CL tardor'24 - Friends, lovers and the big terrible thing (Matthew Perry)

[ametista]

Durant l'últim trimestre de l'any llegirem una de les obres de no ficció més anomenades en els últims mesos:

0 vots - Aliades, de Txell Freixas
La història d'un equip de nenes de l'Orient Mitjà que ha donat esperança a tota una generació.
Fins i tot enmig de la foscor absoluta, en un dels llocs més perillosos i insalubres del planeta, s’hi poden obrir escletxes d’esperança tan lluminoses que transformen vides per sempre. Al camp de refugiats de Xatila, on malviuen 40.000 persones en un únic quilòmetre quadrat, aquesta llum va entrar amb el Majdi, un carismàtic pintor palestí que va crear un equip de bàsquet femení per apartar les noies d’un destí dramàtic que sempre comença amb un matrimoni infantil forçat i les condueix sense remei a una espiral de drogues, maltractaments i crims d’honor. El seu primer objectiu era salvar la seva pròpia filla, la Razan, que aleshores tenia 12 anys i l’abisme a tocar. Porta a porta, el Majdi convenç altres pares que les seves filles poden trobar en aquell equip un espai saludable de trobada i compromís que millori el seu futur. Que els doni confiança i autoestima. És així com nenes que no tenien rutines de nenes aprenen a jugar.
Una dècada després d’aquella feliç iniciativa, no exempta de riscos i boicots per part de la comunitat, la periodista Txell Feixas relata la història personal del Majdi —esdevingut un líder natural al camp— i ens endinsa en les històries colpidores de la Razan —que cau en un matrimoni pervers i fatal però aconsegueix sortir-ne a temps—, la Basma —la mare, un puntal imprescindible—, la Cadira —entrenadora de criquet que agafa el relleu al Majdi amb iniciatives noves per empoderar les nenes— i tota una nova generació de jugadores. Nenes que han descobert, gràcies a la determinació de les dones valentes que treballen en col·lectiu i que no volen que caiguin en els seus mateixos errors, que poden somiar si algú els mostra la manera d’obrir els ulls. Que poden ser nenes. Que poden ser elles mateixes. Que poden, senzillament, ser.



1 vot -La librería en la colina, d'Alba Donati
Huyendo de la agitación de la ciudad, Alba Donati decidió cambiar el rumbo de su vida y regresar a su Lucignana natal, un pueblo de ciento ochenta habitantes en la campiña toscana. Tras lanzar una campaña de crowdfunding y pedir una donación de libros a las editoriales de Italia, en 2019 abrió las puertas de la librería Sopra la Penna. Su día a día transcurre entre recomendaciones de lecturas, pedidos e ideas para hacer de esa cabaña cerca del bosque un lugar único donde, además de las novedades literarias que Alba elige con mimo, el visitante se sumerge en un universo lleno de sorpresas: una estantería pirata para libros olvidados, calcetines con citas de Orgullo y prejuicio, calendarios de Emily Dickinson, o meriendas con un té que lleva el nombre de Charlotte Brontë y una mermelada que sabe a Alicia en el país de las maravillas. Y a su alrededor gravita otro universo: el de los clientes, amigos, ayudantes, vecinos y familiares para los que la librería en la colina, con su hermosa ventana al valle, se ha convertido en una enorme ventana al mundo.



0 vots -Por si las voces vuelven, d'Ángel Martín Gómez
Un sorprendente testimonio sobre la locura. Un relato en primera persona sobre lo que supone perderse y tener que reconstruirse desde cero. Una historia vitalista que te agarra desde la primera línea.
Hace unos años me rompí por completo. Tanto como para que tuvieran que atarme a la cama de un hospital psiquiátrico para evitar que pudiera hacerme daño.
No tengo ni idea de cuándo empezó a formarse mi locura. A lo mejor nací genéticamente predispuesto.
A lo mejor fui macerando una depresión al callarme ciertas cosas por no preocupar a los demás.
O a lo mejor simplemente hay cerebros que de la noche a la mañana hacen crec y se acabó.
Si algo he descubierto en todo este tiempo es que cuando cuentas abiertamente que se te ha pirado la cabeza la gente enseguida le pone el sello de tabú. Aunque este libro lo he escrito para mí, por si las voces vuelven, es para cualquiera que haya pasado o esté pasando por algo parecido, y así romper de una vez por todas el estigma de las enfermedades mentales. Pero si simplemente te apetece jugar a ver el mundo como yo lo vi mientras perdí el contacto con la realidad, este libro también es para ti. Si escuchas bien las voces, descubrirás cosas fascinantes como esta: NO NECESITAS LLEGAR A TOCAR FONDO PARA RECONSTRUIRTE DESDE CERO



0 vots -Quan deixi de ser jo, de Carme Elías
Aquest és un testimoni lúcid i vital sobre l’Alzheimer viscut per una de les grans actrius del nostre país. Una mirada emotiva i descarnada sobre la trajectòria i la vida d’una actriu brillant, la memòria de la qual, tan entrenada com ha estat al llarg de la seva trajectòria, camina inevitablement cap a l’oblit.
«Escriure un llibre de memòries mentre la meva s’esvaeix és arriscat. Malgrat això, sento la temptació de fer-ho. Estimo la paraula escrita. Sempre m’ha agradat i l’he assaborit com a intèrpret. Soc actriu de professió i, encara més important, de vocació. I, no obstant, tot el que explico aquí és veritat. Són regals de la meva fugissera memòria i dels diaris que he escrit al llarg de molts anys. Tot això que narro com un conte, és a dir, amb una certa lleugeresa, ho faig per no ofegar-me en les meves llàgrimes, perquè sempre volen ser elles les protagonistes. Sí. Tinc Alzheimer. Però encara soc plenament conscient del que faig i de com ho faig. I començo a agafar-li el gust a tot plegat. Demano disculpes si em repeteixo, encara que espero que algú ho corregeixi».


