CL maig'16 - La pedra lunar (Wilkie Collins)

[ametista]

ja podeu votar viewtopic.php?f=101&t=50470

[Anna Maria]

Bones,
doncs jo us dic que no he pogut amb el Wilkie Collins, ho sento, el vaig deixar a la pàgina 39. El tema estava bé, però la manera de narrar no em feia el pes, i ja vaig comentar que no tinc força de voluntat per continuar en cas que no m'agradi...
Abraçades,
Anna Maria

[nienna]

A mi m'esta costant molt també el llibre d'aquest mes... Tinc la sensació que no avanço gens. Ara he anat a buscar el llibre a la biblio a veure si en format paper vaig mes rapid i veig que te mes de 700 pàgines... Ho intentaré però no tinc clar que pugui acabar el llibre abans del juliol.

Les altres com aneu?

[Maria V.]

No sé si és aquí, on cal posar els comentaris.
Trobo que el llibre, a més de policíac, és també una sàtira de l'Anglaterra del seu temps i una novel·la d'amor. El numeret de l'opi pertany a l'aspecte "novel·la d'amor": encara que admetéssim l'estranya teoria mèdica que implica, el Blake i el metge haurien pogut estar confabulats, amb Blake ben despert i fent tota la comèdia (un bon actor ho podria fer ben bé, no?): per persuadir una enamorada com la Raquel n'hi hauria de sobres, però des d'un punt de vista policíac no demostra res. Suposo que l'obra es considera precedent del gènere policíac per les investigacions del policia i del noiet.
L'ús del Robinson Crusoe que fa el majordom és el mateix ús que els predicadors aconsellen que es faci de la Bíblia. Jo ho havia fet de joveneta. Després he vist que serveix qualsevol obra literària bona (p. ex. la Plaça del Diamant, de Mercà Rodoreda). Per part de Collins, deu ser una sàtira dels predicadors evangèlics, però una sàtira benèvola, perquè a ell diuen que li agradava molt el llibre de Defoe.

[Maria V.]

Ara veig que s'havia de comentar el mes passat. Demano disculpes.

[ametista]

Maria V. sí que s'havia de comentar el mes passat però en realitat no tenim límit de temps perquè a vegades anem liades i no podem comentar quan toca... així que ho fem quan podem! o sigui que molt bé

...jo mateixa vaig tan atrassada que he decidit acabar-lo i comentar a l'agost i posar-me ara amb el llibre de juliol!

[Essuca]

Ara veig que s'havia de comentar el mes passat. Demano disculpes.

Maria tranquila que tothom fa el que pot quan pot

[nienna]

Mig any després finalment vaig aconseguir terminar el llibre... he de dir que em va costar molt, em va enganxar a partir de la pàgina 500 o així i les últimes 200 págines i poc les vaig llegir en 2 dies. Però el vaig haver de començar 3 cops, realment si no hagués sigut pel club de lectura crec que l'hagués deixat a mitges però al final m'ha anat atrapant i he de dir que m'ha agradat, no ha sigut el millor llibre de l'any però ha estat bé, li he donat 3 estrelles de 5 al Goodreads

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL

He de dir, com deia també l'Essuca que em va semblar molt encertada la manera de narrar amb veu de diferents narradors i fent servir diaris i cartes tot i que l'estil narratiu dels diferents narradors no és molt diferent, però la perspectiva des de la qual expliquen la història va variant i aixó també li dona emoció al llibre.

La primera part que explica el Betteredge se'm va fer pesadeta, tot i que sento certa simpatia per l'home el ritme era moooolt lent i a més els comentaris masclistes de l'época brutals. Poso només algun exemple:
"Esto último dio lugar a que las representantes de la otra mitad más débil del género humano se dieran a vagar por allí desorientadas." - me les imagino corrent en circles i dient "que fuerte tia" es tal qual la descripció

Quan ell li diu a la Celina que es casi amb ell perque li sortia més economic casar-se que no tenir-la de criada diu "¿Qué es lo que dijo Celina? ¡Dios mío!, ¡cuán poco deben ustedes conocer a las mujeres por hacer tal pregunta! Naturalmente, me respondió que sí."

"Pero un axioma de mi propia cosecha sostiene que el hombre, siendo un ser superior, tiene la obligación de contribuir al mejoramiento de la mujer..., si es que puede. [...] No es culpa suya (¡pobres infortunadas!) si tienen la costumbre de actuar primero y luego pensar; la culpa es de los hombres estúpidos que consienten tal cosa."

Miss Clack es un altre personatge que té tela, feia molta gràcia com volia colocar els seus llibres en tota la casa i aprofitava qualsevol oportunitat, una mica pesada la dona

"En la sala se me presentaron más felices oportunidades de vaciar mi bolso. Las piezas musicales favoritas de mi tía estaban sobre el piano. Deslicé entre ellas dos nuevos volúmenes. Coloqué después otro en la sala trasera, debajo de cierto bordado inconcluso, que sabía que era ejecutado por Lady Varinder."

A més el nom de la Lliga també té tela: Liga de Madres para la Confección de Pantalones Cortos

És molt trist també el camí de la Rosanna Spearman, pobre que s'enamora de Franklin Blake i es pensa que el salva per amagar la seva camisa.. la Rachel també es pensa que el salva amb el seu silenci, i de mentre el Godfrey vivint la vida amb la seva amant a la "casaquinta".

En quant a la trama la veritat jo sempre he pensat que el lladre havia sigut Godfrey per la manera en la qual va marxar de la casa i pel seu caracter, però en alguns moments del llibre he dubtat perquè no m'encaixaven les peces. També en algun moment he sospitat del Dr Candy perquè també va marxar com massa ràpid del sopar. I també del Murthwaite per parlar amb els indis Al final l'explicació tampoc m'ha satisfet, ja que no té cap base científica i l'experiment de l'Ezra Jennings podia ben bé ser teatre i tothom s'ho creu a ulls clucs. La manera de solucionar-lo després de les 700 pàgines de llibre m'ha deixat freda i és per això que li vaig posar 3 estrelles. Penso que ha donat moltes voltes per arribar a aquest final tan pobre...

Bueno, fins aquí el meu comentari, tenia moltes més coses a dir però ara no tinc més temps.

He trobat una mini-serie de BBC de l'any 2016 de la Pedra lunar, me l'he baixat a veure que tal, tot i que no té bona puntuació Ja us diré si la veig, que ara estem molt enganxats a Westworld.

[Maria V.]

Nienna, no em sembla que la novel·la doni com a vàlid l'experiment de l'opiaci. Més aviat prova com és de fàcil (segons l'autor, vull dir) fer desistir del seu orgull una noia enamorada: ella necessita creure en la innocència del xicot i aquell numeret, que, tal com dius, pot ben bé ser teatre (i no és creïble que Collins, que se l'ha inventat, no ho sàpiga), li serveix d'excusa. La prova de la culpabilitat va a càrrec del policia i el noiet; és per les activitats d'ells, que l'obra es considera precedent del gènere policíac. (Fa molt de temps que vaig deixar el llibre i no recordo els noms dels personatges, disculpa.)

[ametista]

bé noies, doncs per fi he acabat el llibre gairebé un any després

he llegit els vostres comentaris i poc més puc afegir, el relat del Betteredge també se'm va fer una mica pesat (suposo que per això em va costar enganxar-m'hi al principi...o sigui, l'any passat ) i els comentaris masclistes però cap a la segona part del llibre, quan surt més com a secundari, li trobo un punt entranyable, el tema del Robinson Crusoe fins i tot és divertit

per ser considerada de les primeres novel·les policíaques té el seu mèrit, a partir de cert moment et va enganxant i vols saber què carai ha passat i com... suposo que va ser quelcom molt novedós per l'època. La narració des de diferents punts de vista també m'ha semblat un encert... una altra cosa és com es resol tot plegat però bé, la valoració global per mi és bona ja que hem de tenir en compte quan es va escriure i que llavors no hi havia els referents que tenim ara

[Anna Maria]

Ostres, molt bé
Abraçades,
Anna Maria

[nienna]

Ostres Ametista, que bé! Un any després ja ho tens fet! A mi em va passar el mateix, la primera part del llibre se'm va fer llarguiiiiisima però després es llegia més ràpid i era molt més interessant

[ametista]

siiiii ha sigut com treure'm un pes de sobre, buuuf

i això que m'ha agradat, eh? no m'ha entusiasmat, però ha estat bé... però potser li sobren algunes pàgines