Embaràs amb antidepressius

[mishka]

El que et digui el metge....

[Miules]

Bon dia Retse!

Fa uns quants anys que malauradament prenc antidepressius. Quan vaig anar a la visita del ginecòleg per planificar l'embaràs li vaig comentar i em va dir que seria bo anar reduïnt dosi, sota prescripció del psiquiatre.
Vaig demanar hora al psiquiatre i em va dir (i em va fer l'informe pel gine) que el principi actiu i la dosi que jo prenia no tindria cap efecte sobre el fetus. També em va comentar que els gines no volen córrer riscos amb aquests tipus de fàrmacs.
El millor que pots fer és demanar-ho al teu psiquiatre, si no ho tens bé per anar-hi de visita almenys comenta-li per telèfon.
Et quedaras més tranquila, ja ho veuras.

Una abraçada!

[pardaleta]

Hola,
El ginecòleg no es mullarà i tu necessites estar tranquila. El psiquiatra és el que millor et pot portar el cas, i en concret un psiquiatra perinatal, que s’ocupa en concret de casos de psiquiatria en persones embarassades i alletants. Hi ha un servei de la sanitat publica, a la Maternitat de Barcelona, de psiquiatria perinatal. T’haurien de derivar desdel CAP on et visitin. El telèfon de servei que et comento es: 932279948. Es possible que els del teu CAP ni coneguin el servei. En qualsevol cas, si no et visites per un psiquiatra perinatal, sí que ho hauries de fer per part d’un psiquiatra i així prendràs la millor decisió conjuntament: o retirada progressiva o manteniment a dosis adquades.
Disfruta de l’embaras!

[pardaleta]

Hola Retse, si ho mires bé, no hi ha dilema, perquè si ho passes fatal, també ho passarà malament el bebe que portes dintre. Mirar pel teu benestar és mirar pel benestar del teu fill, pensa que no sou dos, ara sou un. Parla amb el psiquiatra és important estar medicat adequadament atenent les circumstancies (el teu embaras).
Anims guapa

[Niu]

Tens altres fills? Com ho vas fer en els altres embarassos?

[atlanta]

Bones! Pel primer embaras jo vaig fer una retirada progressiva i quan m'hi vaig quedar ho vaig poder deixar les primered setmanes (prenia paroxetina i alprazolam), tot i que vaig tenir moments d'angoixa forts i em vaig prendre un parell de diazepans en el primer ttimestre. El gine sempre em deia que millor que la mare estigues controlada que amb atacs cada dia.
Ara estem buscant el segon i torno a estar amb medicacio. Tinc un altre gine q em va dir q milor no estigues prenent res i vaig anar al psiquiatra. Aquest em va dir que em mediques fins q m'hi quedes i llavors intentariem reduir la dosis, pero q si no podia no m'agobies. Hi ha moltes dones que es queden embarassades amb medicacio pero no hi ha estudis sobre els efectes pq no es etic fer-los (aixo em va direll)
O sigui, que evidentment es millor no prendre res, pero que si ho necessitem, millor fer-ho pq amn ansietats i angoixes el fetus fampoc esta be.

[cigronet!?!]

hola guapa,
jo crec que el millor es el que ja t'han comentat les companyes, parlar amb el teu psiquiatre i que sigui ell qui t'assesori, a més si pots anar al psiquiatre perinatal que et comentava la companya millor!
a més pensa que el més important ara es que tu estiguis bé, i si ha de ser amb medicació pensa que millor pendre-te-la, ja que estàn tu bé el bebito que tens dins estarà millor!!!!

no et sentis malament si t'has de pendre la medicació, es una manera de cuidar-lo, ja que tu estaràs més tranquil·la i per tant podràs cuidar-te tu i a ell!

[Ninetaa]

Jo parlo de segones, pero per si et serveix: tinc una amiga que es medica des de fa anys, i la psiquiatra li havia dit que no pasaba res si es quedaba embarassada, al quedar-si peró, el ginecoleg li va dir que era millor que les deixes, ja que et tipus de medicaciío que ella prenia (no se quin es) podia generar problemes de cor al bebe. Estaba de molt poquet i li va dir que encara les podia prendre un parell de setmanes, aixi que va reduir la dossi drasticament fins que les va deixar. No t'enganyaré, el primer trimestre l'ha passat fatal la pobra, pero ara esta de 5 mesos i esta la mar de bé. també li van dir que al tercer trimestres si volia podia tornar amb el tractament i si no en donar a llum, pero ella ja esta decidida a esperar a donar a llum, total el pitjor ja ho ha passat.

Espero que t'informin bé i pugueu prendre la millor decisió per a tu i el bebe, una abraçada i anims!!

[pardaleta]

Retse,
Què et passa exactament (dius que et trobes fatal)?
De quan estas embarassada?

[pardaleta]

I de quants mesos estas embarassada?
Potser el qeu et dire et sonara raro, tu feies esport abans? T'agrada la piscina? Ves a nedar, al menys, el cos et fabricara neurotransmissors que et faran sentir millor i seran una substancia natural que milloraran el teu estat d'anim mentre no et facin efecte els antidepressius. Se que no tens força, per aixo et pregunto si abans feies esport i eres una persona activa, si és així, no t'ho pensis dues vegades, no et questionis si en tens ganes o no, senzillament fes-ho, com si fos un tramit que haguessis de fer. Vius a Barcelona?

[edae]

Retse, jo amb l'altre embaras vaig anar a unes classes pre-part, que feiem esport per embarassades. A mi sempre m'ha costat molt fer esport, i més sola, i en canvi, allà pagant, i que érem totes embarassades i estàvem igual vaig complir. Ara d'aquí a poquest començaré un curs de natació per embarassades, que també promet.
A Girona hi ha llocs que en fan de segur, amb això no et puc ajudar, perquè sóc de Banyoles i hi anava aquí.

[pardaleta]

El que diu l'edae es una bona idea, anar a un grup d'embarassades qeu facin esport, aixi seria mes facil.Com ho veus fer natacio per embarassades?
Tho he buscat per la web per si no tens anims de buscar tu mateixa i he trobat el seguent a Girona:
Activitat aquàtica prepart: http://www.girona.cat/esports/esports_a ... ipcio.html
ACTIVITAT AQUÀTICA PREPART: http://www.geieg.net/cat/serv_02.asp

Una altra cosa: què t'agradava molt fer que feies abans i que ara has deixat de fer, quan tenies energia i et trobaves bé?