CL gener'21 - Un feliç esdeveniment (Éliette Abécassis)

[ametista]

Aquest mes i per proposta directa de les lectores llegirem una història marcada per la maternitat



«Tener un hijo está a nuestro alcance y sin embargo pocos futuros padres conocen la verdad: ese fin de la vida» Una joven pareja enamorada decide tener un hijo. Debería ser el inicio de una gran felicidad, el comienzo de una nueva vida... ¿Pero conocemos realmente los gozos de la maternidad? ¿Las dificultades que supone ser al mismo tiempo mujer, madre, amante? ¿Cómo vivir para otro sin olvidarse de una misma? Por primera vez, una visión diferente de la maternidad, alejada de los tópicos. Una novela magnífica, intensa, llena de humor ácido y mordaz, en la que esta joven escritora ya consagrada aborda ese «feliz acontecimiento» con toda honestidad


És una lectura curta (menys de 200 pàgines) així que en principi no posaré temporització

També podem mirar i comentar la pel·lícula amb el mateix títol:

i les participants al Club de lectura d'aquest mes serem:

Anna Maria
Martina20
Raqueleta
nienna
ametista

qui més s'apunta?

[ametista]

ara al publicar el post he vist la imatge fixa del tràiler de la pel·lícula i el text

[Anna Maria]

Perfecte!
amb l'orgia. Sí, recordo l'escena. El llibre crec que ens agradarà, però la pel·li em va agradar molt com la van rodar en el sentit dels primers plans per captar emocions etc.
Ja tinc ganes de començar la lectura! Jo l'he demanat a la biblioteca per interbibliotecari, suposo que m'arribarà després de festes!
Abraçades,
Anna Maria

[ametista]

Bon any noies!

comencem lectura!

[Anna Maria]

a veure que tal

[nienna]

Bon any nou!

Ja he demanat el llibre, però fins el 11 o així no el tindré. Com que és curtet, suposo que l'acabaré abans de finals de mes per comentar. Que vagi molt bé la lectura!

[Raqueleta]

Jo encara no el tinc, vaig fent amb l'últim del John Verdom i ja m'hi posaré quan el tingui.

[ametista]

noies com porteu la lectura?

[Anna Maria]

Bones!
Doncs ja l'he llegit. Primer faré comentaris sobre la novel•la i sobre el que hi diu, i després la compararé amb la pel•lícula. Ho poso en dos apartats diferents.

