AMNIO, us la farieu?

[CASA]

Hola nois/es,

Volia comparir amb vosaltres un tema que m'amoïna per tal que em donessiu la vostra opinió.
Conec un cas proper, d'un embaràs correcte, amb triple escreening normal, que un dia després del part, va resultar que el nen tenia SD. A mi em va impactar moltissim i ara estic com obsessionada. Tot i que passo dels 35, no tinc cap altre risc i la meva gine m'ha dit que en principi, no em toca cap aminio. Jo no se si insitir o bé demanar una altra prova (biòpsia de corion...), per tal de tenir més certesa, tot i el risc que poden comportar. És que veig que estaré 9 mesos menjant-me el coco....

Què farieu? Puc demanar una amnio forçada?

Gràcies per els consells, tots són benvinguts!

[Heura]

Jo també vaig tenir molts dubtes. En el meu cas, em vaig quedar embarassada després de dos anys buscant i gràcies a una IAC. Totes les proves van sortir bé: TN 1,4 i risc de SD i d'Edwards 1/10000, de fet molt millor del que m'esperava i aquí vaig començar a dubtar pel risc de perdre'l. Jo sempre havia tingut clar que la faria, però a l'hora de la veritat vaig dubtar molt i el meu marit estava convençut que no. Vaig consultar al ginecòleg i ell deia que no calia. Com que era de la Seguretat Social li vaig preguntar si no me la feien per estalviar diners, perquè jo tinc 38 anys. Em va dir que a la SS els surt més car un nen amb SD que no pas l'amnio, que no era per això. A banda de la SS també anem per la mútua i al principi la doctora quan ens va preguntar si voldriem fer l'amnio i li vam dir que sí, ja no ens va fer el TS. Vaig trucar a la doctora que m'havia fet la IA perquè li tenia certa confiança i jo estava feta un embolic i també em va aconsellar que no la fes. Evidentment cap metge em va dir fes-la o no la facis amb rotunditat, tots et diuen que és una decisió personal i que ho has de decidir tu, però el que em va convèncer és que em va dir no només que ella no se la faria, sinó que amb els meus resultats a la seva germana també li aconsellaria que no la fes. Finalment vam decidir no fer-la i em va xocar molt que quan li vam dir a la doctora de la mútua que no l'havíem fet pels bons resultats del TS i em va dir que ella hauria fet el mateix.
En el nostre cas va ser una qüestió de probabilitats , 1/10000 que tingui SD, 1/100 de perdre'l per culpa de l'amnio. Vam decidir no fer-la.
Encara no ha nascut i també t'haig de dir que fins que no neixi no estaré tranquil·la, el neguit el tinc, però totes les proves que m'han anat fent em dieun que tot està bé.
No sé, jo només t'exposo el meu cas.Potser us haurieu de preguntar: si surt Down el tindrieu? I llavors pots decidir, però també mirar bé el resultat del TS. No és el mateix 1/250, 1/2000 o 1/10000; has de valorar riscos.
No sé si t'he sigut d'ajuda, ja que jo encara tinc dubtes, i sincerament crec que la propera vegada, si vol venir un segon, potser sí que me la faré.
Sí que hi ha casos com el que tu expliques, però també cal tenir clar que són pocs i no té perquè passar-te a tu.. Jo procuro no pensar-hi i estar segura que tot anirà bé, que si no no vius.

[Duna8]

hola casa, primer de tot enhorabona pel teu embaraç :)
t'explico el meu cas. No tinc cap antecedent ni perill per l'edat però la vaig fer perquè encara q la TS va sortir bé el "pliegue nucal" sortira 3-3.3 i el límit és 2.9, la gine ens la va recomenar i s'ho prenia amb molta tranquil·litat dient q si havia de passar alguna cosa doncs passaria...si, jo tb vaig posar la cara q tu deus estar posant ara
la meva parella i jo estàvem molt espantats, jo preocupada fins i tot per la roba q habia de portar (q no m'apretès a la panxa, q si la postura després de ferme-la....) no sé, tantes coses
el dia D vàrem esperar molt a la consulta del dr. i estava histèrica, vàrem anar amb la meva mare i ella no va poder entrar, nomès la meva parella i jo. El dr genial, ens va donar molta confiança dsd el principi, ens va fins i tot fer un dibuix explicant-nos en q consistia, vaig entrar on estava la camilla i l'ecògraf, va fer la eco x veure on estaba la nena col·locada i va dir q ell la veia bé, q segurament la mida nucal sortia xq estava de més setmanes del q pensàvem així q podia encara decidir si la volia fer o no...mira, ja estàvem allà, vaig dir q si.
Empastifada a la panxa de betadine i punxadeta, jo mirant tota l'estona l'ecògraf per veure la petita i ni hem vaig enterar, dir-te q va fer molt més mal la punxada de l'anti D (xq sóc rh negatiu) q l'amnio en si.
De tornada a casa el respatller del cotxe gairebé abaix, totalment tombada i en arribar a casa mig tombada al llit durant 4 dies, diuen q 2 xrò com hem va agafar cap de setmana vaig aprofitar, i el dimecres següent visita amb la dra per revisió del líquid amniòtic i tot OK fins el dia d'avui.
Els resultats en 20-21 dies, hem van trucar de la mateixa clínica x dir-me q tot OK i el sexe de la nena q encara no s'havia deixat veure. El dia de l'amnio ens van oferir pagar una mica més x tenir els resultats al dia següent, no tots, però si els importants: SD, SEdwards, sexe i tal. Vàrem dir q no, nosaltres ja teniem coberta l'amnio x la mutua i passàvem de pagar més xq no teniem cap por.
Bé, no sé si t'ha ajudat molt la meva experiència, reconec q estic molt tranquil·la al saber q tot està bé, però tb et dic q vaig passar uns dies de nervis i por x poder perdre-la, això no t'ho treu ningú.
Salutacions, veuràs q tot va bé

[aSiKa]

Hola noies!

Jo us explicaré el meu cas, tinc 25 anys i els resultats que em van sortir a la TripleScreening per la edat que tinc no eren gaire bons.
Bé la doctora em va dir que el meu nen tenia el plec nucal molt gros!!! (3,4mm) i que m'havia de fer l'amniocentesis. Com podeu imaginar em vaig ensorrar, vaig estar molts dies plorant; però més que res per la falta d'informació per part de la doctora.
També li vaig preguntar si no era perillós fer aquesta prova i em va contestar, que era igual de perillós que jo tingués un nen amb SD, així que jo mateixa. Com veieu hi ha doctors que tenen molt de tacte.........per dir les coses!! En fin!

Al final vaig preguntar a la Doctora de sempre (jo abans vivia a Girona), que també ha portat a la meva mare; i m'ho va explicar tot moltbé. Que el normal de plec nucal són 3mm com a molt (jo em passava 0,4) que era poquet però que per precaució ella es faria la proba, ja que sinó patiria durant tot l'embaràs. També vam parlar sobre l'amniocentesis, em va dir que no era dolorosa, que anés super tranquila i que les possibilitats d'abort eren pràcticament nules. Hauría de ser un embaras molt delicat perqué hi hagués perill.
Així que vaig anar a fer l'Amniocentesis a Girona, a la Clínica Girona. Imagineu-vos si estava cagada, que els nervis van fer que vomités abans d'anar cap allà. Però us haig de dir, que és més la por que ens montem al nostre cap. Perqué realment és com si et fessis un analisis de sang. A mi em va tocar la Dra. Montserrat Alegre i la veritat és que és encantadora! En tot moment em va fer riure i quan menys m'ho esperava ja tenia l'agulla clavada. Van ser 10min, i quasi t'estas més rato fent l'ecografia per veure el petitó i saber on punxar, que no pas fent la proba.

El més dur és esperar els resultats, però ha valgut la pena saber que és un nen i que està saníssim!!


Un petó a totes!

[Elidé]

Jo no me la vaig fer, estava embarassada de bessons i els resultats del TS sortien molt bé, tot i que no eren fiables perquè era un embaràs múltiple. Però havíem fet FIV i la possibilitat d'avortar, per mínima que fos, em feia molta por. Malauradament els meus fills van néixer prematurs extrems i un d'ells va morir... L'Ada evoluciona molt bé, però té hipoacúsia moderada i fins que no tingui tres anys no sabrem ben bé que podem esperar per a ella. Sé el que significa tenir un fill "diferent" i els 5 mesos que vam passar a l'hospital he conegut casos infinitament pitjors que el nostre (un nen que va néixer sense pal·ladar, una nena amb l'estómac i la laringe desconnectats que havia de passar per set operacions, molts nens amb autisme, retards mentals gravíssims, paràl·lisis cerebrals...), amb patologies que no es veuen en una amniocentesi i que considero que són molt pitjors (perquè són més invalidants) que la tan temuda SD. No t'ajudo gaire, ja ho sé, però només et vull fer veure que en un embaràs pot passar de tot, que res no és segur fins que neix la criatura (i després tampoc, perquè on hi ha el cos hi ha el perill) i que en definitiva el que has de pensar és que estimaràs el teu fill sigui com sigui, i que si vingués algun problema treuries forces d'on no sabies que existien i tiraries endavant.
Si tot ha sortit bé fins ara, jo et diria que estiguessis tranquil·la i disfrutessis de l'embaràs, el futur qui el sap?

[Heura]

i vaig decidir no fer-hi moltes voltes i no fer-la, no voldria pas que per la meva culpa, al fer-me la amnio, perdi el bebé.

Laura, això és exactament el que em va passar a mi. Va ser qüestió de por i de la possibilitat de tenir remordiments després.
Vaja que una decisió com aquesta és molt fotuda i jo encara no sé si he fet bé o no. Confio en que si. Tampoc n'hi ha tants de casos de SD i jo també conec casos de noies de 40 amb nens perfectes. Per què serà que sempre ens afecten més els acsos que van malament que els que van bé?
Si ens diuen que 50 noies de 40 anys han tingut nens sans i perfectes i una noia de 30 amb resultats normals de les proves ha tingut un SD, per què ens quedem només amb aquesta última dada?? Som masoques? El millor és pensar en positiu, el problema és que quan parlem de l nostre fill, és fa difícil.

[Gerginag]

Hola,
Jo i la meva parella sempre haviem tingut molt clar que ens la fariem, fossin quins fossin els resultats del triple scrin. Primer vaig consultar conegudes que fossin del camp de la medicina, metgesses i enfermeres i totes en el seu moment se l'havien fet i si tenien un nou embaràs la tornarien a fer.
Per tant no vaig dubtar, la triple era correcta peró la vaig fer. Vam anar a la clínica Girona, la doctora encantadora i t'explica molt bé tot el procés, a més a més ,abans era més arriscat perquè ho feien a ull, peró actualment mentre et fan una eco introduiexen l'agulla, saben on està el nen/nena en tot moment ( aixó no vol dir que implica un risc,).
Jo també coneixo un cas on totes les proves havien sortit correctes i en el nèixer la nena li van diagnosticat síndrome de down.
Es un decisió molt personal que heu de pendre entre tots dos.

[angelina]

CASA jo co sempre en aquest cas desentonaré en el què et diuen!!
Bé primer de tot és cert que si penses que si et surt la prova poisitva què faràs? Tindràs al petit igualment o interrompràs l'embaràs? ( no cal que em contestis, ess una pregunta a fer-te tu mateixa) si Contestes que el tindràs igualment doncs pots no fer-te l'amnio!
T'has fet el triple scanning (o com es digui?)? quins resultats t'han sortit?
Jo pel primer embaràs no me la vaig fer en part era decisió meva, vaig decidir que sortís el que fós no me la faria! Volia tenir igualment el petit. Tot i que em vqan dir que els riscos eren poc elevats, en realitat ho eren. El meu nen va neixer i al cap de tres dies em van dir que tenia SD.
Ara torno aestar embarassada i ja no m'he fet ni triple scaning ni res! Passo directament a l'amnio al setembre, tot i que si sortís positiva no faria res, però al menys em quedaré tranquila per la resta d'embaràs! Sinó passaria tot l'ebaràs patit i quan naixés el bebe només me'l miraria per buscar-li signes del SD!!! De fet el riscos de repetició i d'àvortament són els mateixos que tenia en un cas normal de tenir un nen amb SD. Faré 2 setmanes de repós si es necessari però vull poder gaudir d'aquest embaràs com de l'altre. (com ja et van dir taaaaaaaaaaant delicadament!!!)

Aixi CASA si has d'estar més tranquila doncs fes-te la i agafa una bona setmana de repòs o més i així et quedes tranquila!!! El risc d¡avortament hi és, però si si et fots de morros un bon dia també pot passar alguna cosa, oi? hi ha tants riscos externs a les malalties detectables amb l'amnio... (com ja t'ha dit mb l'elidé) i fins i tot a fer-te l'amnio o no.... Tú has de decidir i poder així gaudir del millor embaràs que puguis tenir!
espero que et quedis ben tranquila amb la decisió. Petons

[Topito]

Hola!
Entro per donar la meva opinió que és bastant recent. Em queden 3 setmanes per parir!
Jo tinc 36 anys i el triple screening em va donar unes probabilitats baixes i a Anglaterra (on visc) no em recomanaven fer-me la amnio. Era de 1/6700.
Aqui, la meva gine em va dir que me la fes, que era una punxada, i que estava tot tant controlat mentres t'ho feien que tot i que hi havia risc de perdre el nen, era molt i molt baix.
Em va dir que era una decisió molt personal i és així. T'has de plantejar si podries viure amb un SD o no i jo pensan-t'ho (digue'm egoiste si vols), vaig decidir que era millor que me la fessin perquè no podria viure amb un nen amb SD. Me la vaig fer i realment va ser una cosa de 2 minuts. Vaig estar en repòs 3 dies i no vaig tenir ni pèrdues, ni seqüeles de cap tipus. I saps què? He passat un embaràs molt tranquil i l'he gaudit a tope, amb una preocupació menys.
Aquesta és la meva experiència i decisió....que no vol dir que sigui la millor....però és un parer.
Ànims!

[papalloneta]

Hola!!! Jo també volia deixar la meva experiència.... Aquest era un tema que no m'havia plantejat mai, però quan em van donar els resultats del TS alguna cosa al meu interior es va encendre i ja no vaig poder parar de pensar que me l'havia de fer. Els resultats del TS no van sortir malament (és a dir, el risc de SD mèdicament era baix) però jo vaig tenir la sensació de que m'havia de fer la prova, no podia estar-me tot l'embaràs patint (nosaltres teniem molt clar el que fariem si el resultat de SD donava positiu).
Com han comentat altres companyes, la prova super ràpida, no fa gens de mal, i després un parell o tres dies de repòs i apa, com nova....
La meva opinió és que el factor decisiu és tenir clar que farieu amb un resultat positiu....

[marchita]

És que veig que estaré 9 mesos menjant-me el coco....

Què farieu? Puc demanar una amnio forçada?

Gràcies per els consells, tots són benvinguts!

Hola. Yo te aconsejo que te la hagas y te explico: Creo que las personas que no se la hacen son aquellas que tienen clarisimo que no van a sufrir ni lo mas minimo durante los 9 meses, es decir personas que no se plantean hacerla y confian que su TS es bueno y no pasara nada. Si stas dudando como bien dices la unica forma de quedarte tranquila sera hacertela. Yo he pasado por 2 embarazos y tenia clarisimo que fuera cual fuera el TS me la haria. El TS solo es orientativo y como bien cuentas aunq salga bien puede ser que venga con SD u otro sindrome que la amnio descarta. Por el pinchazo tranquila pq ni se nota y despues 3 dias de reposo y ya esta, la probabilidad de perderlo es minima y yo soy de las que piensa que si se pierde es pq algo no iba bien.


ANGELINA!!!!!! NO SABIA Q ESTABAS EMBARAZADA OTRA VEZ!!!!! OLE OLE !!!!! MUCHISIMAS FELICIDADES ME ALEGRO MUCHISIMOOOOOOOOOOOOOOOOOOO....ASI Q WALID TENDRA UN HERMANITO/A....ME ALEGRO!!!!!!!!!!!!!! FELICIDADES DE VERDAD!!!!!

[angelina]

Gracias MARCHITA!!! Aún no hay mucha gente que lo sepa y como aun no he puesto ticker espero a haver echo ya la amnio i que todo esté pasado:-)

Un besoooo

[Lluna nova]

Hola noies sembla que aquest post era pensat per mi també!!
Nosaltres també dubtem de si fer o no l'amnio. A part que com que anem per mútua nosaltres la hauríem de pagar, però això és el de menys!!

La meva sogra l'altre dia ens va dir que per la banda de l'àvia del meu home, hi ha antecedents de síndrome de la X fràgil, però són cosins de l'àvia del meu home i la branca del meu home està bé. Li vam dir al gine i ens va dir que parléssim amb un especialista i que aquest ens digués si erem família de risc o no. Jo penso que ens toca de molt lluny i si la branca del meu home tots estan bé, però no et deixa de pensar.

Noies avui he anat a buscar els resultats de la TS, no han sortit molt bé. El PAPP-A està fora de l'interval considerat normal i em recomanen estudis adicionals. Encara que el ris de SD és de 1/4012. No estic molt amoinada, pq hi ha gent que li surt alterat i que després res!!

Avui no he pogut parlar amb el meu gine pq és festa local, però demà li enviaré les analítiques per mail i que m'expliqui si els estudis adicionals és l'ammio o és alguna altre prova.

Algú de vosaltres li ha passat igual?

[marchita]

ANGELINA....Todo ira bien ya lo veras!!!!!! no estes preocupada pq saldra bien y podras disfrutar de tu embarazo. un beso estare por aqui leyendote...

[sandretaa]

Hola noies!!!
No se si et servirà o no el meu missatge. Jo treballu amb nens pluridiscapacitats i amb transtorn de la conducta així que ja podeu imaginar que he vist moltes coses i moltes malalties i malformacions que són poc conegudes. Quan hem vaig quedar embarassada tenia clar que em volia fer totes les proves i més encara que le hagues de pagar, però em vaig fer el TS i va sortir bé el ginecoleg tan de la mutua com de la SS em va dir que no me la recomanava i no la he fet, també he pensat com diu la Elidé hi ha moltes malformacions que no es poden detectar fins al naixement i inclus alguns fins als tres anys de vida del nen així que perque amoinar-me el que hagi de ser serà. Tmbé pot neixer bé i que m'agafi un virus, o que caigui i es doni un cop molt fort com li va passar a una veïna i la cosa ha anat malament i la nena no esta bé ara, però es que si pensem amb tot això no gaudiriem els 9 mesos i ens els pasariem patint, es una decisió molt personal valora-ho i tu mateixa

[Nuri g]

Hola Casa,

Jo em faig l'amniocentesis la setmana que ve... el TS ha sortit bé, el plec nucal també... però me la vull fer igualment... perquè?
Perquè no estaria tranquila... vull disfrutar la resta de l'embaras i no rumiar tant...
Tot i que mai tens el 100% de seguretat que el teu fill estigui sa, però amb l'amnio estas descartant una part de malaties importants.

La Marchita té raó... depèn de com t'agafis els resultats: hi ha gent que amb el TS es queda super tranquila i gent que no... per pendre la decisió has de mirar els pros i contras. Segur que trobaràs la teva solució.

I una cosa... tothom pensa en SD com una de les malalties més greus... i jo no sòc del mateix parer... hi ha malalties cromosomiques molt pitjors... en que l'esperança de vida del recent nascut és de molt pocs anys, en canvi la majoria dels SD poden viure molts més anys i en condicions més favorables... sempre es planteja l'amnio com "caixa o faixa" i no sempre és així... depen de cada malaltia

[tolinso]

Hola, aixo es algo molt personal, i depen molt de cadascu.. que la fa patir mes i que no! jo tenia clar que si en TS em sortia be, no em faria l'amnio, pero de fet, si m'hagues sortit malament i hagues estat un SD, tambe tinc clar que hauriem tirat endavant, pero com diu l'Angelina (PER CERT, MOLTISSIMES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ) es questio de poder continuar tranquil i sobretot, preparar-te pel que vindra!

aixi que res... la meva opinio es que facis el que us faci estar mes tranquils durant la resta dels 9 mesos

[marchita]

Lo que esta claro es que es cierto que hay miles de cosas a nuestro alrededor que pueden cambiar todo, es decir que quiza la amnio sale bien pero luego hay un sufrimiento fetal, hay un problema en el parto, una caida...si pero eso ya esta fuera de cualquier prueba que nos puedan hacer, eso ya es la vida misma. Yo creo q la amnio es una prueba que descarta sindromes (varios) y que aunq no te asegura al 100% un niño sano para toda la vida (eso no te lo asegura nadie nunca) te da mucha informacion. Esto es un poco como lo de las vacunas no te impediran todas las enfermedades del mundo no? pero las que puedas evitar es mejor ponerlas y asi evitarlas. Nda te asegurara un hijo sanisimo hasta los 85 años, con varias carreras, guapisimo y sobre todo felicisimo pero cuantas mas cosas pueda hacer para que sea asi yo si las hago. Es un tema muy particular y todo va en funcion de como tu lo sientas, lo q llegues a sufrir...

[Heura]

Creo que las personas que no se la hacen son aquellas que tienen clarisimo que no van a sufrir ni lo mas minimo durante los 9 meses, es decir personas que no se plantean hacerla y confian que su TS es bueno y no pasara nada.

Home, jo amb això no hi estic d'acord, si jo no me la vaig fer va ser perquè els resultats del TS eren molt bons per la meva edat i sobretot per la por d'un abortament, que passa poc, però passa. Però ja he dit que de tranquil·la res i cada dia em pregunto si tot sortirà bé. Però, com també han dit, una amnio no t'ho diu tot, tot; hi ha moltes coses que podrien anar malament, per tant tampoc és qüestió de pensar en negatiu, sino intentar ser posititu.
I que consti que jo no dic a ningú ni que se la faci ni que no, només era la meva experiència i la meva manera de pensar.

[raquelsabadell]

Yo estoy embarazada de 23 semanas y cuando me tocó hacermela, me la desaconsejaron. Todo estaba bien, el pliegue, y los resultados de los analisis.
Hace unas semanas que sufrí un cólico nefritico. Hasta aqui todo bien, hasta que nos dimos cuenta de que , aparte de voltaren, nolotil, buscapina y paracetamol me habian inyectado Tramadol, un medicamento que no ha sido probado en mujeres embarazadas pero que traspasa la placenta y que en animales si ha dado problemas.
Solo lo pusieron una vez, y en cuanto nos dimos cuenta, pedimos la amnio pero no nos la hacen por no se que riesgos asociados a la prueba. Hemos visto a varios ginecologos y todos dicen lo mismo, que solo me lo han puesto una vez y que si hubiera sido en el primer trimestre si podriamos tener problemas pero ahora en el segundo trimestre que el bebe solo tiene que crecer pues que no me preocupe. Pero no puedo dejar de pensar en ello, asi que yo si me la haría. Pasar los cuatro meses que me quedan de embarazo angustiada no se lo deseo a nadie.