CL maig'22 - El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)

Llibres, tallers..
Avatar de l’usuari
nienna
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2081
Membre des de: dt. set. 14, 2010 7:58 pm
Ubicació: Barcelona

Re: CL maig'22 - El secret del meu turbant (Nadia Ghulam)

EntradaAutor: nienna » dt. ago. 09, 2022 11:57 am

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS EL FINAL

Tard, molt tard, però no volia deixar de compartir la meva experiència amb aquest llibre. Em va costar una mica de llegir perquè em va semblar molt dur, i encara costa més quan saps que esta inspirat en fets reals.

El llibre comença quan la Nadia té 8 anys i té una vida d'alló més normal, amb abundancia i molta gent i alegria al seu costat. S'ho passa molt bé amb el seu germà amb qui té una relació molt especial. Fins que comença la guerra i tot canvia al seu voltant. Com que la meva filla petita té 8 anys em va costar molt aquesta part, he de dir que em vaig emocionat molt i a la vegada em va fer molta rabia llegir aquesta part i és que costa molt d'entendre el dolor de les families i els nens innocents que han de viure una situació així pel fer d'haver nascut en un lloc o un altre.

La lluita que té amb el seu cos trenca el cor, ha de passar per moltes operacions per reconstruir la seva pell després de les cremades i després quan ha d'amagar-se per semblar un noi. Com diu la Nadia:

Mi cuerpo menudo y ágil de niña se había convertido en una carcasa que me costaría casi veinte años no ya quererlo, sino simplemente poder mirarlo sin echarme a llorar.


Per pura supervivència decideix fer-se passar per un noi per poder treballar quan el seu pare ja no ho pot fer. I amb aquesta dualitat viurà la seva infància i adolescència per poder portar menjar (escas) a casa per la seva familia.

Després de 2001 i l'atemptat de World Trade Center la situació comença a canviar a l'Afganistan i quan cau el regim talibà ja es pot plantejar estudiar, però ho farà com a noi o com a noia? (Ametista, a mi també em va sobtar com es va viure l'atemptat allà, o com ho recorda / explica ella). Decideix estudiar com a noia i seguir treballant com a noi i deu ser encara més dificil viure amb aquesta dualitat on una part del dia ha de comportar-se com a noi, i en un altre contexte com a noia.

També em va fer molta ràbia la seva rebuda a l'escola, i especialmente la mestra que la fa fora per què les seves cremades poden afectar la salud psicològica de les noies. I de la seva salut psicològica qui es preocupa? És molt fort que passi una cosa així, però ella no es deixa i segueix fins que aconsegueix que l'acabin tolerant (que no acceptant).

Em va provocar molta tristesa com algunes persones i ONGs s'aprofiten de la seva imatge i a ella no li aporten gairebé res, ni tan sols per menjar cada dia. Aquest tipus de coses em fan bullir la sang i estic segura de que segueixen passant cada dia i fa moooolta pena.

Al final té la sort de trobar una ONG que cumpleix amb el que promet i la porta a Barcelona on té més oportunitats de curar-se i millorar la seva vida.

La veritat em va agradar molt el llibre, com deia l'Ametista, no es que tingui una gran qualitat literaria, en alguns moments costava de seguir però és una història que emociona, i molt, i és una història molt dura i em penso que em va ajudar a entendre una mica més la història d'Afganistan. Ha valgut molt la pena la lectura, moltes gràcies Anna Maria per la recomanació.

Torna a “Club de Lectura”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::