LA MEVA FILLA JA DORM SOLETA

[meritxell]

Estic d'acord amb tu Sibil.la.

Ostres, avui he obert aquest post a la feina i he vist tants missatges que m'he atabalat!! Volia llegir-los tots i no he tingut temps. Vaig crear polèmica amb el meu missatge, eh? je je. Jo només volia informar-vos del què vaig llegir. No sóc ni metge ni psicòloga, per tant no tinc la veritat absoluta. Però mira del què diu la Rosa Jové, me'n refio molt. L'aniré a conèixer el dia 10 que fa la conferència a la biblioteca de Can Mulà a Mollet del Vallès i potser li faig unes quantes preguntes per sortir de dubtes, si voleu. En canvi, de l'altre personatge... es pot dir que li tinc una mica de mania, després d'assabentar-me de tot el què sé ara. Fins i tot hi ha una pàgina web anti-estivill. Es veuen imatges de com un nen es estivillitzat, vomitant i tot i la mare plorant, pobreta, al menjador i negant-li el seu instint maternal d'anar-lo a consolar (això va sortir en un programa al canal CUATRO), bé, no hi ha paraules per explicar el què vaig sentir en veure aquell video. També es recullen firmes per internet contra els mètodes conductistes com el de l'Estivill. Jo només us informo... eh? No us enfadeu...

[Mònika]

MERITXELL, JO TAMBÉ VAIG VEURE EL VIDEO D'AQUEST NEN QUE DEBIA DE TENIR 2 Ó 3 ANYS, ANAVA L'ESTIVILL EN PLAN SUPERNANNY A CASA SEVA, RECORDO QUE EL NEN PLORAVA I CRIDAVA I L'ESTIVILL LI DEIA AL PARE QUE LI TANQUÉS LA PORTA ALS MORROS I EL DEIXÉS SOL A L'HABITACIÓ. REALMENT ERA UNA TORTURA EL QUE LI FEIEN A AQUELL NEN, PERÒ EL QUE HA FET LA PATUFA NO TÉ RES A VEURE AMB L'ESTIVILL!!!!

[marchita]

Pero es que yo creo q el metodo Estivill tal y como sale en ese video es una tortura pero el lo q cuenta R.J tambien me parece una locura ya q decir q no puedes dejar llorar a un niño pq segrega opiaceos y es como si se auto-drogara....Me parece fuerte fuerte!!!!!! y q dejarlo llorar en la cama le repercute en su salud mental y dueme con miedo.....Perdonar pero mi hijo llora muchas veces con rabietas por mil cosas, y de echo a veces le regaño y le envio a la habitacion del pensar (es su habitacion y le digo q debe sentarse hasta q deje de llorar y piense que ha hecho una cosa mal) y es un niño feliz, sano y para nada atemorizado...todo lo contario es un niño super sociable y abierto!!!!!!
mi hijo es muy bueno pero tiene muchisismo caracter y hace cosas muy mal hechas asi q debo reprenderle pq si no estoy controlando su caracter y dejo a su antojo todo el dia de mañana DIOS MIO!!!!!!!!! SERA IMPOSIBLE.
Los siento pero yo Estivill no lo comparto epro lo q dice Jove tampoco. creo q lo q ha hecho patufa no es ni muchisimo menos lo del video y cuando lo haces bien hecho y con amor da sus frutos y ahi esta una niña q ha aprendido a dormir solita y q es feliz!!!!!!!!!!!!!!

[meritxell]

Bé, també hi ha un entremig entre Rosa Jové i Estivill, tinc el llibre a la tauleta de nit d'una altra autora i també es tracta d'anar fent que el nen aprengui a dormir solet i a allargar les nits, però MAI sense deixar-lo sol plorant i cridant.

Jo estic amb la Rosa Jové de totes totes!!

