Hola! He trobat un parell de fils que parlen sobre això, però són una mica antics i no he acabat de trobar el que buscava... Visc fora de Catalunya i tenim una nena de tres anys. Jo li parlo sempre en català i el pare, que no és català, li parla sempre en castellà. En viure fora, tot l'entorn de la nena és castellà (escola, amics, tele...), menys quan venim de vacances o quan la meva família ens visita. En l'actualitat, la nena entén perfectament el català i utilitza moltes paraules, però la llengua que fa servir per comunicar-se és el castellà. Hi ha que diuen que de sobte, fan un canvi, i passen a diferenciar les dues llengües, però com que no tinc experiències prèvies, no sé si és així del cert. M'interessa saber opinions de les que teniu situacions similars o de mestres que em pogueu explicar o orientar una miqueta com funciona i com puc estimular o motivar-la perquè comenci a diferenciar-les... Moltes gràcies!!
hola, No et preocupis, ella sola aprendrà a diferenciar-les, jo com a mestra he tingut molts nens bilingües ( anglès-català, per exemple) i les diferencien perfectement. Tinc una amiga que a la nena li parlen : japonés, Català i Castellà, té dos anys i no s'enten res del que diu perquè ella ha fet un popurri de les llengües, peró amb el temps parlarà tres llengües a la perfecció, així que tranquila. El que si pots fer es oferir més recursos en català a la teva filla, pel.lícules ,jocs.... hi ha una pàgina a internet que utilitzem molt els mestres : edu365 , on trobaràs moltes coses per entretenir la nena i aprendre alhora, hi ha un apartat d'infantil amb cançons, contes....
Hola guapa!! Només et puc explicar la meva experiencia amb els meus nebots aquí a barcelona. A tots els hi parlem en català, menys algún familiar i els avis, i el seu entorn de guarde i quasi tota la tv és català.. De ben petits només parlaven català, encara que tú els hi parlesis en castellà responen en català i segueixen la conversa tranquilament.. Fins més grans no han diferenciat les dues llengues i no han pogut separar i parlar amb cadascú la llengua que toca.. La que parlen primer és la que més senten, d'aqui poc segur que parlarà català amb tú!
El petit té 3 anys i ara comença a demanar al seu pare com és diu "X" en àrab, per tant interpreto que ara comença a diferenciar-les.
El seu pare li parla l'àrab i jo el català. El petit sempre ha parlat en català, fins i tot amb el seu pare: ell li parla àrab i el petit li contesta en català. També, ara, comença a dir alguna paraula amb castellà, suposo que de companys de l'escola, els dibuixos..... i crec que també diferència una llengua de l'altra, al menys sembla que comença a tenir inquietud per saber si és català o castellà i voler diferenciar-les.
El meu home parla castellà amb la nena, i jo li parlo en català. Tot el seu entorn és català, menys el meu home i sogres. Fins ara només parlava català, inclús amb el meu home... però ara ja comença a dir moltes frases en castellà, i normalment sempre a ell. A mi m'en diu alguna de paraula castellana, però en general tot català. El que està clar q la nena enten els dos... així que temps... i tu segueix parlant-li en català!
nosaltres a casa parlem les dues llengües: jo li parlo en català, son pare en castellà. Les respectives famílies igual, la meva en català i la del pare en castellà. els dibuixos normalment son en català i al carrer es troba de tot. ell té dos anys acabats de fer i sap a qui li ha de parlar i/o contestar en cada idioma. Normalment no barreja, tot i que algun lapsus hi ha (és molt petit encara!!). La veritat és que té moltíssim vocabulari i s'entén i es fa entendre al·lucinantment bé; fins i tot la pediatra ens ho va dir l'altre dia a la revisió.
Gràcies noies! Sou sempre de molta ajuda! :) Doncs llavors imagino que haurem de seguir igual i que, mica en mica, ella mateixa anirà esbrinant que són llengües diferents i que té eines per parlar-les totes dues... Petons!
Galería
