CL gener'15 - El que resta del dia (Kazuo Ishiguro)

[Martina20]

Ja tinc el llibre i ara a començar a llegir

[Anna Maria]

Bones,
doncs ametista, no, no en tinc de llibre electrònic. Fa un temps que porto una creuada amb les noves noves tecnologies. Poso dues vegades lo de "noves" perquè està clar que utilitzo els fòrums, correu electrònic, internet per consultar... però quan va sortir el "messenger" ja em vaig plantar, no m'hi vaig arribar a inscriure mai. Ara, ni twiters, ni feisbucs, ni uatzaps. I aquí incloc el llibre electrònic. Sóc una espècie en vies d'extinció, però mira, les manies no es compren ni es venen, s'adquireixen... Reconec que en certs aspectes jo mateixa em poso pals a les rodes, però sempre penso en la part negativa que no vull enganxar i em quedo com estic. Suposo que el dia que em sigui impossible passar de tal o qual cosa doncs l'adoptaré.
És a dir, que em toca creuar els dits i esperar que els de la CePSE aquests dies treballin igual i que Correos estigui esplèndid, per tal que el dia 8 ja tingui el llibre. Si el llibre m'enganxa una mica jo crec que podré fer un sprint, ja aviso que tinc poca paciència amb els llibres, sóc persona que si no m'agrada gens no és la primera vegada que deixo un llibre a la segona pàgina... No tinc manies pel que fa a "alta literatura", "bestsellers" ni res de tot això, em baso simplement amb si el que estic llegint m'agrada.
Ostres, quina bona propaganda que estic fent de mi mateixa... us prometo que normalment sóc molt simpàtica, però avui estic d'un sincer no massa agradable, disculpeu. Menys mal que aquí hi ha dues companyes que m'han llegit de més bon humor, sinó ja em podríeu posar l'etiqueta de "cascarrabies", jejeje
Apa, una abraçda,
Anna Maria

[Anna Maria]

Ametista, dues coses, que se m'oblidava. Primer de tot, evidentment, et recomano el llibre físic, jejeje. Segon, la de dates i pàgines em sembla una molt bona distribució del llibre!
Res més.
Una abraçada,
Anna Maria

[Martina20]

Bona entrada d'any companyes!

Ja m'he llegit el pròleg i m'agrada .
La distribució per comentar ametista em sembla perfecte. Demà el meu fill comença la guarde i espero tenir més temps per fer llegir-ho.

[Anna Maria]

Bones!
Avui he anat a buscar el llibre, que ja havia arribat a la biblio. A llegir!
Una abraçada,
Anna Maria

[ametista]

que bé Anna Maria, al final s'han portat els de la biblio

jo també ja he començat i de moment força bé!

[ametista]

eeei compis lectores, avui és dia 15!!

ja podem començar a comentar la primera part

ja l'heu llegit??

[Nineta22]

Ostres noies, jo vaig fatal! Hem tingut a la petita malalta i hem passat de tenir nits mogudes a ser un infern, aixi que a les 9 caic rodona i no puc ni agafar un llibre! Pero ho aconseguiré, encara que sigui tard! :)

[ametista]

tranquil·la Nineta, quan puguis! que es millori la petita

jo pensava que avui m'hi podria posar però al final se m'ha complicat la cosa, però demà sí que sí!

i la resta, com ho teniu?

[ametista]

va, doncs començo jo!

ATENCIÓ SPOILERS!
LLEGIDA LA PRIMERA PART

He de dir que abans de començar la lectura d’aquest mes no les tenia totes (jo vaig votar “Chocolat”!) perquè tot i que em semblava que ja me l’havia llegit fa temps (i ho he confirmat trobant-me alguns paràgrafs subratllats al llibre físic) no recordava gaire cosa de la història a banda de que algo de TSnR entre els dos de la portada hi havia (TSnR=Tensió Sexual no Resolta ) i que no recordés res més no tenia clar si deia massa a favor del llibre... però com que me’l vaig acabar devia estar prou bé així que entenc que no recordo gaire cosa de la història... perquè fa molts anys que me’l vaig llegir!!! que una ja té una edat!! no us passa pensar en un llibre i adonar-vos que us el vau llegir fa 20 o 25 anys??????? suposo que els que més t’agraden o t’impacten els recordes més i els altres et queden més difuminats en el record. A mi em passa per exemple amb “La Dama de Blanc” de Wilkie Collins, me’l vaig llegir amb 15 o 16 anys i m’agradaria rellegir-me’l però encara me’n recordo de tooot!! (però aviat me’l rellegiré igualment perquè en tinc ganes, quan aconsegueixi estar una mica al dia dels meus pendents...tot i que tinc clar que ara ja no m’impactarà tant clar)

L’edició que tinc de “Lo que queda del día” és del 1995 o sigui que me’l deuria llegir amb 19-20 anys i suposo que em deuria agradar però no impactar especialment... de fet té un ritme força pausat, explica coses (més o menys) quotidianes, té algun lleuger toc d’humor... tot plegat també fa que sigui fàcil de llegir i no es fa gens pesat i això que el protagonista en alguns moments fa uns monòlegs interiors força llargs! però et va mantenint l’ interès

Algunes de les coses que he trobat gracioses són quan Mr. Farraday li fa bromes i ell es queda amb cara de pòquer, li preocupa de tal manera que vol preguntar a col·legues de professió què fer! i també quan Lord Darlington li encomana explicar-li al fill del seu amic que s’ha de casar “els misteris de la naturalesa” i ell pobre ho intenta i no hi ha manera! I quan fa com que se’l troba pel jardí de casualitat i l’acaba espantant?

I sobretot, sobretot, el pique continuat amb Miss Kenton, ell que és tan recte i tan digne i ella que li respon a tot, no es deixa trepitjar i a més amb tota l’educació del món li torna... em va fer gràcia aquest tros:

Miss Kenton ya había salido, pero al ver que yo seguía trabajando, empezó a hacer toda clase de ruidos para recordarme que me esperaba fuera. Decidí, por lo tanto, permanecer en la sala e iniciar alguna otra tarea. Pensé que de ese modo se daría cuenta de que su comportamiento era absurdo y se iría. No fue así. Aunque transcurrió un buen rato durante el cual pude finalizar todas las tareas que los utensilios que tenía a mano me permitían, miss Kenton no se movió de su sitio. Dado que no estaba dispuesto a seguir perdiendo el tiempo con semejante chiquillada, consideré la posibilidad de salir por uno de los ventanales.

i ja és el súmmum quan ella es nega a parlar amb ell directament i li diu que li passi els missatges per escrit... i ell al final es veu amb la circumstància d’haver-li de passar una nota per sota la porta de la seva habitació, aaai que això era el que volia ella, picaronaaaa, passar-se notetes amb ell!!!!

ara que quan (en el present) en sec comenta que la visitarà "allà on havia anat a passar la seva vida de casada" ploffff vaya xascuuuu! es va casar i se’n va anaaaaar ...així no hi va haver res de marruuuuuu???? oooooooooooooooh!!
però per sort després explica que el seu matrimoni s’ha acabat ....calla, calla!!! que encara hi ha esperança!!! ai ai....

també és interessant tot el que explica sobre la seva feina i el que implica, la importància del saber estar, la tan valorada “dignitat” en la figura d’un majordom... amb els successos que relata de la reunió del 1923 dóna a entendre que ell passaria a ser mereixedor d’aquesta qualitat que el distingiria com a “gran majordom”, tot i que ell evidentment no ho afirma per modèstia... potser a nivell professional és un gran assoliment però a nivell personal és molt trist, li suposa anular o reprimir tot el que pensa o sent i en l’exemple de la famosa reunió li impedeix passar els últims moments del seu pare al seu costat... però clar el seu pare també era majordom i li dóna la mateixa importància a la feina que ell així que ell creu que està fent el correcte en tots els sentits!

en algun moment afirma que només poden ser grans majordoms els anglesos perquè els del continent “son una raza incapaz de reprimir sus emociones del modo que es propio del pueblo inglés”…la llàstima és que aprenen a reprimir tant que això els limita també en la seva vida personal, ell és un clar exemple, no? 30 anys treballant amb Miss Kenton amb TSnR i ella acaba casant-se amb un altre?? això és que mai li diu ni muu!!!

Sobre la trobada del 1923, és una espècie de club Bilderberg de l’època, no? em fa gràcia quan van tots estressats preparant habitacions perquè no tenen ni idea del número exacte de gent que arribarà o certes situacions com el fet que els participants a la reunió s’asseguin al sofà amb revistes o diaris a la falda perquè sembli tot més informal (sempre les aparences!) i quan diu: “Observé que algunos de los caballeros bebían licores y un par de ellos, a pesar de haber dos damas presentes, incluso fumaban”?? oh, que atrevits!

També em sembla curiós que després de tants anys treballant per Lord Darlington i la satisfacció i l’orgull que això li suposa i que després vagi i menteixi descaradament quan li pregunten si havia treballat per ell, ell diu que no se n’avergonyeix, que només ho fa per evitar-se disgustos perquè tothom diu tonteries sobre ell però no sé, no sé...

ah, i per últim, m’ha fet molta gràcia també tot el tema dels preparatius del viatge, que si no té vestits per viatjar, que si se n’ha de comprar o no.... i al final va ell tot ben vestit però quan va a veure el llac i vol passejar-hi al voltant no pot perquè va massa mudat!! aaaai, quantes coses que es perden per les aparences!

en fi, a veure què passa quan es retrobi amb Miss Kenton hihihi

[ametista]

ei... ningú més comenta?

[Anna Maria]

Hola!
Doncs bé, jo ja he tingut l'Isaac (el dia13) i des de llavors no he pogut seguir llegint el llibre. Però com que alguna cosa havia llegit (em quedava poquet per acabar la primera part) crec que no ha de caure en sac buit les notetes que vaig anar escrivint a mesura que anava llegint, no?
Doncs a veure...
Primer de tot, ametista, tens molta raó quan dius que de tots els llibres que hem llegit és impossible recordar-se'n, però que hi ha detalls d'un o altre que recordes que et van impactar. No sóc massa de llegir un llibre dues vegades, ho he fet en contades situacions, però a vegades em pregunto si aquell llibre que em va impactar ara ho tornaria a fer, o potser un llibre que no em va agradar gens ara li trobaria la gràcia... Jo sóc de les persones que crec que no tota edat és bona per llegir segons què, i no parlo de coses marranotes, sinó que el moment evolutiu de la persona (no l'edat en sí, diguem-ne) no és la propicia. A més, està el factor humor, entorn, etc... que a vegades fa que tampoc sigui el moment més idoni per fer-ho.
Referent al tempo del llibre, sí, és pausat, fins i tot em costa entendre els moments d'estres dels que parla el majordom, ja que a l'explicar-ho ni s'hi veu pas el neguit que havia de sentir... Però clar, això és perquè és anglès. Els anglesos, tibats? És un prejudici? O depèn de si els comparem amb qui? Les normes angleses sempre presents, i més amb una feina com la de majordom.
No sé si us ha passat a vosaltres, però jo de seguida em vaig imaginar el personatge, i això que es descriu ell, però he passat de la imatge que diu l'autor. Me l'imagino alt, prim, d'uns 60 anys ara, cabell blanc, tieso en la postura del cos. Vestit impecable, ni una taca, ni una arruga, ni un cabell fora de lloc. Fan enveja aquesta gent que treballa i no s'embruta... no em considero llorda, però després d'atacar, per exemple, l'extractor de la cuina, una mica despentinada sí que estic, jejejej
Pel que fa a l'anar vestit, és ben cert que hi ha feines encara avui en dia que comporten una vestimenta, tot i que cada vegada està més difuminat, potser no esperarem (o no veurem de bon grat) un treballador de banc amb jersei de ratlles, rastes i una arracada al nas (encara que sigui petita...) Segur que pot fer la mateixa feina, però clar, la imatge... De la mateixa manera, no esperarem trobar un professor de reiki amb pantalons de pinces... Doncs si avui en dia encara està vigent, imagineu-vos el 1920 a Anglaterra.
El que té aquest majordom, de totes maneres, no és modèstia, sinó falsa modèstia... "no sé si sóc mereixedor" però... "jo feia allò i allò altre que estaven molt bé". Per reforçar la imatge de paio estirat dins el seu traje...
El tema d'explicar "les coses de la vida" és molt significatiu, un tema encara tabú o que fa posar vermell, però que per sort ja es diu pel seu propi nom.
La part del pare de l'Steven també és destacable. Segurament aquest senyor patia una demència, Alzheimer o similar, ja que a part de ser gran per portar tantes coses, poso com exemple a les coses que netejava i deixava en un altre lloc. No sé si a Anglaterra en aquella època se n'havia sentit a parlar, de les demències, però ara i aquí és un tema d'alta actualitat. Com fer notar a un familiar els despistes fora de lo normal d'una persona? I la mateixa persona, que veu però potser no vol veure el que li està passant?
El tema de la reunió per la relació amb els alemanys també està bé. Està ben enquadrat en espai i temps? Jo no ho sé, sóc molt dolenta pels fets històrics, hi ha novel·les que jo he trobat molt bones però que persones que hi entenen han deixat pel terra pel fet que les dates no s'enquadren amb els fets històrics reals.

A veure si puc continuar llegint el llibre, m'agrada aquesta pausa en les explicacions, l'alternança amb la descripció dels paisatges i la feina de majordom.

Una abraçada,
Anna Maria

[ametista]

ei Anna Maria enhorabona!! com va la maternitat?
m'alegro que hagis tingut una miqueta d'estona per comentar la primera part a veure si hi ha sort i pots llegir la segona!

i la restaaaaaaa? Raqueleta, nienna, Nineta22, Martina20, Momo com ho teniu? heu llegit el llibre? ja el podreu comentar sencer!

jo aquest cop vaig una mica endarrerida...a veure si poso el turbo per acabar el llibre i comentar la segona part!

va, que demà toca obrir enquesta de març!! participareu?

[Momo]

Hola, jo he començat tard, pels examens. Vaig pel segon dia pel matí. Quan acabi comento tot junt.
Ànims!

[ametista]

ja està l'enquesta de març!

però aquí encara no hem acabat, eeeh? hem d'acabar de comentar el llibre..... i qui vulgui també la pel·lícula!!

jo ja la tinc preparada, a l'espera d'acabar-me el llibre

ai per cert, Anna Maria, abans de comentar hem d'afegir una frase de l'estil ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS... perquè ningú llegeixi per error algun avançament de la lectura, d'acord?

[ametista]

......bé, doncs continuo amb el meu monòleg

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIT FINS AL FINAL!!!

Em segueix fent gràcia la falta de gràcia que té l'Stevens per fer o respondre bromes... i com s'ho pren com un repte professional pel qual s'ha de formar (com quan s’autoimposa exercicis per practicar cada dia)

També quan té problemes amb el cotxe (es queda sense aigua al radiador, sense gasolina...) i tu penses que clar, no està acostumat a fer viatges llargs però ell ja pensa “cualquier persona un poco atenta pensará que la falta de organización es propia de mi carácter, si uno considera que la previsión y la buena organización son cualidades fundamentales en nuestra profesión, es casi inevitable pensar que en cierto modo no estoy a la altura que me corresponde" buuuuffff és que sempre està amb el xip "mayordomo digno" eh????? quin nivell d'autoexigència tuuuuuu

ara, quan es queda a casa dels Taylor i ve mig poble a conèixer-lo perquè es pensen que és un gran cavaller no m'agrada gens que ell els segueixi la corrent, d'acord que després se sent malament però ell també es lia perquè vol, eh? dient que s'havia dedicat a la política internacional, que havia conegut a tal i a qual.... sempre es vanta de dignitat i humilitat i en el fons en el fons li mola fardar!!! perquè potser li era incòmode desfer el malentès però no calia mentir i fer-lo cada vegada més gros!

sobre les reunions de Lord Darlington curiós com pensen que la democràcia és antiga i passada de moda, que el poble no té prou coneixements per poder opinar en votacions.... al final, estan justificant les dictadures i tot amb una superioritat moral que fa rabieta
La nit de la reunió amb els ministres anglesos i l'ambaixador d'Alemanya passen moltes coses a més de la reunió en sí: mister Cardinal apareix i explica a l'Stevens el que està passant, com han manipulat a Lord Darlington que sense adonar-se està ajudant als nazis....i miss Kenton li diu que ha acceptat la proposta de matrimoni i que marxarà... Tot i així, ell segueix al seu lloc, sense qüestionar-se res, sense veure's afectat, tot per mantenir la seva dignitat de majordom, és més, quan s'acaba la nit té una sensació de triomf absolut per haver estat tan a prop de l'eix, de les persones que decidien el futur d'Europa, per haver-hi contribuït amb la seva feina impecable i haver-se mantingut a l'alçada i digne...

i és una llàstima perquè potser a nivell professional és el que havia de fer però a nivell personal es perd tantes coses! la relació amb miss Kenton per exemple... sembla que ella sent alguna cosa, que vol apropar-s'hi però ell sempre quadrat amb la seva postura digna no la deixa, l'aparta d'ell sense adonar-se'n, es mostra fred i sec i ella cada vegada perd més la il·lusió i acaba marxant perquè veu que no hi ha res a fer... amb el temps ell pren consciència de certes situacions que es van donar i que van ser un punt d'inflexió en la relació entre els dos... però mai expressa un penediment real, en cert moment diu d'ella "es una auténtica profesional, y estoy seguro de que no tiene ningún deseo de formar una familia" amb això podem entendre que una família tampoc entra en els seus plans...

quan l'Stevens la va a veure durant les seves vacances al principi la conversa és molt formal però quan comencen a parlar de coses més íntimes ella admet que quan va marxar no era feliç, que no estimava al seu marit... però que amb els anys va aprendre a estimar-lo. I quan diu: "Claro, eso no impide que haya momentos, momentos muy tristes, en que me digo: «¿Qué he hecho con mi vida?» y pienso que habría sido preferible seguir otro camino, que tal vez me hubiese dado una vida mejor. Por ejemplo, pienso en la vida que podría haber llevado con usted, mister Stevens. Y supongo que es en esos momentos cuando me enfado por cualquier cosa y me voy" oooooh la vida que podría haver llevado con usted!!!!! és la màxima expressió de sentiments que es dóna entre ells dos, no????????????????????????????? i ell té una reacció!!! diu que sent que se li trenca el cor... però per variar no diu ni mu, calla i li acaba dient que no es pot retrocedir en el temps i que s'ha d'estar agraït amb el que es té

en fi, ella almenys ha fet la seva vida, té una filla, estima el seu marit, i ni que trobi a faltar a l'Stevens o a vegades pugui pensar en ell i posar-se trista en general està bé.... en canvi ell... tota una vida dedicada a la feina i no es permet pensar en res més... m'entristeix el final perquè per un moment pensava que la frase "quizá deba seguir el consejo de no pensar tanto en el pasado, y de mostrarme más optimista y de aprovechar el máximo lo que me resta del día" podria voler dir que es jubilaria i es dedicaria uns anys a ser ell persona i gaudir de tot el que s'ha privat per la feina (perquè bé que aquests dies de viatge els ha gaudit, no?) però no... el llibre acaba amb ell pensant ja en la seva tornada a la feina, en com seguir millorant....en fi, que acabarà com el seu pare, treballant fins que el cos i el cervell ja no li donin per més i probablement li costi també veure-ho i acceptar-ho...(tot i que almenys el seu pare sí que havia tingut temps i ganes de formar una família!)

au, doncs ja està, el llibre m'ha agradat, vaig a provar de posar l'enquesta i si no funciona ho posaré a la primera entrada!

[ametista]

ara a veure si aquesta nit o el cap de setmana puc mirar la peli

vosaltres com ho teniu?

[Raqueleta]

Escanyeu-me, flageleu-me, feu-me vudú, el que us vingui més de gust... el cas és que vaig veure el post, vaig votar l'enquesta, no em vaig subscriure per a rebre avisos de nous comentaris al post i... me'n vaig oblidar totalment!! Ni pensar-hi fins que ara he vist el post! Així que vist que ja estem al febrer i que tinc coses pendents de llegir, ja no m'hi poso a buscar el llibre, llegir-lo i comentar-lo.
A la propera ja estaré més al cas!

[Anna Maria]

Bones,
estic anant una mica lenteta, però ja vaig per la segona part del llibre. Dec sortir a dues pàgines al dia de lectura, però tenint en compte que a vegades em quedo fregida (dormida) o em quedo en bàbia mirant a l'Isaac, podria haver avançat més. A veure si l'acabo perquè el llibre dona per comentar moltes coses, realment, i comparar-les amb avui en dia... M'encanta aquest personatge de l'Stevens, no perquè estigui d'acord amb tot el que diu, sinó perquè és un personatge molt complexe per estudiar.
Prenc nota del tema spoilers, Amatista, gràcies per l'avís!
Raqueleta... sempre és un consol pensar que una no és l'única despistada, benvinguda al club, jejeje. De totes maneres, encara que no sigui pel club de lectura, et recomano el llibre per llegir-lo, és ben interessant!
Vaig a votar l'enquesta del març, a veure si podré llegir-ho, tinc dos llibres pendents de la biblio i no sé que fer, si llegir-me'ls, si no... bé, aniré fent, com la resta de coses ara per ara.
Una abraçada,
Anna Maria

[ametista]

ei que bé holaaaaaa! ja em pensava que estava sola

Raqueleta quin despisteeeeeeee ja m'estranyava que no diguessis res! bé, doncs al pròxim

Anna Maria! ja fas prou doncs llegint una miqueta cada dia, per poc que sigui! quan acabis i puguis tu comenta, encara que sigui el mes d'abril