Embaras despres d'avortament
a mi em sap greu això que diu l'anna 2007 que cap embaràs no és com el primer, quan vas amb el lliri a la mà i amb tota la ingenuïtat pensant que com no ha de sortir bé...
aquesta ignorància tan feliç ja no la podrem tenir les que anem "en segon intent", però mira, també som més sàvies i segur que d'aquesta experiència hem après molt sobre nosaltres i la nostra parella...
com diu l'anna 2007, serà diferent, ni millor ni pitjor... així que cal mirar amb entusiasme cap al futur!!!
aquesta ignorància tan feliç ja no la podrem tenir les que anem "en segon intent", però mira, també som més sàvies i segur que d'aquesta experiència hem après molt sobre nosaltres i la nostra parella...
com diu l'anna 2007, serà diferent, ni millor ni pitjor... així que cal mirar amb entusiasme cap al futur!!!
-
VisitantVi
Doncs potser va a caràcters, però jo no estic gens amoïnada de cara a un nou embaràs, i mira que sóc bastant pessimista amb altres coses. O sigui, penso que pot anar malament (amb l'altre potser no ho pensava tant) però suposo que tens com un sensor que et fa pensar en positiu i et convenç que tot anirà bé. No sé si m'explico. Jo abans de quedar-me embarassada em feia molta por el part, no podia ni sentir com algunes amigues ho explicaven, i va ser quedar-m'hi i perdre la por. Al revés, ara ho veig un moment molt maco i em moro de ganes de viure'l. I amb l'embaràs igual. Jo sempre deia: quin rotllo això de tenir aquesta panxota, ho veia molt incòmode i sempre pensava que tan de bo em poguessin posar un fill en braços sense haver de passar per tot això. En canvi ara que ho he viscut (encara que poquet temps) ho recordo com l'etapa més bonica de la meva vida.
En fi, potser a la que m'hi quedo m'agafen totes les pors. Suposo que hi haurà moments de tot però intentaré viure-ho com el primer i encara si puc amb més intensitat. Perquè la veritat és que els primers mesos potser no seran una novetat però per mi a partir de la setmana 17 serà tot nou, com dèiem abans, serà com reprendre el primer allà on el vam deixar.
En fi, potser a la que m'hi quedo m'agafen totes les pors. Suposo que hi haurà moments de tot però intentaré viure-ho com el primer i encara si puc amb més intensitat. Perquè la veritat és que els primers mesos potser no seran una novetat però per mi a partir de la setmana 17 serà tot nou, com dèiem abans, serà com reprendre el primer allà on el vam deixar.
- kitiara
- :: dragona

- Entrades: 4192
- Membre des de: ds. jul. 23, 2005 9:19 am
- Ubicació: Viladecans
- Contacta:
Pues yo no sé como lo viviré, seguro que no como el primero! Pero bueno ya sabeis que cada caso es un mundo, en mi caso, porque entre la semana 14 y la 16 de embarazo pasaré por una operación. Yo creo que hasta que no pase la semana 32 no empezaré a disfrutar del embarazo! Pero bueno cuando pase ya os lo contaré.
http://www.flickr.com/photos/kipe/
http://www.kitpe.com
http://mestmanualidades.blogspot.com
http://www.kitpe.com
http://mestmanualidades.blogspot.com
Ai nenes, jo porto uns dies una mica desanimada. M'ha de venir la regla i estic molt tova.
Avui no he fotut res de bo a la feina. No és que estigui desesperada per quedar-m'hi ja, tant m'és un mes o un altre, però la veritat és que cada cop que em ve la regla hi torno a pensar. Casum.
I a sobre m'entero d'uns amics que s'han quedat sense voler i estan mirant d'avortar, uns altres que també han tingut un "susto" encara que al final res... I em fot una ràbia. Penso, per què no vigilen si no en volen? I també penso: joder, aquests que no el volen segur que no el perdran! I jo sí! Ai perdoneu si sóc tan directa... és que m'havia de desofegar una mica.
I a sobre m'entero d'uns amics que s'han quedat sense voler i estan mirant d'avortar, uns altres que també han tingut un "susto" encara que al final res... I em fot una ràbia. Penso, per què no vigilen si no en volen? I també penso: joder, aquests que no el volen segur que no el perdran! I jo sí! Ai perdoneu si sóc tan directa... és que m'havia de desofegar una mica.

