abortament terapèutic

[maresmenca]

Que poc se'n parla d'aquests temes quan és als pares qui ets toca decidir i no a la natura...
Dimarts passat vaig passar per un ILE (Interrupció legal d'embaràs) ja que l'amnio (el TS em va sortir 1/15) va detectar que portavem una nena amb down.
Tenim una altra filla de 22 mesos i no li penso colocar una càrrega així sabent-ho, així que vam optar pel legrat.
És la decisió que m'ha costat i m'ha dolgut més prendre en la meva vida, però crec que hem fet el correcte al nostre parer.
Ho estem passant fatal!!!!!

[edae]

Maresmenca reina, una abraçada molt forta!! Entenc perfectament que ha sigut una decisió molt complicada, però tirareu endavant! Un petó molt gran!!

[towanda]

MARESMENCA guapa , imagino que ha sigut una desició molt difícil , en el meu cas va ser la natura la que va acavar amb el meu embaraç , peró tot i l´ho malament que ho hem passat si torno a estar embaraçada i tingués que pendre una desició com la teva s´ens dubte faria el mateix que tú ,jo també tinc dos filles , penso més en ellas i en que seria el meu futur fill i del que canviaria les seves vides, sé que ara mateix aixó no et consola gens , perque sempre pensem , perque a mi ? peró hem de apendre a aceptar el que la vida hens dona i a viure amb aquest dolor al cor , l´únic que et puc dir es que no et deixis res a dins , que plora tant com necesitis , desfogat tant com vulguis , ja has fet molt ben fet de parlar- hos del que t´ha passat ,t´envio desde la distáncia una abraçada molt forta i molts ànims

[maresmenca]

merci edae i towanda.
Per la quantitat de missatges d'aquest post ja es veu que és un tema incòmode, jejeje

[Castanyeta]

Ja tens raó, ja, Maresmenca, que això és encara un gran tabú. Jo vaig fer un ILE fa un any i mig per sindrome d'Edwards. Ho vàrem fer convençudíssims, perquè aquesta síndrome és molt molt fotuda (ho explico al tercer missatge d'aquest mateix post), per això va ser una decisió prou fàcil, però en tot cas va ser la més trista de la nostra vida.

Deixeu passar una mica de temps, disfruteu de a criatura que ja teniu i ja veureu que al final tot això acabarà quedant en un record incòmode i prou. Una abraçada!

[maresmenca]

Gràcies guapa.

[artemis]

MAresmenca, bonica, t'envio la més forta abraçada. Mica en mica ho anireu superant bonica. Un petonet!!!

[maresmenca]

Gràcies guapa, en aquests moments, però, tot és negre.

[NURIUS]

Maresmenca...què et puc dir?? Ho sento moltíssim!!
El que et diu la castanyeta és veritat. Encara que ara ho vegis tot negre, el temps passarà, i poc a poc tot això anirà quedant enrera....
Desitjo de tot cor que la nena que ja tens et pugui ajudar a passar una mica millor aquests dies...

[xin76]

Maresmenca, em sap molt de greu el que esteu passant... un petó i una abraçada.

[maresmenca]

Gràcies noies.
Tot just avui fa una setmana del legrat, i em dóna la sensació com si haguessin passat mesos i això no evolucionés. Suposo que el temps ho cura tot i poc a poc aniré aixecant cap.
Les que heu passat pel mateix heu demanat ajuda psicològica o no us ha fet falta? És que m'ho estic plantejant...

[noviachuky]

Noies, jo tampoc he hagut de passar pel que esteu passant vosaltres, i per això no sé el que podeu sentir o esteu passant. Tot i això m'uneixo al vostre dol i us envio molts petons i molts ànims.

Quan estava embarassada del Jan i ens vam fer les proves del TS vaig pensar que si sortia malament faria el mateix que heu fet vosaltres. Tinc molt clar, jo vull tenir fills perquè siguin feliços i nosaltres ser feliços amb ells, i la vida ja es prou dura com perquè a sobre ells vinguin a patir.

Crec que heu sigut molt valentes i us admiro per això.

[towanda]

Gràcies noies.
Tot just avui fa una setmana del legrat, i em dóna la sensació com si haguessin passat mesos i això no evolucionés. Suposo que el temps ho cura tot i poc a poc aniré aixecant cap.
Les que heu passat pel mateix heu demanat ajuda psicològica o no us ha fet falta? És que m'ho estic plantejant...

Hola guapa, si el temps ho cura tot , o com a mínim fa que tot sembli cada dia una mica menys doloros , peró el proces s´ha de pasar , jo encara 8 mesos després tinc dies que estic més trista , sobre la ajuda sicologica , doncs nosaltres no vam voler tenir , perque ho tenim molt asumit que res no hens treu la tristor de perdre a la nostra petita només el temps ha fet que ho anem asumint i aprenem a conviure amb el dolor.
L´unic consell que et puc donar , que es el que hens van aconsellar , es que et donis el temps que necesitis per anant païnt la cituació , que no la evaeixis , que ploris cada cop que hen tinguis gana , nesecites fer el teu dol , te envio una abraçada molt forta .

[maresmenca]

Sort de poder compartir aquests moments, que si no...

Avui he sortit sola al carrer per primer cop, ha estat molt dur però ja està fet. Visc en un poble i la gent és curiosa i xafardera...
Gràcies pels vostres missatges de suport, la veritat és que en aquests moments et sents molt sola.

[Castanyeta]

MAresmenca, jo sí que em vaig plantejar acudir a l'ajut psicològic; de fet, ho vaig arribar a de,amar i em van fer el volant per la primera visita, però el legrat va ser al juny i això m'ho van fer en la revisió al cap d'un mes; ja estàvem a juliol, i al trucar em van donar hora per setembre; mentrestant, havia tornat a treballar (recuperar una certa rutina i noramlitat de funcionament quotidià em va ajudar; a casa em queia el món a sobre!) i després van passar les vacances d'agost, i al setembre vaig reconsiderar-ho i vaig decidir continuar sense anar al psicòleg.
Però si t'ho planteges, és que segurament ho necessites. Jo hi aniria; fet i fet, no hi perds res.

Una abraçada solidària!

[maresmenca]

Doncs potser si que demanaré hora, tot i que ja estic en tractament de flors de bach i homeopatia.

[vacomva]

maresmenca, em sap molt greu el que us ha passat, ningú més que les qui heu passat per una situació similar, s'ho pot imaginar.
A nosaltes ens va sortir un TS bastant dolent 1/43, i vam fer l'amnio, convençuts que si sortia malament prendriem la decisió que heu pres vosaltres, i conscients que en fer-ho patiriem moltissim.
Afortunadament, l'amnio va sortir normal i la Irene ens alegra la vida des de fa ja més d edos anys.

Ànims, família.... però si necessites plorar, endavant també, que els dols no passen sols.

Un petonàs al nas

[sol]

maresmenca guapisima!
entro poquisimo ya pero sabia de tu historia por que por un tiempo tambien como tu fui una embarazada del post de mayo(Aunque sin escribir)os iba leyendo y tomando cariño dia a dia, perdi el bebe que esperaba, me hicieron un legrado en octubre y aunque en mi caso fue la naturaleza, sin querer compararme contigo imagino lo durisimo que tiene que ser la noticia de que el bebe tan deseado y querido que esperas no viene bien, con la consecuencia encima de tener que decidir, la peor y mas importante decision de la vida de una madre.
quiero daros animos a todas y deciros que os admiro por ese valor y por hacer frente a un acto tan y tan desprovisto de egoismo, como puede ser egoista algo que duele tantisimo, tomar una decision asi es.............no se, no tengo palabras solo me vienen lagrimas por vosotras, lo siento tantisimo!!!!!!!!
maresmenca animo reina mia animo, el tiempo atenuara ese dolor y volveras a tener esa ilusion y esta vez ira bien ya lo veras!!!!!!!!si necesitas ayuda psicologica o psiquiatrica(son los unicos que pueden recetar medicacion) no dudes en buscarla eso te ayudara seguro.
a las demas, que estais embarazadas ya o habeis sido mamas hace poco como castanyeta, para mi una mujer excepcional ya te lo dije en su dia, un abrazo enorme, lleno de amidstad y amos me alegro que la vida por fin os haya traido lo que mereceis la felicidad de ser madres en activo o en un futuro muy proximo!!!!!!!!!
un abrazo a todas y mi mas sentido reconocimiento para vosotras que, habeis perdido voluntaria o involuntariamente,un trozo de vuestra propia vida y seguis hacia delante!!!!!!!os mereceis todo y lo mejor!!!!!!!!!
siempre estare para escuchar lo que querais explicar, con todo mi respecto y cariño:
sol

[maresmenca]

Gràcies a totes!

[Bombolla]

Ja sé que arribo tard, però només volia dir-vos que heu pres una decisió molt i molt difícil. Cap dona hauria de passar per aquesta mena de situacions. No penso que sigui un acte dolent, al contrari, penso que és un acte d'amor. I no és gens egoïsta, tot el contrari. Jo crec que heu fet bé, el millor per aquestes criatures és no néixer, per no conèixer el patiment. (És la meva opinió)
Jo treballo amb nens discapacitats, des de paràlisis cerebrals a distròfies musculars...i és molt i molt dur veure com la familia pateix i el nen també. Si mai em trobés en la vostra situació no en tinc cap dubte que triaria el mateix que vau triar vosaltres, encara que em costaria moltíssimes llàgrimes, com les que us ha costat a vosaltres. Però repeteixo, no en tinc cap mena de dubte, és el millor que heu pogut fer, i per mi és un acte d'amor envers la criatura "malalta".

Un petó i seguiu endavant, el vostre somni es farà realitat.