Psicoleg, si o no?

[Narayan]

Hola noies,

M'agradaria saber la vostre opinio i/o experiència.

Fa 26 dies vaig passar per la perdua de la Carla, estant de 25 setmanes, i quan semblava que anava fent, porto uns dies una mica plof...Els metges m'han indicat que si vull anar al psicòleg que m'hi faran anar, i que m'anirà bé, però nose que fer, em fa pal estar tota las sessió plorant, perque ara mateix em passa això, que per poc que em diguin o jo tingui que dir, ploro.

Vosaltres que heu fet? Ho heu superat soles? Heu anat al psicòleg? I si hi heu anat, alguna de la zona de Vic en pot recomenar algun?

Gràcies per tot noies.

[ganxet]

Jo vaig anar a un psicòleg, 15 dies després de la pèrdua. Em va dir que era molt recent i que per tant tot el que podia sentir entrava dins del procés normal de dol. Però em va ajudar a tenir algunes coses clares, i tant el meu home com jo estem d'acord en que ens va anar bé haver-hi anat.

Potser si ara només pots plorar el millor és que ploris, però si sents que necessites ajuda no ho dubtis.

Un petó

[mima2008]

Hola, a mi em pasa com la Narayan... dps de tres anys intentant quedar embarassada, dos aborts i moltes més coses, em plantejo anar al psicoleg o no. El problema meu és q estic molt tancada en aquest aspecte, crec q no em dirà res q em pugui ajudar, però les meves amigues em diuen q m'ajudarà. Jo penso qem passaré l'estona plorant i em fa vergonya la veritat. Nosé, és complicat, xq no saps mai si t'anirà be o no.
Jo cada vegada m'ho plantejo més, i estic bastant dubtosa... Però em fa cosa, i nosé... crec qem costarà confiar en una persona qno conec d res.

[Menudeta]

Hola noies, jo no tinc la vostra experiència d'haver perdut cap fill però sí l'ha d'anar al psicòleg, i un cop a la setmana durant dos anys.

Jo hi vaig anar per la meva feina (infants malalts) després de pensar-ho molt, de pensar que era car, de que jo no tenia cap problema greu i tant de bo hi hagués anat abans.

La primera sessió només plorava (jo, que no ploro mai!) i deia que estava allí però no sabia perquè, les següents, només pujar el carrer de camí ja m'agafava la plorera i tot i que ho passava malament sempre sortia contenta i amb alguna cosa positiva. És difícil explicar en què consisteix un tractament psicològic si no has passat per un i l'experiència de cadascú és diferent. El que si vull dir, és que ells no donen consells, t'ajuden a pensar sobre el que sigui i ets tu qui trobes la sol·lució, el camí o simplement saber que és el que et passa (i si va bé la cosa pots acabar canviant algunes coses) o només pensant les coses (amb la seva ajuda) les pots viure de manera diferent.

Jo sempre animo a tothom que tingui el neguit, la curiositat o la necessitat de fer-ho, són molts diners si vas per privat però és una bona inversió. També és veritat que hi ha gent que no en queda contenta per diversos motius però jo vaig tenir sort i vaig aprofitar molt les sessions.

Espero que amb ajuda o sense podeu sentir-vos millor aviat!

[Elidé]

Quan l'Ada estava a Sant Joan de Déu ens van recomanar molt que parléssim amb la psicòloga de l'hospital, i després d'unes setmanes de resistència vam acabar anant-hi. El primer dia vaig plorar tres hores seguides al despatx (jo, que no ploro mai) i la bona dona no va poder ni anar a dinar perquè li va saber greu deixar-me d'aquella manera. Em penso que no hi va haver ni una sola sessió en què no plorés, però ens va fer molt bé poder anar-hi i analitzar els nostres sentiments amb la guia d'un professional. Encara que te n'avergonyeixis (com era el meu cas) va molt bé desfogar-se i verbalitzar coses que no t'has atrevit a dir a ningú.
Lamento aquesta terrible pèrdua i espero que d'una manera o altra aconsegueixis recuperar la il·lusió perduda

[crisàlide]

Hola Narayan,

jo vaig passar per l'experiència d'anar a una terapeuta fa molts anys i em va anar tant i tant bé que vaig acabar fent la formació i ara m'hi dedico. Així que jo t'ho recomanaria de totes totes. Jo sóc de Barcelona però tinc una col·lega de confiança a Vic, així que si ho necessites envia'm un privi i et passo les dades.

No sé si ella ho fa però jo sempre dono la oportunitat de fer la primera sessió gratuita per conèixe'ns i que la persona pugui decidir si vol o no treballar amb mi.

Lamento molt el que estàs passant guapa i estic segura que t'aniran molt bé un espai on poder gestionar les emocions. Una abraçada molt gran.