-
VisitantVi
Hola maques,
Hi ha una cosa que em crema a dintre i que si no la dic rebento
Jo quan tenia 18 anys em vaig quedar emabrassada sense buscar-ho (es va trencar un preservatiu i patapam: quan no ho volia, a la primera!). Ara en tinc 31.
Vaig avortar. Aleshores ni em plantejava ser mare! Crec que vaig fer ben fet, no era la mateixa persona que ara, i del pare millor ni parlar-ne!!! Em consolo pensant que no hagués pogut criar bé una criatura si no la volia, pero de vegades només és això: un consol.
El que vull dir amb tot aquest rotllo es que tampoc em sembla just criticar a aquells que es queden
sense buscar-ho. Jo crec que un embaràs ha de ser molt més que un procés biològic, i es tant important fertilitzar un ovul com el fet de voler l'embaràs (o almenys acceptar-lo quan arriba). Si no es vol ni s'accepta l'embaràs, es una altra historia... no et planteges que dus una vida dins: ara que me n'adono del que és un embaràs se'm posa la pell de gallina si penso gaire en el que vaig fer.
Abans no hi donava molta importància, ara al buscar un embaràs se'm fa més dificil afrontar que un cop en vaig perdre un a consciència... En fi, son sentiments contradictoris i dificils d'entendre per mi, per tant encara més dificils d'explicar! Lo més curiós de tot és que tots aquests sentiments m'aflorin ara (13 anys després!!!), i no en aquell moment, que l'unic que em preocupava és que s'acabés aquell malson.
No hi dic pel teu comentari en particular Ester73 eh? no voldria que t'ho prenguessis malament! Ho dic perque moltes vegades m'he sentit una mica malament pel que vaig fer quan llegeixo alguns comentaris del foro, i crec que sempre es bo coneixer altres punts de vista.
Lamento moltissim la situació per la que passeu o heu passat totes aquelles que heu perdut un embaràs desitjat: no puc imaginar-me com us sentiu o com us heu sentit, perque no es comparable a la situació que vaig viure jo. Així que us desitjo que us recupereu lo abans possible i us torneu a ilusionar pels vostres nous
Toma rollo que us he fotut! Perdoneu, però es que ho havia de deixar anar!!! son masses anys de no parlar-ne
Hi ha una cosa que em crema a dintre i que si no la dic rebento
Jo quan tenia 18 anys em vaig quedar emabrassada sense buscar-ho (es va trencar un preservatiu i patapam: quan no ho volia, a la primera!). Ara en tinc 31.
Vaig avortar. Aleshores ni em plantejava ser mare! Crec que vaig fer ben fet, no era la mateixa persona que ara, i del pare millor ni parlar-ne!!! Em consolo pensant que no hagués pogut criar bé una criatura si no la volia, pero de vegades només és això: un consol.
El que vull dir amb tot aquest rotllo es que tampoc em sembla just criticar a aquells que es queden
sense buscar-ho. Jo crec que un embaràs ha de ser molt més que un procés biològic, i es tant important fertilitzar un ovul com el fet de voler l'embaràs (o almenys acceptar-lo quan arriba). Si no es vol ni s'accepta l'embaràs, es una altra historia... no et planteges que dus una vida dins: ara que me n'adono del que és un embaràs se'm posa la pell de gallina si penso gaire en el que vaig fer.
Abans no hi donava molta importància, ara al buscar un embaràs se'm fa més dificil afrontar que un cop en vaig perdre un a consciència... En fi, son sentiments contradictoris i dificils d'entendre per mi, per tant encara més dificils d'explicar! Lo més curiós de tot és que tots aquests sentiments m'aflorin ara (13 anys després!!!), i no en aquell moment, que l'unic que em preocupava és que s'acabés aquell malson.
No hi dic pel teu comentari en particular Ester73 eh? no voldria que t'ho prenguessis malament! Ho dic perque moltes vegades m'he sentit una mica malament pel que vaig fer quan llegeixo alguns comentaris del foro, i crec que sempre es bo coneixer altres punts de vista.
