TINC POR!

[bonmar]

Hola a tothom!!!
obro aquest post nou per explicar i "desfoga'm" una mica...
us poso en antecedèns; el passat mes de novembre vaig tenir un avort espontàni. estava de 9 setmanes. ho vaig passar fatal (ja us ho podeu imaginar!)
la qüestió és que ara torno a estar embarassada!!!!!! siiiiiiiii!!!!!! (estic de 5 setmanes); el que em passa és que no acabo d'estar del tot "feliç". tinc por de tornar a passar per tot alló, de fer-me massa il·lusions i desprès... crac!!
a part, estic super-hiper-mega cansada, tinc molta son i molts marejos!
fa poc que estic en aquesta feina, i em fa por anar al metge i que em digui que tinc que fer repós (pel meu avort, sabeu?)
no sè... la veritat és que no sè ben bè que pensar!

si algú ha passat pel mateix, crec que m'aniria bè saber-ne la seva opinió.
a! aprofitant també us volia fer una pregunta. creieu que si anès al metge em donaria la baixa?

moltissimes gràcies per avançat!
abraçades per tots!!!

[marislus]

Bonmar: Felicitats per el teu embaras

Jo no he tingut cap avortament espontani i vaig tenir la mateixa por que tens tu ara quan vaig saber que estaba embarasada. Estaba super contenta pero no 100% felic ja que nomes volia passar les 12 setmanes per poder celebrar-ho del tot

Ara que ja estic de quasi 14 setmanes, encara tinc por pero ja no tanta clar

Pero nomes dir-te que el que sents tu es super normal i que no et preocupis que tot sortira be

[LídiaG]

Jo no he viscut aquesta experiència, però crec fermament que el que has de fer és parlar-ne amb el teu metge, amb tota confiança, també amb la llevadora, encara que estiguis de molt poc. El metge valorarà si et convé o no la baixa i el fet de parlar-ne amb els professionals t'alleujarà i evitarà que et mengis l'olla innecessàriament.

Molts ànims i felicitats per aquest embaràs!!

[emanens]

LidiaG, jo no he passat per la experiencia i no et puc ajudar, pero en aquest forum hi participa moltes dones i malauradament algunes ens han explicat la experiencia dura per la qual han passat al perdre l'embaras, de segur que d'aqui trobaras les respostes. De totes maneres, el primer que has de fer és ser positiva: si parteixes de la base que et sents positiva et sentiras més forta, i no dubtis que aixo es el que notara el teu cigronet i s'agafara ben fort! Ànims i pensa en positiu , tens tot per endavant perque vagi bé

[LídiaG]

Jeje, emanens, suposo que el missatge va dirigit a la bonmar!!

[nin]

Primer de tot moltes felicitats pel teu
Despres m´agradaria poder-te donar un remei perque no tinguis por i puguis estar feliç al 100% ,pero no puc jo he patit 3 abortament un d´ells d´11 setmanes i quan amb vaig quedar embaraçdae del meu 4 embaraç pots imaginar lo espantada que estava i fins i de fet no vaig estar tranquila de tot fins que va neixer i vaig tenir en braços la meva princesa.
Pero una bona amiga amb va dir que en els moment dolents i quan estigues ratllada, a ella li va anar be repetir Yes we can i van haver moment que jo m´ho repetia , amb aixo et vull dir que has d´aferrate a algo ,jo amb vaig comprar un " captador d´angels" i va ser com el meu "amolet " i aixi vaig anar mica en mica disfrutant, perque ho has de fer sino et perdras lo meravellos del embaraç i pensa que encare que intentis no ilusionarte per estar preparade per si passa una altre vegade, patiras igual mai estas preparade per pedre un embaraç t´ho dic per esperiencia aixi que disfruta´ho segur que aquet cop anira be

Respecte al cansament i els mareig es normal son simptomes tipics d´embaraç pero aixo no vol dir que vagi algo malament , de totes maneres si vols ves al metge i ell et dira que has de fer.
et dessitjo el millor i que en uns mesos tinguis el teu pesolet en braços.

[Nit]

LidiaG, jo he tingut dos avortaments el primer de 12 setmanes però a les 9 ja s'ha estava parat i el segon ja ho vaig
notar q no anava be no tenia cap sintome d'embaràs i el vaig perdre....aixi q si q se per lo q estas passant... es molt dur
i ara tens molta por de q torni a passar....però aquest cop tot anirà be , jo amb aquest embaras des de el principi q
també tenia molts marejos i estava molt cansada i ara ja estic de 18 setmanes
No crec q et facin agafar la baixa, a mi em van dir q si no tenia pèrdues fes vida normal....aixo si sense agafar pes.

Estigues tranquil·la i ja veuràs q tot sortira molt be .

