por al part...

[kitty07_ninu08]

bones a totes!
nose si ja hi ha un post referent això...de moment no estic embarassada i no hi han intencions, d'aqui un mes ens casem, jo sempre e tingut molt clar que voldria un fill ben aviat però ara que començo a veurem-hi tinc molt por, por al dolor, això es lo q mes me preocupa a part q de q vingui sa esta clar, potser direu q sóc rara o lo q sigui...però soc molt cagada per tot i en seguida me fico nerviosa...realment abans de que te fiquin la epidural has de patir molt?? hi ha diferencia en anar a un hospital public q privat?? Gràcies

[Paparra]

Jo personalment penso que veure compensats tots els dolors q pugui sentir, x heavys q siguin.

[Tutty29]

Kitty07-ninu08. Primer de tot felicitats perque d'aqui un mes et cases!! No t'has de capficar ahans d'hora. Jo tinc un nen de 16 mesos i estic super feliç d'haver sigut mare. Personalment vaig tenir un embaras genial, el part tambe ( em van posar la epidural ja que les contraccions eren doloroses, em van fer episiotomia i forceps). No vaig sentir gens de dolor, tot aixo te' oblides quan et posen el teu fill en braços.
Ara mateix disfruta dels preparatius de la boda i quan arribi el moment de buscar el baby te'n oblidaras de les pors.

[Virreina]

Hola!

a mi em passava una mica el mateix, abans d'estar embarassada em feia molta por el part i un cop m'hi vaig quedar només tenia ganes que arribés el dia de parir! En el meu cas hi va haver un canvi, a mida que em creixia la panxa em sentia més preparada per parir i em feia menys por tot. Suposo que té a veure amb les hormones. Jo sóc de les que tolero més aviat poc el dolor però vaig estar 48 hores amb contraccions fortetes (no dilatava) em van acabar posant occitocina per provocar el part, va ser durillo i dolorós però en cap moment vaig passar por, sabia que ho podia fer! I ara ni me'n recordo!

[Arual83]

Ups

[Castanyeta]

viewtopic.php?f=12&t=16353

[carlotayeric]

Uf yo también estoy deseando parir de nuevo,tuve un parto magnífico
Sin nada de dolor y muy rapido

[Rousi23]

Cada part es un mon!!! Jo vaig parir fa 17 mesos i d'aquí a un mes hi torno!!! jejejejejejej!!!!
A mi l'experiència d'estar embarassada i de parir em va agradar molt.
També t'he de dir que pases por, quan estàs embarassada, penses si tindrà 5 dits, si serà sa/na, ara perquè es mou tant!!! Ara perquè no es mou!!! Es això una contracció??? Puc fer això??? Puc anar amb bici??? Puc agafar al meu petitó??? JO sempre he dit que si la panxa fos transparent no patiria tant!!! Però es el que té ser mare, que comences a patir, no quant et quedes embarassada, noooo, sinò quan t'ho comences a plantejar!!!
Pel que fa el part, en hi han de molt tipus, amb cesària, natural, arriben a temps i et posen l'epidural o no i pareixes igualment...
Jo vaig tenir molta sort, dins del que cap, el meu part va durar unes 20 hores, vaig fer el que es diu un part sec, vaig trencar aigues sense estar dilatada ni contraccions, una putada, em van provocar les contraccions amb oxitocina, i com que estava sense líquid un mal!!! Quan em van posar l'epidural vaig poder descansar!!!! Però me la van posar tant forta que no podia notar quan havia d’empènyer, però jo empenyia igualment, tant que se'm va sortir l'epidural i no ens vam adonar, i en sec vaig notar que m'havia "cagat" al damunt, es veu que no, que es una sensació que es té just quan has de parir, li vaig dir a l'ATS i ella va anar a buscar al metge i la comadrona que estaven preparant l'instrumental de la cesària, i vaig apretar i apretar i vaig coronar, com que no tenia l'epidural em va fer molt de mal!!!! El metge li va dir al meu home, ¿vols veure el cap??? i jo em vaig cagar amb tot perquè volia acabar!!! El metge em deia "agafa'l tu" però em feia tanta por perquè estava cansada i creia que no tindria prou forces ui em vaig fer la longui. Quan va sortir, i el vaig tenir damunt meu!!! MARE MEVA!!!! Es el moment més bonic de la vida!!!
Després el metge et furga i et cus, però tu tens al teu petitó als braços i senzillament ets feliç.
Jo em vaig tornar a quedar prenyada, pel meu gust un pel aviat, perquè ara el meu petitó només te 18 mesos, i ja serà el gran, ens pensavem que trigaria una mica més, però va com va!!!
Aquest any i mig es molt dur, et canvia la vida que ni t'ho imagines, deixis de ser tu mateixa per estar 25h pendent d'aquella personeta que et necessita tant, però es molt bonic, i per molt mal que pugui fer al cap d'un minut ja no fa gens de mal.
No tinguis por, segur que et posaràs en bones mans, són metges i infermeres que tot el sant dia fent el mateix i miren pel bé de la mare i del nadó. I es la recompensa més gran.
Ara mon fill diu MAMA molt bé i molt clar, entre altres.. però quan sents la veueta i et diu MAMA!!!! amb aquella dolçor... Es fantàstic!!!!

