Amniocentesis

[boira75]

Ahir la ginecòloga em va dir que tenia un risc molt baix en el triple screening.Jo en un principi tenia molt clar que em volia fer l'amniocentesis, treballo amb persones amb discapacitat i és algo que suposo que m'hi ha influït...ara no se què fer, perquè la ginecòloga em va dir que no calia, que tenia més risc d'abort que de que sortís algo malament...us la faríeu?

[boira75]

tothom dón la seva opinió, la majoria diuen que no....però jo estic moltconfusa.....

[mel]

A mi em va passar exactament el mateix que tu. Sempre he tingut molt clar que me la faria i després del TS el ginecòleg també em va dir que tenia més risc d'avortament que de que sortís el nen amb problemes i el meu marit es va negar en rotund a fer l'amnio. Així que tenia al marit i al gine que no volien i jo que sí. Desprès de molts mals de cap i moltes xerrades amb el meu marit vaig decidir no fer-la, això sí un cop vaig prendre la decisió no m'he tornat a preocupar del tema perquè sinó l'embaràs seria una tortura diària.
L'únic consell que et puc donar és que facis el que facis ho has de fer "bastant" convençuda, ha de ser una decisió que has de prendre amb la teva parella i no tornar enrere.
Una abraçada i molta sort.

[RAM]

Bon dia.

Jo estic en la mateixa situació que la mel, i faré el mateix. Decidir-ho i oblidar-me'n.

Sort!

[laura_28]

Ahir la ginecòloga em va dir que tenia un risc molt baix en el triple screening.Jo en un principi tenia molt clar que em volia fer l'amniocentesis, treballo amb persones amb discapacitat i és algo que suposo que m'hi ha influït...ara no se què fer, perquè la ginecòloga em va dir que no calia, que tenia més risc d'abort que de que sortís algo malament...us la faríeu?

edito: per dir-te FELICITATS PER
hola jo com tu volia fer-la sortis el que sortis al TS, i em va sortir un risc molt baix pero me la vaig fer igual, et diuen que hi ha un alt risc d'avortament i em vaig informa, i si fas 48 hores de repos no té perque passa res, amb el que et dic no et vull dir que te la facis, sino que vaig esta buscant informacio i el que m'ho va fer que era de la quiron, em va donar molta seguretat...........abans de punxar-me li vaig fer moltes preguntes i si em va donar seguretat i me la vaig fer, era la setmana 16 i vaig saber que era un nen amb la eco.......i mira ara te 8 mesos, millor dit dema!! has de fer el que tots 2 vulgueu hi us poseu d'acord.........la meva parella i jo la voliem fer i el proxim embaras tambe la vull fer.......

[mireiafor]

Jo amb el primer per edat (30) i un resultat molt baix amb el triple screening vaig seguir el consell de la ginecòloga i no ho vaig fer però amb el segón me la van fer per edat (35), en ambdòs casos el meu home m'ha deixat la darrera paraula a mi. Ara mirant enrera tinc claríssim que me la faria encara que tothom em digués que no i això que tinc una nena i un nen preciosos i molt sans.

És una opció completament personal i has de valorar dues coses molt profundament per saber quina és l'opció que més va amb tu: la primera és pensar fredament què faries si et donen un percentatge alt de disminució, malaltia o malformació, perquè has de saber que només et donen això, un percentatge que no et confirma res al 100% i ells t'ho deixen molt clar que no és concloent. La segona cosa que has de pensar és si et veus capaç d'afrontar les conseqüències dels teus actes: tant perdre el fill per fer una intervenció que a priori sembla innecessària com arriscar-te a tenir un fill amb deficiències físiques o psíquiques.

Però sigui com sigui tal com et diu una companya, has d'estar convençuda i un cop presa la decisió no donar-li més voltes.

Que vagi molt bé!!

[boira75]

Gràcies a totes pels consells!!! Jo he fet aquest exercici, d'imagimar-me amb un avortament amb un ill amb disminució...la meva parella continua insistint en que no me la faci però que evidentment l'última paraula la tinc jo...i això encara em confon més...si sospeso un avortament ara mateix seria un pal, 48 hores de repòs no són res, cert, però mira....hi ha la possibilitat...per altra bada jo soc psicòloga, i treballo amb persones amb discapacitat, i precisament per això ho tinc claríssim, vull poder evitar allò que es pot evitar, ja que hi ha moltes altres malaltis o complicacions que se que no podré....no se, seguiré rumiant, això sí, en el moment que prengui la decisició, a partir d'aleshores, pensaré que tot aniré super bé!