2 vots -Friends, lovers and the big terrible thing, de Matthew Perry
(amb la traducció del títol a "Amigos, amantes y aquello tan terrible" es perd la paraula "Friends" i tots els significats que té per això he deixat el títol en anglès, però el podeu llegir en castellà eh?)

La querida estrella de Friends nos lleva tras bambalinas de la exitosa sitcom y su lucha contra la adicción en estas memorias sinceras, divertidas y reveladoras que transmiten un poderoso mensaje de esperanza y persistencia. En una historia extraordinaria que solo él podía contar, Matthew Perry lleva a los lectores al estudio de sonido de la sitcom más exitosa de todos los tiempos mientras habla sobre sus luchas privadas con la adicción. Sincero, consciente de sí mismo y contado con su humor característico, Perry detalla vívidamente su batalla de por vida contra la enfermedad y lo que la alimentó a pesar de que aparentemente lo tenía todo.
"Amigos, amantes y aquello tan terrible" es una biografía inolvidable que comparte los detalles más íntimos del amor que perdió Perry, sus días más oscuros y sus mejores amigos. Absolutamente honesto, conmovedor e hilarante: este es el libro que los fans han estado esperando.



hem votat llegir:




i les participants serem:

Anna Maria
Raqueleta
ametista

Qui més s'apunta?

[Anna Maria]

Votat!

[Raqueleta]

Votat!

[ametista]

aquí també sembla que tenim un guanyador ja!

[Anna Maria]

[Anna Maria]

Hola a totes, com esteu?
Ametista, estàs o has llegit el llibre en anglès? Te'l volia demanar perquè últimament l'Agus i l'Atena ens funcionen fatal al poble. Tinc dos llibres demanats de finals de juny i encara no han arribat, o sigui que ja no l'he demanat el de Mathew Perry. Si l'estàs llegint en anglès doncs ho intentaré, perquè ara mateix no veig cap més opció (gratuïta és clar, jejej) de poder-lo llegir.

Abraçades,
Anna Maria

[ametista]

Anna Maria te'l passo!

[Anna Maria]

Anna Maria te'l passo!

Gràcies!

[Raqueleta]

No m'ha quedat clar si el tens en anglès o no, però passa-me'l a mi també, sisplau. Just acabo d'acabar un que estava llegint en anglès i així que estic ready per començar la lectura de la tardor, en català, castellà o anglès.

[ametista]

sí, en anglès! ara te'l passo!

[ametista]

ATENCIÓ SPOILERS! LLEGIT FINS AL FINAL!

tenia pendent comentar el llibre... la veritat és que m'ha entristit una mica llegir-lo, ja no només sabent que el Matthew Perry es va morir ara just fa un any (i va i comença el llibre dient que hauria d'estar mort? aixxx) sinó per tot el que hi explica, com se sentia, tot el que tenia al cap... no sempre vaig poder empatitzar al 100% amb ell perquè clar, coses del tipus lligar amb tota noia guapa que podia i anar de famós pel món doncs pseeaaaa però també entenc que deu ser normal en el context i ambient en el que es movia... i que no va tenir una vida massa normal ni fàcil, vincles molt tocats... i la fama i els diners està clar que no ho arreglen tot

per altra banda l'únic que volia en el fons era una família, fills... i algú amb qui tenir una intimitat real però mai en va ser capaç (o si ho tenia s'ho carregava) quina llàstima, això és el més trist de tot... i mira que va anar a teràpia i centres de rehabilitació ehhhhhh tela! però no se'n va sortir, almenys no del tema emocional.... del tema drogues, sembla que sí, més o menys... no prenia ja les drogues que l'havien portat gairebé al límit de la mort i ajudava a altres addictes, etc. però seguia sense estar bé del tot, i de fet es va acabar morint d'una sobredosi (accidental) no? no per drogar-se com feia abans, sembla que prenia tractaments per la pròpia drogoaddicció i dolors crònics derivats de les històries mèdiques que explica al llibre... però que hi va haver un excés d'una de les medicacions que va ser letal (justament ketamina... us sona del llibre? en cert moment explicava una experiència al·lucinògena amb ketamina en un centre de rehabilitació i deia alguna cosa com que la ketamina el podria matar o que es podria morir amb ketamina... algo així... doncs vaja, quin mal rotllo que acabés tenint raó) Que tampoc està massa clar què va passar eh? he llegit algo que els metges implicats s'aprofitaven de la situació, venent-li tot el que podien a preus desorbitats (i com hem llegit al llibre ell no tenia problema en comprar pastilles a l'engròs costessin el que costessin) aniran a judici, així que ja veurem!

a banda d'aquests temes sí que em va fer gràcia llegir sobre tota la seva experiència com a actor, veure com funciona la indústria des de dins, els inicis de Friends, la relació amb els companys de la sèrie, altres relacions amb companys de professió, amics, parelles, família..... no sé vosaltres però vaig trigar bastant a llegir me el llibre perquè cada dos per tres parava per buscar fotos, informació, etc sobre actors i actrius, series, pel·lícules, llocs o qualsevol de les coses que anava anomenant

i també em feia gràcia ell! en algun moment sortia el seu sentit de l'humor tan característic. i tan Chandler...

en fi, que m'ha agradat llegir-lo però a la vegada m'ha deixat un regust trist... i a vosaltres?

[ametista]

noies, he posat l'enquesta a la primera entrada també, perquè pugueu votar quan l'acabeu!