Un petonet molt gran.

[emanens]

Jeje, emanens, suposo que el missatge va dirigit a la bonmar!!

És veritat!! havia llegit malament. Aixo de estar embarassades fa que estiguem ben despistades jeje

[Nilinuka]

Hola bonmar,

Jo també vaig patir un avortament espontani el passat desembre. Estava de 9 setmanes.

Com pots veure ara estic de 12 setmanes i continuo tenint por.
Em sap greu no poder-te dir que aquesta por se'n va perquè no és així, almenys en el meu cas.
Cada visita que tinc amb el ginecòleg estic patint fins que em diu que tot va bé.

Crec que el que hem de fer és viure cada dia que passem d'embaràs amb il·lusió i energia positiva (ja sé que és difícil eh?) i segur que tot anirà bé.
Del tema de la baixa, crec que només te la donen si és necessari. Això ho hauries de parlar amb el teu metge.


Ànims i moltíssimes felicitats pel teu embaràs!

[emanens]

Hola bonmar,

Jo també vaig patir un avortament espontani el passat desembre. Estava de 9 setmanes.

Com pots veure ara estic de 12 setmanes i continuo tenint por.
Em sap greu no poder-te dir que aquesta por se'n va perquè no és així, almenys en el meu cas.
Cada visita que tinc amb el ginecòleg estic patint fins que em diu que tot va bé.

Crec que el que hem de fer és viure cada dia que passem d'embaràs amb il·lusió i energia positiva (ja sé que és difícil eh?) i segur que tot anirà bé.
Del tema de la baixa, crec que només te la donen si és necessari. Això ho hauries de parlar amb el teu metge.


Ànims i moltíssimes felicitats pel teu embaràs!

bonmar pel tema de la baixa pensa que si no tens motius gairebe es millor que facis vida normal..tu mateixa ho dius que tens por i aniras pensant..i sense treballar i tanta estona per pensar..jo no t'ho recomano!! Al contrari, si treballes et sentiras més bé, sempre que els metgesno ho contraindiquin es clar i no tinguis perdues etc
Com ja t'han dit, de moment el millor que pots fer és pensar en positiu

[stefania]

La meva companya de feina va patir un abort quan estava d'unes 10 setmanes ara farà uns 9 mesos i ara està feliçment embaraçada de quasi 7 mesos.
Té ànims que no ha de ser igual! Cada embaràs en la mateixa dona és completament diferent!!!!

[Ixena]

Hola Bonmar i la resta!

Jo també t'envio molts ànims i energia per ser ++++ i mirar endavant. Com la Nin també tinc la meva experiència dura, però com ella he aconseguit tenir el meu petit tresor amb mi. Mai m'he cansat de lluitar i tirar endavant, la por hi és, però tu has de poder amb ella i dir-te a tu mateixa "Yes, we can" (Nin, m'has fet caure una llagrimeta i tot, eh?!).
A més si tens marejos i tots els símptomes d'embaràs, això és bon senyal! I no crec que el metge et doni la baixa, simplement et dirà que et cuidis,que no agafis pesos... Pensa que només la solen donar en casos d'avortaments de repetició en què la causa de tals no és clara (i ho dic per experiència). Així que l'únic que has de fer és tenir paciència amb aquests "meravellosos" símptomes d'embaràs!

[sharey]

jo vaig tenir un abort el novembre del 2007 i despres em vaig quedar embarasda de l'àlex l'embaras va ser complicat pero tot va anar molt be el mes de novembre del 2009 vaig perdre els meus bessons quant estava de 4 mesos i ara torno estar embarasda la veritat es que mi e kedat a la primera i ara tot va molt be aixi que anims i a difrutar del teu embaras!

[charito]

Hola maca, jo tambè vaig patir dos avortaments, un de 8 setmanes i l'altre em van haver de fer un legrat a les 12.

En aquest embaras al principi tenia molta por i tot que el metge em va dir que si volia podia agafar la baixa vaig pensar que tot el dia a casa donant-li voltes em tornaria boja. Van ser uns mesets durs perque estava molt cansada i al prendre progesterona encara mes, pero no m'en penedeixo gens d'haver fet vida normal.

Ara si que ja estic descansant i crec que tinc les pors normals que te qualsevol mare, ha quedat bastant superat.

Molts anims, ves fent cada dia un paset i serà un dia menys que et quedarà per veure el teu peque!

[closca]

Hola Bonmar! Tenir por després d'un abortament és quasi inevitable.

Jo vaig tenir-ne un quan estava de 6 setmanes i quan em vaig tornar a quedar embarassada vaig estar alerta fins passar les 12... després a poc a poc em vaig anar relaxant... així i tot de tant en tant encara tinc moments de preguntar-me si tot anirà bé, però crec que això ens passa a quasi totes, és normal patir després d'un abortament!!!

Jo em repetia sovint que patir no duia enlloc i que seria el que havia de ser, intentar ser una mica freda i prendre-m'ho amb calma em va anar molt bé. Seguia patint però era conscient que tot ha de fer el seu curs i jo no podia fer res per canviar-ho... ànims... a mesura que passin les setmanes t'aniràs relaxant!

[bonmar]

MOLTISSIMES GRÀCIES a totes!!!! sou... sou... no tinc paraules!!!! m'heu fet emocionar (clar que tampoc em costa gaire, jejejjee...)
reitero el meu agraïment, m'animeu molt. no em sento tan "soleta", veig que hi ha mes com jo i que us en heu sortit!!!
sou genials!!!!
abraçades!

[Nuri g]

Hola Bonmar,

Jo no he patit cap avortament... però crec que cada embaras és diferent... perquè t'hagi passat un cop no té perquè passar-te una 2ona vegada... has d'intentar ser positiva... Sé de molts casos que els primer embaras ha acabat en avortament i després no els hi ha passat mai més res i han pogut ser mares...

Si estàs de 5 setmanes et toca pel gener del 2011, veritat? Jo també i unes quantes més... si vols compartir els teus dubtes i la teva experiència, estarem encantades que t'afegeixis al nostre post... sense compromís...

Ànims!!! segur que el teu somni es farà realitat!!!

[Jupi]

Hola bonmar,

Jo tampoc he patit mai cap avortament. Ha de ser una experiència molt dolorosa. Però crec que has d'intentar ser positiva, lluitar i pensar que passi el que passi, tirarem endavant. I expressar tots els reus sentiments, totes les teves pors amb la gent que t'estima.

Quant a la baixa, jo crec que depèn de com et trobis tu. Hi ha símptomes que, tot i que siguin normals, de vegades no et deixen fer una vida normal. Jo a causa de les nàusees i marejos (també patia bastanta ansietat) em van donar la baixa. Vull dir que cada embaràs és un món. Si que és cert que hi ha gent que treballa amb vòmits i marejos però suposo que depèn de la feina, la intensitat del mareig, i de mil coses, anar a la feina o no. Jo a més treballo a 100 km de casa, sóc profe i tenia un mareig com el mareig aquell del vaixell. Era horrible. (ara en tinc però menys intens). És com tenir febre: pots estar a 37,5 o a 39. No estem tallades de la mateixa manera. És cert que si et trobes bé jo et recomano que treballis perquè si no a casa et menjaràs el cap i t'amoïnaràs. Però si et trobessis malament i no et veiessis capaç de treballar el metge et donarà la baixa.

Jo de tu, ho parlaria detingudament amb el teu metge. Segur que t'animarà i t'alleujarà. I aquí al fòrum també espero que et poguem ajudar!!!


Molts ànims!!!!

Jupi.

[lupita1]

Hola Bonmar, MOLTES FELICITATS PEL TEU EMBARAÇ!!!!!

Jo vaig patir un abortament abanç de que arrives l'Aina, no t enganyaré l embaraç el vaig "disfrutar" pero sempre amb molta cautela,
perque es inevitable sentir por, i mes quan hem tingut una mala experiencia.
Pero ja veuràs com anirànt passant el dies, t anirà creixent la panxona i ho podràs anar disfrutant... fins que arrivarà el teu patufet/a!!!

Com veus som moltes les que em patit un abortament i despres em tingut un embaraç del tot normal, aixi que intenta no patir massa, i pensar en que el mes probable es que tot et vaigi be.

Et desito un embarç ben feliç,
una abraçada forta

[nursi08]

Hola Bonmar, yo tambien tube un aborto en la semana 11, pero ya estaba parado desde la 8. No tenia ningun sintoma de embarazo por lo que ya sabia yo que algo no iba bien.
En mi segundo embarazo tube problemillas pero por otras causas, no tubieron nada que ver con el primero, y no deje de estar alerta en todo el embarazo, eso si, cuando la vi a las 12 semanas ya me relaje un poquito.
Ahora estoy de 10 semanas y te prometo que tengo el mismo miedo que tube en el anterior embarazo y eso que salio todo bien. LAs comidas de cabeza son casi a diario, con la diferencia que la peque no me deja demasiada opcion para pensar y eso la verdad que me ayuda mucho.
Que tengas cansancio y mareos, nauseas etc, es buena señal, yo estaba muy angustiada por tener que esperar 12 semanas para verlo y la comadrona me dijo que con todos los sintomas que tenia que todo iba genial, que por cada mareo o nausea que tubiera, pensara que es un pequeño paso mas que da nuestro bebe.
Muchos animos bonica!