Un altre tema són les rabietes, l'educació del teu fill, com enfocar-les, etc, però deixar-lo plorar per dormir, quan és una cosa totalment natural que a la llarga tothom sap fer, és més un nadó ja dorm a la panxolina de la seva mare, doncs com és que se li ha d'ensenyar a dormir, si és un fet ben natural el dormir. A dormir no se n'apren, ja que és un fet que el cos necessita, de dormir ja se'n sap. El què s'ha d'anar adquirint des del nèixer son les diferents fases del son i com enllaçar-les l'una amb l'altra i d'això no se'n té la perfecció fins als 3 anyets de vida, per això es desperten. Jo crec que per plorar ja tindran temps en aquesta vida... però per dormir... explica-ho això al japó o en altres societats i tribus on de tota la vida els nens dormen amb els pares la mar de feliços. I també ben felices les mares quan estem bressolant el nostre fill i cantant-li una cançoneta i veiem que els seus ullets es van aclucant poc a poc... bé no hi ha preu, això em fa sentir la dona més feliç del món. Aquest nen ara em necessita per dormir però sé que és temporal i per això gaudeixo del moment perquè sé que d'aquí a un temps, potser mig any, potser un any o any i mig, això dfepen de cada criatura, doncs aquest nen m'assenyalarà el llitet i dirà "mama, vull dormir" i haurà estat un procés ben progressiu, respectant el ritme biològic del nen. Ell ara em necessita, però no crec pas que amb 15 anys em digui, "mama bressolem que tinc son" o bé, avui vull dormir amb vosaltres pares, que al meu llit em desperto cada 3 hores i després no hi ha manera d'agafar el son". Llavors no hi haurà qui el tregui del llit!!!

Per cert, pregunteu-li al Sr. Estivill si ell ha aplicat aquest mètode amb la seva filla!!! Jo ja en sé la resposta... i us quedarieu parades!! Ell s'ha fet famós arrel del tema del son, llibres per dormir bebès, llibres per dormir els adults, una clínica del son... com si nasquéssim sense saber dormir! I per què això? Doncs perque sempre li anaven a la consulta pares preocupats pels seus fills, que no dormien que no sabien adormir-se... etc. i ell va pensar bé, doncs publicaré un llibre (UNA CÒPIA DEL FAMÓS FERBER, americà). Només canvia una mica els horaris, adeqüant-los al nostre horari. I com és que aquest Sr. Ferber ara demana perdó als pares als quals han aplicat el famós mètode aclarant que el seu mètode no és vàlid pel 100% dels nens. Que cada nen és un món... Aviam quan el Sr. Estivill fa aclaracions sobre la seva còpia que ni tan sols és seva i demana disculpes a tots aquells pares que han confiat o confiaran algun dia en ell. Bé i paro ja que sino... me'n vaig a esmorzar!!

[marchita]

A mi me parece muy bien que muchas de vosotras querais mecer a vuestros hijos para dormirlos. solo faltaria!!!!!! es mas creo positivamente que a los 15 años no os pediran que los lleveis en brazos ni tampco que quieran dormir con vosotros....pero os aseguro q los bebes que pasado el años siguen duermiendo asi, o con los padres o en el salon (pq pobres en su cuerto lloran)....o infinidad de sitios pq ellos quieren dormir ahi es muy duro cambiar ese habita ya q lo tienen adquirido y es lo que saben hacer. El dormir es natural y no se parende desde luego pero el lugar y la forma de dormir Sí. Yo conozco casos y varios que aun siguen durmiendo en la cama de los padres por ese motivo y son adultos de echo uno de ellos tiene 11 años.
Creo q dormir con los padres es maravilloso, es precioso a mi me encanta desde luego y en cuanto Alex esta enfermo me lo meto en mi cama pq me apasiona verle la carita cuando me despierto (ademas asi le controlo pq si esta malito me da pena) pero tambien os digo q tan importante es que tu hijo sea feliz como que tu tengas una relacion de pareja normal, con tu espacio junto a tu pareja y tu relacion intima tranquila.....El bienestar mental de un niño es basico y para ellos lo principal es ver a sus padres felicies y con una relacion equilibrada.
como dije ayer R.J creo q se basa en el niño, como debe dormir el niño y como debe vivir el niño pero no estudia el ambiente, el niño no vive solo y todo lo q esta a su alrededor le influye. creo q se olvida de los padres!!!!!!
yo desde luego meto en mi cama a mi hijo cuando quiero pero tengo muy claro q tiene su habitacion y duerme en ella habitualmente y ademas a mi hijo le encanta su cama y su habitacion y tambien la de sus padres

[Visitant]

JO TB PENSO QUE NO TE RES DE DOLENT QUE EL NEN SAPIGA QUE ELL TE LA SEVA HABITACIO I EL SEU LLIT.
I COM DIU LA MARCHITA EVIDENTMENT EL TEU FILL DE 15 ANYS NO VOLDRA DORMIR AMB VOSALTRES PERO POTSER QUAN EN TE 7 SI QUE VOLDRA. I DESPRES O BE ELS PARES NO DESCANSEN O UN D'ELLS SE'N VA A UNA ALTRA HABITACIO, I AIXO NO EM SEMBLA BE.

I AIXO DEL TEMA D'AUTODROGAR-SE QUE DIU LA ROSA JOVE HO TROBO EXAGERAT. JO SOC METGE NI RES D'AIXO PERO PENSO QUE SI EL NOSTRE CERVELL CREA SUBSTANCIES POTSER ES PER ALGUNA COSA. ES A DIR, POTSER NOSALTRES D'ADULTS QUAN ENS ESTRASSEM TB FABRIQUEN ALGUNA SUBSTANCIA PER CALMAR-NOS I POTSER AIXO ES UNA COSA NATURAL.

I DEIXAR ELS NENS A LA SEVA HABITACIO NO VOL DIR QUE ELS PARES PASSIN. JO DES QUE TINC LA MEVA NENA NO DORMO GAIRE BE, PQ JA NO DORMO PROFUNDAMENT, SEMPRE ESCOLTANT PER SI ES DESPERTA. I EN TOT AQUEST TEMPS CREC QUE S'HA DESPERTAT UN PARELL DE NITS (EXCEPTE QUAN ESTA MALALTA QUE SI QUE DORM AMB MI) O SIGUI QUE MAI L'HE DEIXAT PLORANT PERO CREC QUE NO ELS HI PASSA RES PER ESTAR A LA SEVA HABITACIO

[meritxell]

Per descomptat que no els passa res si dormen a la seva habitació, només faltaria. El meu ja hi dorm. Però tampoc no els passa res si dormen amb els pares. Al contrari, jo trobo que és beneficiós dormir amb els pares mentre son petitons. Jo crec que entre els 2 i 3 anys ja es deixen convèncer per dormir solets al llit, almenys ja entenen millor les coses. Sempre hi ha excepcions, jo també en conec un de 12 anys que de tant en tant també vol dormir amb la mare, però bé, ja és gran per fer-li entendre-ho. I la mare fa exactament el mateix amb el seu petitó, que ara té 2 anyets. Suposo que és l'instint maternal de cada mare. A mi sempre m'ha aconsellat portar-lo a la seva habitació amb 6 mesos i ella ja ho veus, encara té el petitó a l¡habitació i el gran de tant en tant. Però no li trobo cap mal en això. I pel què fa a la parella hi ha molts hores al dia per passar bones estones amb ella i molts altres llocs que no siguin l'habitació de matrimoni. No precisament ha de ser a la nit i al llit.

[Sibil·la]

meritxell, quin és aquest entremig que t'estàs llegint? em pots passar les dades?

inés, la Rosa Jové no diu tot el que et sembla tant esbojarrat quan ploren perquè sí o per rabietes. Diu tot això en contesta als mètodes conductistes com l'Estivill. De fet, bona part del llibre el que fa és refutar les idees del mètode conductista per fer-nos veure que no tenen raó.
O sigui, no diu que sempre que els deixem plorar s'autodroguen! Sinó que la raó pq es queden fregits amb el mètode estivill és el que diu ella!
Igual que els vòmits. Ell ens fa creure que els nens que amb el mètode vomiten, ho fan pq s'ho provoquen; i no, vomiten de tant de deixar-los plorar, de tant d'estrés que agafen!

i és cert que la patufa no ho ha fet, perquè l'estivill (i tots els altres mètodes conductistes anteriors i actuals) només et deixa entrar a l'habitació cada x temps però no pots tocar el teu fill! no el pots tocar! que si el toques ja has perdut la batalla! però què es creu que som, andròmines?!

Com diueu totes, acabem sabent quan ploren de veritat i quan per tossuderia.
I a més hi ha molt de mite sobre el dormir sols i d'una tirada. No us ho creureu però molta gent amb qui he parlat, que ja tenen nanos adol·lescents i ben crescuts, em diuen amb tota la tranquil·litat del món que ui! els seus fills, fins als 3/4/5 anys no van començar a dormir bé, del tiron, tota la nit, com nosaltres els grans. NO vol dir que es passessin 5 anys de nits horribles, evidentment! però que sempre hi ha nits que hi ha algun despertar, que dormen millor, pitjor, etc...

ah! i jo, fins la pubertat que alguna vegada encara anava algun diumenge al matí, o algun matí de Nadal, o algún matí d'hivern a acurrucar-me al llit dels meus pares, i el meu germà tbe.
O algun vespre de cap de setmana, tots 4 al llit dels meus pares llegint algun llibre (dp cadascu al seu llit).
Això és el més meravellós!

[marchita]

DESDE LUEGO MERITXELL HAY MILES DE SITIOS MAS PARA ESTAR CON LA PAREJA PERO ESOS MILES DE SITIOS NORMALMENTE ES DONDE DEBES ESTAR CON LA PAREJA Y CON TU HIJO......EN LA HABITACION ES EL UNICO SITIO DONDE REALMENTE ESTA LA INTIMIDAD DE LA PAREJA Y DONDE PUEDES HABLAR CON EL/ELLA.....ES EL MOMENTO DEL DIA EN EL Q LO NORMAL ES QUE TU HIJO DUERMA (UNO VA A SU HABITACION DE NOCHE Y DE NOCHE EL BEBE SUELE DORMIR) Y POR TANTO ES EL MOMENTO DE RELAJARTE Y DESCANSAR O HABLAR CON TU PAREJA.......LA PAREJA, ES DECIR CUALQUIER SER HUMANO DEBE DESCANSAR, DORMIR Y LO NORMAL ES HACERLO EN LA HABITACION NO EN LA COCINA NI EN EL LAVABO........EVIDENTE Q LA RELACION DE PAREJA NO RADICA EN LA HABITACION!!!!!!!
EN CUANTO A LO DE LLORAR Y PROVOCAR EL VOMITO SIGO DICIENDO Q NO LO VEO CLARO....YO HE VISTO A MI HIJO SACAR COMIDA PQ LE DE LA GANA!!!!!! SIN LLORAR PERO SI SON MAS LISTOS Q EL HAMBRE....ALEX CUANDO LE DA LA GANA ME HACE Q LLORA PARA Q LE DE ALGO Y LUEGO ME DICE " MIRA COMO PLORA EL ALEX.....MMMMM,MMMMMM!!!!!! Y HACE Q LLORA!!!!!!!
YO SIGO REPITIENDO Q NO CREO EN LA FORMA DE ESTIVILL PERO NO CREO Q R.J PIENSE EN PADRES E HIJOS!!!!!! Y PARA EDUCAR A UN HIJO HAY Q PENSAR EN AMBAS PARTES PQ SI DEJAS DE LADO A LOS PADRES PUEDES LLEGAR A CONVERTIR A TU HIJO EN UN "MONSTRUO" (Y OJO CON ESTA PALABRA NO SE MALINTERPRETE), TAMBIEN DEPENDE DEL CARACTER DEL NIÑO PERO OS ASEGURO Q MI HIJO Q ES UN NIÑO SUPER SEGURO DE SI MISMO, SUPER ABIERTO Y Q HACE LO Q LE DA LA GANA COMO NO LO FRENEMOS UN POCO NO QUIERO PENSAR EN LA ADOLSCENCIA!!!!!!!!!!!

[mainadaabord]

Marchita, això q dius q l'Àlex fa com si plorés, ara tb ho fa la meva neboda, q té 2 anys!!!

Quan vol alguna cosa i no pot ser (per ex., llepar el pot del sucre directament a saco), fa un gemec com si plorés amb els ulls tancats... La seva mare, com q ja ho sap, li diu: "ai com plora la meva nenaaaaaaa" (així rient, eh), o bé "una mica més?? (plorar una mica més)" i quan la nena veu q "no cola", doncs es calma i no torna a voler sucre ni res de res... Es converteix en la mossa més feliç del món!!!

[Sibil·la]

No, si jo crec en el que diu la Rosa Jové però de bon principi ja deia que els seus consells no podien funcionar en una família occidental al segle XXI, a no ser que visqués de renda. Això funciona en cultures més tradicionals, que han mantingut aquesta manera de fer (el coallitar, p.ex.) i ho veuen normal i els funciona (com p.ex. al Japó, on els fills dormen amb els pares fins als 5 anys).
Però nosaltres, que hem de tornar tant aviat a treballar, que treballem pare i mare, i que no parem en tot el dia, com diu la marchita, necessitem el descans de la nit i la intimitat de la parella.

