I els papis en espera, què?
I els papis en espera, què?
Com ha demanat la morena, obro el post per parlar dels nostres homes (i d'altres si ens ve bé 
) i com reaccionen a l'embaràs i a la futura pater 
) i com reaccionen a l'embaràs i a la futura pater Bé, doncs jo no em puc queixar gens del meu home 
i no ho dic per quedar bé, eh! 
En veure que portava 5 dies de retràs li vaig comentar que estaria bé que comprés un test d'embaràs aprofitant que anava a una altra ciutat i així ho podia comprar a qualsevol farmàcia (a la del poble em feia cosa...).
Doncs va tornar, no amb un test, amb dos!!! per si de cas no va bé un, va dir
Vaig esperar al vespre que tornés de l'entrenament i me'l vaig fer però vam anar tots dos junts a mirar el resultat. Ens vam quedar de pedra. Flipats, com si ens acabéssim de fumar un porro. Llavors ens vam abraçar i vam continuar al·lucinant. Je je, i encara al·lucinem!
De seguida es va voler informar de tot i ha volgut venir sempre amb mi al metge.
A la primera eco, amb el meu gine de sempre (de la mútua), quan ens va fer la primera eco, a les 9 setmanes, buf... se li va escapar una llagrimeta... li brillaven els ulls! Jo flipant de les emocions que li veia a la cara!
A la primera eco per la seg.social (12 setmanes) només feia que pregunta què era allò i lo altre, i flipava dels moviments que feia el bitxo.
Per buscar un nom... diem que no es va escarrassar massa. Suposo que com que jo tinc l'afició dels noms des de sempre (portàvem sortint 2 mesos quan per Nadal em va regalar el llibre de significat de noms que tinc -que fort, eh!). Jo em vaig dedicar a avassallar-lo de noms un dia sí i l'altre també. Vaig fer una llista d'uns 10 o 12 per nen i per nena, i ell anava dient sí o no. Fins que vam coincidir en un.
Quan vaig anar el primer cop a la gine de la seg. social, ell no va venir. I em van fer una eco molt rapideta, i pobret... quan li vaig dir es va morir d'enveja.
I ara fa pocl, quan vaig anar amb la llevadora i em va posar l'aparell per sentir el cor de la nena, tampoc hi era i també li va saber molt greu.
A la eco morfològica, evidentment, va venir. I quan va dir una nena... se li van tornar a negar els ulls. Ell sabia veure les parts del cos millor que jo. I quan vam trucar als pares per dir que seria una Joana, jo m'enamorava cada vegada més sentint-lo parlar.
Cada dia em pregunta si la sento. I la setmana passada, quan la va sentir per primer cop ell.... ai, és que no sé com explicar-ho.
Ells també ho viuen, i se'ls ha de fer partíceps!
Ells ens han de cuidar i mimar, però ens podem oblidar d'ells perquè també pateixen i també volen mimitos.
Penseu que nosaltres ens preocupem pel bebè, l'habitació, etc... però ells també tenen un instint ancestral, animal, i pateixen per si seran capaços de "mantenir" la família i "proveir" per ella (encara que avui en dia els rols d'homes i dones han canviat, però és ben cert que aquest instint el tenen.)
I res, que no hi ha res més bonic que veure el teu home acaronant la panxa i parlant-li al vostre futur fill o filla!
i no ho dic per quedar bé, eh!
En veure que portava 5 dies de retràs li vaig comentar que estaria bé que comprés un test d'embaràs aprofitant que anava a una altra ciutat i així ho podia comprar a qualsevol farmàcia (a la del poble em feia cosa...).
Doncs va tornar, no amb un test, amb dos!!! per si de cas no va bé un, va dir
Vaig esperar al vespre que tornés de l'entrenament i me'l vaig fer però vam anar tots dos junts a mirar el resultat. Ens vam quedar de pedra. Flipats, com si ens acabéssim de fumar un porro. Llavors ens vam abraçar i vam continuar al·lucinant. Je je, i encara al·lucinem!
