Pors

[Aleida]

Des que he sabut que estic embarassada em ronden certs pensaments o millor dit pors, que fins i tot em fan somniar a les nits.

Tinc por de sagnar o tenir pèrdues, tinc por de patir un sotrac o que el cotxe del darrere es despisti i em doni un cop fort. També que l'embaràs no vagi bé i el que estic gestant estigui o buit o mort. Por de passar nervis i que això afecti al desenvolupament.

Quines són les vostres pors? (si és que en teniu)

[Magic]

hola guapa!
suposo que lo de tenir pors, ho patim totes...
però si et sóc sincera, des de que estic embarassada mai he tingut aquesta por...
estic tan convençuda de que tot anirà bé, que si passa "algo", la patacada serà monumental.
jo sóc bastant positiva de mena, i suposo que al trobar-me tan i tan be, ajuda, i molt!
més aviat tinc por del "despres" (si serem bons pares, si estarem a "l'alçada", si ho sabrem fer bé, si serà bona persona, etc) que del present.
viure amb por tampoc és bo, però es difícil desconnectar i dir "ja no tindre mes por!". però s'ha d'intentar pq aquesta angoixa tb la pateixen els nostres pekes, i no és bo...
Hem de ser positives! ànims a munt guapa!
una abraçada ben forta!

[Aleida]

gràcies pels teus consells, tens raó, el millor és ser positiu (i ho sóc, si no no li hagués dit a ningú que estic embarassada tan d'hora). I pensar en el que ve desprès... uf millor ho faig

Ara per exemle aquest cap de setmana marxem d'excursió i planegen fer una ruta en 4x4 per una zona muntanyenca. Ho puc fer? teòricament només he d'anar amb compte amb agafar pesos, però em fa por que els sotracs li vagin malament al petit.

què faries? és una excursió amb 16 persones i no volia dir res de l'embaràs...

[Magic]

bueno, lo dels sotracs... no se...
a veure, quan estava de 12 setmanes, vam anar de creuer, i cap problema, ni de mareig ni de res... q no es el mateix q els sotracs...
i feiem excursions als destins i patejavem molt (imagina't vam vistar Roma en un dia, jeejj!)...
no ho pots preguntar al metge?
o sino, alguna noia et resoldrà el problema!
a veure, sino son 3 hores de sotracs a saco, no crec q passi res...

[esquitx]

Aleida, jo tinc un nen preciós de quasi 10 mesos però els 4-5 primers mesos d'embaràs tenia unes pors horribles i malsons que em feien despertar. Somiava que tenia el llit ple de sang, que perdia el nen, que neixia mort o que el dia del part em deien que no hi havia criatura. I això em passava quasi cada dia, va ser horrorós. A part d'això la por m'acompanyava a totes les hores del dia, no m'ho treia del cap i si això li sumem que em trobava fatal i que una amiga va tenir un avortament, de veritat que va ser terrible!! Estava tant malament animicament i tenia tants pensament negatius que vaig acabar anat a l'homeopata perquè vaia que no podia ser bo ni per mi ni per el nen. L'homeopatia em va ajudar molt, molt i els 3 últims mesos vaig estar molt animada i bé. Eel dia del part va ser una passada. Jo tenia molta por però quan vaig veure que anava de part en comptes de que la por s'apodarés de mi em va venir com "un subidón" i estava eufòrica, contenta, increïble i això que vaig tenir un part molt dur de 18 hores i amb forceps però en tinc un record excel.lent!!!

Si et puc ajudar en alguna cosa, ni que sigui per desfogar-te ja ho saps però sobretot, demana ajuda, no t'ho passis malament perquè si tu t'ho passes malament amb el nen no li fas cap bé.

[lila]

Jo, en tots dos embarassos també he tingut moltíssima por, sobretot abans de cada ecografia a que em diguessin que el cor no bategava... em feia un pànic!!

Resultat: he gaudit poquíssim dels embarassos i m'ho he passat fatal...

Certament és molt millor ser positiu i, si hi ha qualsevol problema doncs quan sigui el moment ja es veurà què cal fer o com afrontar-ho, però és inútil patir abans d'hora...

Ja veus, la teoria la tinc molt clara, però estic segura que si mai em torno a quedar embarassada, patiré igual... jo crec que en part va amb el caràcter... jo pateixo per tot: pel dentista, per la feina...

[sya10]

A mi tb em feia por abans de cada eco no saber si el cor li bategava. Em va ajudar moltíssim l'aparell de sentir el batec... es diu Angelsounds i el vaig fer servir des de la setmana 12. No el feia servir com obsessió, eh?? però si a les nits abans de dormir me'l posava i així estava un parell de minutets sabent que ell estava bé i, nose com un moment molt nostre.
Quan ja te'l notes no pateixes tan... però si portes unes hores que no li has parat atenció tb et cagues fins que el tornes a notar!!

I ara tinc por a que aquestes alçades de l'embaràs li passi algo, o durant el part. No és una angoixa constant... però si que si ho penso em fa molta cosa. És normal!!!

Un petonet!!

[immabebo]

Bona nit Aleida i noies
Jo no he pensat en cap moment en por ni malsons com et passa, justament, des de que estic embarassada estic com molt feliç ; igual que la Magic, pateixo mes per despres, si no es troba be i no ho se veure, si serem bons pares, si podrem estar per tot.. ufffff aixo si que agobia...
Hauries d'intentar canviar els pensaments de por, que no poden ser bons, per ser prudent, no fer coses que no pots (jo crec que el mateix cos ja t'ho demana); no crec que anar d'excursió faci mal, pero no facis barrancs... m'explico...
S'ha de passar molt malament amb la por, el que et comenten també de la homeopatia et pot ajudar i aixi des de bon principi, disfrutar a tope de l'embaraç.
Coses dolentes en poden passar al principi, al mig, al final i sempre. Serem mares i pares = patidors segur !!
Una abraçada !!!

[petitaemma]

Aleida, jo vaig tenir moooooltes pors, en el meu cas agreujat per un anterior abort a les 19 setmanes de gestació i sabent que tenia incompetència cervical (s'obre el coll de l'úter pel pes, abans d'hora... ) i a sobre em vaig quedar de bessones! doble por! jeje.
Jo també tenia mal sons casi cada nit, de fet somiava coses súper rares, unes ratllades, buffff.
També tenia por abans de cada eco que em diguessin que allò no anava bé, al sortir i dir-me que tot estava bé, al dia següent tornava aquella por... en el meu cas, és que vaig tenir l'abort el dia després de la morfològica... o sigui que només feia que pensar que després d'una eco en la que m'havien vist tot bé es podia desencadenar lo pitjor... però, com en aquest cas això estava controlat hauria d'haver estat més tranquila...
De fet, és que des del moment que ens quedem embarassades comencem a patir com a mares i suposo que les pors van canviant segons les etapes, però ja mai més deixarem d'estar preocupades pels nostres petits!
El meu consell és que disfrutis tot el que puguis de l'embaràs, pensa en tot lo positiu que t'aporta i t'aportarà i intenta ignorar aquestes pors, que mentre no et diguin el contrari segur són totalment infundades.
Molts ànims guapa!

[MARUXA]

Hola Aleida!
Primer de tot, enhorabona pel teu embaràs!!!
És normal tenir pors, i somniar coses rares, a mí també em passava, com han dit per aquí en el moment en que et quedes embarassada ja comences amb la patimenta jejejejejee! (i crec que ja és per sempre méees). Però escoltaaa no has de permetre que "les fulles no et deixin veure el bosc"!. Disfruta-ho a tope és un moment irrepetible!! no has de pensar el pitjor, evidenment pot passar alguna cosa dolenta i està bé tenir-ho present, però hem d´intentar positivitzar, és a dir que la balança es decanti pels pensaments positius

En quant a l´excurssió, caram, tampoc vas a tirar-te en paracaigudes, no crec que passi res, has mirat la ruta? pregunta a algú que hagi fet aquesta mateixa excurssió si hi han molts sotracs, o si no truca directament a l´empresa que ho organitza i pregunta. Si t´has de quedar més tranquil.la no hi vagis i si no vols dir que estàs embarassada, doncs un mal d´estómac el podem tenir tots no?

