LA PARELLA,US AJUDA? US ENTEN?

[GISELA]

xx:-(

HOLA A TOTES, VOLIA OBRIR UN DEBAT PER SABER SI A VOSALTRES US PASA EL QUE A MI , NECESSITO SABER SI ES NORMAL O NO.
LA VOSTRA PARELLA US AJUDA? US ENTEN ?
JO ES QUE CREC QUE EL MEU MARIT TOT I QUE ES UN EMBARAS BUSCAT I DESITJAT, CREC QUE NO S´HA FET A LA IDEA ENCARA..... PERO EM SENTO MOLT MALAMENT, NO SE QUE FER, SI LI DEMANO ALGUNA COSA LI SAP GREU, I NO ENTEN COM EM SENTO , TOT I QUE LI INTENTO EXPLICAR EN TOT MOMENT COM ESTIC I EL QUE PASSA.
PERO ELL NI TAN SOLS A MIRAT RES PER INTERNET, NI A BUSCAT INFORMACIO, NI RES. SEMBLA QUE ESPERI QUE JO HO SOLUCIONI TOT. SIGUI EL QUE SIGUI, I NOIES EM SENTO MOLT SOLA.
NOMES ESTIC DE 7 SEMANES PERO TOT EL QUE SENTO NO M´HO INVENTO!!!
ALGU EM POT ACONSELLAR? GRACIES... PETONS A TOTES!!

[Mònika]

GISELA!!! TRANQUIL.LA QUE AIXÓ ENS PASSA A TOTES!!!! ÉS UN TEMA QUE JA HEM COMENTAT PER AQUI MÉS D'UNA VEGADA, I REALMENT ÉS QUE ELS HOMES NO SÓN CAPAÇOS D'ENTENDRE EL QUE SENTIM ESTANT EMBARASSADES.
DESFOGA'T AMB NOSALTRES I NO ET FACIS MALA SANG, PERQUE ELLS NI SE N'ADONEN DE COM SÓN DE "BURROS" !!!

[GISELA]

GRACIES MONIKA!!!! xx;-.)

HO FARE.... ESCRIURE AKI..... EL que PASSA ES que NO PARO DE PENSAR que QUAN TINGUEM EL PETITO/NA AKI JA, DONCS ES COMPORTI IGUAL, SAPS? que NO TINGUI LES SEVES RESPONSABILITATS CLARES..... SEMBLA UN NEN GRAN.....

DEMA PASSAT TINC METGE JA US EXPLICO!!!ELL NO VINDRA......

[Lod]

Hola!!

Gisela no t'amoïnis, al principi els homes ni se n'enteren que estàs embarassada, ja que ells no et veuen panxa i pensen "ui ara prenyada li vindran tots els mals" ja ja ja..
Però a mida que et va creixen la panxa se n'adonen que allò va en serio i canvien el comportament!
Això m'ha passat en a mi, tot i que com tu era un embaràs buscat desde fa un any i mig al principi semblava com si no anés amb ell la cosa, que només fos cosa meva.. i quan vàrem anar a la eco de les 11 setmanes i va veure al nadó i que ja començava a sortir la panxa va canviar radicalment de comportament!
pensa que ells no senten el que sents tu, ni cansanci, ni vòmits, ni son.. ells continuen amb el mateix ritme i només veuen que tu aparentment estan igual et vas endarrerin..

Intenta parlar amb ell i explicar-li com et sents, això mateix que ens has dit però a ell! Això si, ajuda bastant que ell vingui amb tu al metge així es sentirà integrat dins la situació... però de vegades no pot ser oi?

Ànims Gisela, aquí ens tens a totes per escoltar les teves "neures" que totes també tenim!

Un petonàs!

[Visitant]

HOLA GISELA,
NO DESESPERIS. A MI EM PASSA EL MATEIX. I MIRA QUE QUI MES VOLIA TENIR FILLS ERA ELL. JO JA TINC UNA NENA ADOPTADA I ESTEM AMB UNA ALTRA ADOPCIO, JO NO TENIA CAP NECESSITAT DE TENIR CAP FILL BIOLOGIC I AL PRINICPI NO VOLIA PQ SABIA QUIN SERIA EL SEU COMPORTAMENT. FINALMENT CADA COP VAIG ANAR TINGUENT MES GANES DE TENIR UN FILL (ELL TOT I QUE VOLIA MAI VA INSISTIR I FINS I TOT ESTAVA D'ACORD A NO TENIR CAP FILL BIOLOGIC SI ES EL QUE JO VOLIA).
AQUESTA TARDA TB TINC VISITA AL GINE I ELL NO VE PQ DEMA TE UN EXAMEN.
PERO LA VERITAT ES QUE NO TINC GANES D'EMPRENYAR-ME, ELL S'HO PERD, ENCARA QUE ES VERITAT QUE QUAN ET TROBES MALAMENT ET SENTS UNA MICA SOLA.
A MES, ELL A LA QUE LI FA UNA MICA MICA DE MAL ALGUNA COSA NO PARA DE REPETIR-HO EN TOT EL DIA.
SI QUE N'HI HA ALGUNS QUE SON UNA MICA BORREGOS. IMAGINAT QUE LA MEVA FILLA DE 6 ANYS M'AJUDA MES QUE ELL.

[Carla]

Hola Gisela,
No t'amonis. A mi em va passar una cosa semblant. Quan vam saber que estava embarassada el meu marit es va passar dos dies sense comentar res del tema i clar, jo tampoc deia res però no sabia ben bé que passava i al final li vaig preguntar. Simplement al ppi es queden una mica parats i el tema els desborda; com si el bebé anés a arribar l'endemà del test saps?
A més com que no s'ens nota per fòra a ells els resulta difícil compartir el que tu sents o com et trobes. Amb els dies ja veuràs com s'anirà fent a la idea i cada vegada s'il.lusionarà més, sobretot quan s'et comenci a notar amb la panxa o et vegi treure el dinar (que en el meu cas ell havia fet amb tot l'amor, pobre!)
Pel tema buscar informació per internet i llibres i tal, m'has fet pensar molt en mi pq jo sóc molt inquieta i de seguida ho vull saber tot però ell és mol tranquil i quan li vaig dir si no tenia curiositat per saber el que em passava i tal em va dir: De fet si però m'agrada molt més que m'ho expliquis tu. De totes maneres vaig comprar el "Serem pares" i "La biblia del embarazo" i sé que s'els ha mirat pq de tant en tant em comenta coses com que pot ser que em surtin ulleres, que els vòmits em passarana als 3 mesos, que he de dormir de costat,...
Crec que el millor és no presionar-los i deixar que poc a poc es vagin fent a la idea. El que si que està bé és que t'acompanyin al metge perquè crec que els ajuda a entendre tot plegat i si et fan una eco i el veuen llavors ja flipen.
Res, ja t'he explicat una mica el que. MOLTS ANIMS!!!

[Sandreta]

Gisela!

Aixxx jo es que si te de ser sincera, encara crec que aixo de l'embarás no va amb mi encara i aixo que ja faig panxeta! aixi que imagina com es deuen sentir ells! En quan a lo de mirar cosestes... trobo que tbe es massa aviat, que ja tindreu temps i a mesura qe t'anira creixen la panxona anira fent-se mes a la idea!!

Jo per exemple, amb tot lo que hem de triar i tal, vaig jo primer, rondo un parell de botiges i alla on m'agrada hi anem plegats i decidim! (ell es autonom i no pot perdre temps anan de botigues, i d'akesta manera tbe li enseño el que mes m'agrada ) El que si que tinc sort, es que ell es molt patidor, PERO MOLT MOLT, i amb temes de salut encara mes! aixi que em porta com una reina!

Be, depsres del rollaso, dir-te que anims i pascienciea!!

[tuttifrutti]

Gisela, com pots veure no ets la única! A mi com a quasi totes també em passa el mateix, l'únic que quan em d'anar al ginecòleg o llevadora si que ve, és el primer a venir, ni que li hagi de recordar 40 vegades el dia i l'hora, però amb lo del metge ho té super clar!

Això sí, una vegada a casa, fa com sempre i espera que jo ho faci tot i no veu que ara tinc uns canvis físics i emocionals que ni per a mi mateixa son normals, doncs imagina't per ells! Només fa que dir-me que a tot li poso l'excusa de que estic embarassada i això em fa una ràbia! ES QUE ES VERITAT, ESTIC EMBARASSADA!!! I això comporta moltes coses i sembla que ells no veguin res!!!

Així que tu tranquila que segur que quan tingui el pitufo/a entre els braços ja s'en adonarà, ja!!!

Sort i ànims! Això si, no et callis res, tu si estàs enfadada diga-li o si estàs trista, o si tens ganes de plorar per res, contra més li digui al final veurà que es veritat i segur que no et deixarà sola!!!

Si no ja ho saps, aquí ens tens a totes pel que faci falta!!!

[Pukeko]

Aquests home sembla que visquin en un altre món, eh??
Nosaltres encara no estem embarassats, però jo tinc més de 2 setmanes de retard i, o no gosa, o no se'n recorda, però encara és l'hora de que em pregunti si baixa o no....
En fi, és el que diuen: ni con ellos, ni sin ellos.

[Visitant]

Hola Gisela,
com ja t'han dit moltes ens hem trobat en situacions semblants.
El meu marit es mor de ganes de que neixi la nena. I col.labora molt a casa últimament. Però al principi tot i que ell ho feia el millor que podia sempre es quedava curt. Entre que jo ho veia tot negatiu i que ells no es fan a la idea del que ens passa...
Ara, per exemple, si em cau res a terra li he de dir, ho reculls tu? ell per si sol no ho veu!!!
respecte al que dius de mirar a internet i buscar informació, ell cero. Quan el veig amb l'ordinador és per mirar els diaris esportius, i quan em diu, mira això què fort o què interessant, és futbol!!!!
Però ja veuràs, si et passa com a mi, que a mesura que l'embaràs avança et canvia la prioritat. A ell l'estimes, i tant que si... però de cop i volta el motor de la teva vida és un altre... de debó!!!
i com diuen les que tenen nens la teva vida de cop i volta sembla tenir un objectiu. Jo abans no ho entenia. Ara si...
I ells són els que es queden relegats a un segon terme, vulguem o no.
Tant de bo per ells fos un nou motor a la seva vida. El meu marit diu que jo segueixo sent el més important.
Jo ara mateix ja no sabria a qui triar... ell però i la nena???????

Així que d'alguna manera ja t'està bé o li tornes la pilota.

[Visitant]

SI, TENIU RAÓ, JO CREC QUE ES IMPORTANT SEMPRE ANAR DIENT EL QUE PENSES I SI T'HAS D'EMPRENYAR LI DIUS CLARAMENT PERO SENSE QUE T'AFECTI MASSA. A ELLS MAI ELS AFECTA TANT COM A NOSALTRS I AL FINAL SOM NOSALTRES QUE HO ACABEM PASSANT MALAMENT EL DOBLE.
ELL TAMPOC NO HA LLEGIT AP INFORMACIO SOBRE EL TEMA, A INTERNET NOMES ESCRIU EL SEU BLOC I MIRA COSES DE FILOSOFIA. SI JA ES DIFICIL VIURE AMB UN HOME, IMAGINEU AMB UN FILOSOF.

[Anni]

Aiii Gisela!!!!!!! Se que em repeteixo però crec que això ens ha passat i ens passa a totes i no només durant l'emabaràs..... Quan estàs embarassada encara que no es noti, tu ja estàs experimentant un canvi hormonal brutal i això afecta al teu caracter i la manera de prendre't les coses però a ells els costa molt d'entendre..... te rao la Dolo, quan comenci a veure't la panxeta canviarà l'actitud... que fins i tot potser li hauràs de dir:"eii que estic embarassada, no malalta", com va ser en el meu cas.
Però es que quan neix la criatura tb hi ha molts conflictes... pq la teva percepció del mon i de la vida canvia de manera radical i la d'ell no....per tu el teu nadó passarà a ser el mes important, per sobre de la feina, del marit, de tot i en canvi per ells no es tan així i clar això es una font de discussió tot i que mica en mica ja veuràs com anireu entenent-vos i sobretot respectant-vos l'un a l'altre......és mooooooooooolt complicat trobo!!!!!

[emmilla]

Nenes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Arriva l´enveja del post!!!!!!!!!!!!!!!!

Jo tambe he estat embarasada tot i que nomes em va durar uns 15 dies oficialment, el meu marit va ser una joia, ja ho es com a norma general, pero em feia sentir mes embarasada......
No em deixava agafar pes, ni em deixava aixecar-me del sofa un cop ja m´hi avia plantat, intentava fer el sopar tot i que amb els fastics que vaig patir preferia fer-lo jo, i mil cosetes mes!!!!! va ser molt maco mentre va durar.
El que si vaig trobar fort es que ell no plores cuan el vam perdre, encara espero una reaccio al tema cuan surt i res! sembla de pedra el tio i per a mi es el pitjor, em sento sola cuan parlo d´aixo, perke ell ni ho menciona i sembla que em kedi sola davant el dolor que em causa, el diu que millor aixi, que si hagues sigut perillos per a mi encara hagues sigut un bon ensurt i aixo no ho hagues pogut soportar.
De tota manera us entenc a la perfeccio perke amb el nen que tinc ara es l´escakejada total i es molta feina per a mi, pero soc sa mare i cuan be la recompesa es tota meva!!!!!!!!!!!!!!! jejejejejej!!!!
Anims guapes ja veureu com tot va passant i ells reaccionen i se n´adonen.

[martina]

Gisela, a mi me paso algo similar al ppio. Me busqe el ginecólogo, miraba las pruebas que me tocaban, etc.

Ahora cuando avanza el embarazo parece q se implica más, pero creo que es absolutamente normal guapi.

Ya verás como cuando lo vea más cerca la cosa se animará y se sentirá más involucrado. El hecho de no vivir el embarazo dia a dia como nosotras a veces les hace no darse cuenta de la realidad.

DALE TIEMPO, ya verás, o nanímale tu a que se anime :)

un beso!

[Visitant]

DONCS QUE BE EMMILLA, ME N'ALEGRO QUE SIGUI TANT ATENT. A MI QUAN ENCARA NO SABIA SI ESTAVA EMBARASSADA O NO EL VAIG HAVER D'AJUDAR A FER UN TRASLLAT DEL SEU TALLER DE CERAMICA I NO LI VAIG FER GENS DE PENA, VA DIR QUE S'HAVIA DE FER VIDA NORMAL, I JA ES PENSAVA QUE SENSE NI SABER SI ESTAVA EMBARASSADA JA VOLIA ESCAQUEJAR-ME, JEJE, DE FET ERA UNA MICA VERITAT, ELS TRASLLATS SON UN PAL.
JO TB TINC UNA NENA D'UNA RELACIO ANTERIOR I TOT JUST ARA ES COMENÇA A IMPLICAR UNA MICA MES, PERO COSTA, ENCARA QUE COM TU DIUS DESPRES TB TENS MES SATISFACCIONS I COMPENSACIONS, PERO A MI M'AGRADARIA QUE M'AJUDES MES SENSE HAVER-LI D'ESTAR SEMPRE DIENT

[emmilla]

A mi tambe m´agradaria julieta, pero....... ja porto molt temps assobre i la veitat m´he resignat, una de les vegades que li vaig dir que no volia tenir mes nens perke ell no s´implicava va estar tota una setmana que amb el nen no parava, que si l´esmorzar, els deures el sopar...... pero la setmana va acbar i ell va tornar a ser el mateix, com diuen," no se le pueden pedir peras al olmo!"
Farem el que podrem i aixo que ens endurem no nena????

[Visitant]

JEJE, A MI EM VA PASSAR EL MATEIX. JO LI DEIA QUE NO VOLIA TENIR MES FILLS PQ HO HAURIA D'ACABAR FENT TOT JO.
ELL TB HO INTETA UNA ESTONA PERO DE SEGUIDA TORNA A LA SEVA VIDA. I AIXO QUE TE TRAÇA AMB ELS NENS. PERO ARA DE TANT EN TANT ELS HI PROGRAMO ALGUNA ACTIVITAT PER ELLS DOS: PISCINA, PASSEIG AMB BICI, I AIXI TINC MES TEMPS PER MI. QUAN JA LI DIC DIRECTAMENT QUE HA DE FER NO HI HA PROBLEMA, NORMALEMTN NO ES QUEIXA GENS.
I TB HE APRES A DELEGAR LA FEINA SENSE PREOCUPAR-ME GENS. ABANS COM QUE JO HE DE SORTIR A LES 8 DE CASA, ELL I LA NENA ES QUEDAVEN , I JO DEIXAVA LA NENA VESTIDA, ESMORZADA, L'EMORZAR I EL BERENAR A LA MOTXILLA... VAJA QUE LI POSAVA MOLT FACIL!
ARA EN CANVI NOMES ELS DESPERTO I QUE S'ESPAVILIN ELLS DOS QUE JA SON GRANDETS. I SI UN DIA VA PITJOR VESTIDA O ES DEIXA ALGUNA COSA MALA SORT, TAMPOC ES LA FI DEL MON...

[emmilla]

Tot i aixi nena tens moltissima sort, jo delegar?????jajajajja ni de conya!!!!! Si ho fes no seria la fi del mon pero si la meva, no ma ensanyat a confiar gaire en ell en akest tema, i fixat com va que cuan kedem en que ell va a recollir al nen li truco cuan se que ja ho a fet per confirmar-ho!!!!!!!!!!!jajajajja es un desastre!!!!
Tot i aixi es un tros de pa gran i nomes li he de demanar quelcom i sense remugar ho fa, pero sempre li he de demanar!
Akests homes nena!!!!!

[emmilla]

Akavo de repasar el meu missatge i me passat molt amb el "nena"
no se perke ho faig i realment sona faltal, et demano disculpas es horrible!!!!

[Visitant]

JO TB TINC LA MANIA DE DIR NENA I TIA, DES DE SEMPRE, RECORDO QUE LA MEVA MARE FA ANYS JA EM RENYAVA PER AIXO, PERO ENCARA HO CONTINUO FENT