De seguida es va voler informar de tot i ha volgut venir sempre amb mi al metge.
A la primera eco, amb el meu gine de sempre (de la mútua), quan ens va fer la primera eco, a les 9 setmanes, buf... se li va escapar una llagrimeta... li brillaven els ulls! Jo flipant de les emocions que li veia a la cara!
A la primera eco per la seg.social (12 setmanes) només feia que pregunta què era allò i lo altre, i flipava dels moviments que feia el bitxo.
Per buscar un nom... diem que no es va escarrassar massa. Suposo que com que jo tinc l'afició dels noms des de sempre (portàvem sortint 2 mesos quan per Nadal em va regalar el llibre de significat de noms que tinc -que fort, eh!). Jo em vaig dedicar a avassallar-lo de noms un dia sí i l'altre també. Vaig fer una llista d'uns 10 o 12 per nen i per nena, i ell anava dient sí o no. Fins que vam coincidir en un.
Quan vaig anar el primer cop a la gine de la seg. social, ell no va venir. I em van fer una eco molt rapideta, i pobret... quan li vaig dir es va morir d'enveja.
I ara fa pocl, quan vaig anar amb la llevadora i em va posar l'aparell per sentir el cor de la nena, tampoc hi era i també li va saber molt greu.
A la eco morfològica, evidentment, va venir. I quan va dir una nena... se li van tornar a negar els ulls. Ell sabia veure les parts del cos millor que jo. I quan vam trucar als pares per dir que seria una Joana, jo m'enamorava cada vegada més sentint-lo parlar.
Cada dia em pregunta si la sento. I la setmana passada, quan la va sentir per primer cop ell.... ai, és que no sé com explicar-ho.
Ells també ho viuen, i se'ls ha de fer partíceps!
Ells ens han de cuidar i mimar, però ens podem oblidar d'ells perquè també pateixen i també volen mimitos.
Penseu que nosaltres ens preocupem pel bebè, l'habitació, etc... però ells també tenen un instint ancestral, animal, i pateixen per si seran capaços de "mantenir" la família i "proveir" per ella (encara que avui en dia els rols d'homes i dones han canviat, però és ben cert que aquest instint el tenen.)
I res, que no hi ha res més bonic que veure el teu home acaronant la panxa i parlant-li al vostre futur fill o filla!
Ei !
Jo ja sabia que estava embarassada, sense fer-me la prova ni res, ho intuïa , tenia una sensació diferent, em trobava estranya. El dilluns en Joan va comprar el predictor, i em deia fés-te la prova, i l'hi vaig dir que no que volia esperar, el vaig tenir nerviós fins dissabte i vaig dir vaaaa ara si ! Estava més nerviós ell que jo, quan vam veure que era positiu per variar es va posar plorar, doncs és de llagrimeta fàcil. Però entre setmana ja havia parlat amb el seu millor amic i l'hi va dir, em penso que tindrem novetats aviat ( que després diguin que qui som marujas som les dones ehhh ). I des d'aquell dia, cada dia, tant al mati, al vespre quan arriba o a la nit abans d'anar a dormir em fa petons a la panxa. S'està portant molt i molt bé, em cuida molt, segons què em diu que no ho faci no tinc cap queixa d'ell .
Estem fent els dos un diari per cada nen a l'embaràs, i ell també hi escriu coses, sort en tinc d'ell , jo sé que serà un bon pare,n'estic del tot segura.
Estem fent els dos un diari per cada nen a l'embaràs, i ell també hi escriu coses, sort en tinc d'ell , jo sé que serà un bon pare,n'estic del tot segura.
-
MONTSERRAT
- :: tigre
- Entrades: 787
- Membre des de: dv. des. 16, 2005 2:23 pm
enya
Bueno, jo no puc encara dir res perquè no estic embarassada però vull dir que el meu marit és una persona fantàstica i el dia que sapiguem que estem embarassats per les raons que totes vosaltres sabeu crec que li donarà un patatús i a mi un altre després....
cada dia somio en que arribi aquest dia i sé que per nosaltres serà molt especial perquè no hi ha cosa que desitgem més en aquest mon que ser pares i estimar molt al nostre petit.
enhorabona a totes i tots els que sereu pares ben aviat!!!
una abraçada de qui ho vol ser també!! smuak smuak smuak
encara estic al·lucinant amb la noticia de la DOLO!!! jajajajaaj
cada dia somio en que arribi aquest dia i sé que per nosaltres serà molt especial perquè no hi ha cosa que desitgem més en aquest mon que ser pares i estimar molt al nostre petit.
enhorabona a totes i tots els que sereu pares ben aviat!!!
una abraçada de qui ho vol ser també!! smuak smuak smuak
encara estic al·lucinant amb la noticia de la DOLO!!! jajajajaaj
Ei Enya !
Ei Enya, tinc moltes ganes de veure't aquí amb nosaltres , ja veuràs que no tardaràs pas gaire !
Molta sort
Molta sort
-
pigada74
- :: zebra
- Entrades: 1475
- Membre des de: dl. feb. 13, 2006 5:04 pm
- Ubicació: Vallès Oriental, però amb el cor de La Selva
Jo ja feia dies que tenia retard i estaba dels nervis, i l'Enric, que és "el hombre tranquilo" em deia, no t'amoïnis, que pot ser un retard, però si t'has de quedar més tranquila, comprem un test i el fas!!! i tal dit, tal fet. Llavors va venir la conya de que si m'el faig o no m'el faig i més nervis!!!! total, que un dissabte a la tarda em decideixo a fer-lo i el faig anar a ell a veure el resultat i jo corrents al darrera, m'ajupo a agafar-lo i quan vaig veure la ratlla supermegavermella ens vam quedar mirant i no se ni quina cara varem fer!!!! Em va agafar la plorera i a ell per riure!! perquè plores???? i jo dient que no ho sabia!!! es va asseure al wc, em va fer seure a la seva falda i em va acaronar com una nena petita!!!! tranquila, dona, si es el que voliem, segur que ens va tot molt bé i ara hem de començar a anar al metge!!!!!
En fi, que ens varem quedar els dos alucinats!!!!!
En fi, que ens varem quedar els dos alucinats!!!!!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/z-byp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Hola noies!!
Enya ets una gran dona!!! i ho conseguiràs!!!
Doncs jo el vaig trucar un dijous al matí, i em diu així tot parlant: encara no hi ha rastre de la regla? i li comento doncs no... i li dic que et sembla si quan surti de la feina em compro el test i em diu: d'acord?
Quan arriba al vespre elprimer que em diu: què ja te l'has fet? i jo NO t'estic esperant però el farem demà al matí... i al matí com ell s'aixeca abans doncs em desperta i em diu: som'hi? i vinga.. me'l vaig fer i com diu la Sandra quan vàrem veure el + tots dos vàrem al.lucinar i ens vàrem abraçar i ell ja va haver de marxar.
Abans em cuidava molt pq ell és molt tendre i carinyós i només mira pq jo estigui bé, és un sol! però ara, noies... tot el dia que em pregunta si em trobo bé, i sempre té una carentonya o mimitos per fer-me!
tot i això encara no ho té assumit... però quan parla amb els seus pares li brillen els ulls i se'l veu emocionat i il.lusionat! encara que de moment com que no ho pot veure ni palpar i ell és molt realista.. doncs no ho demostra del tot.
Pobre... les feines de casa ara gairebé les fa totes.. pq jo als vespres no m'aguanto i m'adormo i ell s'encarrega de tot! i això que jo vull fer però no hi ha res a fer no vol!
I ja la primera setmana de saber-ho vaig anar a comprar dos llibres que la Sandra em va recomanar... doncs un se'l va llegir de cop i ja em donava consells i tot! i això que jo el vaig llegir fins on em tocava pq va per mesos... ell no, tot de cop així estava més informat.
I l'altre que és més tipus enciclopèdia doncs se'l llegeix un trosset cada dia abans d'anar a dormir i m'ho va explicant i ho anem comentant.
Dissabte passejant... ja mirava els cotxets que anaven per el carrer! i deia ja sé que és molt aviat encara però jo ja vaig descartant! je je...
Bé noies... que com bé heu dit als homes se'ls ha de fer partíceps de l'embaràs pq encara que ells no sentin res a dins seu si que pateixen moltíssim per nosaltres!
Enya ets una gran dona!!!
i ho conseguiràs!!!
Doncs jo el vaig trucar un dijous al matí, i em diu així tot parlant: encara no hi ha rastre de la regla? i li comento doncs no... i li dic que et sembla si quan surti de la feina em compro el test i em diu: d'acord?
Quan arriba al vespre elprimer que em diu: què ja te l'has fet? i jo NO t'estic esperant però el farem demà al matí... i al matí com ell s'aixeca abans doncs em desperta i em diu: som'hi? i vinga.. me'l vaig fer i com diu la Sandra quan vàrem veure el + tots dos vàrem al.lucinar i ens vàrem abraçar i ell ja va haver de marxar.
Abans em cuidava molt pq ell és molt tendre i carinyós i només mira pq jo estigui bé, és un sol! però ara, noies... tot el dia que em pregunta si em trobo bé, i sempre té una carentonya o mimitos per fer-me!
tot i això encara no ho té assumit... però quan parla amb els seus pares li brillen els ulls i se'l veu emocionat i il.lusionat! encara que de moment com que no ho pot veure ni palpar i ell és molt realista.. doncs no ho demostra del tot.
Pobre... les feines de casa ara gairebé les fa totes.. pq jo als vespres no m'aguanto i m'adormo i ell s'encarrega de tot! i això que jo vull fer però no hi ha res a fer no vol!
I ja la primera setmana de saber-ho vaig anar a comprar dos llibres que la Sandra em va recomanar... doncs un se'l va llegir de cop i ja em donava consells i tot! i això que jo el vaig llegir fins on em tocava pq va per mesos... ell no, tot de cop així estava més informat.
I l'altre que és més tipus enciclopèdia doncs se'l llegeix un trosset cada dia abans d'anar a dormir i m'ho va explicant i ho anem comentant.
Dissabte passejant... ja mirava els cotxets que anaven per el carrer! i deia ja sé que és molt aviat encara però jo ja vaig descartant! je je...
Bé noies... que com bé heu dit als homes se'ls ha de fer partíceps de l'embaràs pq encara que ells no sentin res a dins seu si que pateixen moltíssim per nosaltres!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/mX-9p1.png" alt="Lilypie Esperando un bebé Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
-
manumar
- :: lleona
- Entrades: 954
- Membre des de: dl. nov. 28, 2005 2:15 pm
- Ubicació: Calella
- Contacta:
Ja os val obrir un post com aquest, estic aquí a casa davant l'ordinador i plorant, de debó, bufff, mireu que no vaig plorar ni el dia del meu casament. Però us anava llegint, i m'anava imaginant el meu home i m'he emocionat.
Pobret meu, es va comprar el número de la once del dia del pare, i em deia " ja que no tinc un peque i avui no és el meu dia, em podria tocar algo del número", si l'any que bé estic embarassada pel dia del pare li faré un super regal perque s'apiga que aquell si que és el seu dia. Quan em va dir això se'm va partir l'anima. Ell no és persona de regals ni celebracions, per això se que tenia que està una mica plof.
Pobret meu, es va comprar el número de la once del dia del pare, i em deia " ja que no tinc un peque i avui no és el meu dia, em podria tocar algo del número", si l'any que bé estic embarassada pel dia del pare li faré un super regal perque s'apiga que aquell si que és el seu dia. Quan em va dir això se'm va partir l'anima. Ell no és persona de regals ni celebracions, per això se que tenia que està una mica plof.
Uff chicas, que cantidad de emociones. Me he tenido que aguantar para no soltar lagrimitas, pq toy en el trabajo.
bueno, fue idea mia crear este post, y creo que fue una buena idea. No solo somos las mamis-futuras mamis las que debemos de contar nuestras experiencias, ellos tambien cuentan y mucho. Ya que no entra ninguno de momento, bueno si, Toni, al menos por nuestra parte contar sus emociones y experiencias.
Me alegro muchisimo por todas vosotras y por mi por supuesto, pq se que mi niño me cuidará y me mirará como de momento no me puedo ni imaginar. Hoy hacemos 10 meses de casados, y cada dia que pasa estoy más enamorada de él, cada vez que lo miro lo quiero más y más.
Bueno chicas, que me estoy poniendo sensiblera, espero que sigais contando vuestras experiencias y las de vuestros maridos.
bueno, fue idea mia crear este post, y creo que fue una buena idea. No solo somos las mamis-futuras mamis las que debemos de contar nuestras experiencias, ellos tambien cuentan y mucho. Ya que no entra ninguno de momento, bueno si, Toni, al menos por nuestra parte contar sus emociones y experiencias.
Me alegro muchisimo por todas vosotras y por mi por supuesto, pq se que mi niño me cuidará y me mirará como de momento no me puedo ni imaginar. Hoy hacemos 10 meses de casados, y cada dia que pasa estoy más enamorada de él, cada vez que lo miro lo quiero más y más.
Bueno chicas, que me estoy poniendo sensiblera, espero que sigais contando vuestras experiencias y las de vuestros maridos.
-
pigada74
- :: zebra
- Entrades: 1475
- Membre des de: dl. feb. 13, 2006 5:04 pm
- Ubicació: Vallès Oriental, però amb el cor de La Selva
Un gest que m'agrada molt de futur papi es als matins. Jo em llevo a les 7 i 5 7 i 10, i vaig cap a la dutxa. En sortir, l'Enric ja s'ha llevat o no!!! depen dels llençols!!!! i sempre vé cap al bany amb una cara d'adormit que fa riure i sempre es posa al meu darrera i em fa un petó de bon dia, però ara, a més del petó, em fa una caricia a la panxa i també li diu bon dia!!!!!! esta tan tendre!!!!!!!
Uis que m'el menjaria!!!!!!
Uis que m'el menjaria!!!!!!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/z-byp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
ALA NENEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Que xulos els vostres "relats" dels papes! No hi ha res més maco que un pare amb el seu fill/a, no?
Jo crec que el meu també em sorpendrà quan toqui i em cuidarà moltíssim (això espero!). Al casament li va passar una mica que primer no si implicava molt (ho veia molt lluny i la meitat de les coses li eren igual) i en canvi després va disfrutar m´s que jo el dia del casament. S'ho va passar de conya!!!!! Per cert, que nosaltres al viatge de noces (a l'avió que teniem 13 hores de vol) vem fer un diari del dia del casament i vem anar escrivint els dos el que haviem viscut. Es xulo pk ara ja hi han coses que no t'en recordes tant i així ho revius.
Així que amb l'embaràs i quan nexin els nens/es també m'agradaria fer-ho!
Jo crec que el meu també em sorpendrà quan toqui i em cuidarà moltíssim (això espero!). Al casament li va passar una mica que primer no si implicava molt (ho veia molt lluny i la meitat de les coses li eren igual) i en canvi després va disfrutar m´s que jo el dia del casament. S'ho va passar de conya!!!!! Per cert, que nosaltres al viatge de noces (a l'avió que teniem 13 hores de vol) vem fer un diari del dia del casament i vem anar escrivint els dos el que haviem viscut. Es xulo pk ara ja hi han coses que no t'en recordes tant i així ho revius.
Així que amb l'embaràs i quan nexin els nens/es també m'agradaria fer-ho!
Ei !
Hola Leias !
Nosaltres fem un diari de l'embaràs, bé millor dit, un pel nen i l'altre per la nena , però són els dos iguals, i de vegades quan el fem pensem ara tant nou que ho veiem i després els hi donaré quan ells tinguin 15 o 18 anys ! I com que la llibreta on ho fem és molt llarga, hem dit que a casa página després hi posarem una foto d'ells el dia que facin ells. Hi tenim les ecos escanejades, el tiquet del restaurant el dia que vam saber que eren bessons, també hem escanejat com vam anunciar a la família que eren un nen i una nena . Es xulo fer-ho ! i anar-ho repassant i rellegint !!
Nosaltres fem un diari de l'embaràs, bé millor dit, un pel nen i l'altre per la nena , però són els dos iguals, i de vegades quan el fem pensem ara tant nou que ho veiem i després els hi donaré quan ells tinguin 15 o 18 anys ! I com que la llibreta on ho fem és molt llarga, hem dit que a casa página després hi posarem una foto d'ells el dia que facin ells. Hi tenim les ecos escanejades, el tiquet del restaurant el dia que vam saber que eren bessons, també hem escanejat com vam anunciar a la família que eren un nen i una nena . Es xulo fer-ho ! i anar-ho repassant i rellegint !!
El meu marit es un sol, bé, això ja ho sabia, per això m'hi vaig casar 
, però vull dir que amb l'embaràs estem passant per un moment fantástic, està molt pendent de mi, no vol que em cansi, em fa massatges d'hora i mitja a les cames i a l'esquena, dia sí, dia també...
Que no puc demanar res més, que es fantàstic veure les ganes que te de veureli la carona!Estar embarassada, es màgic, però compartir-ho amb algú que t'estima molt i que pensa que mai podrà agrairte lo suficient en tota la vida, que li hagis "donat" fills, ja es la re-ostia!
La veritat es que no sé què faria sense ell al meu costat, però de ben segur que no seria igual. Estic segura que serà un pare genial, ho vaig saber el primer dia que el vaig veure, pero cada día n'estic mes convençuda.
, però vull dir que amb l'embaràs estem passant per un moment fantástic, està molt pendent de mi, no vol que em cansi, em fa massatges d'hora i mitja a les cames i a l'esquena, dia sí, dia també...
Que no puc demanar res més, que es fantàstic veure les ganes que te de veureli la carona!Estar embarassada, es màgic, però compartir-ho amb algú que t'estima molt i que pensa que mai podrà agrairte lo suficient en tota la vida, que li hagis "donat" fills, ja es la re-ostia!
La veritat es que no sé què faria sense ell al meu costat, però de ben segur que no seria igual. Estic segura que serà un pare genial, ho vaig saber el primer dia que el vaig veure, pero cada día n'estic mes convençuda.
-
pigada74
- :: zebra
- Entrades: 1475
- Membre des de: dl. feb. 13, 2006 5:04 pm
- Ubicació: Vallès Oriental, però amb el cor de La Selva
Ains, nenes, que ens posem tendres amb els nostres superhomespapis!!!!! es que fa molta gracia!!!!
Ahir, just després de dinar, normalment si fa solet ens estirem a les gandules un quartet d'hora per reposar el dinar, pero ahir va i em diu "mirem la eco una altra vegada!!!!!!!!" sisi, tots dos davant la tele mirant a l'Amunike com sembla que ens digui "hola"!!!!!
Ahir, just després de dinar, normalment si fa solet ens estirem a les gandules un quartet d'hora per reposar el dinar, pero ahir va i em diu "mirem la eco una altra vegada!!!!!!!!" sisi, tots dos davant la tele mirant a l'Amunike com sembla que ens digui "hola"!!!!!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/z-byp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 16 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |