CL primavera'23 - Donde puedo alquilar una primavera (Silvia Laforet)

[ametista]

Doncs seguim amb el Club de Lectura estacional, en aquest cas toca

i l'anirem comentant quan puguem i ens vagi bé, durant els mesos d'abril, maig i juny (sí, no és ben bé com l'estació però ja ens entenem )

Hi haurà una temporització perquè sigui més fàcil comentar per parts (i coincidir totes comentant les mateixes parts) o també es podrà comentar tot sencer quan l'haguem acabat (sempre posant un ATENCIÓ SPOILERS davant!)

i a les que ens llegiu i no esteu apuntades al Club de Lectura ja tardeu! Apunteu-vos i sereu benvingudes!



i les votacions han quedat així:

4 vots - Donde puedo alquilar una primavera, de Silvia Laforet
0 vots - El jardín de la primavera, de Tomoka Shibasaki
2 vots - El jardín olvidado, de Kate Morton
1 vot - La gota contra la primavera, de Mario de los Santos
1 vot - Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals
1 vot - Primavera helada, de Shin Kyung-Sook
2 vots - Primavera silenciosa, de Rachel Carson
1 vot - También mueren ángeles en primavera, de José Luis Ibáñez
0 vots - L'evolució de la Calpúrnia Tate, de Jacqueline Kelly

així que llegirem:




TEMPORITZACIÓ OPCIONAL:

ABRIL PRIMERA PART "VERANO"

MAIG SEGONA PART "OTOÑO"

JUNY TERCERA PART "INVIERNO" + EPÍLEG "PRIMAVERA"


i les participants al Club de lectura d'aquesta primavera serem:

Anna Maria
Raqueleta
Araiaquí
ametista

qui més s'apunta?

[Anna Maria]

Bones!
Jo tinc pendent llegir "L'evolució de la Calpúrnia Tate", us enllaço la fitxa de Goodreads
https://www.goodreads.com/book/show/952 ... S5G&rank=1

[Raqueleta]

Caldria anar pensant ja un llibre per la primavera, que cada cop la tenim més a tocar (per fi!!).
Us deixo algunes propostes, afegiu-ne les que considereu.

Donde puedo alquilar una primavera, de Silvia Laforet: https://quelibroleo.com/donde-puedo-alquilar-una-primavera

El jardín de la primavera, de Tomoka Shibasaki: https://quelibroleo.com/el-jardin-de-la-primavera

El jardín olvidado, de Kate Morton: https://quelibroleo.com/el-jardin-olvidado

La gota contra la primavera, de Mario de los Santos: https://www.librosyliteratura.es/la-gota-contra-la-primavera.html

Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals: https://www.nuvol.com/llibres/primavera-estiu-etcetera-1230

Primavera helada, de Shin Kyung-Sook: https://www.lecturalia.com/libro/82247/primavera-helada

Primavera silenciosa, de Rachel Carson: https://laderasur.com/libro/aun-no-lees-primavera-silenciosa-el-florecimiento-de-una-primavera-que-no-se-acaba/

También mueren ángeles en primavera, de José Luis Ibáñez: https://quelibroleo.com/tambien-mueren-angeles-en-primavera

[ametista]

noiesss ja he posat l'enquesta amb les vostres propostes!

com que hi ha 9 llibres, en votem 3 d'acord?

vinga va, a veure què llegirem!

[ametista]

noieeesssssssss!

que encara que no comencem fins a l'abril avui JA ÉS PRIMAVERAAAA i encara no tenim llibre!

vinga voteu!

[Anna Maria]

ostres Ametista! Anava a enviar un missatge per preguntar si no votàvem res! Ara hi vaig!

[Anna Maria]

Votat!

[Raqueleta]

Votat.

[ametista]

que bé noies, doncs ja tenim llibre!

i que curiós, els vots han estat molt repartits, menys amb el llibre guanyador, que hem coincidit totes!

a veure com va aquesta vegada, esperem que no ens hagi donat una falsa impressió com el llibre d'hivern

[Anna Maria]

[ametista]

noiessss com va la lectura? heu començat? per on aneu?

tenia el comentari de la primera part fet i em vaig despistar i no el vaig publicar, aquí va!

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA PRIMERA PART "VERANO"

i això que l'autora podria entrar a enrotllar-se molt més amb temes que va traient segons cada personatge, tipus la crisi, l'atur, els valors de la societat... però no, en va parlant sense fer-se pesat (que podria passar )

la protagonista arriba a l'edifici estant en un moment baix, acabada de divorciar, liada amb la mudança, els nens.. tot li cau a sobre. Però té la sort d'anar a viure en un edifici on tots els veïns són com una gran família... tots es coneixen, tots s'ajuden, s'animen... i això li va bé, perquè l'ajuda a no tancar-se en sí mateixa en plan depressiu però no sé si a tothom li aniria igual de bé, potser és que jo sóc una mica antisocial però si hagués d'estar pendent de tots els veïns i a sobre anar a cuidar-ne un d'ells ... no sé jo!

que em sembla admirable el que fan amb l'Arturo... i potser té molt de ficció, creieu que és factible?

bé, aquesta primera part ens presenta els personatges i les relacions entre ells i el tal Fernando... com us l'imagineu? sembla que hi ha química amb l'Alicia, no? hi haurà marro???

no sé jo, perquè ella encara està processant la seva pèrdua i ell és una mica vividor... veurem!

[ametista]

i ara la segona!

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIDA LA SEGONA PART "OTOÑO"

ja ha passat l'estiu i sembla que han passat unes quantes coses... en una de les trobades nocturnes Alicia-Fernando sí que hi va haver marro sí! però ella ho talla perquè no s'hi veu, no és el seu moment... en realitat s'entén perquè encara és recent el divorci, etc però és una mica borde i l'altre s'enfada, i deixen de parlar-se... i m'ha agradat! no perquè m'hagi agradat el mal rotllo en sí, sinó perquè m'ha agradat que fos una situació realista i no la de les típiques novel·les "chico conoce chica" on tot és fantàstic i meravellós des del primer moment... quan la realitat és que ens passen coses que potser no ens surten bé, o es donen malentesos, o ens agafen en mals moments... és la vida!

ara, em sap greu que hi hagi mal rotllo, clar... però l'Alicia va fent la seva, el Fernando i el Rodrigo han tirat endavant el tema empresa... i ara el gran mal rotllo és entre l'Angeles i l'Antonio! anda el paio que diu que li han donat el crèdit i no és veritat, no sé com pensa pagar les despeses, no sé si és ser valent o estar molt desesperat (pel que sembla segurament la última)

buf, i quan l'Arturo finalment explica la seva història d'amor amb l'Alegría? he subratllat moltes frases d'aquesta part... bonica i trista a parts iguals...

i ostres quin final aquesta part, no?? per una banda el Fernando i la tragèdia de la macrofesta (sembla que la del Madrid Arena) i per l'altra l'Arturo, que se'n va amb l'Alegría...

a veure ara la tercera!

[Anna Maria]

hola!
Tinc el llibre agafat per ebiblio, però no l'he començat

[ametista]

hehehe no passa ressssss fins al 30 de juny tens temps!

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL "Invierno" i "Primavera"

doncs ja me l'he acabat, és un llibre que es llegeix força ràpid

en aquesta última part, totes les coses es van posant al seu lloc... sobretot a partir del testament de l'Arturo, que deixa arreglades les vides de tots, una mica com a agraïment per tot el que han fet per ell

l'Alícia per fi té el seu piano, i també va elaborant la seva pèrdua, tant de l'ex marit com de la vida que tenia amb ell... va superant coses que tenia a dins, com també una relació complicada amb la seva mare... cada cop és més ella i va construint la seva nova vida tal i com ella la vol

estan molt bé els diàlegs interns dels personatges, o també les converses que tenen entre ells (Rodrigo i Fernando, Rodrigo i Alicia, etc) però.... creieu que són creïbles? que no dic que no puguin donar-se però em sembla molt casual que s'ajuntin en un mateix edifici tantes persones amb aquesta capacitat de reflexió i introspecció, si tothom fos igual no aniria el món com va

i bé, finalment hi ha marro entre l'Alicia i el Fernando, ara sí, perquè ara sí que és el seu moment

Total, que ha estat bé la lectura, sense més, i ara poso l'enquesta per quan us l'aneu llegint!

[Raqueleta]

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL

No és un llibre dels que recordaré per sempre però ha estat agradable de llegir. M’ha agradat que sigui un llibre plural, amb molts personatges que són tots protagonistes, que siguin veïns en una gran ciutat (on sembla que la norma és que la gent es relaciona el mínim imprescindible amb els veïns) i siguin en realitat com una gran familia on es cuiden els uns dels altres.

El llibre ocupa tot un any, d’estiu a estiu (tot i que en el títol parli de primavera, jeje). I comença amb l’arribada d’uns nous veïns, l’Alicia, que s’acaba de divorciar, i els seus dos fills.

D’entrada, coneix a l’Ángeles i la primera impressió que em va donar era que li agradava xafardejar i ficar-se a la vida dels altres, però després vas veient que té un gran cor i que és una mica la mare de tots. És qui va organitzant que entre tots cuidin de l’Arturo, sembla que critica constantment al Fernando però pateix per ell, i té una filla adolescent amb la que la relació s’està tornant complicada (em sento identificada, ehem ehem).

El seu marit, l'Antonio, sembla una mica caradura, el presenten com que està a l’atur i que no fa més que anar al bar, però té un bon fons, tot i que menteix per poder comprar el bar i tenir una nova font d’ingressos. No sé com s’hagués solucionat el tema sense l’herència de l’Arturo, però l’Antonio acaba que no dona la impressió de ser un penques sinó un pobre desesperat…

La maternitat en relació a l’Alicia tampoc sembla fàcil i m’agrada que no sigui tot un camí de roses perquè a la vida real no ho és. Ella també té dificultats amb la seva filla però perquè sembla ser massa madura per la seva edat i té la impressió de no fer mai res bé. Però aconsegueix connectar amb ella i, poc a poc, conforme es va adaptant a la seva nova vida va sentint-se més segura en el seu paper de mare.

El Fernando és un tarambana que no ha madurat, té ja una certa edat però segueix com si tingués 20 anys, sense més preocupacions ni ocupacions que sortir de festa amb els amics, tot i que sembla que aquesta vida ja el cansa. Però sigui com sigui, no es descuida mai de passejar els gossos de l’Arturo i de portar-li l’esmorzar.

El Rodrigo m’agrada l’evolució que fa al llarg del llibre. Ha viscut enganxat a sa mare, atrapat per ella, sense poder fer la seva, sense que se’l valori, cuidant-la i seguint atrapat en aquella vida un cop la mare mor. Per sort, el Fernando el fa reaccionar i agafa les regnes de la seva vida, cuida la seva salut, perd pes, crea una empresa amb el Fernando, té aspiracions…

L’Arturo és un personatge interessant, ara està en una cadira de rodes i viu pràcticament atrapat a casa seva, però ha tingut una vida interessant, la guerra, vivint a l’estranger, sent religiós, la relació amb l’Alegría. És bonica la relació que té amb tots els veïns, com tots l’estimen i com ell vetlla per tots en el seu testament. I el relat de la seva mor tés molt tendre, com un pas suau d’un estat a l’altre, sense dolor ni patiment i acompanyat per l’Alegría, que ve a buscar-lo. Igual que quan va morir l’Alegría, que l’Arturo sí que la va acompanyar gràcies a l’ajuda del Fernando, que el va pujar fins a casa de l’Alegría perquè la pogués acompanyar en els últims moments. “La abracé, acariciándole los cuatro pelos blancos que le quedaban. Entonces volví a sentir su mata espesa de pelo castaño cayéndole por la espalda desnuda, como cuando hacíamos el amor…”

El tema de la discoteca, que és el que va passar al Madrid Arena fa anys, és dur. Ha de ser terrible viure alguna cosa així, és normal que deixi marcat al Fernando. Crec, però, que al Madrid Arena va morir més gent, al llibre només parlen d’una noia.

L’episodi amb la veïna propietària que acaba envoltada de pobreza i amb síndrome de Diògenes m’ha fet pensar en una veïna que tenien els meus avis, fa anys, també tenia Diògenes i al final també se la van haver d’endur. Una llàstima acabar així, però és dur també pels veïns, per la brutícia i les males olors…

En general, m’ha agradat que no hi ha personatges bons i personatges dolents. Com a la vida real, cada persona té les seves parts bones i les seves parts dolentes, però tots tenen parts que els fan valer la pena.

He marcat unes quantes frases del llibre que m’han agradat.
“Los divorcios son como los sarpullidos, aparecen sin avisar aunque la incubación haya sido muy larga.”
“Cuando al final crees que has conseguido estabilizar las mareas y los humores, te das cuenta de que no se puede vivir sólo de amor, aunque estés segura de que sin amor no se puede vivir.”
“… pero no lo había hecho y el “debería” no sirve, menudo tiempo inútil es el condicional, lo hecho, hecho…”
“Yo lo que quiero es alquilar una buena primavera, sentencia Alicia, una primavera sin frío ni calor, ni corta ni perezosa: los días, ni oscuros ni pesados, la vida ligera…”
“…había dejado plantada a la persona más importante de su vida: ella.”
“Vamos heredando el odio de otros, el desamor de otros, me da miedo pensar en qué nos vamos a convertir nosotros. Nos han jodido la vida y vamos a tener que vivir con ello…”
“…no sé qué hacemos sin ser felices. Si no lo somos, Fer, no sé para qué estamos.”
“Alicia es el viento ligero con olor a calor que se levanta en la esquina. Si te asomas, si vuelves a esa esquina, si das un paso, podrás ver a lo lejos todos los veranos.”

[Anna Maria]

ATENCIÓ SPOILERS, NOVEL·LA LLEGIDA!

Jo em debatia entre el bé (3 estrelles) i el molt bé (4 estrelles). Si el comparo amb altres tipus de novel·la, té les de perdre. Però m'he decidit a pensar només en ella concretament, com a novel·la única.
La trama és una vida diària, com dieu vosaltres la vida no és tot bonic, hi ha moments durs i d'altres de bonics, i això està molt ben reflectit al llibre. Com també que les persones no sóm ni bones ni dolentes, ni molt menys perfectes. El to de "som-hi, va, amunt!" hi ha hagut estones que m'ha encantat i n'hi ha hagut d'altres que m'ha sobrat el to de moralina constant. Els personatges, però, entranyables, que és una paraula que tot i que en català és correcta, em sembla més plena quan es diu en castellà, coses de la ment que tenim tots.

I fins aquí, no dono per més

Abraçades,
Anna Maria

[ametista]

doncs al final més o menys estem totes d'acord no? llibre agradable de llegir i poca cosa més... que a vegades ja està bé també, llegir algo amb el que no calgui trencar-s'hi massa el cap

[Anna Maria]