embarassades abans dels 25

[Lila20]

hola noies, no sé si hi ha alguna en la mateixa situació que jo.

tinc 20 anys, embarassada de 6+1 i amb parella estable des de fa 8 anys (si, des dels 12 amb el mateix noiet). estem encantats amb la idea de ser pares. ell treballa i jo estudio, però ens ho podem permetre.

he vist que hi ha mares de 27 cap amunt (o com a mínim al meu post, que amb la segona més petita em porto 7 anys), però m'agradaria saber si hi ha alguna mare que, com jo, ho serà abans dels 25.

[Bie]

segur que n'hi ha, però vaja, no crec que l'edat tingui massa a veure en com es porta un embaràs o la criança d'un fill. Si tens estabilitat a la parella i a la família, tant fa que tinguis 20 com 30
Actualment la maternitat s'endarrereix més que fa uns anys, l'edat mitjana de la maternitat pel primer fill crec que ronda els 30-31, però sincerament, no m'estranya... si vols estudiar una carrera, depèn de quina són uns quants anys, després tingues parella, tingues lloc on viure, certa estabilitat, etc. cada vegada costa més.
Jo tinc 26 però si hagués fet lo "lògic" encara no m'hagués posat a buscar, encara estic estudiant i la nostra situació econòmica no és la millor del món, però aquí estem

[Aras333]

M'uneixo al club!!!!
Tinc 21 anys i estic embarassada de 30 setmanes. No va ser un embaras buscat però ara penso que es el millor que m'ha passat a la vida! Jo també estic estudian però se que podré amb tot i ho fare amb molta il·lusió!
Amb el meu novio nomes portem 1 any i mig junts..però això ens està unint encara més i ens estem demostrant tot el que ens estimem!
No viviam junts..però ara fa un mes que hem anat a viure junts.

Els bebes el que més necessiten és amor...i estic segura que d'això no els en faltarà! Serem les millors mares! i joves, amb ganes de fer coses amb els nostres petits! que mes podran demanar els nostres fills?!!!

Lila20 espero que l'embaras vagi mol be!! anem parlan per aqui!! Enhorabona!!!

[setneuf]

Hola guapa! enhorabona!! jo en tinc 23 i el meu fill 10 mesos

jo també estic i estava en la mateixa situació que tu....la meva parella te feina estable, ja portavem vivint 4 anys junts i jo sóc estudiant...així que vam dir: doncs en davant! i és genial! el part i el post-part va anar fantàstic, als 15 dies ja estava recuperada del tot, i pots aguantar tota la marxa del nen sense problemes.


em vaig quedar embarassada amb 21 anys, sempre havia volgut ser mare jove i continuo pensant que és el millor si la situació t'ho permet

ànims*

[Lila20]

hola! doncs la veritat es que feia dies que volia obrir el post però per motius aliens no he pogut fer-ho, però m'alegro de haver-lo obert i de veure que hi han mamis joves

bie,
jo crec que no hi ha gaire diferència alhora del embaràs o de cuidar al nen, però si hi ha diferències en les maneres en que ho vius. per exemple no crec que a una dona de 40 anys li diguin que no serà una bona mare o que la mirin amb mala cara... i a més alhora de dir-ho a la família sempre es diferent, no se si em faig entendre. enhorabona pel teu embaràs! per cert, et toca per octubre o per novembre?

aras333,
nosaltres tampoc és buscat però aquí estem, il·lusionats amb la idea i contents de pensar que en uns mesos serem pares enhorabona per la teva nena i ja no et queda res! cuan jo estigui de 16 setmanes més o menys tu ja hauràs de donar a llum. estàs nerviosa? ho teniu ja tot preparat? com es dirà? aiiii quines ganes d'estar ja jo com tu

setneuf,
i com portes el tema estudis post part? jo no sé si seré capaç de compaginar-ho tot, però no és una cosa que em preocupi, tinc el meu batxillerat, un cicle formatiu i a sobre estic a 3er de carrera... jo crec que podré amb tot! jo aquest any en faig 21, a l'agost, així que a veure. i enhorabona pel teu `petit

[Bie]

bueno és que a la gent li agrada criticar sigui quina sigui la situació... igual a la de 40 li diuen que perquè s'ha esperat tant, i quan tens 30 i pocs ja comencen amb els comentaris de que se't passa l'arròs, tot sigui tocar la pera!

em toca pel 31 d'octubre
jo també estic a 3r de carrera així que pariré a meitat de curs, en principi m'ho podré compaginar i espero no haver d'endarrerir els estudis

[island]

Hola noies!
Només us vull enviar molt ànims! el fet que estigueu en un fòrum dedicat a la criança, ja diu molt de les vostres ganes de fer de mares i de voler fer-ho bé! Segur que teniu ja molta més informació i moltes més ganes d'aprendre i veure maneres de fer les coses amb els nens que moltes de les que ja som més dinosauris i que a la vostra edat no en teníem ni idea de tot això. A mi també m'hagués agradar ser mare abans dels 30...però un trencament amb la parella m'ho va impedir. ara amb 35 tindré el meu segon fill (és una nena)

Segur que l'edat no hi té res a veure i que sereu unes mares estupendes, com ja esteu demostrant. Espero que seguiu al SP, segur que hi teniu molt per aportar i nosaltres per aprendre i compartir! enhorabona!

[nienna]

M'agrada molt que s'hagi obert aquest post. Jo vaig tenir al meu primer fill amb 22 anys, tothom em deia que estava boja, però nosaltres, tot i que no havia sigut buscat, estàvem molt contents i teníem confiança en que les coses anirien bé. Estàvem vivint junts i els dos amb contractes indefinits, tot i que quan em vaig quedar embarassada portàvem només un any de relació, y 6 mesos de viure junts. Va anar bé, tant que amb 25 vam tenir la segona, aquesta vegada un embaràs buscat i que he pogut gaudir molt més, perquè ja sabíem de que anava tot això. I a hores d'ara ja ens estem plantejant el tercer pel any que ve Després ja parem, ja

Potser l'únic que va anar malament en el meu cas per tenir el nen tant jove va ser el que no vaig tenir confiança en mi mateixa els primers mesos (potser els primers 2 anys). Pensava que tothom tenia raó menys jo, perquè clar, jo era "una nena". I tothom es sentia amb dret d'opinar i de dir-me com fer les coses. No solia fer com ells deien, però si que m'afectava i em sentia mala mare moltes vegades per no "fer cas". Després poc a poc ja vaig veure que podia amb tot plegat, que el nen estava bé, que ho feia bé, i que podia confiar. Amb la segona tot va anar molt millor. Així que us diria això: no un deixeu intimidar, sou fortes, el vostre criteri es el millor perquè teniu l'instint de mare i escolteu però feu el que vosaltres penseu que es el millor.

Us vull enviar molts ànims, segur que ho fareu bé. Ningú ha nascut ensenyat, i l'instint es el mateix amb 20 que amb més edat, i això es el més important. Bé, això i estimar molt a la criatura, però això, per les vostres paraules ja ha quedat ben clar. Enhorabona, segur que sereu unes marones!

[setneuf]

Doncs jo amb els estudis el que he fet es parar....ho he deixat aparcat fins que el nen vagi al cole perquè vull estar amb ell com a minim els seus 2 primers anys ja que és molt important per al seu desenvolupament fisic i mental i perquè igual que la gent pensa que te temps de sobres per a tenir fills doncs jo ho penso al reves que tinc temps de sobres per acabar els estudis

La edat no te res a veure, jo sóc una mami molt segura de mi mateixa i tinc companyes de 30 que dubten de tot...i el meu fill per descomptat que no te ni idea de si sóc més o menys gran jijiji segur que per ell sempre sere vella jijiji la gent no m'ha dit mai res, sol a vegades alguna dona del carrer et pregunta: i es teu? que joveneta! (pero res més), i bueno el papa te 33 anys així que el seu entorn tampoc ho va veure malament

les avantatges físiques són moltes, i psicologiques doncs pode ens falta la paciència que va donant els anys però també això pot ser un avantatge ja que no et preocupes tan per coses que no cal preocupar-se o no imposes tan la teva opinio i això fa que et portis millor amb la parella ja que veig que les mamis una mica més grans són un pel intransigents (no totes però si moltes) amb la parella i el bebe volen molt que tot sigui a la seva manera ja que porten uns quants anys vivint així i no volen canviar

[Bie]

sort que pots agafar-te 2 anys per estar amb ell, jo no m'ho podré permetre i em fa molta pena

[nienna]

Bie, jo lo que vaig fer va ser demanar trasllat a la UNED. I l'any que ve, si tot va bé, ja acabo Va ser molt dur, però tard o d'hora s'acaba. Ànims!

[setneuf]

sort que pots agafar-te 2 anys per estar amb ell, jo no m'ho podré permetre i em fa molta pena

tranquil·la fassis el que fassis estarà bé intentat ajuntar tot el que puguis, baixa de maternitat, lactància....ara això és el de menys, disfruta del embaràs que després no recordaras res, sembla llarguissim quan estas vivint-lo i després veus que no era res jejej jo em vaig fer un fart de sortir a restaurants i al cinema, i fes-ho ja que quan tinguis al nen/a tardaràs en poder-ho fer

[Bie]

sóc autònoma així que la baixa de maternitat és possible que se l'agafi el meu marit, però com treballo a casa intentaré estar el màxim de temps amb ell...

[Yaiza202]

bona nit!!!!

Jo ara fare els 25 anys a l'abril i estic embaraçada de la tercera nena, jo vaig tindre a la gran amb 18anys i a la petita bueno d'aqui no res sera la mitjana amb casi 20 anyets. Amb la meva parella portava un mes i mig o sigui q casi be no ens coneixiem, ens a costat moltissim tant la relació de parella com lo q em tingut q correr...per tindre el pis i totes les coses abans de q neixes la primera. Aixo si tot l'esforç a sigut recompensat.

Petonetsss

[Tutty29]

FELICITATS wapes.
Jo tinc 29 anys i dema el meu petit farà 2 mesos.

[Lila20]

ups, quantes respostes! no m'ho esperava pas.

bon dia a totes!

bie,
doncs ens portarem poc! a mi em toca pel 16 de novembre jo pariré a principi de curs també, però crec que ja no m'apuntaré aquest any que ve, suposo que esperaré un any i començaré de nou.

island,
moltes gràcies pels ànims i per les teves paraules, tan de bo tothom fos igual que tu i no preguntessin coses del estil.. però es desitjat o no? què faràs tan joveneta? (i el pitjor es que son familiars).enhorabona pel teu nen i pel nou embaràs. per cert veig que ets de vilafranca, jo també ho sóc! quina casualitat.

lothome,
enhorabona pels teus nens i per aquest tercer que arribarà quan ho planejeu. la veritat es que com dius, ningú neix ensenyat, però sembla que això no ho sap la gent... en definitiva, que són una mica xafarders i els hi agrada ficar-se a la vida dels demés. a més si ets inexperta sempre penses que els grans tindran la raó, per experiència més que res... però bé, a veure com acaba tot i si jo sóc de les que accepta consells o no jejej.

setneuf,
tens raó, si t'ho pots permetre endavant, sempre hi ha temps per acabar els estudis, els estudis no avancen sense tu, però els teus fills si. jo estic estudiant educació primària i m'encanten els nens i tinc clarissim que ho deixaré apartat mínim un any,... sinó més!

yayza202, t'admiro! que seguidetes les primeres! enhorabona per les tres i a gaudir de ser una mami jove i amb força!

tutty29, enhorabona per aquest homenet de 2 mesos!

us deixo que vaig a menjar-me un crussan de xocolata que m'ha portat el meu xicot.... ñaaaam!!!!!

[Bie]

doncs sí que ens portarem poquet!!! què estudies?

[pietrafilla]

i com portes el tema estudis post part? jo no sé si seré capaç de compaginar-ho tot, però no és una cosa que em preocupi, tinc el meu batxillerat, un cicle formatiu i a sobre estic a 3er de carrera... jo crec que podré amb tot! jo aquest any en faig 21, a l'agost, així que a veure. i enhorabona pel teu `petit

Hola maca!!
Primer donar-te felicitacions per la nova etapa que és la maternitat, la qual no és gens fàcil i ningú ens ho explica. Però poc a poc es va fent, i més amb la superajuda que tenim al SP.

Et volia preguntar com t'ho has fet per poder tenir el batxillerat + un cicle formatiu i estar a 3r de carrera, amb només 20 anys (bé per 21 ja aquest any), ets una super woman!!

[Marona78]

Felicitats Lila!

Jo vaig ser mare per primer cop als 27. Sempre havia volgut ser mare jove (volia tenir 5 fills! ) i en certa manera ho vaig aconseguir (el meu marit té 3 anys menys que jo ). Hi ha la casualitat que les meves cosines i jo hem sigut mares amb una edat per sota la mitjana... Deu ser cosa de família!
El meu segon fill el vaig tenir quan faltaven tres setmanes per fer els 32 anys.

Penso que ser més o menys jove dóna alguns avantatges i alguns inconvenients, però l'essencial, és estimar aquell fill i la resta... doncs endavant, tot caba sortint!

Sigues feliç i gaudeix de la panxu i del bebè!

Salut!

[Lila20]

Hola maca!!
Primer donar-te felicitacions per la nova etapa que és la maternitat, la qual no és gens fàcil i ningú ens ho explica. Però poc a poc es va fent, i més amb la superajuda que tenim al SP.

Et volia preguntar com t'ho has fet per poder tenir el batxillerat + un cicle formatiu i estar a 3r de carrera, amb només 20 anys (bé per 21 ja aquest any), ets una super woman!!

doncs el cicle formatiu era d'un any i el feia per les tardes i de matins estudiava la carrera (jo vaig fer així perquè en aquell moment necessitava tindre un títol per poder treballar els caps de setmana, tot i que ja no hi treballo allà), més que ser una superwoman és qüestió de saber organitzar-se i de molta i molta paciència

bie,
estudio educació primària a la autònoma, tu?

marona87,
gràcies. tens raó, l'essencial és estimar al teu fill i fer que t'estimi ell, el demés és secundari