Lamento moltissim la situació per la que passeu o heu passat totes aquelles que heu perdut un embaràs desitjat: no puc imaginar-me com us sentiu o com us heu sentit, perque no es comparable a la situació que vaig viure jo. Així que us desitjo que us recupereu lo abans possible i us torneu a ilusionar pels vostres nous
Toma rollo que us he fotut! Perdoneu, però es que ho havia de deixar anar!!! son masses anys de no parlar-ne

Hola ., per res estava criticant la gent que s'ha vist obligada a avortar! Al contrari, és una situació molt dura que la veritat espero que no s'hi hagués de trobar ningú. Només que em fa ràbia que jo ara em trobo en aquest moment que he perdut una criatura que desitjava i a sobre hi ha gent al meu voltant que s'hi queda i no el volen. Em fa ràbia lo injust de la situació, no sé si m'explico. Si jo m'hagués trobat en la teva situació segurament hagués fet el mateix.
-
VisitantVi
Cap problema Ester73! faltaria més! t'entenc perfectament
A mi em fa ràbia comparar-me amb mi mateixa uns anys enrera, si fos algú del meu voltant ara mateix suposo que me'n faria molta més de rabia!
Mira que era dificil quedar's-hi per un accident (un de sol!!!!), i ara que el vull, osti! que si a veure quin dia ovulo, que si temperatures, que si dia si dia no, i ara sembla gairebé impossible quedar's-hi!
Me'n faig creus... Que relatiu que es tot!
A mi em fa ràbia comparar-me amb mi mateixa uns anys enrera, si fos algú del meu voltant ara mateix suposo que me'n faria molta més de rabia!
Mira que era dificil quedar's-hi per un accident (un de sol!!!!), i ara que el vull, osti! que si a veure quin dia ovulo, que si temperatures, que si dia si dia no, i ara sembla gairebé impossible quedar's-hi!
Me'n faig creus... Que relatiu que es tot!ester73, entenc el teu sentiment de ràbia cap a la gent que avorta quan nosaltres ens hem vist obligades a fer-ho...
la veritat és que a la clínica on vaig anar era ple de jovenetes a qui es veia tan panxes (sí, ja ho sé, la processó va per dins...); i per gent que tinc força a prop també he sentit que entre la jovenalla un avortament avui no es considera gran cosa...
i jo em mirava aquelles noies i pensava: colló, tant que ho vull jo i no puc conservar-lo, i aquestes aquí desfent-se'n... quina ràbia!!!
i compartint habitació amb mi hi havia una dona estrangera que amb prou feines parlava castellà i que, quan la van portar després de tot plegat, va preguntar amb les quatre paraules que sabia: "¿tendré problemas para volverme a quedar?", amb veu molt angoixada... i pobra, vaig pensar que la seva situació devia ser encara més xunga que la meva, potser obligada a avortar per vés a saber quines circumstàncies...
ai nenes, res, que realment cada cas que veus en una clínica d'avortaments és un món... i qui és ningú per jutjar res...
la veritat és que a la clínica on vaig anar era ple de jovenetes a qui es veia tan panxes (sí, ja ho sé, la processó va per dins...); i per gent que tinc força a prop també he sentit que entre la jovenalla un avortament avui no es considera gran cosa...
i jo em mirava aquelles noies i pensava: colló, tant que ho vull jo i no puc conservar-lo, i aquestes aquí desfent-se'n... quina ràbia!!!
i compartint habitació amb mi hi havia una dona estrangera que amb prou feines parlava castellà i que, quan la van portar després de tot plegat, va preguntar amb les quatre paraules que sabia: "¿tendré problemas para volverme a quedar?", amb veu molt angoixada... i pobra, vaig pensar que la seva situació devia ser encara més xunga que la meva, potser obligada a avortar per vés a saber quines circumstàncies...
ai nenes, res, que realment cada cas que veus en una clínica d'avortaments és un món... i qui és ningú per jutjar res...

teniu tota la raó del món...
A mi em passava el mateix quan vaig tenir l'avortament, just una amiga meva estava del mateix temps que jo i no el buscaven... de fet ho van dir a tothom i ella va plorar durant setmanes fins que al final va decidir que el tindria... despres de l'avortament ha estat dur quedar amb ells perque no podia deixar de pensar perque en el meu cas buscat i desitjat anava malament i en el cas que ni el buscaven, fumava i havia begut fins saber-ho als dos mesos tot anava bé...
Però al final acceptes que la vida és així i que el més important és que els bebes neixin ben sans i cadascú li arriba qua li arriba...