[magrana]

Jo, si t'han dit que no hi ha risc, no me la faria. El risc d'avortament de l'amnio per mi és important. Un de cada 100. Si em passés a mi em costaria molt de superar i de no sentir-me culpable. Jo evitaria el risc. Amb l'embaràs de la meva filla el risc era baix i no me la vaig fer. I està com una rosa.

Però això és tan personal...

Que tinguis sort!

[mireiafor]

vull poder evitar allò que es pot evitar, ja que hi ha moltes altres malaltis o complicacions que se que no podré

Jo penso igual

[Yvet]

Com ja t'han dit és una decisió molt personal i has de fer el que vosaltres vulgueu. T'explico el meu cas pq tinguis un altre punt de vista. Abans de tot dir-te que abans de quedar-me embarassada, sempre havia dit q em faria amnio. En el primer embaràs em va sortir un TS amb risc baix i després de molt parlar-ho vam decidir no fer amnio, però a la eco de les 20 setmanes em van detectar una malaltía amb malformació a la cara del fetus i que no li donaven molt de temps de vida si és que arribava a néixer. El pal q ens vam endur va ser molt fort, als 5 mesos ja et fas a la idea de l'embaràs i la panxa ja es notava molt. Nosaltres vam decidir abortar i va ser tb molt dur. Al cap de poc em vaig tornar a quedar embarassada i no m'ho vaig pensar, no em vaig fer ni el TS, vaig fer amnio i tot va sortit bé. Ara la Ivet te 3 mesos i mig i esta la mar de bé.

A veure no et vull asustar, només donar una altre versió.

[boira75]

ostres, deu ni do quina experiència! gràcies pel consell!

[pimpi]

Enhorabona pel teu embaràs

T´explico el meu cas. Jo ja no vaig voler la prova TS, tenia clar que volia una anmio, per tant,... ja no em va interessar saver el resultat i si el final era el mateix... evitar així una punxada.
El que passa és que els resultats triguen 3setmanes aprox, i aixo es fa interminable. Jo vaig passar de una panxa que + o - es dissimulava a una panxota grossa i a notar i saver que era un nen, i això també fa que les coses canviin molt, que sempre tenim tots molt clar què fariem en cas d´uns resultats no bons, pero sobretot el que cal que tinguis TU molt clar què faries, ja que les senacions i percepcions de tot plegat, almenys a mi en aquestes 3 setmanes van canviar i molt.
Per sort tots els resultats van ser bons, i tinc un nen preciós.
Ara embarassada de justament 8s la faré també i sense passar per el TS.
Almenys avui per avui aquesta és la meva decisió, i que consti que també dubto amb moltes coses, però malgrat tot se que per mi i ara sobretot per el meu primer fill serà el millor.

Sort en tot

[Sunka]

boira75... es cert que aquesta decissió es molt i molt personal... has d´estar convençuda i tirar endavant amb el que decideixis sense pensar-ne mes.

En el meu cás, me la faré en un parell de setmanes,tot i que el TS mñ ha sortit bé i no hi ha indicis de risc... però jo tenia molt clar que me la faría...perque no vull correr el risc ... tinc dos fills, aquest serà el tercer... i bueno tenía molt clar que m´estimava més correr el petit risc de la prova a correr el risc de portar al mon a un fill amb problemes greus...

Però lo dit... has de estar segura de fer el que vols fer... al marge de tot lo que et diguem... Anirà tot molt bé ja veuràs!!!!! Així que pren la decissió que et doni més tranquilitat.

[kabbisa]

Opino més o menys com vosaltres. Potser els meus motius son més egoistes, però crec que portar al mon a un nen que haurà d'estar cuidat i protegit de la resta "del mon" no és el que toca. No és que només vulgui un nen sà, no, però si puc evitar certes malaltíes, dons prefereixo evitar-les.

Quan em vaig enterar que el TS no deixa de ser una probabilitat... no sé... és com allò de la moneda: hi ha un 50% que surti cara a cada tirada, però pot estar sortint creu totes les vegades que tiris. O, la loteria de nadal... la probabilitat que et toqui és molt baixa, però sempre li toca a algú!

De tota manera, això ho dic ara, però després del TS, sobretot si surt bé, ... uff... no sé com opinaré llavors

[boira75]

doncs jo tenia claríssim que la faria eh?, però mira...fins i tot he consultat a una altra ginecòloga, i finalment he decidit que no...no me la faig, tinc por de que pugui perdre'l, i més ara que l'he vist, que l'he escoltat...i aquesta ginecòloga em va deixar molt tranquil·la, ja que diu que a la eco de les 20 setmanes, que és morfològica, es veuen moltíssimes coses, i hi ha un percentatge tant gran de tenir un fill sa, a part de que l'amnio et descarta algunes malalties, però realment les que a mi em feia més por de que pogués tenir no es veuen, per tant...he decidit que no...també hi ha tingut molt a veure l'opinió de la meva parella clar, ja que ell deia que no des del principi, tot i que em deixava la decisió final per a mi...en fi, que ara ja estic molt més tranquil·la, i espero disfrutar del que em queda d'embaràs, que és més de la meitat! encara! sembla que porti mitja vida embarassada!!!!

[kabbisa]

de conya, Boira!!! Al final és una decisió que has de prendre tu!

salutacions i que gaudeixis de la resta de l'embaràs

[Yvet]

Boira m'alegro que hagis pres una decisió. Tu i la teva parella sou els que heu pres la decisió. Ara ha disfrutar de l'embaràs.

I això que t'ha dit la ginecologa que a l'eco de les 20 setmanes es veuen moltes coses, és ben cert. El que vaig explicar que em va passar a mi, ho van detectar en aquesta eco.

[Sunka]

Bueno... doncs a mi em queden algo mes de dos dies per fer-me la... i si, estic una mica nerviosa...
Tinc ganes de que passi i de que ens diguin que tot va bé... Aynssss... lo que donaria per que passés ben aviat tot plegat!

Si tot va bé, a meitat de setmana tindrem alguna notícia... ja us explicaré!

Una abraçada!!!!

[cuqueta]

Jo amb el primer per edat (30) i un resultat molt baix amb el triple screening vaig seguir el consell de la ginecòloga i no ho vaig fer però amb el segón me la van fer per edat (35), en ambdòs casos el meu home m'ha deixat la darrera paraula a mi. Ara mirant enrera tinc claríssim que me la faria encara que tothom em digués que no i això que tinc una nena i un nen preciosos i molt sans.

És una opció completament personal i has de valorar dues coses molt profundament per saber quina és l'opció que més va amb tu: la primera és pensar fredament què faries si et donen un percentatge alt de disminució, malaltia o malformació, perquè has de saber que només et donen això, un percentatge que no et confirma res al 100% i ells t'ho deixen molt clar que no és concloent. La segona cosa que has de pensar és si et veus capaç d'afrontar les conseqüències dels teus actes: tant perdre el fill per fer una intervenció que a priori sembla innecessària com arriscar-te a tenir un fill amb deficiències físiques o psíquiques.

Però sigui com sigui tal com et diu una companya, has d'estar convençuda i un cop presa la decisió no donar-li més voltes.

Que vagi molt bé!!

mireiafor, perdona que et contradigui, però a l'amnio la fiabilitat és total, et diuen si hi ha o no aberracions cromosòmiques o un cariotip al que li falten o sobren cromosomes, el que et dóna només probabilitats és el TS.

[mireiafor]

Jo amb el primer per edat (30) i un resultat molt baix amb el triple screening vaig seguir el consell de la ginecòloga i no ho vaig fer però amb el segón me la van fer per edat (35), en ambdòs casos el meu home m'ha deixat la darrera paraula a mi. Ara mirant enrera tinc claríssim que me la faria encara que tothom em digués que no i això que tinc una nena i un nen preciosos i molt sans.

És una opció completament personal i has de valorar dues coses molt profundament per saber quina és l'opció que més va amb tu: la primera és pensar fredament què faries si et donen un percentatge alt de disminució, malaltia o malformació, perquè has de saber que només et donen això, un percentatge que no et confirma res al 100% i ells t'ho deixen molt clar que no és concloent. La segona cosa que has de pensar és si et veus capaç d'afrontar les conseqüències dels teus actes: tant perdre el fill per fer una intervenció que a priori sembla innecessària com arriscar-te a tenir un fill amb deficiències físiques o psíquiques.

Però sigui com sigui tal com et diu una companya, has d'estar convençuda i un cop presa la decisió no donar-li més voltes.

Que vagi molt bé!!

mireiafor, perdona que et contradigui, però a l'amnio la fiabilitat és total, et diuen si hi ha o no aberracions cromosòmiques o un cariotip al que li falten o sobren cromosomes, el que et dóna només probabilitats és el TS.

Doncs demano disculpes per haver donat una informació incorrecta, però ha estat sense cap mala voluntat perquè no és que ho hagi sentit o llegit o inventat, sinó que va ser un metge qui me la va donar a mi personalment. Amb el primer embaràs quan jo vaig consultar la necessitat de fer-me l'aminiocentesi la ginecòloga em va dir que amb el resultat del TS no m'ho aconsellava però com no em va veure gaire convencuda em va enviar a la consulta del metge on ella enviava totes les noies que s'havien de fer l'amnio i allà va ser quan el metge em va donar aquesta explicació. A la segona vegada com estava completament convençuda de fer-me-la ja no vaig preguntar ni em van donar cap argument en contra. De totes formes gràcies per la correcció.