que s'avorreixin, que fins i tot pot ser divertit, o si més no diferent!
Re: Avorrirse es bo
Jo recordo quan era petit i els meus pares estaven molt enfeinats per estar pendents de mi, no es que passesin de mi, crec que eren pares que estaven al cas i recordo que en moments concrets van fer maniobres per guiarme al meu desenvolupament com a persona, pero la major part del temps m'havia de buscar la vida i com tinc molta diferencia de edat amb els meus germans (11 anys) era com si fos un fill unic.
A vegades recordo les paranoies que em montava i eren espectaculars. Per exemple m'agradaba jugar a fer de professor y posaba els meus ninots com si fossin els alumnes, com no en tenia prou agafava objetes de la casa (rellotges, figures decoratives, troços de rajola...) i s'incorporaven a la clase. Recordo la cara que se li va possar a ma mare quan va entrar una vegada a la meva habitacio i la va veure tota plena d'objetes (sobre els llits, taula, cadires... ) orientats cap a una pissarreta i jo fent de profe (i com aquestes mil).
No dic que sigui la millor educació possible pero avegades em pregunto si els nostres fills amb tanta estimulació i tenint els pares continuament a sobre (entre la meva dona i jo, sempre ha de estar un pendent del nen) no s'estan perdent alguna cosa.
A vegades recordo les paranoies que em montava i eren espectaculars. Per exemple m'agradaba jugar a fer de professor y posaba els meus ninots com si fossin els alumnes, com no en tenia prou agafava objetes de la casa (rellotges, figures decoratives, troços de rajola...) i s'incorporaven a la clase. Recordo la cara que se li va possar a ma mare quan va entrar una vegada a la meva habitacio i la va veure tota plena d'objetes (sobre els llits, taula, cadires... ) orientats cap a una pissarreta i jo fent de profe (i com aquestes mil).
No dic que sigui la millor educació possible pero avegades em pregunto si els nostres fills amb tanta estimulació i tenint els pares continuament a sobre (entre la meva dona i jo, sempre ha de estar un pendent del nen) no s'estan perdent alguna cosa.
Re: Avorrirse es bo
home, Goga...jo a vegades si que tinc ganes de NO FER RES! I avorrir-me una mica...


Re: Avorrirse es bo
Pero es que crec que el problema radica en que el pare tipus de la nostra societat es el que esta molt poc amb els seus fills i que quan esta amb ells omplena el temps amb mil activitats per compensar lo poc que esta amb ell.
Deixar que el teu fill s'avorreixi no vol dir no esta amb ell. Pero a vegades es bo estar a casa amb ell i que ell s'hagui d'espavilar per entretenir-se tot sol, també hi hauran moments per estar junts. De tot hi ha d'haber.
Per cert el link ja esta mort per que yahoo es deu carregar les noticies velles. Bàsicament era un pediatra que deia que actualment els pares estem molt a sobre dels nostres fills planificant totes les seves activitats i deixant poc temps per que ells busquin amb que entretindres. Es crea una dependencia excesiva del nen cap els seus pares en el seu entreteniment. Els nens va be s'avorreixen en moments determinats per que així desenvolupen habilitats per entretenir-se sols.
Que no vol dir de passar del teu fill.
Deixar que el teu fill s'avorreixi no vol dir no esta amb ell. Pero a vegades es bo estar a casa amb ell i que ell s'hagui d'espavilar per entretenir-se tot sol, també hi hauran moments per estar junts. De tot hi ha d'haber.
Per cert el link ja esta mort per que yahoo es deu carregar les noticies velles. Bàsicament era un pediatra que deia que actualment els pares estem molt a sobre dels nostres fills planificant totes les seves activitats i deixant poc temps per que ells busquin amb que entretindres. Es crea una dependencia excesiva del nen cap els seus pares en el seu entreteniment. Els nens va be s'avorreixen en moments determinats per que així desenvolupen habilitats per entretenir-se sols.
Que no vol dir de passar del teu fill.
Torna a “El desenvolupament emocional”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 0 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |













