CL hivern'24 - Demà, demà i demà (Gabrielle Zevin)

[ametista]

Durant el 2024 triarem lectures entre Best Sellers de l'any 2023

i aquest primer trimestre hivernal llegirem una obra de ficció, a escollir entre les següents que ho han petat aquest últim any:

2 vots Demà, i demà, i demà, de Gabrielle Zevin
Originalment publicat al 2022 i guanyador de diversos premis, com el de Best Fiction 2022 a Goodreads.
Publicat en català al 2023, èxit de vendes durant tot aquest any i molt comentat en xarxes!

Des de ben petits, en Sam i la Sadie comparteixen l’afició pels videojocs. Allà hi experimenten la llibertat i l’alegria que els manca al món real, on senten que no acaben d’encaixar. Quan es retroben anys més tard, decideixen apostar pels seus somnis i viure de la creació d’aquests universos fantàstics i imaginaris sense preveure, però, que ben aviat s’enfrontaran a un èxit imprevist i imparable que posarà en dubte la naturalesa de la seva relació. Aquesta és la història dels mons que construeixen els dos amics, perfectes però irreals, i també de la impossibilitat per adaptar-se a la ferocitat del que comporta el triomf: els diners, la fama, les identitats qüestionades i la tragèdia. Demà, i demà, i demà és un relat sobre la nostra necessitat de connectar, d’estimar i de ser estimats. Una obra commovedora sobre els límits de l’amistat i l’amor, i una oda al refugi que ens ofereix la imaginació.


1 vot Amarilla, de Rebecca Kuang
Si tenim el Best Fiction de Goodreads del 2022, també hem de tenir el del 2023, no? Molt vist per xarxes també!

El lado oscuro del mundo literario: Athena Liu es una escritora famosa y June Hayward es una escritora a la que no conocen ni en su casa. Cuando Athena muere de forma tan inesperada como extraña, June le roba su último manuscrito. Y no solo eso: lo publica como si fuera obra suya. Sin embargo, hay evidencias que amenazan con poner en peligro el éxito que June ha conseguido de manera tan (por decirlo finamente) cuestionable. Y es entonces cuando descubre hasta dónde está dispuesta a llegar para conservar la vida que ella cree que merece.


0 vots El viento conoce mi nombre, d'Isabel Allende
L'última novel·la de l'autora xilena, una de les escriptores més llegides del món.

Viena, 1938. Samuel Adler es un niño judío de seis años cuyo padre desaparece durante la Noche de los Cristales Rotos, en la que su familia lo pierde todo. Su madre, desesperada, le consigue una plaza en un tren que le llevará desde la Austria nazi hasta Inglaterra. Samuel emprende una nueva etapa con su fiel violín y con el peso de la soledad y la incertidumbre, que lo acompañarán siempre en su dilatada vida.

Arizona, 2019. Ocho décadas más tarde, Anita Díaz, de siete años, sube con su madre a bordo de otro tren para escapar de un inminente peligro en El Salvador y exiliarse en Estados Unidos. Su llegada coincide con una nueva e implacable política gubernamental que la separa de su madre en la frontera. Sola y asustada, lejos de todo lo que le es familiar, Anita se refugia en Azabahar, el mundo mágico que solo existe en su imaginación. Mientras tanto, Selena Durán, una joven trabajadora social, y Frank Angileri, un exitoso abogado, luchan por reunir a la niña con su madre y por ofrecerle un futuro mejor.


0 vots Querido capullo, de Virginie Despentes
Després del famós assaig "Teoría King Kong" l'autora torna amb una novel·la molt actual i que ha venut més de 300.000 còpies a França en un temps rècord.

«He leído lo que publicaste en tu cuenta de Insta. Eres como si una paloma se me cagara en el hombro: una guarrada asquerosa. Buáá buáá buáá soy una mierdecilla que no le interesa a nadie y berreo como un chihuahua para ver si me hago notar. Vivan las redes sociales: has logrado tus quince minutos de gloria. La prueba: te estoy escribiendo». Rebecca, una actriz en la cincuentena con una carrera en declive, responde con estas duras palabras a Oscar, un novelista cuarentón que acaba de insultarla en redes sociales. Al darse cuenta de que ya se conocían, nace entre ellos una correspondencia en la que irán deponiendo las armas. Ambos recordarán el pasado y su afición por las drogas, hasta que Oscar es acusado de acoso sexual por su antigua responsable de prensa.

Novela de rabia y consuelo, Querido capullo es un incisivo análisis de nuestra sociedad a través del punto de vista de un hombre cancelado, una actriz olvidada y una joven acusadora, en un relato que demuestra que la amistad puede hacer frente a cualquier debilidad humana. En una novela que está revolucionando las letras francesas, Despentes despliega todas las aristas del #MeToo, de los feminismos, de las redes sociales, de las adicciones y de lo que significa envejecer en nuestra sociedad.



0 vots Criaturas luminosas, de Shelby Van Pelt
Finalista a Best Fiction 2022 de Goodreads i publicada en castellà al 2023. Molt recomanat per bookstragramers i booktokers!

Marcellus es un pulpo increíblemente curioso y descarado. Cada día, mucha gente pasa por delante de su tanque en el acuario de Sowell Bay, aunque pocos se detienen demasiado. En cambio, Tova, la limpiadora, le ha cogido cariño y, mientras barre, le cuenta cuánto echa de menos a su hijo, desaparecido hace treinta años en el mar.
A Marcellus no se le escapa nada y es mucho más inteligente de lo que nadie podría imaginar, pero nunca se le ocurriría mover un solo tentáculo para ayudar a uno de sus captores humanos... hasta que comienza a formar una inesperada amistad con Tova. Con su perspicacia de detective, Marcellus ha deducido lo que sucedió la noche de la desaparición. Y ahora tendrá que ingeniárselas desde el otro lado del cristal para revelarle la verdad, antes de que sea demasiado tarde.
Una novela deslumbrante y conmovedora sobre una amistad capaz de vencer la peor de las soledades. Y una historia de esperanza sobre dos almas generosas, criaturas imperfectas... y , quizá por eso, increíblemente luminosas.



hem votat llegir:



i les participants serem:

Anna Maria
Raqueleta
ametista

Qui més s'apunta?

[Raqueleta]

Votat!

[Anna Maria]

Votat!

[ametista]

sembla que ja tenim llibre!

esperem a veure si s'apunta/vota algú més o com que és la lectura d'aquest trimestre i ja ha començat tirem pel dret?

[Anna Maria]

sembla que ja tenim llibre!

esperem a veure si s'apunta/vota algú més o com que és la lectura d'aquest trimestre i ja ha començat tirem pel dret?

Com que és el primer que s'ha de llegir jo tiraria pel dret, Ametista

[ametista]

Com que és el primer que s'ha de llegir jo tiraria pel dret, Ametista

doncs veeeenga! quan pugui actualitzo la primera entrada

[Anna Maria]

Holaaaaaaa! M'havien parlat molt bé d'aquest llibre. Em feia una mica de por perquè em van dir que un dels fils conductors eren els videojocs i a mi no m'entusiasmen. Però us vinc a dir que no m'estan molestant en absolut (i que si us agraden també està molt bé). De moment m'està encantant, està molt ben escrit!!!

[ametista]

Que bé Anna Maria!
Jo ja tinc ganes de començar-lo, quan acabi el que llegeixo ara m'hi poso!

[Anna Maria]

Bones! llibre llegit! Còpio i pego aquí el que vaig posar a Goodreads més alguna cosa més, però no tinc massa temps, ho sento

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIT TOT EL LLIBRE!!!
Primer de tot, la "review" que vaig posar a Goodreads:
"Sensacional. El món dels videojocs em feia una mica de por, ja que m'havien dit que hi sortien. Però crec que és un fil conductor fantàstic per a la història i per parlar d'amistat, amor, vida i mort. Almenys és el que sentit amb la forma de narrar d'aquesta escriptora. Crec que fa un ús del temps i l'espai perfecte, va introduint els canvis de forma coherent i amb els quals hi ha la possibilitat de no caure en l'avorriment. La trama te la va donant a píndoles, també molt ben estructurat, penso. Un llibre molt pensat, crec jo, molt treballat, no hi ha res que hagi estat deixat de banda o penjat. Desconec si l'autora coneix de primera ma els videojocs o és que ha fet una recerca important, però és exquisida la forma en què tot queda trenat. Sabeu que a vegades la trama d'una novel·la es podria canviar a una altra contextualització qualsevol? Doncs aquí no, queda tot unit a la perfecció."

Doncs això, em feia una mica de mandra perquè m'havien avisat que hi sortien els videojocs, i no m'agraden moltíssim i pensava que em perdria amb el tema. Però el passat, quan és els anys 90, representa que l'edat és similar a la que tinc jo, llavors hi havia jocs, sensacions i tal que em semblaven familiars de quan jo vaig tenir una cònsola. Quan parla del joc del "Donkey Kong" realment és un reflex de quan jo era una preadolescent i anàvem a jugar a les sales de màquines.
El domini del temps es percep perquè per exemple, quan parla dels anys 90, posa el lector en situació de com era llavors la vida. No he detectat cap error en aquest aspecte.
Sí que és cert que juga amb el lector, també, perquè de sobte te n'assabentes d'alguna cosa que no havies caigut, o bé et fa pensar en un detall de la narració, més endavant explicant-ho. Per exemple, quan diu que a la pizzeria només hi ha dos pòsters, a les parets, després comprovem quins són.
El fet que surti el nom d'Anna... ai, ja no recordo el cognom... bé, doncs el fet que hi hagi aquesta connexió entre "Annes" és vertiginós i a la vegada al·lucinant.
No sé, hi ha tot de detalls, que es van desgranant, que fan que m'hagi agradat molt com està explicat, l'evolució dels personates, la trama... Ja dic, crec que és una novel·la molt ben treballada.

Espero a veure que en penseu vosaltres!
Abraçades,
Anna Maria

[ametista]

ja fa dies que volia passar a comentar, a veure si ara puc en un moment!

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL

doncs li he posat 5 estrelles

a mi el que em feia una mica de por era que les expectatives amb aquest llibre fossin massa altes i em pogués decebre però no, m'ha agradat molt

és d'aquelles històries en què acabes apreciant els protagonistes fins al punt que quan acabes de llegir els trobes a faltar i no pots començar un altre llibre fins un temps després, us passa?

tot i que he de dir que a vegades el Sam era una mica nyeeeeee no? però bé, la Sadie també tenia algun moment tossut que bfff i al final el que em fa pensar és que just és la gràcia d'aquesta història, no? que vas coneixent els personatges en totes les seves facetes, bones i no tan bones, i això els fa més reals, ningú és perfecte!

el que m'agradava molt era el Marx, tot i que al principi semblava més un personatge secundari, molt proper això sí però ja està.... i què va, es va guanyant el seu lloc i acaba fent-se estimar.... quina tristesa quan el maten, casi ploro (estava al tren fent cares de "buf no no NOOOO")

en fi, com bé dius Anna Maria, una història molt completa i ben lligada, amb salts temporals que et van explicant les peces que et falten per entendre d'on ve cadascú o perquè actuen com ho fan... i tot complementat amb la temàtica dels videojocs, múltiples referències a jocs, obres d'art, etc. i crítiques al masclisme de la indústria, el racisme a Estats Units, les diferències de classe, problemes de discapacitats físiques, salut mental, drogues, abús en relacions de parella... un munt de capes vaja!

molt contenta d'haver-lo llegit amb vosaltres perquè a més crec que a les tres ens ha agradat per igual (5 estrelles a Goodreads) i això poques vegades passa, no?

[Anna Maria]

ja fa dies que volia passar a comentar, a veure si ara puc en un moment!

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL

doncs li he posat 5 estrelles

a mi el que em feia una mica de por era que les expectatives amb aquest llibre fossin massa altes i em pogués decebre però no, m'ha agradat molt

és d'aquelles històries en què acabes apreciant els protagonistes fins al punt que quan acabes de llegir els trobes a faltar i no pots començar un altre llibre fins un temps després, us passa?

tot i que he de dir que a vegades el Sam era una mica nyeeeeee no? però bé, la Sadie també tenia algun moment tossut que bfff i al final el que em fa pensar és que just és la gràcia d'aquesta història, no? que vas coneixent els personatges en totes les seves facetes, bones i no tan bones, i això els fa més reals, ningú és perfecte!

el que m'agradava molt era el Marx, tot i que al principi semblava més un personatge secundari, molt proper això sí però ja està.... i què va, es va guanyant el seu lloc i acaba fent-se estimar.... quina tristesa quan el maten, casi ploro (estava al tren fent cares de "buf no no NOOOO")

en fi, com bé dius Anna Maria, una història molt completa i ben lligada, amb salts temporals que et van explicant les peces que et falten per entendre d'on ve cadascú o perquè actuen com ho fan... i tot complementat amb la temàtica dels videojocs, múltiples referències a jocs, obres d'art, etc. i crítiques al masclisme de la indústria, el racisme a Estats Units, les diferències de classe, problemes de discapacitats físiques, salut mental, drogues, abús en relacions de parella... un munt de capes vaja!

molt contenta d'haver-lo llegit amb vosaltres perquè a més crec que a les tres ens ha agradat per igual (5 estrelles a Goodreads) i això poques vegades passa, no?

Síiiiii totalment cert que poques vegades hem coincidit plenament en les valoracions.
Les persones que critiquen negativament aquest llibre parlen que com és que ens pot agradar una relació tòxica... No, jo no vull una relació tòxica, però aquests rols que van desenvolupant ells són la vida mateixa i molt ben explicada, a més. I punt, jajajaja
Abraçades,
Anna Maria

[Raqueleta]

ATENCIÓ SPOILERS: LLEGIT FINS AL FINAL
Uf, tinc pendent comentar aquest llibre però ja no el tinc perquè era de la biblioteca, així que tot el que vaig anar anotant conforme el llegia ha quedat en el limbo dels llibres electrònics que desapareixen del teu e-reader...
Recordo que em va agradar molt. Està molt ben escrit i t’introdueix molt bé en el món dels videojocs sense fer-se pesat. És un tema del que no en sé res i que, a priori, no m’interessa però conforme llegia em va anar creant interès per tot un món que m’és completament aliè.
M’agraden les anades i vingudes entre els protagonistes. I m’agrada que la història ens la vagin explicant també anant i venint en el temps, com que no és linial hi ha coses que les vas entenent quan l’autora vol. Respecte als protagonistes, agraeixo que la novel·la no s’acabi convertint en una història d’amor després d’anys d’amistat; ells són el que són i hagués trobat forçat que acabessin junts.
Certament, el Sam i la Sadie tenen les seves parts fosques, com qualsevol. Els personatges de llibres que són perfectes fan certa ràbia, no són creïbles.
Això que dieu de la relació tòxica i que la gent critica el llibre, quina relació tòxica? La de la Sadie i el professor? I per això ja no et pot agradar el llibre? Tampoc és que el llibre defensi aquella relació, la Sadie acaba obrint els ulls i fuig d’aquesta relació. No crec que es refereixin a la relació del Sam i de la Sadie, jo no diria que és tòxica, és una relació d’amistat amb alts i baixos, ells van evolucionant i el que els va passant els separa i els torna a juntar en diferents moments de la seva vida.
Ah, a mi també em va saber molt greu que morís el Marx. Al principi semblava que era el típic guaperes i prou però vas veient que és molt bona persona, amb un gran cor i que s’implica molt amb tots dos i amb el seu projecte.
Contenta d’haver-lo llegit!

[nienna]

Només arribo 6 mesos tard o així, però més val tard... quina delicia de llibre!

ATENCIÓ SPOILERS, LLEGIT FINS AL FINAL

Tenia pendent aquest llibre des de fa moooolts mesos. De fet, vaig veure a TV3 fa un temps una entrevista amb l'autora i al mateix moment em vaig demanar el llibre per Amazon perque em va cridar molt l'atenció però com que estava amb els llibres de les 7 germanes que son 8 llibres de 700 pàgines cadascún, no el vaig poder començar.

Doncs això. em va encantar, i potser d'aqui uns anys me'l torno a llegir. I espero que els meus fills el llegeixin perque, a més dels videojocs, parla molt de la vida. De les coses que ens passen i com les enfrontem, i com la gent que tenim al voltant ens pot ajudar o enfonsar més. Aquestes crítiques que parlen de les relacions tòxiques, jo qué sé... potser no s'haurien de llegir cap llibre d'amors adolescents. Una cosa és la relació, que a mi no m'agradaria tenir-la, i una altra es el tractament que s'hi fa al llibre. I és veu clarament que la Sadie surt d'all'a i no hi torna encara que tingui oportunitat. Penso que és un bon missatge.

I la relació entre el Sam i la Sadie és molt complicada, una amistat molt forta que no volen espatllar amb temes més amorosos, però que potser fins i tot per no deixar-se anar acaben patint més.

A mi també em va agradar moltíssim el personatge de Marx, al principi semblava molt picaflor i bala perduda, però després cada vegada semblava millor persona i especialment em va agradar el missatge que dona. Que a una empresa, o per fer videojocs, no només s'ha de saber programar. A l'hora de gestionar una empresa altres coses son també importants: factures, motivació del personal, visió de negoci, etc. Tot això el Sam s'ho troba quan maten al Marx i li costa molt de gestionar al principi.

A mi els videojocs si que m'agraden i quan era adolescent jugava a molts, de fet em sonen molts dels jocs que comenten. Aquesta època de la que parlen l'he viscut, quan es feien jocs senzills perque encara no havia explotat tant com ara que està tot inventat, però es tenien recursos suficients per fer coses mig interessants. De fet, jo vaig estudiar informàtica i quan anava a l'institut vaig fer jocs amb uns companys, per tant mooooltes coses em sonen molt familiars. Les dificultats gràfiques, la complexitat del motor, etc tot això és molt dels 90 i m'hi sento molt reflectida.

També em va agradar la manera d'explicar la evolució de les dones en aquest món dels videojocs (i de la tecnología en general). I és cert que fa anys molt poques noies s'interessaven per les carreres tècniques, i els videojocs era cosa d'homes, tot i que el llibre mostra com les dones poden també aportar molt a aquest món. Quan la Sadie comença a donar classes explica com ara hi ha més noies en aquest món, tot i que encara és un món moooolt masculinitzat i queda molt camí per recorrer. Encara passa moltes vegades que truquen a suport tècnic i si contesta una noia demanen parlar amb un tècnic, com si les noies mai poguessin ser bones ingenyeres.

Doncs això, que m'ha encantat! I crec que m'hagués encantat igual si no m'agradessin els videojocs, perque més que de videojocs parla de la vida i de les relacions entre persones.

Video de l'entrevista que vaig veure a TV3: https://www.ccma.cat/3cat/gabrielle-zev ... o/6208903/

[ametista]

Només arribo 6 mesos tard o així, però més val tard...

que mai, i tant!

si justament és la gràcia d'aquest club de lectura, que si no podem quan toca després està obert igual per poder llegir i comentar

i veig que tu t'has emportat la mateixa impressió i sensacions que nosaltres

ah, has votat a l'enquesta?
tot i que ja he vist que també li has posat 5 estrelles a Goodreads, quin "pleno" que hem fet amb aquesta lectura!