Lo del vòmit, Inés, no m'entens. I tant que hi ha nens que se'l saben fer venir! Mare de déu, a cole, quan era petita, hi havia una nena que cada dia a l'hora de dinar vomitava pq no es volia quedar al menjador del cole!!!!
Al que es refereix la Rosa Jové és al que diu l'Estivill.
No és que un nen, quan veu que és l'hora de dormir, vomiti així com així, no. l'Estivill adverteix als pares que, si enmig del procés "d'ensenyar-lo" a dormir (ja porten una estona de plors) el nen vomita, diu als pares que tranquiiiils s'ho està provocant! I no, pobrets, com diu la R.J. és que ja fa tant que ploren de desesperació que vomiten.

[marchita]

PERO SI ESTOY DE ACUERDO CON ELLO PERO ES QUE LO Q YO CREO POR EXPERIENCIA PROPIA ES QUE CUANDO UNO LLORA MUCHOOOOOOO VOMITA PERO A VECES ES DE TANTO LLORAR!!!!!!! DE ECHO CUANDO MURIERON MIS PADRES DE TANTO Q LLORABA TENIA GANAS DE VOMITAR, ME ENCONTRABA MAL....PERO YO SOY ADULTA Y ME AGUANTABA, CONTROLABA ESE VOMITO PERO AL SER NIÑOS DE TANTO JADEAR ACABAN VOMITANDO.....NO SE ES LO Q PIENSO!!!!!

[Sibil·la]

sísí, és això.

[meritxell]

Sibil.la, el que també m'he llegit es el de Felices sueños d'Elisabeth Pantley que explica truquillus que li han servit a ella com a mare perquè els seus petits allarguin cada vegada més el seu son sense plorar. Jo de moment es pot dir que encara no he aplicat res, però sí que hi ha alguna idea que m'he copiat d'ella i m'ha funcionat.

[meritxell]

Marchita, és clar, acaben vomitant de tant que ploren, igual que ho podem fer de vegades els adults en situacions estressants com és ara l'exemple que has posat, davant la mort d'un familiar molt proper. A mi també m'han vingut arcades quan he plorat molt. Però el Sr. Estivill afirma que és el propi nen que es provoca el vòmit per cridar l'atenció!!! I que els pares no li han de fer cas, ni el poden tocar, ni apropar-se ni bressolar-lo ni calmar-lo... És que és inhumà, vamos!! I això totes dues ho sabem. Perquè a mi no em van venir les arcades per cridar l'atenció sino que em venien arcades per tant que vaig plorar pel què em va passar. Si la Rosa Jové ho explica a la perfecció en el seu llibre. En canvi l'Estivill, què explica aquest? si no té arguments.

[meritxell]

Noies, jo crec que hauriem de fer una trobada i xerrar cara a cara d'aquest tema

[marchita]

Pero Meritxell si yo no estoy a favor de Estivill....yo no podria dejar llorar a Alex hasta cansarse, de echo hoy le ha cojido un ataque de histeria de llorar y no parar y yo no sabia q hacer.....lo queria cojer y no queria, le dejaba llorar y gritaba mama y entonces iba a cojerlo pq me muero de dejarle llorar y se ponia mas histerico!!!!!!! casi me da un ataque a mi ¿q hago? pero sigo diciendo q R.J lo mismo e sigual de drastica pero en otro sentido....los dos dicen cosas demasiado extremistas para mi gusto.

[meritxell]

Pero una te lo argumenta y el otro no. El otro es un pocasolta de mucho cuidado!!! jeje.

Oye, marchita, tu niño no tendrá un poco de angustia de separación? No sé si hay angustia a los dos años. Porque tu niño tenía 2 añitos, ¿no?

[meritxell]

Patufa, com estàs? Després de tants missatges parlant del mateix tema... Ostres tu, he vist que hi han 77 respostes, eh? Déu n'hi doret! Bé, jo ja no diré res més de l'Estivill eh? perquè em sembla que ja ta tot dit. I aquí podríem seguir i seguir i això no s'acabaria mai, oi? La qüestió és que la teva nena ja s'adorm soleta i això per tu era molt important. Jo només volia informar sobre el què jo m'havia llegit i el què jo penso del senyoret en qüestió i la veritat és que parlant parlant no ens estem desconectant una mica de tu i la teva petitona.

[Sibil·la]

anda, pues! em sona lo de l'angustia de separació també als 2 anys!
no sé on vaig llegir que ho passen aprox. 6-8 mesos, a l'any, i als dos anys. Pot ser?

a mi em fa por això, què vas fer al final marchita? com vas calmar l'Àlex?