El part...quina por!

[musica]

Hola noies!

A mi el tacte que em va fer la ginecòloga a la última revisió (a la setmana 37) em van fer força mal, pq a més m'apretava la panxa alhora que entrava, i vaig fer una ganyota de dolor i tot. Però la setmana següent la llevadora hi va tornar i ja no em va fer gairebé gens de mal.
I el dia del part del meu primer fill no me'n va fer gens, de mal , pq ja arribes a l'hospital una mica dilatada. A més, suposo que tampoc ho notem tant perquè les contraccions fan molt més mal i, com han dit per aquí, quan et poses de part veus les coses molt diferents i el que abans et feia por llavors ho veus com una cosa normal. Sembla com si el cos ja sabés què has de fer en cada moment sense que tu t'ho plantegis.

Música, ja veuràs com ho passaràs molt millor del que ara et penses. Has anat a classes pre-part? ho dic perquè jo penso que va molt bé anar-hi: la llevadora et dona molta informació de com anirà tot, què et trobaràs, etc, i poder-ho comentar amb altres futures mames o que ja han parit algun cop ajuda molt.

moltes gràcies gcasals!!! doncs això és el que penso jo, que les contraccions seran superiors i estaré desitjant els tactes per veure quan em posen l'epidural!

GRÀCIES A TOTES! va molt bé aquest post per fer "teràpia de grup", com deia, i agafar més confiança...

[Ayrs]

La por al part es tan normal... ja se'n ocupen prou alguns de convertir la imatge que tenim d'aquest moment en pel·lícules de terror, sobre tot quan surten parlant de que amb la epidural ja no es senten crits als paritoris (com si els crits fossin perque t'estan apunyalant, quan moltes que han parit poden confirmar que cridar pot anar molt bé per deshinibir-se i afrontar el dolor).

Bé, només animar-vos a buscar el maxim de respecte per al vostre part: tracte humà, llibertat de moviment, intimitat, mínima intervenció... marquen la diferència entre una bona i una mala experiència de part.

Jo em vaig afrontar el meu primer part amb molta informació teórica, moltes experiències llegides, però tot i així sempre em quedava el dubte de si jo seria capaç. Ara es va apropant el segon i, si alguna cosa em va queda clara en el primer part va ser que i tant que soc capaç, totes ho som. I a més val molt la pena viure un part tal com es, perque el que no et diuen es que si el teu part es respectat, si es permet al teu cos formar durant el procés totes les hormones que la natura ens té preparadas, després del dolor venen hores i fins i tot dies d'eufòria, de borratxesa d'amor. Tenim tot de hormones de plaer per la sang, de veritat que és un moment únic a la vida que val la pena. Evidenment, sigui com sigui el part, el moment de conèixer els nostres nens es un moment únic i molt emocionant, però sentir-ho al cos d'una manera no només emocional sino física, això no sempre es pot i tenim dret a viure-ho ¡¡i el nadó també!!
No sé, jo no vaig tenir un part sense intervindre 100%, però al postpart vaig notar molt els efectes d'haver retrasat al màxim qualsevol intervenció. El proper el tindrem, si tot va bé, a casa, i no em vull perdre res d'aquest deliciós còctel hormonal. Abans potser patirem una mica però val la pena.

[neuetes]

Ayrs, com sempre m'agrada molt llegir-te i estic molt d'acord amb tot el que expliques. He llegit el naixement de la teva filla i de debò que l'he viscut com si l'estigués parint jo i sobretot vas ser molt valenta (amb molt bona informació i molt bon acompanyament, tot s'ha de dir) en voler parir vaginalment encara que la teva filla vingués de natges (que de ben segur, que haguéssis acabat amb una cessària com una catedral!). I enhorabona pel teu embaràs!!

Jo no vaig tenir un part 100% respectat, el meu part va ser com molts dels parts d'hospital: amb la postura tradicional (apoiada amb la esquena, molt incòmoda), em van fer episio (3 puntets de res, tots exteriors, la qual cosa em fa pensar que si haguéssin esperat una mica, no n'hi hagués hagut), al paritori hi havia 5 persones, entre elles jo i el meu marit, i d'aquestes 5, una amb bata que entrava i sortia sense parar, vaig demanar la epidural per por, sabia que té contraindicacions i, efectivament, va fer baixar el ritme de les contraccions i em van possar oxitocina. El meu marit va estar tota la estona amb mi, però no el van deixar participar en el moment del naixement (a ell li feia il.lusió tallar el cordor umbilical i no el van deixar).
Tot i així, en tinc un bon record, no em van forçar a fer res que jo no volgués, sempre em demanaven permís i em van tractar molt bè. I em consta que des del 2009 aquest hospital (de la ss)a canviat de direcció i és uns dels pocs a tot Catalunya que dóna opció a parts naturals respectats.

Tot i així, del meu part en trec tres conclusions i una decisió:
primer, el cos és sabi i quan vaig posa'm de part, de forma totalment espontania, ell solet feia tota la feina, jo sabia per instint el que anava passant. Amb lo qual em fa pensar que s'ha de deixar fer a la natura i confiar més en el nostre cos.
segon, vaig donar-me compte com en puc ser de valenta a l'hora d'enfrontar-me al dolor, ja que vaig aguantar sense epidural fins que estava dilatada de 7-8 cm i els 6 primers els vaig fer a casa (vam còrrer cap a l'hospital perque em venien cada 5 minuts i tenim l'hospital a 40 minuts); i tercer, com n'és de poderosa estar ben informada del que passa al teu cos en un part, que és un fet fisiològic, totes en som capaçes i el nostre cos estar especialment dissenyat per parir i que si tens els mecanismes i les eines necessaries (respiració, sobretot, i tècniques de relaxació), el dolor es torna el teu aliat i no el teu enemic.
I la decisió: volem tenir un altre fill, encara no estem buscant, però... si mai arriba, vull un part natural, encara no sé si a casa o a un hospital, però vull viure un part tal i com és.

Us deixo un parell de links:
http://www.donallum.org/
http://www.elpartoesnuestro.es/

[Ayrs]

Gràcies Neuetes!!

El problema és el paradigma en el que vivim, ens diuen: no tingueu por, que hi ha la epidural. I si falla? No és que vulgui demonitzar l'epidural, beneida sigui la seva existència que permet que la gran majoria puguem estar conscients al naixement dels nostres fills tot i necessitar anestèsia. Però es que el que no em de tenir por és al propi part. És a dir: no tingueu por, el part és un procés normal i el teu cos ho farà molt bé, i si hi hagués cap problema hi ha professionals i mitjans per detectar-ho i sol·lucionar-ho.
El que vull dir és que aquests son els missatges que haurien de donar els mitjans de comunicació i els professionals, és el missatge que hauria de prevaldre a la societat. Però no ho és, la por al part està dins de la nostra comunitat amb arrels molt profundes. i a part està el factor individual, les nostres pròpies pors, sensibilitats, experiències prèvies... tot forma part de nosaltres i determina com veiem el mon i els procesos que ens toca viure.

Abraçades per totes

[isa]

Ayrs i Neuetes, molt ben explicat i amb unes paraules molt boniques.
Ayrs és cert que la por al part vé en gran part pels comentaris de la gent i sobretot de pel·lícules i llibres de terror! Home, jo sempre explico el meu part tal i com va ser, i va ser dolorós, però un dolor agre-dolç i més dolç que agre, està clar. Ja hem comentat alguna vegada que la natura sap el que ha de fer, i que menys medicalització i menys instruments i més informació realista, fan un part millor, sense dubte.
Musica anirà taaant bé el teu part!!!!

[Ponioleta]

Hola guapes!!!
No sé si a tu t'aniria bé llegir el llibre del Parto es Nuestro que ja t'ha recomanat dues foreres, però a mi va ser el que em va servir per fer un click mental i perdre totes les pors.
Vaig poder conèixer com és un part i sobretot confiar en el meu cos. I és així, no tinc por perquè estic tranquil.la i confio en que el meu cos (i el de totes les dones!) serà capaç de parir el meu fill com ho han fet tantes i tantes generacions de dones anteriorment. És evident que en un part hi ha dolor, però milions de dones l'han suportat i el suporten... si el nostre cos necessita contraccions doloroses de l'úter per parir també està preparat per suportar-les.

El tema dels tactes vaginals, no haurien de fer mal. Molestos sí, però no dolor. Jo amb això sóc una mica com tu i les ecos vaginals em costen molt etc, però el meu company m'ha fet un parell de tactes (per practicar pel dia del part!) i ho fa amb compte, amb els dits untats d'oli) i no em fa gens de mal (i això que ha d'apretar una mica fins arribar a tocar al coll de l'úter!).

I l'altre és que l'oxitocina sintètica fa que les contraccions siguin més doloroses. No sé on pareixes ni si és negociable al teu hospital. Es posa per accelerar el part però jo penso que val la pena que duri una estona més i tenir contraccions més suportables (i així potser evitar-se l'epidural...)

[Ayrs]

Estic invadint el post, però avui m'ha enviat una antiga forera d'aquí el relat del seu recent part, totalment fisiològic. no diré gaire detalls perque li correspon a ella, però només senyalar un parell de comentaris:

En un moment del part: allò que et vaig dir ahir de la nena, que res… que això fa molt de malt!!
Minuts després del part: Sóc molt feliç i no paro de dir-ho!!! Ha estat una experiència brutal, i estic eufòrica!! Quan anem a buscar la nena???

[Ítaca]

També depèn de cada dona i de la resitència al dolor q tinguis... a mi em van posar l'oxitocina (me'l van provocar) i les contraccions q vaig tenir no em van molestar gens... de fet, quan em van venir q posar el primer xute d'epidural, els vaig dir q si volien esperar a posar-me'l q esperessin, q aguantava perfectament el dolor (i els monitors marcaven ja contraccions a 130 o més altes, si no recordo malament...). En canvi el moment de l'expulsiu (q el vaig fer sense epidural), va ser horrorós el mal q vaig notar (i moltes noies diuen q per elles no va ser per tant (sense epidural, clar))... per això dic, q cada cos és un món...

No tingueu por pq podreu suportar-ho, i si la cosa es complica esteu en mans d'uns bons professionals q us ajudaran en tot moment! I quan us donin el vostre petit tot perd importància!

[linette]

Carai, se m'han saltat les llagrimes amb la crònica de la Júlia.
Fantàstic aquest post, m'ha fet pensar en coses amb les que encara no había caigut. Tractaré de donar una ullada a aquest llibre que recomaneu, pq. fins ara no m'havia plantejat passar de l'epidural, pensava que era com un comodí, i ara entre aquest post, i algú que em va dir que de fet, quan te la posen el pitjor ja ha passat, potse canvio d'opinió.
gràcies per les vostres aportacions!!!

[piruleta]

No és que estigui en contra de l'epidural, de fet amb la Rita me la van posar... potser per falta d'informació o per no estar preparada.. no ho sé, però amb l'Albert vaig decidir que ho probaria, si tanta gent podia parir de manera natural perquè jo no.
el que si tenia molt clar és que si al final la demanava no seria cap fracas, cada part es viu com es pot i com et deixen les circumnstàncies.
Vaig tenir la sort de tenir un equip molt maco al meu costat, i elmeu marit, que tot i que no soporta veure'm patir em va donar suport en tot moment, i mai em va insinuar "i si et poses l'epidural". De fet ho haviem estat parlant molt abans del part, nomès li vaig demanar que estigues allà al meu costat recolzant-me en tot i així hova fer!
L'únic que puc dir és que en acabar el part estava eufòrica, suposo que pel xute d'hormones, tenir a l'Albert en braços va fer que tot l'esforç valguès la pena, perquè fa mal, donc si que en fa, no s'ha d'enganyar a ningú.
Però és un dolor que saps que s'acaba i s'acaba quan tens el teu nadó en els braços. Un altra cosa del les contraccions és que no són continues així que del que es tracta és d'intentar relaxar-te al màxim entre una i altra.
Estic molt contenta i orgullosa dels meus dos parts, i dels meus dos fills, si en torno a tenir un altre, doncs tornarem a intentar sense epidural, la recuperació ni punt de comparació!
Sort i ànims a totes!!

[musica]

gràcies a totes per les vostres experiències!!! però sou totes moooolt valentes! quan vaig obrir el post pensava que entrarien noies que, com jo, estan o han estat escagarrinades pel part degut a que ja som de mena molt porugues i ho passem malament amb una simple revisió ginecològica!, i que tot i així se n'hagin sortit la mar de bé.
i la meva sorpresa ha estat que sou totes super valentes, defensant el part sense anestèsia, etc...jo us admiro!!

[Ítaca]

Ei Música q jo de valenta, na de na, eh?
Què a mi em fan pànic les agulles!
Jo sols tenia clar q no volia patir al moment del part i q tot i q em feia molta por l'epidural, més por em feia parir sense anetèsia! Al final el meu part no va anar com jo hagués volgut..., però un cop ets allà, no hi ha una altra q tirar endavant i confiar ens els professionals q tens al voltant! I encara q no t'ho sembli, te'n surts... tothom se'n surt!

[neuetes]

música, tu també ets i seràs molt i molt valenta!! jo també em considero molt poruga quan es tracta de metges i si m'hagués d'operar per algun problema seriós voldria tota la anestèsia disponible i resaria a tots els Déus del món mundial perque sortís bé!!! i jo sóc atea!! jajaja Encara que no t'ho sembli, les coses les veus diferent quan ha arribat el moment i la criatura vol nèixer. Tu confia en el teu cos, el part és un moment de no-res, molt intens, però tens la millor recompensa de per vida.

[musica]

Gràcies noies! m'agafo a això que em dieu, que quan arribi el moment, treuré forces d'on sigui per aguantar el dolor, els tactes i tot el que se'm posi per davant!

[piruleta]

Ei Música q jo de valenta, na de na, eh?
Què a mi em fan pànic les agulles!
Jo sols tenia clar q no volia patir al moment del part i q tot i q em feia molta por l'epidural, més por em feia parir sense anetèsia! Al final el meu part no va anar com jo hagués volgut..., però un cop ets allà, no hi ha una altra q tirar endavant i confiar ens els professionals q tens al voltant! I encara q no t'ho sembli, te'n surts... tothom se'n surt!

ei, jo com la Itaca!! De fet a mi el part no em feia en especial por, fins i tot i somniava, però com el que se'n va de passeig! Ara amb l'epidural ni t'explico pànic!!
I he tingut un part amb epidural i un sense. si emm fas escollir: el natural. El vaig viure molt més i em vaig recuperar de seguida.
Ara el part amb epidural també va ser especial, em van comentar que dificilment hauria pogut aguantar, tot i que era el que havia decidit en principi. cada part és diferent i especial!
Ànims!!!

[cuqueta]

Ei musica reina anims que ja et queda poquet!!!
No crec que les que haguem parit siguem valentes o diferents a tu, penso que la unica diferencia es que nosaltres ja hem passat per l'experiencia del part (cadascuna intentant tenir-lo com millor creu possible i des del seu punt de vista) i tu encara et rpeguntes com sera, SEGUR que en el moment decisiu faras com totes nosaltres, pensant en el be del teu fill pel damunt del teu, suportant el dolor amb l'alegria de pensar que cada contraccio t'acosta mes i mes a poder acaronar-lo, veure-li la careta, sentir la seva veu, notar la seva escalfor...en fi tota una pila de sensacions magiques i uniques que es produeixen quan veus al teu fill per primera vegada.
Pensa que les pors son normals i que en major o menor grau les hem tingut totes, pero si confies en l'equip medic que et porta i pots "triar" el part que vols, ja tens molt de guanyat, vinga anims que segur que sera una experiencia molt bonica per tu.

[sandrajuli]

jo també com la piruleta, volia tenir un part natural, respectat i el menys medicalitzat possible... i ho vaig aconseguir. I mira que sóc super aprensiva! però és que el nostre cos és especial, i està preparadíssim! jo em vaig mentarlitzar moltíssim, em vaig llegir el llibre "parto seguro" que crec que em va ajudar molt i amb l'ajuda de la meva parella, ho vam fer. Ara, sense enganyar... abans de fer l'última apretada li vaig dir a la llevadora que ho deixava còrrer, jeje! però era molt maca, em va animar moltíssim i vaig decidir que aquella seria l'última que feia, i que en Juli havia de sortir fós com fós! i i tant que va sortir... disparat, sense fer una paradeta per treure el cap primer! el van haver de pescar a més còrrer, pobret! (era un part a l'aigua).
Jo em vaig sentir molt i molt feliç i orgullosa d'haver parit així, i que valia la pena tot el mal que fa!
ànims! que totes som molt valentes!

[Martina32]

Musica nena, jo sóc de les teves, una cagona, vaja, jajajaj. Em marejo amb les citologies, les analítiques i les vacunes. Odio que em remenin per allà baix i quan em fan la revisió ginecològica m'entren les suorts de la mort que li dic jo i m'haig de quedar estirada fins que se'm passa el mareix. Un desastre, vaja! De tactes encara no et puc dir res perquè no me n'han fet, però a veure com m'ho faig per relaxar-me. Total, que també estic cagadeta amb el part, el que passa és que de moment no hi penso gaire. Però l'altre dia li deia al meu marit, nen, estic escagarrinada amb el part. A veure, estic segura que ho aguantarem, sobre tot perquè la recompensa és enorme, però jo és que no puc evitar ser així. M'agradaria ser més valenta, i no voler l'epidural, i m'agradaria no marejar-me com si fos una nena petita quan em fan una analítica de res, però sóc així, que hi farem. O sigui que com diuen mal de mucho consuelo de tontos, no? Però tu els anims ben amunt, eh?

Un petó preciosa ( quan hagis parti envia'm un privi i m'enganyes dient que això de parir està tirat,jajaja)

[musica]

Gloria D! que guai que et passis per aquest post per animar-me!!!! ja són moltes coses amb les que coincidim, eh?!
Li vaig preguntar al gine si sóc un bitxo raro i em va dir: "home, no és gaire habitual, peròòòò sí que tinc alguna pacient així de sensible com tu..." Va dir sensible per no dir "cagueta!" jajajajajaja
doncs a mi també em fa por el part, però cada dia ho porto millor, millor d'ànims. Sé que hi he de passar sí o sí, així que millor prendre-s'ho de la millor manera, perquè no és plan d'amargar-me les últimes setmanes. Però quan em toca gine i em fa un tacte (o intenta fer-lo, perquè em poso tan tensa que no pot....) em ve el baixon...
Però tu no pateixis, que jo t'enviaré un privi i et diré que això de parir està xupat!!!!! jajaja

[ABRIL77]

Ostres, jo tambè estic d' un sensible, que mare meva llegir aquestes croniques em posso a plorar, ufff, quina emoció.