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIDA TOTA LA NOVEL•LA

"La fi de la vida" És una frase molt dràstica? Quan tens un fill, s'acaba la vida? O la vida que coneixies fins aquell moment? Com ho portem tot això, malament, bé, fem el que podem? Si ens ho expliquessin, estaríem més preparades? Per què no ens ho expliquen, per què no ho expliquem? Per descuit? Per què potser encara hi hauria menys naixements? O potser perquè ja tenim prou feina i anem prou atabalades per anar-ho explicant?
L'embaràs... aquell conjunt d'hormones que ens trastoquen, aquells canvis que vas notant. Amb el segon o tercer jo no crec que puguis estar-hi tant a damunt, però amb el primer, clar, a sobre de ser el primer tens "temps" per anar pensant-hi, i es crea tot un tema al voltant teu. Jo recordo que no suportava que em diguessin que tot era "normaaaaaaaal" (així, amb aquest to volent dir aquesta que no té res més a fer). Si, vista en perspectiva és així, però com en totes les ocasions, fa més mal quan ho estàs passant, és més greu quan ho estàs passant, amb el temps les coses es dilueixen, però perquè tenim la costum de treure importància a tot? Jo vaig tenir un embaràs amb nen arc iris, que són aquells nens que neixen després d’haver tingut un o més avortaments. El vaig viure amb molta por, però per altra banda coses com aiii, quin nom li posaré doncs sí, vam haver de posar-nos d’acord amb la meva parella però no ho vaig viure com que s’acabés el món. Més aviat era el fet que no anés bé i tornés a passar pel mateix que havia passat.
Per cert, jo arribo a esperar a què faltessin pocs dies per parir per anar a comprar l'habitació i m'agafa un patatús, jajajjaja I el tema de les cadiretes de bebè que són difícils de tancar... ostres, no recordeu el fet que cada traste comprat havies de fer com una espècie de curset accelerat a veure com funcionava?
"Los bebés no son guapos" Síiiiiiiiiiiiii, què bé que algú ho digui! Perquè jo la major part de bebès recent nascuts els trobo lletjos. Sí, el meu també. A veure, com estaríeu vosaltres després d'estar 9 mesos arrugades entremig d'una espècie de líquid i acabar sortint per un túnel estret i fosc i amb algú cridant a l'altre costat perquè li fan mal les contraccions? Doncs fastigosos, arrugats i irritables. Estic parlant d'un tema purament estètic, però hi ha gent s'ofen quan ho dius i et miren malament. Altra cosa és que aquell cosset brut amb restes de sang i líquid amniòtic et provoca l'amor i la tendresa més gran i nova del món. Però una cosa no treu l'altra.
Lactància materna sí, lactància materna no? Aquí hi hauria debat per estona. Una llevadora em va dir que "era qüestió de modes". Si mirem la història és cert, ha estat un tema fluctuant, però el que jo considero indispensable és que els professionals que rodegin la mare estiguin preparats i informats per ajudar-la sigui quina sigui l'opció que triï o acabi fent. Pel que fa a la gent del teu entorn... sempre n'hi haurà que pensaran el contrari, facis el que facis. A vegades costa posar-se a l’esquena algunes opinions, sobretot amb persones properes i que t’estimes.
Si expliques que estàs farta de no dormir, de ser una vaca amb dos cames, d'haver hagut d'aprendre a pujar-te la cremallera dels texans amb una mà, vol dir que ets mala mare? NO, Perquè no ens podem queixar, per què nosaltres ho hem volgut, per què nosaltres hem triat el fet de ser mare?
La parella com a tal deixa d’existir? Han de trobar moments per estar sols? S’han de saber adaptar als canvis? Estem preparats per tots aquests canvis, en som conscients? Ens hem de reestructurar, i això a vegades costa. Jo amb el tema de la lactància materna i que no vaig tornar a treballar de seguida em vaig bolcar. No me n’arrepenteixo, va ser dur, però potser hagués hagut de poder-ho parlar més amb la meva parella.
Qui no ha tingut una discussió forta per la criança amb la parella? Aixequin dits, si us plau. A veure... doncs si és així me n’alegro, jo en vaig tenir una de grossa que gairebé em fa marxar, però no ho vaig fer. Entenc que hi ha moltes parelles que se separin perquè s’hauria de poder parlar abans però... com ho parles si no saps com reaccionaràs, el que passarà, etc?
La solució és trencar amb la parella? Jo en conec alguna així, amb terceres persones també. No sé si aquesta novel•la és autobiogràfica, però si no ho és pot ser plausible.
És una novel•la molt valenta, però és una realitat que pot arribar a passar.

ATENCIÓ SPOILERS, COMPARACIÓ AMB LA PEL•LÍCULA

A la pel•lícula canvien el lloc on es coneixen, algunes relacions familiars, l’ordre de les trobades. La novel•la és més dura, més colpidora, més descarnada que la pel•lícula. I ara em pregunto perquè ho van fer. Si la novel•la és biogràfica, realment van canviar la vida dels protagonistes. Per què? Per fer-la no tant dura? No és que sigui menys real, la pel•lícula, però el text de la novel•la queda més clar, més contundent. A la peli són imatges que pots realment interpretar.
Realment es veu clarament que és una pel•lícula francesa, per la manera de gravar i de desenvolupar. Això que acabo de dir fa uns anys ho trobava una tonteria, ara amb el temps ho vaig descobrint.
A la pel•lícula m’encanten els primers plans quan toquen, és a dir, que estan molt ben col•locats per veure’n l’expressió, els sentiments... i trobo que els actors ho fan molt bé.
El final és diferent també, per què? Jo crec que per deixar més bon gust de boca, encara que la realitat a vegades és la que és, per més sucre que s’hi posi.


Abraçades,
Anna Maria

[Anna Maria]

noies com porteu la lectura?

Hola! Doncs jo ja l'he acabat i l'he comentat, he vist que a Goodreads has posat 2 estrelles, em sap greu que no l'hagis gaudit. Bé, potser us hagués hagut d'avisar que era una mica dur, però no pensava que ho fos tant!
Abraçades,
Anna Maria

[ametista]

Hola! Doncs jo ja l'he acabat i l'he comentat, he vist que a Goodreads has posat 2 estrelles, em sap greu que no l'hagis gaudit. Bé, potser us hagués hagut d'avisar que era una mica dur, però no pensava que ho fos tant!

