CL maig'22 - El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)
CL maig'22 - El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)
El mes de maig llegirem una de les propostes de l'Anna Maria, podeu llegir les descripcions de cada llibre aquí
i ha sortit escollit:
TEMPORITZACIÓ
A partir del 8/05/22 comentarem la primera part, fins a "La decisió"
A partir del 15/05/22 comentarem la segona part, des de "Vida nova" fins a "Mul·là Zelmai"
A partir del 22/05/22 comentarem la tercera part, des de "La casa d'espelmes" fins a "Estrangers"
A partir del 29/05/22 comentarem la quarta part, des de "Febre i colors" fins a "El que vaig deixar"
i les participants al Club de lectura d'aquest mes serem:
Anna Maria
Raqueleta
nienna
Martina20
ametista
qui més s'apunta?
i ha sortit escollit:
TEMPORITZACIÓ
A partir del 8/05/22 comentarem la primera part, fins a "La decisió"
A partir del 15/05/22 comentarem la segona part, des de "Vida nova" fins a "Mul·là Zelmai"
A partir del 22/05/22 comentarem la tercera part, des de "La casa d'espelmes" fins a "Estrangers"
A partir del 29/05/22 comentarem la quarta part, des de "Febre i colors" fins a "El que vaig deixar"
i les participants al Club de lectura d'aquest mes serem:
Anna Maria
Raqueleta
nienna
Martina20
ametista
qui més s'apunta?
ametista l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. gen. 25, 2022 12:51 pm, en total s’ha editat 3 vegades.
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
Raqueleta ha escrit:l'altre dia al Goodreads vaig marcar com a "to read" un llibre i l'Anna Maria va dir que ella li havia agradat i vam dir que potser seria interessant pel club de lectura. És "El secreto de mi turbante", de Nadia Ghulam
Anna Maria ha escrit:Si et sembla, Raqueleta, quan em toqui el mes de proposta de lectores, poso aquest "El secret del meu turbant" com a opció a triar, o única opció si voleu i a les altres us fa pinta de llegir-lo
ametista ha escrit:a veure què li sembla a la Raqueleta però per mi perfecte!
Anna Maria ha escrit:noies, em miro la llista per al mes de les meves propostes o ho deixem amb el Turbant???
ametista ha escrit:doncs com vulguis! A mi el del turbant ja em sembla bé, però si tenies pensat algun altre llibre per proposar també estarà bé votar! (ara, si no n'has pensat cap encara i ja et va bé el turbant doncs veeengaaaaa! a veure què hi diuen la resta!)
ametista ha escrit:Anna Maria, ja has decidit què faràs? la resta no us heu pronunciat!
Anna Maria ha escrit:Doncs a veure, no se si podríem fer dos propostes:
1. Llegir "El secret del meu turbant"
2. Triar entre unes novel·les feel good.
Podríem decidir si volem fer una votació o anar pel dret. En la segona proposta us donaré a triar llibres que he llegit també.
Ara potser he "rizado el rizo"
Anna Maria ha escrit:M'he mirat la possible llista i no serien ben bé feel good però sí d'un estil senzill
ametista ha escrit:ostres Anna Mariaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! ara tinc molta curiositat!
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
a veure, puc posar una enquesta i votem entre turbant i propostes però... crec que el que seria més just és saber les propostes!
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2125
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
ametista ha escrit:a veure, puc posar una enquesta i votem entre turbant i propostes però... crec que el que seria més just és saber les propostes!
Oi tant, cap problema!
La venedora d'ous de Linda D. Cirino
Una granja al sud d'Alemanya, el 1936. Una dona, Eva, veu com la guerra esberla un estil de vida i uns valors que li semblaven immutables. Treballa a la granja. Sempre ho ha fet, no ha vist més enllà del dia a dia per sobreviure. No coneix l'amabilitat. La guerra s'enduu el marit; els fills s'allisten a les Joventuts Hitlerianes. Però no està sola, al galliner hi ha un estudiant jueu amagat. I d'amagat, entre els esquitxos de la rutina per tirar endavant, aquell home l'estimarà. Eva, per primera vegada, alça els ulls dels solcs de la terra per veure i entendre el món. I viure. Una història agredolça i tendra on Eva obrirà de bat a bat les portes de la seva vida i posarà al descobert un ésser punyent, a qui l'amor dotarà d'integritat i de coratge.