Molts mooolts ànims i disfruta aquest període tan preciós, encara que no t´ho sembli passarà volant!!

[Rousi]

Hola Aleida!

Com ja t'han comentat les altres noies, suposo que des de que saps que estàs embarassada no pares de patir..., jo avui encara quan vaig al lavabo em miro les calcetes, no fos cas que hi hagués alguna cosa, però ja no faig amb la por que tenia al principi, em sembla que ja he establert una rutina... Al primer trimestre és més normal patir per tot, són els moments més difícils, però ja veuràs que a mesura que passi t'aniràs relaxant, ni que sigui perquè t'autoconvencis que estar amb aquest estat de patiment de no es bo per tu ni pel petit cigronet que portes dins.

Molts ànims i gaudeix a tope de l'embaràs, que pel poc temps que porto embarassada puc dir-te que és una passada!!!!!!!!!!
Petonets a la panxolina!!!

[anoa]

Crec que la por forma part d'aquest procés. A mi també em passa, hi ha dies que cada vegada que vaig al bany tinc por de trobar-me amb algun rastre de sang. O altres vegades no paro de sentir al meu voltant històries de gent que l'ha anat malament, que l'ha perdut etc, etc i em poso molt nerviosa.

Però hem d'intentar ser positives i pensar que tot anirà bé. Quan vaig anar la darrera vegada a la meva fisioterapeuta el vaig dir que estava embarassada, però que com estava de molt poc doncs que no s'ho havia dit a ningú. Es va quedar molt sorpresa i em va preguntar que perquè no l'havia volgut dir encara, el vaig explicar que tenia por que alguna cosa anés malament, que encara estava de molt poc.... etc. I em va dir que no havia de tenir por, primer perquè tot aniria bé i segon perquè ara que estem embarassades el nostres estat d'ànim és rebut i influeix en el bebe que portem dins.

Ella em va recomanar que quan estigués insegura que em tranquil·litzés i que intentés connectar amb el meu petit, que mentalment em comuniqués amb ell i el digués que tot està bé, que tot anirà bé, que tenim moltes ganes que estigui amb nosaltres, que l'estimem molt... Missatges positius i que poc a poc ajudessin també a establir una mica el vincle entre els dos.

Així explicat fa una mica de vergonya, però jo el faig cas i la veritat és que em va molt bé.

[mel]

A mi em passa exactament el mateix, es un patir diari. Si ara serà normal això, si serà normal allò... He arribat a un punt que dormo poquíssim i no estic gaudint gens del meu embaràs. Aquest mateix any la meva germana ha patit dos avortaments seguits i la meva cosina un, crec que aquesta situació em fa estar una mica més poruga del normal. Diuen que el més normal és que tot vagi bé, però per molt que intenti pensar en positiu la por no marxa.

Espero que sigui veritat el que dieu i que amb el pas del mesos aquesta por marxi, perquè com bé dieu aquests pensaments tant negatius no poden ser bons per als nostres cigronets. A esperar la següent eco i a veure que passa.

Un dubte... què és això de l'Angelsounds? on el puc comprar?

[naiara]

Desde que et quedes embarassada tot son preocupacions....
la por be ellaçat

[Aleida]

Gràcies pels vostres comentaris. Miraré de no obsesionar-me. El meu home sempre s'emprenya mb mí quan parlo cautelosament (si no neix, si no va bé...). Potser té veure que no tinc gaire sensació d'estar embarassada...

[petitaemma]

Aleida, com va anar l'excursió? i vas anar al final?
Espero que cada dia confiis una miqueta més que el teu cigronet es quedarà amb tu
Això que dius que parles com si no hagués d'anar bé, havia un article al SP, ara no recordo on, que parlava de les dones que havien perdut algun fill o havien tingut aborts, i deia que era normal veure com aquestes dones veien el seu embaràs així: ski arribem al final, si tot va bé, si neix sa...
No sé si has pasat algun abort, però en aquest cas seria normal que pensis així.
Però, t'animo a pensar en positiu i disfrutar del teu embaràs, ja veuràs quan comencis a notar com es mou

[Aleida]

Hola Petitaemma!

Sí, vaig fer la excursió però no calien ni totterrenys, vam anar amb el nostre cotxe, ni un sol sot (no sé en què pensava el guia quan ens ho va dir!).

´No, no he patit mai cap avortament, només és la sensació que per a mí es estrany estar embarassada, i com que l'índex d'avortaments és tan gran... suposo que deu ser que encara no m'ho crec.

gràcies pel vostre suport!

[silviapml]

Jo vaig fer d'una cosa negativa, una cosa positiva. Us explico. Nosaltres portàvem 3 anys buscant i dues IA quan em vaig quedar embarassada per FIV. Al principi era tot nervi perquè com no notes gaire cosa, doncs cada visita amb la gine era una tensió increïble. Però cap a la setena setmana vaig començar a tenir nàusees que no van parar fins pràcticament el setè mes. Va ser especialment dur entre el segon i el finals del cinquè mes i no parava de menjar coses salades i àcides (les banderilles i el gaspatxo van ser la meva salvació moltes vegades). Dos jo feliç com un gínjol amb les nàusees perquè si en tenia, era que encara estava embarassada! Quan van començar a ser més suaus ja notava cada dia a la nostra bitxeta o sigui que m'era molt més fàcil saber que tot anava bé.
Només vaig tenir un moment terrible de por de morir-me a les 16 setmanes que vaig caure 4 graons de les escales i pensava que després de la patacada que m'avia fotut, l'hauria perdut. Per sort, la bitxeta estava com una flor i jo només em vaig emportar un bon blau al cul i moltes agulletes l'endemà.
Us vull di que l'embaràs pot ser molt divertit. Jo m'ho he passat pipa, i ni us explico quan vaig començar a notar-la: al principi molt suau, que ho havia d'endevinar, quasi, i després molt sovint i fins i tot amb alguna nit en vetlla perquè la nena estava de fiestuki. Gaudiu molt perquè després trobareu a faltar estar embarassada.

[Aleida]

Hola Silviapml, què bonic com expliques l'experiència de l'embaràs. Suposo que fin que no li senti el batec a l'embrió no em quedaré tranquila.

Quan es comencen a notar els moviments?

[silviapml]

Hola Silviapml, què bonic com expliques l'experiència de l'embaràs. Suposo que fin que no li senti el batec a l'embrió no em quedaré tranquila.

Quan es comencen a notar els moviments?

Gràcies, guapi, per a mi va ser meravellós. Suposo que primer li sentiràs el cor i després necessitaràs sentir-li cada cop que vas al metge fins que comences a notar els moviments. Això depèn de cada persona, jo els primers els vaig notar a les 16 setmanes, però havia d'estar mooolt quieta al vespre i no els notava cada dia. Suposo que és el primer, llavors és normal notar-lo entre les 16 i les 20 setmanes. A partir del cinquè mes, el sols notar de forma habitual i arriba un moment que és una passada com es mou! Fins i tot et fa bultos a la panxa. Hi ha gent que no li deixa dormir per la nit (a mi em va passar un dia i fins i tot em vaig aixecar a les 3 de la matinada a ferm-me un vídeo dels moviments de la meva panxa).