sí, li he posat dues estrelles al Goodreads... el no gaudir-lo no crec que hagi sigut perquè l'hagi trobat molt dur, crec que és més perquè no he acabat de connectar amb algunes coses... i pel que sigui, doncs no m'enganxava, no tenia ganes d'agafar el llibre a veure què passava... tot i així dues estrelles són un "it was ok" o sigui que tampoc és un no agradardel tot... però a l'enquesta d'aquí he posat un "ni fu ni fa"

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL

amb moltes altres coses sí que hi connectat, està clar, a tota mare li canvia la vida en el moment de tenir un fill i entre tots aquests canvis el més important és aquest deixar de ser la protagonista de la teva pròpia vida per passar a ser un personatge secundari... durant mooooolt de teeeeeemps....

però hi ha altres coses que... bé, cadascú afronta aquesta etapa com pot, està clar... però per exemple quan deixa la nena per anar a una festa i se'n va sola al carrer, s'emborratxa, etc... per mi només està fugint d'una realitat que la supera i que potser no volia...

dic que potser no volia no perquè no volgués ser mare sinó perquè potser no era encara el seu moment vital per ser-ho... la decisió de tenir un fill surt d'un pim-pam-tinguem-un-fill i no d'un projecte de parella elaborat, per tant penso que ella no se n'havia fet massa a la idea del que li venia i en aquest sentit tampoc rep massa suport del marit, que fa la seva com si res durant tot l'embaràs mentre ella ja s'està menjant l'olla...

vull dir...si quan prens la decisió de tenir un fill, busques l'embaràs amb convenciment i il·lusió... i tot i així ja és un daltabaix total quan arriba la criatura doncs entenc que sense tot això previ encara més, no?

i a més ella que és filòsofa no només pensa, es preocupa, es deprimeix... també ho porta més enllà "filosofant" amb el sentit de la vida, etc! per tant, entenc el to amb el que està escrit el llibre i d'on ve la seva vivència de tot plegat...

respecte el marit, potser ja hi ha una falta de comunicació des del principi (quan passen de ser una parella en el boom del seu enamorament a una parella de futurs pares) que després acaba petant quan no porten bé tots els canvis que els venen a sobre amb l'arribada de la filla... i és una llàstima que s'acabi així, la veritat, no crec que fos irreparable, el que els passava...

Anna Maria tot el que comentes... molt d'acord amb tu en tot!

Amb el tema de la maternitat tothom opina i com amb tot, mai hi ha un sol punt de vista bo i prou, hi poden haver diferents criteris vàlids i al final el que preval és el que cada mare/pare cregui que és el millor pels seus fills.... però per desgràcia hi ha gent que respecte aquest tema concret no ho veu així (jo amb una amiga molt amiga puc parlar-hi de tot... menys de criança dels fills perquè per ella la seva visió ÉS LA BONA i la resta no ho fem bé així que he optat per passar... jo entenc per què ella fa les coses d'una manera o d'una altra tot i no compartir-ho ni mai pretendre de convèncer-la del contrari però ella no intenta entendre el punt de vista dels altres... doncs mira, llàstima per ella, que es perd debats enriquidors, no??)

tema lactància és una llàstima que no hi hagi la formació i informació suficient en certs entorns... jo vaig tenir la sort de tenir una llevadora al grup de post-part estupenda en aquest sentit però una amiga d'un altre poble va intentar donar el pit i al principi li feia mal i l'assessorament que li van donar va ser dir-li que ho deixés

evidentment també cansa l'etern debat pit/biberó... com deia abans, cadascú triarà l'opció que consideri millor, el més important és tenir tota la informació per poder decidir i dur-ho a terme

el que m'entristeix és que a vegades no hi hagi la solidaritat entre dones que trobo que seria normal justament amb aquest tema... no aquí al socpetit, jeje que suposo que en part és un dels motius pels quals vam venir a parar aquí però a vegades si fas les coses d'una manera que no coincideix amb el punt de vista de mares/sogres/cunyades/amigues llavors és quan no et pots queixar de res davant seu, rotllo "tu t'ho has buscat" o "no m'estranya" etc.... i això és el que no m'agrada, lo seu seria respectar l'opció de cadascú i si no coneixes, preguntar i ajudar com es pugui... somio amb un món ideal?