Aquesta senzilla paraula de Cath Crowley
Aquesta és la història de la llibreria Howling Books, on els lectors escriuen cartes a estranys, a amants, a poetes, i les amaguen entre les pàgines dels llibres.
I és la història d’en Henry Jones i la Rachel Sweetie, que van ser bons amics fins que ella se’n va anar a viure a prop del mar. Ara la noia ha tornat, treballa a la llibreria, està de dol pel seu germà Cal i busca el futur en els llibres que la gent estima i en les paraules que deixen enrere.
Semblaria una història corrent, si no fos per la carta que la Rachel va escriure abans de marxar, una carta d’amor que va amagar en un llibre perquè ell la trobés...
La mansión de los chocolates de Maria Nikolai
Stuttgart, 1903. Como hija de un próspero fabricante de chocolate, no parece que el futuro de Judith Rothmann vaya a estar sometido a muchos sobresaltos. Lo que se espera de ella es un buen matrimonio e hijos que aseguren la continuidad familiar. Pero las previsiones son engañosas y el destino, imprevisible. La aspiración de Judith es tener un rol importante en la compañía, y casarse sin estar enamorada no entra en sus planes. Mientras tanto, Hélène, su madre, cansada de una ciudad y un marido que ahogan su espíritu libre y apasionado, sigue una cura de reposo a orillas del lago de Garda. Allí descubre que todavía está a tiempo de cambiar su anodina vida en Alemania por otra independiente y libre en Italia.
Historia de una flor de Claudia Casanova
La auténtica belleza reside siempre en los detalles. En el brillo de una gota de rocío, en la mirada curiosa de una joven, o en los pétalos de una flor sin nombre.
Alba, curiosa e inteligente, pasa las horas recorriendo el valle con su colección de flores, que cataloga con minuciosidad. Su hermana la acompaña siempre, en busca, a su vez, de los ejemplares de insectos más bellos y sorprendentes.
Hasta el pequeño pueblo en el que su acomodada familia pasa los veranos llega un día Heinrich Wilkomm, un renombrado botánico centroeuropeo. La pasión por la ciencia que comparte con Alba pronto evolucionará hacia algo más prohibido, secreto e inolvidable que, como la flor que ambos nombran por primera vez, tendrá raíces tan profundas que será capaz de crecer entre las piedras.
Doncs les quatre són històries senzilles, sense grans personatges, espero que no avorrides. Al principi deia que eren feel good, però no crec que ho siguin, ja que el feel good està molt acotat. Jo ho volia dir en el sentit de sentir-se bé mentre es llegeixen. Espero que si n'acabeu triant alguna d'elles us agradin mínimament.
Per altra banda, hi ha l'opció de llegir:
El secret del meu turbant de Nadia Ghulam
La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m'han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s'està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure'm fora d'allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l'abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: "Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia".Serà l'última vegada que la mare em dirà Nàdia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l'home de la família.El secret del meu turbant explica la història real de Nàdia Ghulam, una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d'una bomba. En sortir de l'hospital dos anys després, el règim talibà s'havia instaurat a Afganistan i ella va prendre una decisió radical: es va vestir de noi i durant deu anys es va fer passar per home per poder portar un sou a casa, ja que el nou govern va prohibir que les dones treballessin fora de casa. Aquesta és la història de la Nàdia, una noia que va lluitar per la seva llibertat.
Un llibre que en el seu moment també em va agradar molt.
Abraçades,
Anna Maria
Anna Maria l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. des. 24, 2021 5:31 am, en total s’ha editat 2 vegades.
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2125
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
Per cert! No tenia ni idea que citant una cosa que hem dit nosaltres ja sortís la notificació!
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
hehehe sí, tants anys al SP i encara descobrint coses noves, eh?
les propostes
mmm... ara penso... que com que són 4 llibres... faig enquesta de 5 opcions, junt amb el turbant, ok? i et puc demanar que la petita descripició del turbant la posis tu mateixa amb les altres 4? així des de la primera entrada posaré un enllaç al teu post i les descripcions estaran totes juntes
les propostes
mmm... ara penso... que com que són 4 llibres... faig enquesta de 5 opcions, junt amb el turbant, ok? i et puc demanar que la petita descripició del turbant la posis tu mateixa amb les altres 4? així des de la primera entrada posaré un enllaç al teu post i les descripcions estaran totes juntes
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2125
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
Fet!
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
Votat. El del turbant, és clar, jejeje.
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2125
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
Raqueleta ha escrit:Votat. El del turbant, és clar, jejeje.
Ostres, quina sorpresa que hagis votat el turbant,
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
Jo també he votat i veig que no ha sigut gaire diferent de les altres també em ve de gust el turbant!
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
sembla que està bastant decidit, no? a veure si vota la Martina20 i tanquem les votacions!
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
Molt bones propostes Anna Maria!
Re: CL maig'22 - propostes de les lectores - ANNA MARIA
que bé Martina20 que ja has pogut votar!
ja tenim lectura decidida pel mes de maig!
ja tenim lectura decidida pel mes de maig!
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2125
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL maig'22 - El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)
Bones!
En principi no la tornaré a rellegir, tot i que en el seu moment em va agradar molt!
En principi no la tornaré a rellegir, tot i que en el seu moment em va agradar molt!
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Re: CL maig'22 - El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)
ai ai noooooies! que se'm va oblidar passar per aquí a dir: COMENCEM LA LECTURA DEL MES DE MAIG!
i això que jo ja el vaig començar... i acabar!
a veure si el puc comentar quan tingui una estoneta!
algú més s'hi ha posat?
i això que jo ja el vaig començar... i acabar!
a veure si el puc comentar quan tingui una estoneta!
algú més s'hi ha posat?
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Re: CL maig'22 - El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)
ATENCIÓ SPOILERS!!! LLEGIDA LA PRIMERA PART
Al principi veiem com va tenir una infància feliç, sense mancances o més aviat amb abundància de tot, una mare sempre enfeinada i un pare malbaratador i per qui descaradament el nen és el seu preferit (reflex del masclisme de la societat on viuen, els homes són els que tenen valor) La Nadia tenia molt de vincle amb el seu germà i recorda aquella època com una bona època, feliç... però la guerra i sobretot la bomba que cau a casa seva tot ho canvia i ella passa els dos anys següents a l'hospital, amb moltes ferides i seqüeles...
Durant molt de temps la situació al país és de caos, por i terror, l’abús de poder de la policia és terrible... i quan el germà desapareix i el pare es trastoca no només els perden a ells dos sinó també a la possibilitat d’intentar guanyar-se la vida per subsistir, han de dependre de l'ajuda de la gent, de la mesquita... fins que al final acaben en un camp de refugiats durant més d'un any... quins girs que té la vida i quina injustícia quan és per accions externes a tu i les teves decisions, les guerres només porten patiment i misèria a la gent i tot perquè els que volen manar decideixen aconseguir les coses a la força...
Ara, quan la Nadia es tira a la carretera davant del cotxe que acabava d’atropellar el seu pare, és un d'aquells moments que se't barregen les emocions, entre riure i plorar, perquè que valenta, però que perillós i que injust tot!
Quan tornen a Kabul i han de viure amb molt poc, ocupant cases buides... els sembla fins i tot que viuen amb certa normalitat... en aquesta època és quan el pare confessa que el germà havia mort i llavors entenem el seu estat mental, callant-se quelcom que l'afectava tant (perquè per ell el seu nen era més important que les tres nenes i la mare...)
Quan s'acaba la guerra sembla que tot millorarà però no, perquè és l’inici de moltes limitacions per la dona: han de portar burka, no poden treballar, no poden ser ateses per homes.... (però llavors no poden rebre atenció mèdica! però això què éssssssssssssss?) Davant d'aquesta situació i sense diners, la Nadia pren la decisió de treballar fent-se passar per un noi...
Al principi veiem com va tenir una infància feliç, sense mancances o més aviat amb abundància de tot, una mare sempre enfeinada i un pare malbaratador i per qui descaradament el nen és el seu preferit (reflex del masclisme de la societat on viuen, els homes són els que tenen valor) La Nadia tenia molt de vincle amb el seu germà i recorda aquella època com una bona època, feliç... però la guerra i sobretot la bomba que cau a casa seva tot ho canvia i ella passa els dos anys següents a l'hospital, amb moltes ferides i seqüeles...
Durant molt de temps la situació al país és de caos, por i terror, l’abús de poder de la policia és terrible... i quan el germà desapareix i el pare es trastoca no només els perden a ells dos sinó també a la possibilitat d’intentar guanyar-se la vida per subsistir, han de dependre de l'ajuda de la gent, de la mesquita... fins que al final acaben en un camp de refugiats durant més d'un any... quins girs que té la vida i quina injustícia quan és per accions externes a tu i les teves decisions, les guerres només porten patiment i misèria a la gent i tot perquè els que volen manar decideixen aconseguir les coses a la força...
Ara, quan la Nadia es tira a la carretera davant del cotxe que acabava d’atropellar el seu pare, és un d'aquells moments que se't barregen les emocions, entre riure i plorar, perquè que valenta, però que perillós i que injust tot!
Quan tornen a Kabul i han de viure amb molt poc, ocupant cases buides... els sembla fins i tot que viuen amb certa normalitat... en aquesta època és quan el pare confessa que el germà havia mort i llavors entenem el seu estat mental, callant-se quelcom que l'afectava tant (perquè per ell el seu nen era més important que les tres nenes i la mare...)
Quan s'acaba la guerra sembla que tot millorarà però no, perquè és l’inici de moltes limitacions per la dona: han de portar burka, no poden treballar, no poden ser ateses per homes.... (però llavors no poden rebre atenció mèdica! però això què éssssssssssssss?) Davant d'aquesta situació i sense diners, la Nadia pren la decisió de treballar fent-se passar per un noi...
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Re: CL maig'22 - El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)
Jo el tinc ja però estic esperant acabar el que estic llegint ara. Crec que entre avui i demà ja començaré el del turbant...
Re: CL maig'22 - El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)
ATENCIÓ SPOILERS!!! LLEGIDA LA SEGONA PART
A partir de quan decideix fer veure que és un home, la Nadia ha d’aprendre una nova manera de viure i de comportar-se, segons els rols de gènere establerts... La primera feina que troba és al camp netejant herbes però tot i l’esforç físic que suposa i el seu cos debilitat per les operacions i ferides ella ho tira endavant... ah i m’ha fet gràcia quan compra la vedella i se l’emporta a la feina
Quan la fan fora s'ho calla... com el seu pare, els homes no expliquen els seus problemes a casa... M’han sorprès els piques entre ella i sa mare per qui mana ja que ella és "l'home de la casa" quan només és una nena...
Troba una altra feina amb el senyor Bismil•là on s’hi estarà 4 anys però a banda fa de tot per poder aconseguir diners, com ara arreglar pous... que valenta i quina vida més dura... i quan quasi fa de cuinera dels talibans? quin perill, potser va ser massa impulsiva aquí! sort que la tornen a buscar per seguir treballant al camp del Bismil•là i amb millors condicions!
i quan no menja per no créixer gaire i que no se li marquin formes, pits... ? a sobre, només li faltava menjar tan poc... i després li ve la regla! pobra, més coses a dissimular... tota l’estona és un patir constant per la seva salut, perquè quina manera de passar gana, buf...
m’ha cridat l’atenció tot el tema del cinema clandestí i la sorpresa quan veuen pelis de Bollywood perquè tot el que hi fan per ells està prohibit i amb pena de presó (la manera de vestir, de relacionar-se homes i dones... ) i vaja... que de cinema poc perquè era una tele en un soterrani i tots amuntegats!
El viatge a Pakistan també és tota una aventura i un contrast immens entre la llibertat que hi veuen i la opressió a la que estan habituats
Al final d’aquesta part es reconcilia amb la religió quan aprèn a llegir l'Alcorà i comença a estudiar a la mesquita i això també fa que es guanyi el respecte dels altres... sempre com un home, clar.
A partir de quan decideix fer veure que és un home, la Nadia ha d’aprendre una nova manera de viure i de comportar-se, segons els rols de gènere establerts... La primera feina que troba és al camp netejant herbes però tot i l’esforç físic que suposa i el seu cos debilitat per les operacions i ferides ella ho tira endavant... ah i m’ha fet gràcia quan compra la vedella i se l’emporta a la feina
Quan la fan fora s'ho calla... com el seu pare, els homes no expliquen els seus problemes a casa... M’han sorprès els piques entre ella i sa mare per qui mana ja que ella és "l'home de la casa" quan només és una nena...
Troba una altra feina amb el senyor Bismil•là on s’hi estarà 4 anys però a banda fa de tot per poder aconseguir diners, com ara arreglar pous... que valenta i quina vida més dura... i quan quasi fa de cuinera dels talibans? quin perill, potser va ser massa impulsiva aquí! sort que la tornen a buscar per seguir treballant al camp del Bismil•là i amb millors condicions!
i quan no menja per no créixer gaire i que no se li marquin formes, pits... ? a sobre, només li faltava menjar tan poc... i després li ve la regla! pobra, més coses a dissimular... tota l’estona és un patir constant per la seva salut, perquè quina manera de passar gana, buf...
m’ha cridat l’atenció tot el tema del cinema clandestí i la sorpresa quan veuen pelis de Bollywood perquè tot el que hi fan per ells està prohibit i amb pena de presó (la manera de vestir, de relacionar-se homes i dones... ) i vaja... que de cinema poc perquè era una tele en un soterrani i tots amuntegats!
El viatge a Pakistan també és tota una aventura i un contrast immens entre la llibertat que hi veuen i la opressió a la que estan habituats
Al final d’aquesta part es reconcilia amb la religió quan aprèn a llegir l'Alcorà i comença a estudiar a la mesquita i això també fa que es guanyi el respecte dels altres... sempre com un home, clar.
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
Re: CL maig'22 - El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)
ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA TERCERA I QUARTA PART
perdoneu que no recordo ara tots els detalls per parts, sí que en aquest moment la Nadia es refugia totalment en la religió, i ho entenia però reconec que són les parts que més pesades se’m van fer...
també la idea que el paper de les dones és el de la submissió, complaure, cuidar de la família... ni tan sols podien anar a comprar perquè és feina de l’home....
em va sorprendre com els queda de lluny en el seu dia a dia l’atemptat de les torres bessones (a diferència de com el vam viure aquí) però després bé que els afecta, primer negativament pels bombardejos i després positivament perquè cau el règim talibà... i amb tot això el seu dilema personal: pot tornar a ser nena? ...però... per tancar-se a casa? així que decideix seguir igual, tot i que sí que va a l'escola de nenes i aconsegueix tenir amistat amb altres noies com a iguals... em vaig alegrar quan la mare d'una de les noies li fa un préstec per poder muntar un negoci perquè això em preocupava... i és que si a casa seva només tenien el seu sou, de què viuria la família si ella estudiava? per altra banda em sabia greu que ho hagués de fer tot ella (estudiar i treballar) però és una lluitadora i aconsegueix els seus objectius, amb molt d'esforç
tot i que continua tenint problemes i passant-s’ho malament, quina ràbia la mestra que diu que veure una persona tan cremada afectarà la salut psicològica de les noies que estúpidaaaaa i quan deixen entrar estrangers per veure-la? i els mestres hi estaven d'acord, em sembla mooolt fort!
al final quan entra en contacte amb les ONG que intent ajudar a les dones afganes tot canvia, quina gràcia quan gaudeix com una criatura pintant amb colors després de tot el que ha passat i viscut.... i és que no deixa de ser una nena encara i hi havia tantes coses que no havia pogut gaudir...
m’ha agradat la història i en certs moments m’he indignat, m’he espantat, m’he emocionat... i és que quan les històries que llegeixes a sobre són reals impacten més, no? és la vida d’una persona, tot això ha passat de veritat...
com a petites crítiques diria que en certs moments m’ha semblat massa una successió d’anècdotes o records sense un fil conductor... i també que al final m’he quedat amb les ganes de saber com li va quan ve a Barcelona, com està, com li ha anat la vida després...
heu investigat? aquí la podeu veure parlant una mica en català https://www.nadiaghulam.com/
perdoneu que no recordo ara tots els detalls per parts, sí que en aquest moment la Nadia es refugia totalment en la religió, i ho entenia però reconec que són les parts que més pesades se’m van fer...
també la idea que el paper de les dones és el de la submissió, complaure, cuidar de la família... ni tan sols podien anar a comprar perquè és feina de l’home....
em va sorprendre com els queda de lluny en el seu dia a dia l’atemptat de les torres bessones (a diferència de com el vam viure aquí) però després bé que els afecta, primer negativament pels bombardejos i després positivament perquè cau el règim talibà... i amb tot això el seu dilema personal: pot tornar a ser nena? ...però... per tancar-se a casa? així que decideix seguir igual, tot i que sí que va a l'escola de nenes i aconsegueix tenir amistat amb altres noies com a iguals... em vaig alegrar quan la mare d'una de les noies li fa un préstec per poder muntar un negoci perquè això em preocupava... i és que si a casa seva només tenien el seu sou, de què viuria la família si ella estudiava? per altra banda em sabia greu que ho hagués de fer tot ella (estudiar i treballar) però és una lluitadora i aconsegueix els seus objectius, amb molt d'esforç
tot i que continua tenint problemes i passant-s’ho malament, quina ràbia la mestra que diu que veure una persona tan cremada afectarà la salut psicològica de les noies que estúpidaaaaa i quan deixen entrar estrangers per veure-la? i els mestres hi estaven d'acord, em sembla mooolt fort!
al final quan entra en contacte amb les ONG que intent ajudar a les dones afganes tot canvia, quina gràcia quan gaudeix com una criatura pintant amb colors després de tot el que ha passat i viscut.... i és que no deixa de ser una nena encara i hi havia tantes coses que no havia pogut gaudir...
m’ha agradat la història i en certs moments m’he indignat, m’he espantat, m’he emocionat... i és que quan les històries que llegeixes a sobre són reals impacten més, no? és la vida d’una persona, tot això ha passat de veritat...
com a petites crítiques diria que en certs moments m’ha semblat massa una successió d’anècdotes o records sense un fil conductor... i també que al final m’he quedat amb les ganes de saber com li va quan ve a Barcelona, com està, com li ha anat la vida després...
heu investigat? aquí la podeu veure parlant una mica en català https://www.nadiaghulam.com/
CLUB DE LECTURA DEL SOCPETIT
T'hi apuntes?
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2125
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: CL maig'22 - El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)
ATENCIÓ SPOILERS. COMENTARIS GENERALS SOBRE EL LLIBRE
Doncs jo ja fa temps que el vaig llegir, i recordo aquesta doble sensació que comentaves Ametista de quina vida més dura però que valenta és!
Jo no sóc creient, però tal i com passa amb la religió cristiana al Testament, a l'Alcorà tinc entès que no hi diu enlloc que les dones hagin d'anar tapades per no provocar els homes. Molts cops oblidem que no fa tants anys, per entrar a missa les dones s'havien de posar mocador i ensenyar cuixa era poc més que un pecat.
També és cert que no és el llibre millor escrit del món, perquè l'autora no és escriptora, però està molt bé llegir-lo per conèixer una realitat.
Abraçades,
Anna Maria
Doncs jo ja fa temps que el vaig llegir, i recordo aquesta doble sensació que comentaves Ametista de quina vida més dura però que valenta és!
Jo no sóc creient, però tal i com passa amb la religió cristiana al Testament, a l'Alcorà tinc entès que no hi diu enlloc que les dones hagin d'anar tapades per no provocar els homes. Molts cops oblidem que no fa tants anys, per entrar a missa les dones s'havien de posar mocador i ensenyar cuixa era poc més que un pecat.
També és cert que no és el llibre millor escrit del món, perquè l'autora no és escriptora, però està molt bé llegir-lo per conèixer una realitat.
Abraçades,
Anna Maria
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |