Embarassada... del tercer!

[Laiala]

Hola noies,
obro aquest nou post perquè estic esperant el meu tercer. Tinc un nen de 3 anys, una nena de 20 mesos i al febrer ha de néixer el que duc a la panxa.
Em vaig quedar embarassada molt il·lusionada pel tercer, tot i que inicialment tan sols es volíem 2, després de tenir la segona vem canviar d'opinió. Sóc conscient que es porten molt poc i quan neixi el petit serà durillo (de fet, l'embaràs se m'està fent molt més pesat que els anteriors, no tinc capr problema però vaig cansadíssima). Però jo tinc dos germans i el fet de portar-nos poc va fer que compartíssim moltes coses, en tinc un bon record. I la meva mare tampoc ho va passar tan malament... I el meu marit acaba de fer els 40 i deia que no volia ser un pare-avi.
Professionalment, treballava pel meu compte però les coses no em van gaire bé, ara ja pràcticament no faig res i ja veurem com encaro la meva carrera professional més endavant. Durant un temps em dedicaré exclusivament als nens i prou. Si tingués la necessitat immediata de tenir un sou fix potser no m'hagués decidit, però de moment ens podem arreglar amb un sol sou durant una temporada.
Quan vaig començar a dir al meu voltant que esperàvem el tercer, vaig rebre un gerro d'aigua freda. A part comptades persones, la majoria em van mirar com si estigués boja, o quasi quasi em van donar el condol. Quanta feina, però si són molt petits, anireu molt de cul, quina bogeria, però si ja teniu la parelleta, no estava previst, oi?.... Si ho comparo amb com van rebre la notícia del primer embaràs, és que no té res a veure i, la veritat, és que m'ha sabut una mica de greu. I em sap greu per ell, és com si ja no l'esperessin amb il·lusió... ja sé que el que compta és que els pares l'esperem entusiasmats, però no deixa d'afectar-me.
M'agradaria molt conèixer les vostres vivències. Com viviu el tercer embaràs (o el quart...?) I les que ja teniu el tercer o quart a casa? Com us ho heu feut/organitzat?

[ajjt]

Hola
entenc que et sapiguen greu aquests comentaris però ...si pots, passa'n una mica i disfruta de ser afortunada amb el tercer embaràs.
Jo tinc 3 fills. La complicitat i unió que es crea entre germans és una meravella.Vull dir que evidentment és molt cansat,hi ha molta feina,vas de cul,a vegades es barallen...Però quan els veus tots tres jugant o ajudant-se a raspatllar les dents,o ensenyant a la xica a pintar...això no té preu. No hi ha res del món que pugui superar-ho.

[menudets]

Nosaltres també en tenim tres i es la millor decisió que hem pres a la vida. El petit encara no té un any, el següent 3 anys i la següent 6. El petit sempre està distret i els germans encantats de veure com avança i com va creixent. Al principi és normal anar enfeinat però sempre compensa tenir una gran família, i cal valorar-ho no només a l’etapa de ser nens. La infància dura poc comparat amb tota una vida, i allà estareu els cinc fent una pinya. Es una meravella i tira endavant amb tota la il•lusió del món! I si venen temps dolents, doncs tots a casa menjant llenties!

[cristina1671]

Moltíssimes felicitats!!!
Jo només en tinc dos, però ara que ningú em sent, si fos més jove m'hauria agradat tenir-ne un altre!
La meva cunyada en té tres i s'ho munten de meravella,van apretats en tots sentits, però es nota que s'estimen moltíssim tots cinc i això és el que compta!
Gaudeix de la sort que tens i sobretot passa del que digui la gent (ja saps que en aquest tema de l'embaràs i de tenir fills tothom sembla tenir autoritat per dir la seva opinió quan ningú li demana).

Una abraçada!

[xaia]

Laiala,

Jo només en tinc un d'un any així que la pregunta no va dirigida a mi però no en puc estar de dir-te que nosaltres som 3 germans i m'encanta, de petita no perquè el mitja em tenia gelos i ens barallaven, però ara, vist amb perspectiva , només saber que puc comptar amb ełls i quan un noo pot hi es l'altre i sempre amb la complicitat de les vivencies viscudes, que ens fa estar units tot i moltes complicacions i penes viscudes d'adults... vaja que crec que val la pena i que potser aquests comentaris no han tingut en compte tot això i s'han deixat endur per la situació de crisi en que vivim o la sempre idealitzada ideia de la parelleta.
Des d'aqui et faig arribar la meva felicitacio i et transmeto la meva enveja sana: jo també de sempe en volia 2 i ara que tinc 1 en voldria 3! però la casa es tant petita que no sabem ni si tindrem el segon :-(
Ah, jo amb un ja no m'organitzo... no em fa gràcia deixar-lo aqui o allà per poder fer coses. Estaré atenta als consells que et donen d'organitzacio.

[Laiala]

Gràcies pels vostres correus... i teniu raó que tenir germans no només es gaudeix de petit. És veritat que saber que "són allà", encara que no formin part del teu dia a dia, d'alguna manera, és reconfortant...

[Yaiza202]

hola.

Jo tinc una nena de 5anys, una de 3 i ple juny esperem el tercer, jo no pensava mai en tindre fills i si en tenia solament en tindria 1. Pues be aixo va cambiar, ens vam plantar amb dos, el meu marit ja tenia una d'una altre relacio i ja en teniem prou, fins fa poc, ell em va dir q li semblava perfecte pero q ara o mai, no volia estar tota la vida criant fills aixi q ens hi vam posar i a l primera patapam.
Sobre la gent del voltant....no facis cas, pensa que l'ho importan sou vosaltres. La gent sempre es pensa que te el dret d'opinar lliurement.

Petonetssss

[Aras333]

Laiala la meva experiencia no es la mateixa però m'ha passat alguna cosa semblant amb el tema de les reaccions de la gent. Jo estic embarassada i tinc 21 anys, va se un embaras que no esperava però tant jo com la meva parella ens ho hem agafat amb molta il·lusió (ell en te 25). El cas es que hi ha gent que no ha reaccionat massa bé...i em fa molta rabia q critiquin i es creguin q tenen el dret de dirme segons que...però al final vaig decidir deixar de capficarmi, ja que aixo lunic que faria es que no disfrutes de l'experiencia tant bonica que estic vivint...i la veritat es que ara em sento molt millor, passo de tothom, dels comentaris i de les mirades..i em sento molt feliç! el mes important es que la meva parella esta amb mi per tot i ens sentim molt contents!!!! Np fasis cas als altres i disfruta-ho!!!!!! un peto i molts anims!

[Laiala]

L'enhorabona Aras333!
Tens raó que la gent fica el nas a tot arreu i ho jutja tot... I ja veuràs que quan neixi el teu peque tothom continuarà dient-hi la seva! La teva actitud és l'encertada, a la vida no tot surt com planifiquem (a ningú) i, de vegades, les sorpreses són molt bones. Jo en coneixo una pila d'embarassos no planificats, als vint-i-cinc, als trenta i fins i tot als quaranta, i tots acaben igual, amb una criatura que fa super feliços als pares, no hi ha més.

gràcies pel teu comentari i bona entrada d'any!

Laiala

[Yaiza202]

hola!!!!

Per cert, al tercer s'adelanta el part? o es possible que també es passi de la DPP, a mi em tenen que fer cessaria programada pq tinc dos cessaries previes, pero nose si tindre la sort de posarme abans de part. Alguna sap si s'adelanta?

[Nima]

Hola!!

Jo també m'afegeixo al grup que espera el tercer
Ha estat tota una sorpresa però ens fa molta il·lusió, benvingut sigui oi?
Demà dia de reis li direm als germans i als nens perquè els pares ja ho saben. Segur que hauré de sentir tot tipus de comentaris però passo una mica... la vida dona moltes voltes i si ens ha volgut donar aquest regal doncs el rebrem amb els braços ben oberts.
Ja ens ensortirem d'alguna manera oi? Suposo que apendré a organitzar-me i a estirar més els calerons jajaja...

Molta sort a totes

[Laiala]

Molt bé Nima... l'enhorabona! Que tinguis un molt bon embaràs!
Per si s'adelanten o no, no en tinc ni idea. Em sembla que el part sí que acostuma a anar més ràpid però diria que la data no s'avança. A mi els meus dos primers van ser molt puntuals, exactament la DPP, així que m'inclinio a pensar que el tercer vindrà "quan toca".

[Nima]

Jo he tingut un de cada... el primer es va atrassar just 1 setmana i la segona es va adelantar una setmana... potser ara toca ser puntuals jajajaja...

Gràcies Laiala igualment, segur que a totes ens anirà bé oi?

[floreta26]

Doncs jo tinc bessons de 4 mesos i em fa molta rabia q la gent em digui "feina feta, ja tens la parelleta!" aixi q de vegades els contesto q l'any q ve anirem a xl tercer...i tothom mira cap a una altra banda, com si m hagues trastocat. Jo tinc clarissim q si pogues deixar de treballar no m importaria gens tenir un tercer! Ser mare es meravellos, anims valentes!

[Yaiza202]

floreta felicitats per aquest bessons reinaaaaa. Ja saps a la gent li encanta ser estupids. L'ho important sou vosaltres.

[Marsella]

Felicitats!!! Jo també estic embarassada del tercer, el meu petit té un any i la gent també fa aquests comentaris. Com que ja n'estava fins al monyo ara ja dic d'entrada "estem tan contents!! Sempre havia volgut tenir tres fills". I el comentari final (jo tinc dos nens): ARA serà la nena, ja veuras. Com si fos un trofeu?!!! En fi..paciència i moltes felicitats!

[Ripollesa]

Doncs jo espero el cinqué.

Tinc una filla de 4 anys, una altra de 3 i dues bessonetes de 19 mesos i ara estem esperant un nen.

El què em fa més ràbia són els comentaris de la gent: ah, ara com que tindreu un nen ja parareu no? no heu parat fins que ha sortit el nen eh!Ara prou no? ha set desitjat o ha set un accident?

Doncs no, no ha set cap accident, no estàvem desesperats per tenir cap nen i si fós per nosaltres no pararíem.

Lo fort és que des que tinc 20 anys que dic que tindré 6 fills, tothom reia quan ho deia, i ara que estic complint el meu somni, em pregunten si ha set buscat... la gent està grillada. Fins i tot una dona li va preguntar a la meva mare aviam si érem de l'opus... què passa, que no ens pot agradar tenir una colla de fills ben seguidets? és que no fem patxoca quan sortim al carrer? Algú es pensa que després de 4 criatures no sabem com es fan els nens i quines proteccions cal prendre per no tenir-ne més?

Segurament serà l'últim, però per motius econòmics, ja ens agradaria anar-ne a buscar un altre. PErò em fan tanta ràbia els comentaris de la gent, que quan em diuen si ara ja pararé els hi dic que no... què s'han cregut?

Tenir fills és el millor que m'ha passat mai a la vida, no ho canviaria per res. Tinc 27 anys i quan les miro penso que no podria viure sense elles. PErquè la gent s'estranya tant que desitjem ser mares?

i després hi ha els típics comentaris de:no deus pas poder estar per tots... com si no ens cuidéssim bé dels nostres fills només perquè en tenim més d'1 i de 2. A l'última senyora que m'ho va dir, li vaig etzibar: que les veu despullades o desnerides potser? Si que és cert que no puc dedicar-los individualment l'atenció que poden professar a un fill únic, però el què perden de pares, ho guanyen sobradament de germans. És que no té valor això? aprendre a compartir, a confiar, a estimar, a estar units, ...

En fi, ja m'he desfogat...

[Laiala]

L'enhorabona per aquest nen en camí, Ripollesa!
Tens tota la raó del món, la gent està una mica obsessionada amb el tema de la parelleta i tenir una mica de tot però no més... eh! I si gaudeixes molt de tenir dos fills, per què no pots gaudir encara més tenint-ne tres, quatre, o cinc?
A mi també hi ha gent que m'ha dit (en veu baixa) que al cap dels anys, quan ja no hi eren a temps, han pensat que haurien hagut d'anar a buscar aquell tercer o quart que no es van atrevir. També d'altres que, per problemes econòmics, es queden amb un o dos i no van més lluny. Així que aquest desig de ser multi-pares no és tan estrany... al contrari! Si no hi hagués tantes pressions professionals, econòmiques, etc., les famílies serien més grans, segur.
I estic seguríssima que quan sortiu tots sis junts deveu fer molta, moltíssima patxoca! I només 27 anys, quina enveja (jo estic a punt de fer els 35)!

[Yaiza202]

Ripollesa mira com si tens mil fills, mai he entes perque la gent fica els nasos a tots els llocs ni que ells siguins els que paguen les despeses!!! Per cert 27anys? Jo aquest any faig els 25 i tindre el tercer jejejje en el nostre cas si q ens plantem, ara mateix si que m'agradaria tindre mes de tres pero el meu marit em va dir que no volia mes, jo aquesta propera maternitat l'estic disfrutant molt i em dona pena no tornar a sentir tot aixo de nou, jo deixo una porta oberta ara em tocara de nou una tercera cesarea i em diran lo de la lligadura de trompes pero no vui ferla perque i jo q se que pasara d'aqui uns anys!!!

[floreta26]

Ai nenes! Q me n esteu fent agafar ganes altre cop hahaha!!! Ripollesa, q puc dir? Ole ole i oleee