Ansietat primeres setmanes

[pruneta30]

Hola noies!
Aquesta setmana he sapigut q torno a estar embarassada (tot just de 4 setmanes). Al febrer vaig tenir un ou buit, i des d'aquest test positiu però sobretot avui tinc una ansietat horrible, un nus a lestomac q no em deixar agafar bé l'aire i el meu cap no para de pensar en la possibilitat q es repeteixi el malson...Fa anys q en pateixo i m'he medicat molt però ara feia un any q no prenia res i ho portava molt be! A mes no deixo de pensar q aquest estat pot provocar q lembaras s'aturi o alguna cosa aixi!
Sabeu d'alguna cosa q pugui prendre i no estigui contraindicada? Faig flors de bach pero crec q han deixat de fer efecte...
Moltissimes gracies!!!

[Susana82]

Hola
La única solució crec q es carregar-te de paciència i prendre les coses amb més calma.
Intenta distreure't com puguis i o amb cualsevol cosa per passar el temps més depressa. No se potser una camamilla o una ti.la q son herbes no crec q t facin cap mal, lùinca cosa q t farà es relacxar-te. Vinga sort i Ànims

[hadavideo]

Felicitats per l'embaràs!!

Estic d'acord en intentar distreure't i mantenir el cap ocupat per no donar-li voltes. Intenta fer ioga que et pot anar bé per relaxar-te i controlar la respiració. A mi també em van dir que podia pendre "sedatif" que és homeopàtic. Està granulat i en pastilles per xupar. Jo prenc dos per dormir, però em van dir que podia arribar a prendre 2-2-2 si estava ansiosa tot el dia. I sobretot, calma i paciència que ara ni una eco et podria dir res.

[gisa]

Hola Pruneta! Felicitats per l'embaràs, sí, perquè tot i les pors, estàs embarassada! Sobre el que dius, no et queda altre que intentar calmar-te i esperar. Si et fas eco massa aviat, a vegades, encara es generen més dubtes si no es veu del tot bé, o sigui que has d'esperar que els dies passin rapid, i mentrestant, distreu-te com puguis! Estic pensant que potser et podries fer una beta per veure si la cosa evoluciona positivament... desconec com funciona, si cal que t'enviï el metge... Sort i ja ens explicaràs!
Pel que fa a l'ansietat... jo també la conec bé, per desgràcia! A mi,l 'única cosa que m'ha funcionat ha estat fer teràpia amb un psicòleg. Amb ell he après com funciona el meu coco, perquè arribo a sentir ansietat, i com ho puc identificar, afrontar, canviar certes conductes i tendències naturals meves... Una de les primeres coses que vaig aprendre amb ell va ser: si no ho pots controlar, oblida-ho i no t'hi capfiquis! Una gran veritat, però, jo, la gran controladora, no havia estat capaç de fer-ho fins al moment: sempre volent tenir-ho tot apamat, sempre anticipant coses (normalment negatives) que encara no havien passat i em generaven gran ansietat... Adonant-me d'això i aprenent estratègies per afrontar-ho he canviat moltíssim! Segueixo fent seguiment cada mig any o així, però visc molt més tranquil.la! T'he anat llegint en altres post i em sembla que funciones d'una manera bastant similar a mi, per això t'he clavat aquest rotllo. No és fàcil ni immediat, però és possible! Molts ànims maca!! Ah, sobre perjudicar el cigru amb l'estrés... quan jo estava embarassada, vaig ser un sac de nervis i vaig passar per una operació del meu home i tres ingressos més operació del meu pare, vaig anar de cul fins l'últim mes abans de parir i tinc una nena ben sana ( i feta un belluguet!!), jejeje!

[petitacuca]

Pruneta!!!

Felicitats! Fa dies que m'he tornat a reincorporar al sócpetit perquè a principis de mes vaig tenir el meu primer positiu. He entrat algun dia a les cercadores del Maig, volia entrar a saludar-vos perquè tinc molt bon records de vosaltres i hi sou moltes que vam compartir mes de cerca, però no ho he fet perquè no acabo d'estar fina.

Saps que buscava de feia temps, però sembla que les hormones em fan passar una mala passada, he canviat molt, jo fins ara era un cul inquiet i contenta i amb ganes de quedar amb gent, doncs porto una setmana amb nàusees (sort que em prenc Cariban i he millorat) i no tinc ganes de fer res ni veure a ningú, treballar em costa moltíssim, fins i tot algun dia ploro, i sé que hauria d'estar contentíssima, però no sé què em passa. Suposo que el meu cos fa un canvi total i les hormones em trastoquen. Per això, mai trobava el moment per entrar a saludar-vos... si que m'he apuntat al fil de Mares Gener 2015 (espero que t'hi apuntis aviat) perquè almenys comparteixo sensacions i em puc desfogar.

Potser aquesta resposta no contesto al que ens demanes, però t'ho dic perquè vegis que un embaràs al final és un trasbals pel cos de la dona, i fa que siguem "diferents" com fins ara, espero i desitjo que això sigui passatger, de la mateixa manera que m'ha vingut, em marxi aviat (ja sé que el més típic és els 3 mesos...) i el mateix et pot passar a tu. És inevitable que tinguis por de repetir, jo fins que no vagi al metge (per desgràcia fins el 2 de juny no em volen veure, i ja estaré a la 9a setmana) no sabré si tot va bé. Tinc una amiga que està d'un mes més que jo, i ella ja sap que batega, però ara té por que si el perd o no, crec que des del moment que tenim el projecte de ser mares, mai estarem 100% tranquil·les per tant hem d'aprendre a conviure amb això i intentar gestionar les nostres emocions per no ser tant negatives, com diu la gisa, anar amb un professional ens ajudarà a portar-ho millor. Jo per altres raons tinc hora la setmana que ve amb la meva terapeuta de la Gestalt, i crec que les altres raons passaran a segon terme i parlarem més del que ara ens espera.

Estic molt contenta que puguem compartir aquest camí juntes, a part de companyes de cerca, per mi ets especial perquè vam ser cojefes. I quina curiositat, que vam ser-ho del gener 2014 i parirem al gener 2015 (hem de ser positives i pensar que serà així!). Igual, d'aquí un parell anys ens estarem desfogant per les trapelleries que ens facin les criatures.

Una abraçada!

T'espero al post de Mares Gener 2015!!

[pruneta30]

Moltíssimes gracies noies per les vostres respostes!
avui estic una miqueta més centrada de cap (ahir era un negativisme total...), però segueixo tenint aquell nus a l'estomac que no deixa agafar aire...aixx...
demà compraré el sedatif que em recomaneu (ara no recordo qui era), que el vaig fer servir abans del casament i no m'anava malament...i demanaré hora a un homeopata que m'han recomanat! a veure si m'ajuda...


gisa em penso que si ens debem assemblar doncs...gracies per les teves paraules! jo també faig caaaaaaaaada dia això d'anticipar coses negatives...i acabo amb tal estat que en prunetu no sap que fer pobre...ho passem fatal! i ho dic en plural pq se que ell s'angoixa molt quan em veu aixi...probaré això que comento i sino probare la opcio d'anar al psicoleg..crec q majudaria (si tot segueix endavant) a portar un embarac molt més sa!

i ara vull fer una menció especial!!!

PETITACUCA!!!
no et fas idea de l'alegria que he tingut quan t'he vist aquí!!!!!!! FELICITATS PRECIOSA MEVA!!! LA MEVA COJEFA DE GENER!!! m'has fet emocionar amb les teves paraules i el teu raonament de jefes de gener 14, mames gener 15!! ojalaaaaaaaaaa!!! m'encantaria compartir amb tu especialment aquests propers mesos! tot i que de moment no mapuntare al post! no us seguia però prometo comencar a fer-ho! i si tot va be a la primera eco m'hi apuntare!!!
desitjo de tot cor que tinguis un embarac fantàaaaaaaaastic! enhorabona tb al petitcuc de part meva! no tamoinis princesa que tot estara bé! relaxa't i disfruta!
us ho mereixeu!
aiii quina alegria m'has donat!!!!! un peto gegaaaaaaaaaaaaaaaaaaaant gegant!!!!

(no tinc c trencades! perdoneu!)

[gisa]

Pruneta, m'alegro que estiguis un pèl més serena... A veure si amb aquestes cosetes millores! Sobre això de la teràpia, jo hi vaig començar a anar abans d'estar embarassada... Portava tan de temps malament, i en un cercle viciós que jo mateixa me n'adonava i no sabia com sortir-ne. El giso, pobre, tampoc sabia què fer, i la nostra relació se'n ressentia... Mica en mica, amb esforça i voluntat, vaig anar progressant, i al cap d'uns mesos em vaig quedar embarassada i crec que vaig poder-ho afrontar amb una actitud que mesos enrera hagués estat impossible. Molts ànims!!

[petitacuca]

Princesa!

Gràcies! Ara m'has fet emocionar a mi... Ulls negats inclosos! Quines bledes, hehe.

T'entenc que et vulguis esperar, de fet el petitcuc tb em va dir que m'esperés, xò si una cosa penso que serveix aquests fòrums és per fer-nos recolzament i per desfogar-nos, per això vaig apuntar-m'hi per compartir tot el que sentia amb elles. No pateixis que t'esperarem amb els braços oberts!

Cuida't reina, jo intentaré aquesta setmana fer un canvi de xip, pq no m'agrada ser així, estar negativa no aconsegueixo res, i em fa perdre moltes coses.

Fins ben aviat!

[girasol...]

Bon dia i felicitats per l'embaràs!!

M'uneixo al consell del Sedatif, i segueix amb les flors de bach... Segurament no és que hagin deixat de fer efecte, sinó que han de lleuitar contra una ansietat i unes pors molt més reals, ara!! El tema til·la i camamilla, millor que no, que sí que els arriben als bebés, les infusions, i és millor no prendre'n, sobretot al primer trimestre (sense que passi res per haver.ne pres alguna!!). El que sí va bé és prendre alguna coseta calenta... Un got de llet...

Pel tema psicoteràpia, jo també crec que és el millor. És un treball de fons que ajuda a poder portar-ho millor. Per si no coneixes ningú, jo t'aconsello que miris aquest centre: brucsalut.wordpress.com , estan especialitzades en parentalitat, maternitat, embaràs, perinatalitat i família, i treballen molt bé.

Ànims, que l'embaràs és un camí d'aprenentatge... A esperar, a confiar...