[kitty07_ninu08]

aixx gràcies a totes per les respostes!!!!
però una vegada et començen les contraccions...fins que et fiquen la epidural (si i són a temps) es molt el dolor?
no tinc cap dubte q será la experiencia mes bonica de la meva vida...i potser encara tinc tantes pors pq no m'arribat l'hora...jejeje

[Panxeta27]

Com et diuen le sdemes... jo estic embarassada de 26 setmanes i jo soc una cagada pel mal, la sang, les agulles... i et ben juro que li tinc respecte al part però les ganes que tinc de veure a la meva petita Edna em compensa amb tot el "mal" moment que pugui passar... així que ara per ara no "t'escalfis" el cao que es patir per patir sense tindre sentit, disfruta del teu casament, dels preparatius, del viatge que es una experiència brutal! jo em vaig casar al setmebre del 2012 i vius en un núvol... i mira si tot va be 15 dies abans de fer l'any de casats serem pares.

Molts ánims!

[Tutty29]

Jo vaig passar un bon embaraç i un bon part que tinc ganes de tornar a repetir, el meu nen fara 16 mesos, pero esperarem una mica, ara vull disfrutar una miqueta.
Les contraccions no t'enganyare, fan mal, sort que venen i van perque uff!!,quan et posen l'epidural ja es una altra cosa, quina sensacio de benestar.
Els primers mesos son durillos, el cansanci, no dormir gaire, els colics,..pero es una experiencia meravellosa!!!

[Castanyeta]

Fa mal, però et pots preparar psicològicament (i estàs genèticament i físicament preparada) per suportar aquest mal.
No sé si et convencerà aquesta comparació, però crec que serveix: si vas pel bosc o per un jardí i et punxes amb un roser, fots un crit perquè et fa mal però, sobretot, perquè no t'ho esperaves. en canvi, quan vas al metge i t'han de treure sang et mentalitzes abans, i quan t'avisen "ara et clavaré l'agulla" agafes aire, o tanques els ulls, o el que sigui; i notes la punxada --el fet físic de la punxada--, que no és gaire diferent de la del roser del jardí, però la perceps diferent i ets molt més tolerant al dolor, perquè vas preparada per afrontar-lo i és un dolor que estaves disposda acceptar d'entrada.
A una escala molt diferent, ve a ser el mateix. Crec que si et prepares per afrontar el mal del part, pots arribar a acceptar-lo, enfrontar-t'hi i experimentar-lo, i que no li has de tenir por: des de l'inici de la humanitat les dones estem preparades per parir i ho podem fer, és un procés natural i el cos té els seus mecanismes d'adaptació. Això sí, t'has de documentar una mica i primer de tot 'desbloquejar-te' i treure't aquest pànic de sobre.

[Tutty29]

Marinapsi. A mi quan em van fer l'episiotomia no em vaig enterar de res, aixi que de mal res de res, el tema punts tampoc, aixo si fan mal quan t'assentes, veus les estrelles i estàs incomode, jo ja no sabia com asseure'm, je je. Et recomanen un sabó especial per rentar-te la zona intima.
El que em va fer més impressioó va ser veure-m'ho amb el mirall per primera vegada, el que vaig pensar va ser: em quedarà com abans, podre tornar a tenir relacions,...
La recuperacio suposo que no es igual per tothom, ja fa 15 mesos que vaig tenir el meu fill i tornaria a repetir.

[carlotayeric]

Yo os puedo decir por el parto que tuve que no tengáis miedo

Fue un parto rápido sin puntos y sin dolor casi
Para ser madre primeriza fue una experiencia inolvidable que esperó repetir pronto
Asia je estar tranquilas chicas!!!es una experiencia unica

[pimpam]

Crec que totes hi passem per aixó.Jo tb al princip estava cagada perque sóc molt aprensiva i no sabia si voldria fugir del meu cos per no partir-ho, però a mida que la panxa creixia, i anava llegint i somiant amb el moment de veure el meu fill , em sentia més forta i valenta.
Jo vaig tenir un part provocat que va acabar en cesàrea, vaja, tot el contrari del que jo havia imaginat, però saps qué? Vaig deixar de ser jo la protagonista i només m'imporatava que el meu fill estigués sá i veure'l, el dolor quant t'espera una recompensa tant gran es porta d'una manera diferent....ufff jo tb vull tornar a parir!!

[Airin]

Jo abans de quedar-me embarassada també tenia por. Després em vaig anar mentalitzant que totes les dones han passat per aquí i que avui en dia hi ha molts mitjans per alleujar el dolor. I finalment vaig entendre que el millor és afrontar el part sense por, pensant que és un moment únic que et portarà a poder agafar el teu fill o filla, veure-li la carona, olorar-l@... i recordant que la por atura el part. Tant és així que vaig optar per un part natural, sense epidural, perquè no volia viure la situació de no notar ni on havia d'empènyer.

Les contraccions són un dolor que et paralitza (tot i que cada dona és un món i en conec alguna que gairebé no les va notar) però saps que tenen un principi i un final i que acabaran quan vegis aquella coseta preciosa que has gestat. Això no treu que hi hagi moments que pensis que per què la natura no s'ha inventat una altra manera de fer-ho

També tens el dret de demanar l'epidural des del minut 1 (bé, minut 1 no perquè has d'estar una mica dilatada, però vaja). Tot i això (si vols un part medicalitzat o no) ja tindràs temps d'anar-ho estudiant. Ja veus que hi ha tantes experiències de parts com dones, o sigui que no t'atabalis abans d'hora i a disfrutar!

[gisa]

Hola Kitty!
Jo també sóc una persona molt aprensiva i quan estava embarassada donava moltes voltes a aquest tema. Però de mica en mica vaig anar buscant informació, llegint moltes coses sobre el part i pensant que en realitat parir era un fet natural que s'ha fet des dels principis de la humanitat. Conclusió, les dones estem totalment preparades per parir! Com et deien per aquí, és qüestió d'informar-se i de mentalitzar-se i confiar en les pròpies capacitats. A l'hora de la veritat, vaig acabar tenint un part difícil: vaig trencar la bossa però no em posava de part, per protocol em van deixar ingressada, i passades 24 hores, també per protocol em van induir el part amb oxitocina. El dolor de les contraccions era bastant fort, crec, però el record que en tinc d'aquells moments no era tant de dolor físic, sinó de la desesperació de portar hores i hores allà i que el part no avancés. Al cap d'un dia i mig així, al final vaig demanar l'epidural, i tot i que va servir perquè em relaxés i avancés el treball de part, em va impedir poder apretar bé durant l'expulsiu i van haver d'usar espàtules per treure la meva peque. Com a resultat, un petit desgarro, tres puntets i 39 hores de part. T'asseguro, però, que no recordo dolor físic! És una sensació molt estranya! I la recuperació va ser molt ràpida! Sembla un tòpic, però quan veus aquella carona, sents la seva olor... Tot s'esvaeix!
Després de tot, crec que ho vaig passar més malament els primers dies, amb el ball hormonal, l'inseguretat de ser novata, etc. que no pas amb el part. Així que... molts ànims guapa!

[-Alba-]

kitty pensa que en moment que et posses de part no penses en res més que en que tot vagi bé.

Jo vaig tenir contraccions durant tota la nit suportables y a partir de que vaig trencar aigües molt doloroses, em van posar la epidural i... tachán! em va fer pessigolles res mes... com que no dilatava i les aigües sortien brutes vaig tenir part per cessàrea. Em van posar anestèsia i a les 19.05 Emma va nèixer, desde aquell moment tot el que has passat s'oblida!


Tingues en compte que jo, abans de quedar-me embarassada, feia anys i panys que no em feia una anàlitica per por a agulles, dolor i més..

[Laia]

HOla!com et diuen totes les que ja han sigut mares, es dur, però s'oblida.
Gràcies castanyeta pel link del post que ja hi havia obert, hi ha paraules molt sàvies en l'altre post, i gràcies per tot el que dius pq és aixi, estem preparades i fetes per aguantar aquest dolor i epr oblidar-lo tot just ha nascut.et queda el dolor físic dels punts i de l'espisiotomia, però s'oblida el de les contraccions.
jo he tingut dos parts, un amb epidural i fórceps i moooolt llarg, i l'altre sense epidural.la recuperació al de sense epidural no té res a veure.més dolorós??potser una mica, però el vius i saps quan has d'empémyer, aixi que no et capfiquis tant amb l'espidural pq té els seus pros i els seus contres, i jo triaria de nou sense epidural, sobretot per la recuperació.
i el dolor s'oblida, creu-t'ho.un cop has parit, crec que també augmenta el nostre umbral del dolor i toleres moltes més coses com un mal de queixal,etc.

felicitats per la boda i ànims amb la búsqueda del bebé!

[gisa]

Sí, Laia, jo si hi torno també vull un part sense epidural, perquè em va angoixar molt no poder fer el que la natura diu que s'ha de fer: empènyer! De la recuperació no em queixo, però sí que la punxada em va fer mal força temps, i també recordo que em va provocar molts tremolors.