A mi em passava el mateix quan vaig tenir l'avortament, just una amiga meva estava del mateix temps que jo i no el buscaven... de fet ho van dir a tothom i ella va plorar durant setmanes fins que al final va decidir que el tindria... despres de l'avortament ha estat dur quedar amb ells perque no podia deixar de pensar perque en el meu cas buscat i desitjat anava malament i en el cas que ni el buscaven, fumava i havia begut fins saber-ho als dos mesos tot anava bé...
Però al final acceptes que la vida és així i que el més important és que els bebes neixin ben sans i cadascú li arriba qua li arriba...
<a><img <a><img src="http://bd.lilypie.com/r7V2p2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0" width="400" height="80"></a> </a>
Hola Anna, acabo de llegir el teu post, i et volia donar anims.
Jo vaig perdre el primer estant de 10 setmanes, i el segon estan de 6.
Al quedarme la tercera vegada embarassada, vaig tenir pèrdues fins les 10 setmanes, i estava cagada de por. Tampoc li vàrem dir a ningú, i també estava dels nervis fins que sortia de la consulta i la doctora em deia que tot estava perfecte, i veia al nen en la ecografia.
Ara l' Èric ja té un mes, i sóc una persona molt feliç.
Has de deixar de pensar en negatiu, i pensar que tens sort de poder tenir una segona oportunitat, i que tot sortirà perfecte, sino no podras disfrutar de l'embaras, i t'aseguro que es una experiencia massa maca i increible, per deixartela passar.
Molts petons i Ànims.
Marta
Jo vaig perdre el primer estant de 10 setmanes, i el segon estan de 6.
Al quedarme la tercera vegada embarassada, vaig tenir pèrdues fins les 10 setmanes, i estava cagada de por. Tampoc li vàrem dir a ningú, i també estava dels nervis fins que sortia de la consulta i la doctora em deia que tot estava perfecte, i veia al nen en la ecografia.
Ara l' Èric ja té un mes, i sóc una persona molt feliç.
Has de deixar de pensar en negatiu, i pensar que tens sort de poder tenir una segona oportunitat, i que tot sortirà perfecte, sino no podras disfrutar de l'embaras, i t'aseguro que es una experiencia massa maca i increible, per deixartela passar.
Molts petons i Ànims.
Marta
clar que sí, crisis!
gràcies pels teus ànims, missatges com aquest t'obliguen a adonar-te que has de mirar endavant i que, com diu la wendy, a cadascú li arriba quan li arriba...
i ja diuen que comparar-se amb els altres només et pot portar infelicitat...
així que mireu el vostre propi camí, sense desviar la vista, i ja veureu allà a l'horitzó què us esperaaaaaaaa

gràcies pels teus ànims, missatges com aquest t'obliguen a adonar-te que has de mirar endavant i que, com diu la wendy, a cadascú li arriba quan li arriba...
i ja diuen que comparar-se amb els altres només et pot portar infelicitat...
així que mireu el vostre propi camí, sense desviar la vista, i ja veureu allà a l'horitzó què us esperaaaaaaaa

porteu tota la raó del món, fa ràbia totes aquestes sircumtàncies, però m'he acostumat a pensar que si les coses passen és perque han de passar, és una manera de consolar-me. dic jo.
jo no les tinc totes tampoc.....però de moment els dies van passant, diumenge passat un de la coll ens va dir que seria pare, estan de 8 setmanes, i ahir m'assabento que un amic tornarà a ser pare per 3º vegada, i no el volien perque ja tenen la parelleta, aver-hi ficat remei, coi!
ho sento però és lo que penso, i el que dic que estan de 8 setmanes no el buscaven però volien començar l'any qe bé i s'ha abançat!! je je
coses que passen!!!!!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/070619/duWI.jpg" alt="Lilypie Embarazada Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://bd.lilypie.com/178tp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
jo no les tinc totes tampoc.....però de moment els dies van passant, diumenge passat un de la coll ens va dir que seria pare, estan de 8 setmanes, i ahir m'assabento que un amic tornarà a ser pare per 3º vegada, i no el volien perque ja tenen la parelleta, aver-hi ficat remei, coi!
ho sento però és lo que penso, i el que dic que estan de 8 setmanes no el buscaven però volien començar l'any qe bé i s'ha abançat!! je je
coses que passen!!!!!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/070619/duWI.jpg" alt="Lilypie Embarazada Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://bd.lilypie.com/178tp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: Google [Bot] i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |











