DESESPERACIO AMB EL MENJAR

[shisuka]

Hola noies, us escric perque la veritat estic bastant desesperada amb el meu fill de 22 mesos, no vol menjar res ni pure, ni trossets, es deixa fins i tot la llet amb cereals del matins.Jo em torno boja fen-li menjars diferents, macarrons, croquetes, menestra de verdures, pit de pollastre, llenguado... pero no vol res s'ho fica a la boca i als dos segons ho escup a terra. La veritat es que es un nen bastant prim medeix uns 87cm pero pesa uns 11kg. li he comentat al pediatra que li doni vitamines i em diu que no, que el deixi estar que ja menjara, a mi en fa por que li passi alguna cosa, no pot ser bo menjar tant poc, aveure si us a pasat alguna cosa semblant. Molts petons!!!!

[Eva_]

Hola Shisuka!
a nosaltres no ens ha passat, l'Arnau sempre ha tingut molt interès amb el menjar, però a uns amics sí.
En Pau és de constitució gran, més gran que el nostre que menja com una llima, però aquest fins als 21 mesos no menjava res, res de res. Només li agradaven les galetes, patates i formatge! els seus pares ja no sabien com fer-ho, van provar amb homeopatia i un xarop natural i els ha funcionat. No saben si és que ha fet un canvi per ell mateix o que el tractament ha anat bé. Ara menja millor i vol provar coses noves.
Ànims, si amb aquest metge no ho veus clar, potser amb homeopatia? l'important és que vosaltres no estigueu nerviosos a l'hora del menjar, tot hi que deu ser difícil.... endavant!

[mireiafor]

Hola Shisuka guapa, et recordo del post de les abrileres 2008!! El meu fill ara farà també els 22 mesos i pesa i medeix pràcticament igual que el teu i jo el veig bastant bé. Ell no té problemes amb el menjar però amb la gran sempre hem passat mans i mànigues perquè mengi. Ella menja molt poquet i de molt poca varietat, ara té 7 anys i d'alçada està bé però de pes només fa 21 kilos... Al principi vam batallar perquè mengés més però al final vam decidir respectar el seu ritme i la vam encertar perquè ha anat creixent perfectament i amb una salut de ferro. Amb el que sí insistim és en la varietat: l'altre dia vam aconseguir que tastés les escarxofes i resulta que li encanten (de vegades hi ha per matar-los!!!!). Jo crec que tu ho estas fent bé, li fas menjar variat i cassolà, i li ofereixes de tot, després depent de cada nen.

Anem a veure quatre coses pràctiques:

- Quina evolució fa la seva corba del pes? La meva pediatra sempre insisteix en que no importa tant el que pesi sinó que la seva corba de creixement sigui regular. Si és regular és que aquesta és la seva constitució i si no ho és s'ha de buscar la causa que ha aturat el creixement. El que primer busquen és una infecció d'orina i després ja anirien buscant altres coses.
- Sempre ha menjat malament o només ara? Si és només d'un temps ençà potser coincideix amb algun canvi físic (vacunes, malalties, etc.) o emocional (canvis al cole o a la família).
- Pel que fa a l'homeopatia a mi sempre m'ha funcionat, encara que mai l'he fet servir per aquesta finalitat.
Ànims!!

[marranxeta]

Hola shisuka, a mi no em passa el mateix perquè el puré normalment si que se'l menja però sovint la majoria de coses a trossets sí que me les escup .. em costa molt fer-li menjar a trossos i només anem més o menys bé amb els macarrons, fideus i l'escudella (que ja és sopa...). Ara ja té dos anys i a vegades veig altres nens que mengen de tot... la meva és "ultraselectiva" i ni allò que li agrada no li agrada prou! Jo no em preocupo... si de pes va bé i el metge m'ho diu, doncs tranquil·la... Jo a la meva mare li vaig fer passar molt pitjor i aleshores si que insitien més en què mengéssim... però bé jo crec que si el nen no menja tant és que no ho necessita... Confiem en què algun dia canviaran o potser seran així, de "poca vida"...

[nbadeli]

Et recomano Mi niño no me come, de Carlos González. Bé, potser el coneixes. Potser no et dona la solució però segurament et desangoixarà.

[shisuka]

Moltes gracies per contestar,

hem pensat a canviar de pediatra ja que sempre esta amb vomits i diarrea, a temporades esta be i d'altres estem aixi, sempre havia sigut un nen de vida el seu pes no era gaire alt pero menjava molt. es un nen que no surt gaire de casa sempre estem a casa ara a l'hivern perque aqui a andorra fa molt fred per treguerlo i no va ni a guarderia ni en lloc com per agafar gastroenteritis acada moment, ja de bebe sempre vomitava pero el pediatra deia que era refluxe pero amb el pas del temps comença es tar com al inici, es bastant inquietant, ara he de demanar hora amb l'altra pediatra ja us explicare. Petons!!!!

[Eva_]

Hola Shisuka,
jo no m'hi entenc, però crec que feu fen fet de consultar un altre metge. Tantes diarees i vòmits com dius i si a més abans era menjador.
Espero que vagi molt bé i que amb aquest metge hi pogueu trobar solució.
Ànims

[sandrajuli]

et recomano "entre tu pediatra y tu" de Carlos González. Crec que és la solució. No farà que el teu nen megi més, pq segurament no li cal, i et treurà l'angoixa i els dubtes. El "mi niño no me come" també, tal com t'han dit. I jo crec que sí que et donarà la solució, ja que el problema no el té el nen segurament... sinó qu és la vostrta angoixa! espero que et serveixi!

[Momo]

Hola Shisuka, jo també estava al post d'abril2008 i soc d'Andorra! No ens coneixerem?

L'Aleix sempre ha menjat força malament i no ha estat molt gras, però sempre dins de la normalitat. Ara mateix fa 86 cm i pesa 10.600 gr. Així que està per la línia...
Jo en el teu cas i basant-me en la meva "experiència" no em preocuparia pel menjar.

El que ja no trobo normal és el tema dels vòmits i les diarrees. Si no és molta indiscreció, quin pediatra us porta? Ho dic perquè cada un té una opinió diferent en el tema de les corbes del dimoni.
Heu mirat si té alguna intolerància?

Jo també et recomano el llibre del Carlos Gonzalez. El pots trobar a la biblioteca d'Andorra la Vella.

Bueno, si necessites alguna cosa, ja saps on soc.

[piruleta]

Hola Shisuka, nosaltres tenim una nena de 32 mesos i encara és un desastre menjant, el meu pediatre et diria que cap nen s'ha mort de gana amb un plat a taula...és una mica bestiota l'home; però té tota la raó del món.
Nosaltres ja no ens hi enfadem, si no vol menjar i portem molta estona barallant-nos, doncs no es dina o no es sopa, però res de menjar fins al pròxim apat, amb unes quantes vegades n'hi ha prou perquè vegin que la cosa va en serio. I si s'ho acaba tot li diem com n'estem de contents i proposem algun premi... veure dibuixos, explicar un conte, un tros de xocolata que li encanta...
I anar convinant com podem! És molt dur, això dels àpats, ara tenim un nadó de 3 mesos i sembla menjador, ojala

[beloar]

Hola Shisuka,
jo de tu miraria això dels vòmits i les diarrees. Ara sóc una mica més sensible al tema perquè a mi m'han detectat celiaquía. Havia estat durant anys anant al metge per problemes d'estómac i diarrees, i sempre em deien que era gastroenteritis, problemes de digestió, intolerància a la lactosa,... fins que finalment, després de molts anys, m'han fet la prova i tinc intolerància al gluten. Jo ho comentaria amb el pediatra, no costa res fer una anàlisi, a la meva filla de 13 mesos ja li han fet, per si de cas, i això que ella no té problemes d'aquests. Això sí no és gran menjadora, per ella només voldria llet. Encara té poques dents, i no mastega res, i no és de provar gaires coses noves. Però jo intento no preocupar-me, de pes i mida està bé.
Ànims!!

[shisuka]

hola noies, al nen li han fet unes analitiques hi ha sortit tot be, no menja perque no vol, es molt selectiu, ara li han donat un xarop per obrir la gana i sembla que anem una mica millor aixo si menja lo que vol, el problema es que jo tambe soc una mica tonta i em fa pena que vigui al llit sense menjar com m'ha dit que faci la pediatra que si no vol menjar que tregui el plat i ja menjara mes tard, pero em fa pena deixarlo sense menjar i acaba menjant sempre lo mateix, patates fregides, menestra de verdures, pa amb pavo, pizza i yogurts de tot tipus aixo si, vaya rollo us he fotut,jajaaj, per cert momo no sabia que vivies a Andorra, a veure si algun dia ens coneixem, Petons!!!

[piruleta]

Paciència Shisuka, a mi em passava el mateix amb la Rita, fins que vam optar per probar això d'anar a dormir sense menjar... i ella preocupada... doncs gens, nosaltres patint i ella dormint tant ample, ara el pròxim àpat molt millor!!!
Segueix sent dolentota i de poca gana, però estem aconseguint que mengi de tot i amb això ja em conformo!!
No deixis que et faci pena, que encara ens queden molts anys!!!

[lalama]

Hola,

no sé si os habrá pasado pero a pesar que todo el mundo me dice que ya se le pasará, no puedo evitar preocuparme.... María tiene 16 meses y hasta ahora siempre había comido muy muy bien, una tragonceta, pero desde hace 2 semanas se niega en banda a comer y no es porque ni está mala ni ha habido ningún cambio en nuesras vidas, nada... de golpe desde hace dos meses no quiere comer y cosas que antes se las comía súper bien como la tortilla francesa, el jamón dulce, el puré de verduras, natillas, ahora que no y no y no y claro no sabemos qué hacer.... os ha pasado? algún consejo? cómo se llaman los jarabes que habéis comentado?

muchas gracias!