[rela]

I tant Narayan.. Són professionals i la seva feina serà ajudar-te.. De veritat, no ho dubtis!

Ànims

[Narayan]

Hola noies,

Us agraiexo molt a totes per haver respos i donar-me la vostre opinió, el cert és que ho agraixo moltissim i em ve molt bé parlar amb vosaltres.

Crec que si que hi anire, perque hi guanyare més que no pas pedre.

Petonets a totes!!

[Nora2007]

bonica, preciosa, molts ànims!! hi ha vàries associacons que poden ajudar, que estan en xarxa, hi ha grups de suport, etc..

www.umamanita.es n'és un i molt bó!!!

[Narayan]

Moltes gràcies Nora!!!

[ganxet]

A petits amb llum també tenen un GAM que està molt bé.

petitsambllum.org

[Meri]

Hola NARAYAN!
Al novembre vaig tindre un part prematur estant de 25 setmanes, en Biel al cap de 12 hores es va morir. Ja en l'hospital va vindre una psicologa, després vaig anar 3 vegades més a consulta amb ella, tots dos. A nosaltres ens va anar molt bé, si que es veritat que tota l,estona plorant, però a nosaltres ens va ajudar per afrontar-ho i sapiguer quines eren les fases de dol, ens va donar tranquilitat i recolzament. No descarto tornar anar si veig que hi necessito.
Així que jo de tú ho probaria, no perds res, tot el que estas passant és molt dur i a vagades necessites ajuda externa per saber com afrontar-ho.
Molts petons i molts ànims!

[silviona]

Narayan et vaig enviar un privat, l'has rebut?¿

[Narayan]

Narayan et vaig enviar un privat, l'has rebut?¿

Si!! El vaig rebre i et vaig contestar!! Poder com que ho vaig fer desde el movil no es va enviar bé.

Us agraeixo moltíssim a totes les vostres repostes, son de gran ajuda, i si, segurament anire al psicoleg, estic segura que m'anirà molt bé.

Petons buniques!

[silviona]

Si el vas rebre ja està! Jo no he rebut el teu...però no passa res.

Anims bonica!!

[Cabreta8]

Jo també et recomano anar al psicòleg si en tens ganes!!!

Jo pels avortaments no hi he anat, però hi he anat en altres moments complicats i n'estic molt contetna! La salut emocional és tan important com la física, i el psicòleg un metge com qualsevol altre! Així que fora prejudicis, molts ànims i endavant!

[gateta10]

Hola boniques,
m'he ficat aquest fòrum per llegir una mica, potser escriure i m'he trobat amb aquest títol, Psicòleg, si o no?". Jo animo a que consulteu, per això estan. Narayan, si de fet t'estas fent la pregunta de si necessites una ajuda externa, això ja indica que tu sola no pots, és molt dur el que t'ha passat. Que no et dóni vergonya, ni tinguis por a saber que dir, potser és que no cal dir res.
És cert que depen a quin/a caiguis, pots no trobar feeling, que crec que és indispensable al tractar-se de coses tan personals, no només és la tècnica la que ens cura, sino la relació amb el/la professional.
El cert és que m'ha cridat l'atenció el post perquè jo mateixa sóc psicòloga i terapeuta però el més rellevant ara és que m'estic dessembarassant, la beta m'està baixant i ja no es veu l'embrionet que portava. Ja he passat per un altre avortament i m'he sotmés a molts tractaments de reproducció assistida des de fa dos anys. Ja veieu, una humana com qualsevol altra que ajuda i també necessita ajuda...

Una abraçada a totes.

[Microbi]

Hola preciosa.

Quan vaig perdre l'Aina, al mateix hospital em va visitar un psicòleg, em va veure força bé dintre de tot i vam estar parlant una estona.
Un cop a casa se'm va caure el món a sobre: crisis d'ansietat, a lanit se'm repetia tot el viscut, sentia plorar nens a la nit....un drama. Vaig anar a la doctora de capçalera, que és molt maca i em va enviar al psicòleg. Després de plorar i plorar sense poder parlar, em va dir que era normal tot el que em passava, que necessitava fer el dol ben fer i passar totes les seves etapes. Que si veia que no aixecava cap que hi tornés, però no va ser necessari. Poc a poc vaig anar tirant endavant. I que consti que hi ha dies de tot. Ja fa més de 4 anys i ara mateix m'estic emocionant molt al recordar-ho i estic plorant com una magdalena.
És un pes que sempre portaré, això si, s'apren a portar-ho.
Prova d'anar al psicòleg, segur que t'anirà bé. Però pensa que és tot un procés que s'ha de passar, no vulguis tenir pressa.

Molts ànims, guapa!

Una abraçada!