Necessiteu ensenyar-los a dormir?

[entrerius]

Sarabafo, jo no et puc ajudar.... el petit encara no s'adorm sol. Nosaltres no hem aplicat cap mètode.
Anem al seu ritme.... que per cert és leeeeeeent!!!!!

I la resta, com aneu???

[Irina]

Hola!

Ja fa una setmana que dormim be!!!
des del dimecres passat. No tenim molt clar l'hora d'anar a dormir... pero es entre les 8.30pm i les 9.30pm... i dorm d'una tirada fins les 6.30am...la portem al nostre llit, li dono el pit i potser ens adormim tots una hora mes i a les 7.30-8am ja comencem el dia...!

definitivament el nostre problema s'arregla no donant el pit per a res un cop ja ha anat a dormir i sempre es l'Irinu qui hi va si es que es desperta...

Ja m'agradaria que s'allargues una mica mes, potser fins les 7.30...i aixi ja li dono el pit i amunt. pero he apres que els canvis amb aquest tema es fan d'un en un ...res de tot de cop!

Mari1978, et passa com a nosaltres (i com la Julia de la Tolinso - es que la Hana admira molt a la Julia i la copia en tot!!!! ), i no crec que hagi sol.ucio, son matiners!

pero sabeu el que em passa ara? que un cop se'n va a dormir ella, jo comenco a fer tot el que m'agrada fer: llegir, cosir, internet...i no me'n adono que ja son les 12 o la 1am!!!! i al final nomes em queden 5 o 6 hores de dormir... soc masoca!!!!!

[lupita1]

Quina bona pinta te aquest llibre, me l acabo de comprar!
Sempre s aprenen coses al soc petit!!!
Gracies Goblien per compartir-ho.
He entrat buscant informació de com fer dormir be als nostres petitons, es que portem unes nits i me trobat amb aquest post.
L Aina a la nit s adorm sola molt ràpid, ja te la rutina agafa, la banyem, sopa i a les 9 al llit,
el problema es que es desperta moltes vegades per la nit, i ens em d'aixecar a ficar-li el xumet, i vegades li he de fer pessigolles...
gana no te, per que a vegades em provat de donar-li un bibe i no se'l pren, xuma una miqueta i s adorm.
No se si deu ser per que de dia no dorm gaire i pot ser esta negitosa per l nit?¿
Pel que veig hauria de fer un parell de siestas llargues, i ella no les fa. Nomes fa una bona siesta si me la poso amb mi al llit.
Si no com a molt dorm mitja hora o 3/4.
Esperare el llibre amb candelestes, aviam que tal! Ja us explicaré!

[Juliett]

Nosaltres desde que hem tornat de vacances... bé vem estar una setmana a Menorca i el pobre queia rendit a la cuna que ni coneixia.... i ara estem a la platja i dorm al llit de viatge... doncs ara no s'adorm al pit, quan ha sopat, li dono teta i no s'adorm... i el deixo al llit de viatge i plora, normal, suposo que vol estar amb nosaltres... però amb això sóc bastant estricta i entre les 20:30 i 21:30 vull que estigui dormint.... i ara plora com a molt 5 minuts, i es qeu ni això... però no se si és "dolent" que s'hagui de dormir plorant..., avui mateix no ha dit ni mu i es que ja estava KO total... però al pit ja no s'adorm.... suposo que van fent canvis... però em sap greu que plori... les migdiades les fem igual...el deixo, plorar 2 minuts i ni això i queda fregit....
No és nen de plorar gaire durant el dia, sol estar sempre molt content i té bon despertar...
El que si que desde que s'adomr sol.... s'agafa el coixí i se'l posa a la cara, suposo que li dona seguretat....

[nuscka]

em sembla que ho hem aconseguit!

no se ben bé que ha estat, pero ja dorm mig bé.

S'acorm a quarts de 10 (suposo que quan comenci el cole el posarem més d'hora), deprès d'haver fet una sessió de joc al llit, que consisteix en ell i son germà pujant i baixant dels llits i cridant com dos "posesos" (ja dorm snese barana). al cap d'una estona ens posem serios i a dormir. Dorm sense pit, i fa una tirada fins les 5 o les 6, llavors s'aixeca i, comença l'aventura de buscar-lo... mai saps on potser... pero una vegada localitzat, el torno al llit, i miracle! es torna a adormir de seguida una horeta o dues més...

com ho hem fet? doncs ni idea... ha anat passant.

[Juliett]

Felicitats nuscka!

Doncs avui que anava al pediatra li he demant i m'ha dit que no hi veu problema perque plori tant poca estona... seria diferent si s'hi estigués molta estona plorant...
Jo ja estava tranquila.. però al tenir el dubte el meu home....

[TXETA]

Feia dies que no entrava... i ara necesito SOCORRROOOOOOOOOOOOOO

He arribat a aquell punt fantàstic que ja sabia que em trobaria... JA NO PUC MÉS! Us recordo la situació...
Això ho vaig escriure fa uns dies a un altre post: L'Aleix pren teti a la nit després de sopar, i a la matinada si es despertava doncs me'l posava al llit i apa, a dormir. Des que estic de vacances que el pit de la matinda li estic treient, perquè em sento que sóc el seu xumet, i per aquí no passo Per anar a dormir ho fem a coll, no hi ha manera que dormi solet, plora com un berro i no se'l pot consolar. Total, que el problema que tinc és exactament el mateix que el teu, el poso al bressol i si no està ben adormit sembla que el matalàs tingui punxes, només començant a deixar-lo ja mou les cames com dient... vas clara mama que em quedi en aqui! el torno a agafar i comencem de nou, no s'arriba a despertar del tot però rondina, i si el deixo encara és pitjor, perquè a les hores es desperta del tot i apa, tornem-hi! Per la nit tira que te vas, però per la matinada... me'l menjaria! Al meu petit li ha sortit un queixal i ara li surt un altre, potser és la boca. L'Aleix fa uns dies que dorm de tirón de 10 a 8 del matí què hem fet? per un costat CANSAR-LO A TOPE! Cap a les 7 i pico anem al parc i ens hi passem una horeta que córre i no para, després banyito, sopar i a dormir.

Tema sopar... quan feia aquells dies de calor insuportable li feiem coses fresquetes i amb trossets per acostumar-lo ( truiteta, formatge, pernil amb pà amb tomàquet) i no dormi a bé, un dia li vam donar cereals i... oli en llum! El tio no s'acabava de quedar tip, i uns dies li donem cereals, altres verdureta i carn/peix/pollastre, i dorm més hores.

Doncs fa dos dies que li he tret el pit i força bé, pobret (avans d'ahir es va despertar 2 vegades i avui 1). Ara, per anar a dormir als bracets... i ja pesa 13kg!!! Volem fer el mètode de la Tracy, de fet ho vam provar un dia però plorava desconsoladament i vam claudicar. Ara amb vora 16 mesos ja no puc més i crec que per ell serà millor. Tinc un petit handicap... ens hem comprat un pis i ens mudem cap a mitjans de setembre, no sé si esperarme o començar ja (donada la meva desesperació).

Dubtes... Quan començarieu( pensant el el canvi de pis i en que li he tret el pit del tot fa només 2 dies)
Quan plora i no es consola ni en braços (sense balanceig) què feu? Perquè quan el tornes a deixar ja plora només fer la intenció.

Gràcies reines!

[entrerius]

Bona tarda

Txeta, no sé que dir-te. Nosaltres no ens hem vist amb cor d'aplicar-li cap mètode...... i amb 16 mesos encara es desperta 2 o 3 cops per nit. També estem amb els queixals....!!!! .... uffff!!!
Es desperta rondinant i va directe a la teta, i es torna a quedar fregit de seguida.....

Soc el seu xumet.... ho sé.....!!!

Intento dir-li que estic allí, que no pateixi..... però poques vegades em fa cas.... vol el pit.

Se'm fa difícil aconsellar-te alguna cosa....

Ja ens ho explicaras.

[tolinso]

TXETA, jo crec que m'esperaria (si podeu, clar!!). Es molt desesperant, ho se!!! i totes arribem a un limit on no podem mes... es en plan "o ells o nosaltres". A nosaltres la Tracy amb versio modificada ens va funcionar a mitges, pero el que va funcionar segur va ser el treure-li les preses de la nit! l'especialista del son ens va recomenar fer-ho i va funcionar molt be! i lo de fer la intencio de deixar-lo i ja plorar? la Julia feia igual? i lo de no consolar-lo ni en bracos ni sol? tambe el mateix.... Va ser un proces molt gradual de fet el nostre. Primer treure-li les preses de la nit, despres sortir de l'habitacio un segon i tornar a entrar, dient-li, vaig aqui mateix i torno (i tornar, clar!), despres la vam acostumar a 1 minutet.... i encara ara ho fem, la posem al llit i li diem, vaig a buscar aigua.... i si no rondina ja no entrem... Tot i aixi encara es desperta durant la nit, demanant aigua, pero anem, li donem el vas, ens el dona, i li diem "vinga, estira't Julia" i s'estira i es torna a adormir (normalment). El que no hem aconseguit, ni aconseguirem, es que es desperti mes tard de les 6....

ara la Julia es amb els avis i torna d'aqui una setmana, ja tinc por del jetlag que portara!! a veure com ho solucionem....

un petonas guapes!!! no desespereu!!!!

[TXETA]

Bon dia!!!

Tercera nit sense teti i... 0 despertars! Es va dormir a tres quarts de 10, estic esgarrapant cada dia una estoneta per a veure si s'acaba adormint cap a les 9 i agafem l'horari laboral

Ahir em va costar un munt que s'adormis, estic intentant fer el procés gradual, no sé si amb l'Aleix el mètode de deixar- agafar funcionarà, així que de moment intento quan està mig adormit seure amb ell a sobre i anar fent-li copets al culete fins que s'adorm, ahir vespre va funcionar així. Ara, el vaig haver de deixar al nostre llit primer i després al seu (s'ha de perfeccionar la tècnica...) i ha dormit fins a les 7:30h. Ni un despèrtar demamnant teta! Estic mooolt orgullosa del meu petit A veure si podem seguir així.

Tolinso, ens esperarem al pis nou, massa canvis sinó, i mentre anirem fent petits canvis fins que aconseguim que dormi solet. M'ha agradat molt la vostra tècnica, la provarem.

Petonets!

[gina2]

Hola noies,

fa ja uns dies que vaig descobrir aquests post i vaig pensar que provaria el mètode que expliqueu....
L'Aran té 7 mesos i mai s'ha adormit sol.... com moltes de valtres el millor per adormir-lo és el pit però també l'adormim amb motxilla i pilota... quan era més petitet dormia fins a 10 hores seguides, de manera que estàvem molt ben acostumats i de seguida el vam posar a la seva habitació! Però a partir dels 5 mesos va començar a despertar-se moltissim per la nit i ara ja és horrible.... no aguanta més de 2 hores que es desperta i només busca el pit! a mésli costa moltissim dormir-se: es resisteix tot el que pot, tot i amb ajuda! Quan l'aconseguim dormir el posem a la seva habitació i quan es desperta ja fem collit ja que si no no descansem! També és veritat que és un nervi.... no para mai quiet (i ara ja està gb gatejant i si troba un bon moment s'aixeca i es posa dret) i ens costa mooltissim relaxar-lo!

Bueno doncs avui ho hem provat fa una estona per la migdiada i no ha anat gens bé. Hem fet: 13:30 dinar, després hem estat una estoneta jugant amb ell al sofà, i després l'hem intentat relaxar amb la pilota i cantant-li.... Quan l'hem posat a la cuna hem seguit el mètode de deixar-agafar i el principi semblava que només agafant-lo es calmava però a mesura que ho feiem més vegades es posava més nerviós i al final una plorera que no es calmava en res... i mira que estava rebentat. Així que ho hem deixarti l'hem assentat amb naltres mentre dinàvem i ell tan content (però mort de son, no parava de fregar-se els ulls). Quan hem acabat l'intentem relaxar-se amb la pilota i s'ha quedat fregit....havera el que li dura....

suposo que ho anirem intentant.... la setmana vinent comença la llar i ja estic espantada...

[Raqueleta]

Recupero el post, que he estat llegint una mica i m’interessa molt.
Explico per sobre el nostre cas:
La Clara, des de ben petita (un mes, potser), dormia molt bé, es despertava només un cop per a mamar fins que va deixar de fer-ho. La pediatra em feia posar el despertador per a que mamés, deia que eren massa hores per a una nena tan petita.
Sí que tenia micro-despertars, molts cops entràvem a l’habitació i la vèiem desperta, però ni s’immutava i de seguida tornava a quedar dormida.
Des de fa gairebé tres mesos (en tenia 9) tot s’ha girat i a mi em fa la impressió que anem cada cop a pitjor, potser és simplement el cansament que m’ho fa veure així…
Va coincidir que feia poc que gatejava, pel que podia ser pel canvi psicomotriu, però a hores d’ara això ja hauria d’estar superat. Encara camina, pel que no hi ha hagut cap nou canvi, però seguim tenint les nits del lloro.
Ella, que la deixaves desperta i es quedava tan tranquil.la fins que s’adormia, ha acabat depenent del pit d’una forma bestial. I no sé ni com hem arribat a aquest punt.

La rutina: La banyem, sopa, pren el pit de postres i al llit. Així anàvem abans. Ara normalment s’adorm mentre pren el pit i als 30-40 minuts es desperta de nou. I només accepta el pit per a tornar a dormir, el cas és que un cop dormida continua amb el pit a la boca, passa molta estona fins que no el treu ella sola, m’ha fet fins i tot una ferida a un mugró. Si li treus abans que ella el deixi anar, es desperta de nou i torna a començar. I un cop ha quedat dormida, tant pot ser que dormi tota la nit seguida com que es desperti un o dos cops.

Vull provar aquest mètode però no vull deixar de donar-li el pit després de sopar, però no vull que s’hi adormi, vull que sigui un aliment i no un consol per a dormir, vaja, tal com era abans. No sé si donar-li el pit primer i després el sopar, així no ho associarà.
I provar el mètode aquest, a veure si és tan fantàstic com dieu. Per provar no perdem res. Jo estic esgotada, ja no tant per no dormir, que també, sinó mentalment, ella no descansa, jo pateixo de veure-la així, la situació em pot (diumenge va acabar de sopar a les 20.30h i no es va adormir fins les 0.30h, aquell dia em rebutjava fins i tot el pit).

Pel que fa a les migdiades, a la guarde dorm de 13 a 15h normalment sense problemes. Els caps de setmana, a casa, no vol de cap manera, la mateixa lluita de les nits és al migdia.

Què creieu que pot anar bé?
Bany, pit, sopar (per a que no se’m quedi dormida amb el pit), conte, massatge i llit?
I a les migdiades, dinar, conte, massatge i llit?

Començarem avui. Ja m'estic mentalitzant que avui la cosa anirà malament, així no em rendeixo d'entrada.

[entrerius]

Gina i Raqueleta, sembla que les dues heu fet un pas enrere amb el tema son… i és que fins ara us havien dormit molt be.

Jo no us puc aconsellar sobre el mètode per que no hem estat capaços d’aplicar-li.

Ara, fa un mes aproximadament (als 18 mesos), quan vam veure que era més fàcil raonar-hi.... que ell comprenia el que li dèiem..... vam fer allò de “la teta dorm”.
Anàvem a dormir com sempre amb conte i teta. Al despertar-se li dèiem que la teta estava dormint fins aproximadament les 6 del matí... i aleshores li tornava a donar... i pobret ... la devorava!!!!!

Pensava que seria un drama per poder-li treure... però la veritat és que va anar molt be!!!! Els primers dies va plorar amb el plor de “protesta” (no amb el de demanda o desesperació) ..... i molt poca estona... pot ser 5 minuts. El que li costava més era tornar-se a dormir... no trobava la posició... i podia estar-se 1h buscant-la.

Continua despertant-se 1, 2 o 3 vegades... depèn de la nit.... això sí.... la toma de les 6 del matí no se la perd mai.

Ja ens explicareu com ho porteu.

[Raqueleta]

Primer dia: Tracy Hogg 1 – Clara 0

Estic en estat d’eufòria i us ho vull explicar. De fet, ho publicaria al diari i ho diria a les notícies, però no crec que al món li interessi la nostra petita victòria...

Vaig arribar també a la conclusió que la Clara acaba massa cansada i que l’hora que comencem amb el ritual de la nit és tard per a ella. Sempre hem començat el bany a les 20h però ara gateja, no para quieta i es cansa més. La prova està en que abans no se m’adormia al pit i va arribar un moment que sí, amb el que va acabar associant pit amb dormir i ja no sap dormir sola i si es desperta a la nit necessita el pit. També hi ha dies que està massa cansada i passada de revolucions, per a entendre’ns, i per això li costa tant i s’està fins les mil desperta. Així que vaig decidir avançar el bany a les 19.30h.

Com que vull que deixi d’associar pit amb dormir, i fins que no ho tingui clar, el pit li dono com a entrant enlloc de com a postres. Com a aliment no el vull suprimir però sí que no vull ser un xumet perquè s’hi tira molta estona i em fa mal.

Va sopar, vam llegir un conte, li vaig fer un massatge i cap al llit.
Tenia assumit que el primer dia costaria i que seria dur, i potser per això va ser menys del que esperava. Va plorar, és clar, tenia son i m’estava dient que volia el pit per a relaxar-se i dormir. Però tot i plorar, en cap moment es va quedar sola, em va tenir per a abraçar-la i omplir-la de petons tant com necessitava i cap a la mitja hora ja vaig veure un canvi: la deixava al llit i només rondinava, gatejava una mica, tocava una joguina i m’allargava els braços per a que l’agafés, però ja sense plorar. I poc a poc vaig veure com s’anava relaxant (son en tenia de feia estona) i ja no es posava dreta ni asseguda, i vaig començar a passar-li els dits per la cara, ella tota tranquil.la va anar tancant els ulls i es va quedar fregida. En total vam trigar 56 minuts, no crec que estigui malament per ser el primer dia. A mi em va semblar poc, diumenge va trigar quatre hores, per exemple.

No es va despertar als 30-45 minuts, com darrerament, i de fet, no s’ha despertat en tota la nit. Ha dormit des de les 21.15h i a les 7.30h, quan he anat a despertar-la, l’he trobat desperta i jugant. Els darrers dies es despertava plorant. Avui es nota que ha descansat bé i està de millor humor. I jo, està clar, també estic de més bon humor, ahir no em vaig estressar, es va adormir a una bona hora, ha descansat prou, jo també he pogut descansar... genial, vaja! I avui confio que anirà encara millor.

[karla]

Bon dia!

No sé ben bé si el que ens passa a nosaltres encaixa amb tot això que expliqueu però, llegint l'experiència de la Raqueleta, m'agradaria que em donguéssiu la vostra opinió.
Abans que res, dir-vos que fa temps em vaig llegir el llibre de la Tracy Hogg "Guía para bebés sanos y felices" (o alguna cosa així) i no em va agradar gens. Feia unes classificacions molt rares i s'anomenava "encantadora de bebés" o joqueséquè. Però vaja, que quan una està fins al monyo de tot, el que sigui.
Us explico: Jo tinc bessons i ara tenen gairebé deu mesos (la setmana vinent els fan). El Cesc sempre ha estat menys dormilega però, per altra banda, sempre ha dormit millor. És a dir, necessita dormir menys però quan ho fa, ho fa de conya el tio. A quarts de nou el deixes al seu llit, petó, bona nit, llums apagats i au. A vegades el sents que xerra (no plora) i al cap d'una mica, s'ha quedat fregit. I dorm tranquil i feliç fins al dia següent, a quarts de vuit. 11 hores seguides. No està malament.

Però el Marc és un altre història. De sempre ha estat més dormilega, a la mínima s'endormisca i fa la clapadeta (al cotxe, al cotxet, al mei...) i a la nit també cau rendit ben aviat. Com el Cesc, vaja, a quarts de nou. La diferència és que ell no sap adormir-se sol. O sí. A veure ( ) Per sopar es menja la papilla de cereals però la majoria de vegades no se l'acaba pq s'adorm. El que faig és aclarir-li una mica i posar-li al bibe. I no cal dir que tot bevent-se-la és queda clapat. Per això fa temps que vaig optar per donar-li al llit. I quan acaba, es posa el xumet, es dóna la volta i es queda planxat. O sigui que no l'he d'adormir ni res però tampoc és que s'adormi sol. S'adorm pq xupa el bibe. A mi, fins ara, tan me fotia. El cas és que a tres quarts de nou com a tard, tardíssim, ja són tots dos dormint i això, amb bessons, és la glòria. Però el problema és que el Marc es desperta molt durant la nit. Moltíssim. I quan hi vas te'l trobes o assegut al llit o d'empeus, plorant com un desconsolat. I res, és tornar-lo a estirar, posar-li un xumet, a vegades una mica d'aigua, i ja està, torna a caure. Però clar, es desperta molts cops. He llegit força sobre el son infantil i sé que és perfectament normal que un bebé del temps que té el meu faci despertars freqüents a la nit. Però l'experiència de la Raqueleta i el fet que la seva nena es despertés com desorientada i espantada m'ha fet rumiar. Pq és exactament això. Quan es desperta està desorientat i espantat i jo penso, potser seria millor intentar (no sé com) que no se m'adormi menjant i fer que s'adormi per si mateix, com fa el seu germà? Acompanyant-lo si cal o fer això del toma i deja d'aquesta bona dona, nusé. Cap problema. Creieu que això té relació? O no té res a veure i es despertaria igualment? és que us asseguro que es desperta amb una cara de susto i uns plors desconsolats queeee... Potser si s'adorm sabent que jo estic amb ell s'adorm més tranquil? O són paranoies meves?

Potser el que hauria de fer és dir-li que parlés amb son germà i li expliqui com ho fa ell!!

Gràcies, noies.

K.

[Raqueleta]

Ahir la cosa va costar una mica més, si el primer dia vam trigar 56 minuts, ahir van ser 66. Però no em queixo, ahir la Clara tenia un dels seus dies de se’m-tanquen-els-ulls-però-no-vull-dormir-no-sigui-que-em-perdi-alguna-cosa-interessant i abans, en dies així, estàvem molta més estona i amb més drama. Només va plorar al principi i al final, tot i no voler dormir, estava ben tranquil.la. Al final, quan ja no va poder resistir-se més, em va mirar, em va fer un somriure i es va quedar KO.

Karla, jo el llibre no l’he llegit així que de les classificacions ni idea. Però va arribar un punt que jo no podia més (esgotament mental, més que físic, que també) i vaig pensar que per provar el sistema aquest no perdíem res.
Només portem dos dies però he trobat que la Clara dorm millor, descansa més durant la nit, no es desperta tant, o si es desperta fa com quan era més petita, enllaçar amb el son un altre cop ben ràpid.
Quan va passar a quedar-se dormida al pit, i per tant a asociar-lo amb dormir, dormia més intranquil.la, es despertava més cansada i durant la nit, quan es despertava no sabia tornar a dormir pel que s’arribava a desvetllar. Ara segur que segueix tenint micro-despertars, com quan era més petita, però ella sola es torna a quedar dormida sense desvetllar-se.
Ahir no va dormir tota la nit d’una tirada, es va despertar un cop, a les 0.37h (que ja podria haver estat a les 23h, home! ) i en 8 minuts la tenia dormida de nou. Ja vaig notar, quan va plorar, que el plor era diferent, no era tan histèric, tan urgent, tan desesperat. I només vaig haver d’agafar-la un parell de cops (al primer ja va deixar de plorar) i es va quedar plàcidament dormida.
No sé, jo et diria que ho provessis, jo he notat que la qualitat del son de la Clara ha millorat. Per provar-ho no perds res i dóna’t un marge de 10 dies, que vaig llegir no sé on que és el termini per a veure si funciona o no un mètode.
Ah, i planteja’t donar el sopar abans, així no se t’adormirà mentre sopa.

[karla]

Gràcies, Raqueleta!
Pel que veig la cosa segueix anant bé i això m'anima!
Tens raó, quan una està farta i amb els ànims per terra fa el que calgui. (bé, o quasi, ja m'enteneu).
Per això de sopar abans és que se m'enganxa amb el berenar llavors! sopen a tres quarts de vuit! haurem de marxar a viure a Londres i adaptar-nos als seus horaris, ja ho veig. :D

Ho provaré, sí. Deixaré passar el cap de setmana que som fora, però a partir de dimarts, Marc, que vinc! :D

[Raqueleta]

Bé, tenint en compte que la Clara berena tres cops... a la guarde li donen el berenar -fruita- cap a les 15h (!!). Jo li deixo per a preparar un bibe per si de cas i li acostumen a donar cap a les 16.40h i se'l fot. I cap a les 18h li dono el pit i també menja. I cap a les 20h, sopa!
Potser podries provar d'avançar una mica el berenar. Bé, tu veuràs com fer-ho, segur que trobes la manera.
I esperem que vagi bé, ja aniràs explicant!

[sarabafo]

Hola!
Raqueleta m'alegro que de moment funcioni la cosa!!
Nosaltres fa u parell de mesos vam fer el mètode per ensenyar-la a dormir sola, i la veritat va anar molt bé, ara també s'adorm sola però portem quinze dies que es desperta 4 o 5 vegades cada nit!! quan es desperta plora però només cal posar-li la pipa i girar-la de costat i es torna a adormir, o sigui que és ràpid però nosaltres ens despertem i l'endemà estem fets pols. Què hi farem.
De moment encara no estic molt desesperada, ja que a les 9.15 està dormint com un angelet, i els despertars a la nit són curts, però no tinc ni idea com és que fa això? Potser són les dents, o malsons, vés a saber!

[Raqueleta]

Ahir es va adormir en 26 minuts i no s’ha despertat en tota la nit!
I pràcticament ni va plorar, protestava una mica quan la ficava al llit però no plorava, això sí, m’allargava els braços per a que l’agafés, i jo ho feia, és clar, tot el que fes falta. De seguida es va relaxar i au, clapada!

No us podeu imaginar com ha canviat el meu estat d'ànim en tres dies! Estava desesperada veient que la Clara no dormia i no descansava...