i ja no parlem de la societat masclista hetero-patriarcal en la que vivim just l'altre dia l'ametistu em deia que havia sentit un metge parlant sobre la menopausa i s'adonava de com d'ignorants són els homes en general de la naturalesa femenina (de com funciona el nostre cos, com ens afecten els canvis hormonals...) doncs sí, tot el que afecta a les dones és per les dones i prou? com diu la meva mare, si els homes tinguessin la regla ja faria dècades que l'haurien fet desaparèixer mèdicament parlant, però que les dones s'hagin de preocupar cada mes del tema higiene/dolors, etc doncs au, no importa! (amb això no vull dir que hauria de desaparèixer, però que si fos una cosa masculina segur que tot seria diferent... (de fet potser el tacar els pantalons seria una competició de a veure qui és més machito ) ah, i els tampons, compreses, etc potser serien gratuïts o molt més barats!

i parlant dels homes, doncs ai, la parella... tot canvia també en el moment de convertir-se en família... no crec que la parella deixi d'existir però sí que vegades costa tenir un temps més enllà dels nens i si això s'allarga en el temps, si mica en mica no es van retrobant els punts d'unió... doncs llavors és quan arriben les separacions un cop els fills ja són grans (el síndrome del nido vacío)

o a vegades com a la del llibre ja no arriben a adaptar-se al primer canvi en sí, l'arribada de la filla i com els ha afectat a cadascú i a la parella...

el "com ho parles si no saps com reaccionaràs?" ...doncs sobre la marxa no? al final és una aventura que els dos viuran junts i conforme es reacciona d'una manera o una altra s'ha de poder parlar, de tot el que et passa de fet.... però clar, és molt fàcil dir i no tan fàcil fer, aquí una que també més d'una discussió ha tingut amb el pare de les criatures i alguna vegada amb ganes de plegar i tot

ATENCIÓ SPOILERS, COMPARACIÓ AMB LA PEL•LÍCULA

ostres, doncs no sé per què hauran fet tants canvis però havent llegit el llibre... suposo que la peli tal qual hauria sigut peli/documental/drama-total i van optar per fer-ne una versió més tirant a comèdia? per tema màrqueting, suposo...

[Anna Maria]

Votat

[Raqueleta]

Hola, més val tard que mai, no? Tot i que tampoc tinc ara prou temps per comentar el que voldria, però tot just l'he acabat fa una estona i volia passar per aquí.
El primer que m'ha sorprès és que parleu d'una orgia a la pel·lícula. Això surt al llibre? Ja sé que dieu que han canviat moltes coses, potser aquesta és una d'elles. O a veure si he llegit una versió diferent del llibre, com resumida, com va passar amb Anna Karenina, recordeu?
Ara valoraré el llibre a Goodreads i li posaré tres estrelles. I aquí "m'ha agradat, està bé".
Se'n poden treure moltes converses del llibre i no m'ha desagradat llegir-lo però a la vegada la sensació és que esperava més (per això tinc por per si he llegit una versió resumida, jejeje).
Un altre dia amb més temps, comentaré el que heu dit i impressions meves.

[Anna Maria]

Hola, més val tard que mai, no? Tot i que tampoc tinc ara prou temps per comentar el que voldria, però tot just l'he acabat fa una estona i volia passar per aquí.
El primer que m'ha sorprès és que parleu d'una orgia a la pel·lícula. Això surt al llibre? Ja sé que dieu que han canviat moltes coses, potser aquesta és una d'elles. O a veure si he llegit una versió diferent del llibre, com resumida, com va passar amb Anna Karenina, recordeu?
Ara valoraré el llibre a Goodreads i li posaré tres estrelles. I aquí "m'ha agradat, està bé".
Se'n poden treure moltes converses del llibre i no m'ha desagradat llegir-lo però a la vegada la sensació és que esperava més (per això tinc por per si he llegit una versió resumida, jejeje).
Un altre dia amb més temps, comentaré el que heu dit i impressions meves.

Nooo, només parlen d'una, no la fan, jejejejej Jo crec que has llegit la versió sencera. Anna Karenina és un clàssic i aquestos tenen més possibilitats de ser retallats.
Abraçades,
Anna Maria

[Raqueleta]

És que no recordo res sobre una orgia, ni que només en parlin... Qui en parla? I en quin context?

[Anna Maria]

Bones de nou,
doncs potser sí que no la nombren i només ho fan a la pel·lícula. Vaig intentar estar al cas de totes les semblances i diferències, però n'hi ha bastantes i potser aquesta en va ser una ;-D

[ametista]

Raqueleta jo també penso que has llegit la versió completa, el llibre és curt i no crec que hi hagi una versió encara més curta...

el tema de l'orgia, suposo que amb allò que comentàvem de que la pel·lícula potser estava enfocada d'una altra manera (no tan drama i més comèdia) doncs deurien afegir coses per fer gràcia no? perquè el llibre riure riure no fa...