PART AMB DIABETIS GESTACIONAL

[nimfeta]

Hola a totes,

A final de mes està previst que neixi el meu segon fill, però en aquest segon embaraç, em van diagnosticar diabetis gestacional.

M'he anat informant per fòrums però no he trobat gaires casos on expliquin com ha estat el part amb la diabetis, he llegit que no et deixen passar de les 40 setmanes, d'altres que només podia tenir el fill per cesàrea (el primer fill ja el vaig tenir així però per un altre motiu)......i sincerament en preocupa el tema i tinc un lio al cap......

Així que a totes les que esteu o heu estat en un cas com el meu, us agraïria que m'expliquessiu com va anar tot.

Moltes gràcies pel vostre suport i aportacions!

[itica]

Hola,

En el meu cas me'l van provocar a les 37+5 perque al final de l'embaras tenia la tensio alta i com la criatura venis una mica gran per la diabetis gestacional doncs van preferir induir-lo. Va ser un part vaginal normal i sense complicacions. Començava a les 8 i a les 13:30 ja tenia a la meva nena en braços.

Si no se m'hagués disparat la tensió, em va dir la gine que o me l'haguessin induit tan aviat. Haguessin controlat lrs mides que portava i si hagués seguit el ritme de creixement que duia a les 39 me l'haguessin induit.

Va pesar 3,290 i va medirt 48,5. L'unica cosa es que quan neix al petit/a li fan controls per veure qe no tingui una baixada de sucre.

Si no tens cap altra patologia, i la diabetis ben controlada, pots tenir un part vagial normal

[PetitPrincep79]

A mi me'l van induir a la 39, també per tensió i perque va deixar de crèixer al ritme esperat!! Va neixer amb 2,940...
El part va ser vaginal normal, i la única cosa es que li van anar vigilant el sucre per no tenir una hipoglucèmia i a mi me'l van anar mirant també en dejú.

[caliope]

Hola,

nimfeta, si que es cert que amb diabetes no et deixen pasar de la setmana 40 pero pots tenir un part vaginal tranquilament.

A mi m'anaven a provocar el part el 12/04 perque ja hagues estat de 40+4 pero finalment em vaig posar jo sola el dia 10/04 que estaba de 40+2. Vaig tenir un part vaginal normal i bastant rapid a mes per ser el primer.

Com diu la petitprincep, el que fan es controlar-te a ti el sucre i sobretot controlar-li al nadó nomes neixer varies vegades.

[sugar]

Hola, jo amb la meva filla gran vaig tenir diabetes gestacional i, a part d'anar més controlada, tot va anar igual que un part normal, de fet la nena va néixer a les 42 setmanes i va pesar 3.600 (la seva germana va pesar 3.800)

[polita]

Hola, jo també vaig tenir diabetis gestaciónal i em vaig posar de part quan estava de 37+5, en cap moment el ginecòleg m'havia comentat que no podia passar de la setmana 40.
El petit va néixer amb 2'860 i 45 cm. Mentre vam estar ingressats li feien controls de sucre.

[marta9]

Jo he tingut diabetis gestacional amb el segon i el tercer fills, i tots dos han estat parts vaginals. En el tercer a més volia que fos part natural i em preocupava que no em deixessin perquè en alguns hospitals posen bomba d,insulina per parir en aquests casos. Però finalment vaig poder tenir anla petitona per part natural com jo volia sense bomba ni cap problema. De fet va ser un part supermaco i molt ràpid! Que vagi tot molt bé, fes la dieta bé i pregunta a la teva llevadora i al teu ginecòleg quin costum tenen a l,hospital on vas. Encara que tampoc no en facis massa cas. A mi va ser la llevadora qui m,ho va pintar molt negre ( que si la bomba, que si no podria ser part natural...) i després la nena estava molt bé de pes, i a l,hospital ningú em va posar cap mena de pega... De vegades depèn més del personal que enganxis a l,hora de parir que del tema mèdic en si... Sort!

[kabbisa]

jo també vaig tenir diabetis gestacional y és el primer cop que llegeixo que no et deixen passar de les 40 setmanes!

En el meu cas, com que hi havia agost pel mig vaig estar sense visitar-me des del 16 d'agost (el dr feia vacances les 2 ultimes setmanes d'agost). Tenia cita amb ell el 6.setembre (40+1) però em vaig posar de part el día de la Dpp.
No sé si de no posar-me de part m'hagués citat l'endemà per a provocar-me el part... ni idea, no és descabellat, però.

En el part, no em van dir res de bombes d'insulina ni res... De fet, ningú va preguntar i no es va "activar" el protocol de la diabetis fins que em van portar l'esmorzar de xocolata i em van veure saltar ("per fí puc menjar xocolata?").

Ah, el meu nen, que a principis d'agost apuntava a ser "gran", va neixer pesant 3,160 (al 3% dels percentils).

[caliope]

Bueno, jo a mes de la diabetes tmb m'estava punxant heparina aixi que es posible que la gine em digues que no podía pasar de la setmana 40 per aixo..

[cyprus]

Nimfeta abans de res no et capfiquis amb el tema. Com tu d'aqui poc d'un mes tindre el meu segon fill,amb la diferencia que jo en tots dos embarassos he tingut diabetis gestacional i m'he hagut de punxar insulina. Cada cas es diferent: des de quan la tens,si necessites insulina, si tens un bon control dels valors, etc. En el meu primer part em van dir que anes de seguida a l'hospital. Vaig trencar aigües a la setmana 36 i vam correr a l'hospital. Fins que no vaig tenir contraccions fortes i prou dilatada vaig estar a l'habitacio, i des d'aleshores monitoritzada fins que va neixer. Tenia el sucre molt alt i em van posar insulina. Podria haver estat part natural pero finalment va ser amb epidural,aixo si, vaginal. Ho dic perque no es pas cert aixo de les cessaries,si ho has sentit devia ser en casos de nens extremadament grans. Quan va neixer el meu fill va tenir una baixadade sucre i li van donar dos bibes,que afortunadament no van interferir en la lactancia. Fins que em van donar l'alta, ens van estar mirant els valors de sucre als dos i afortunadament la diabetis va marxar. Suposo que depen de cada hospital, pero crec que tens un part practicament igual al que tindries sense diabetis. Una abraçada i sobretot no t'atabalis amb el tema xxxx

[Ayrs]

El parto de una madre con DG

El Grupo Español de Diabetes y Embarazo (GEDE) dice lo siguiente: “La finalización y la asistencia al parto de estas pacientes no debe diferir de las gestantes sin DG. Sin embargo, deben mantenerse los mismos objetivos de control metabólico intraparto que en la DPG, por lo que se precisará la oportuna monitorización glucémica, junto con el establecimiento ocasional de tratamiento insulínico preferiblemente mediante utilización de perfusiones intravenosas

• Los cuidados del recién nacido difieren de los establecidos en la gestante sin DG, en la necesidad de prevenir, detectar y tratar la hipoglucemia neonatal.

• Tras el parto se suspenderá el tratamiento y se realizarán controles glucémicos iniciales para confirmar la situación metabólica en el posparto inmediato.” (2)

Antes hablábamos de si el peso excesivo de un bebé puede considerarse por sí mismo un problema. Sí parece un riesgo en nuestro modelo de atención sanitaria, porque un bebé macrosómico está asociado con cesáreas electivas antes de la semana 40, inducciones tempranas, partos instrumentales, y parálisis braquiales o rotura de clavícula (4); que cabría analizar si son consecuencias insalvables del nacimiento de un bebé macrosómico o fruto en gran parte de la iatrogenia que se da en el modelo de nacimiento en nuestra sociedad, en general, y que se aplica a las mujeres con diagnóstico de DG, en particular.

El mayor miedo asociado a los bebés macrosómicos es el riesgo de problemas en el expulsivo: temor a que el bebé presente dificultades para atravesar el canal del parto (el diagnóstico de desproporción cefalo-pélvica) o la conocida distocia de hombros, según la cuál la cabeza del bebé atraviesa la pelvis pero los hombros se quedan retenidos. Sin embargo, estos problemas son más graves cuanto menos se respeta la fisiología natural del parto. Los partos medicalizados de hoy en día y que afectan de manera especial a las mujeres con DG, suelen llevar implícita, por ejemplo, la dilatación y expulsivo en posición de litotomía: una postura que no facilita si no que entorpece el proceso. En cambio, la sola postura de cuadrupedia supone una apertura del canal de parto en cerca de un 30%, generalmente suficiente para que estos bebés que en litotomía presentan grandes dificultades, puedan nacer sin problemas. En la Estrategia Nacional de Salud Sexual y Reproductiva se explicita claramente que, de cara al parto en las mujeres que sufran DG, y precisamente por las dificultades mecánicas que podría conllevar el expulsivo de un bebé grande, hay que EVITAR la posición de litotomía (5) (esto es, tumbada boca arriba, postura a la que pocas mujeres tienen alternativa al dar a luz en un hospital).

No se trata de quitar importancia al hecho de sufrir DG, ni de que los controles no sean necesarios. Pero todo en su justa medida. Por eso precisamente la información es tan necesaria. Necesitamos saber que NO es una enfermedad grave, sino que es una alteración leve y pasajera, y que efectivamente puede tener unos riesgos, pero que tampoco son los riesgos de una diabetes mellitus crónica NO controlada. Que la prevención es tan importante o más que un adecuado seguimiento, durante el embarazo y después de él. Que la DG nos está diciendo que tenemos que cambiar hábitos seriamente o tenemos muchas papeletas para acabar siendo diabéticas de forma crónica. Una vez más: que nos hagamos responsables de nuestra salud, que como mujeres y madres, es también la salud de nuestros hijos.

http://www.elpartoesnuestro.es/informac ... estacional

[nimfeta]

Moltes gràcies a totes per les vostres aportacions.

Dilluns ja vaig parlar amb el ginecòleg, em va dir que res de provocar el part a la setmana 40, que vindria quan ell vingués.
Em van explicar els controls de sucre pel nen i per mi i que segurament algun biberó li haurien de donar, però que un biberó no interfereix a la lactancia materna.
Em van fer un tacte per mirar-me la pelvis, i tinc una pelvis adequada per un part vaginal, així que una preocupació menys, i que el nen ja pesa 3200, així que al no ser molt gran encara ajuda més a que pugui ser tot tal com m'agradaria.

Ja us explicaré.....queda moooolt poquet!

[PetitPrincep79]

NINFETA me n'alegro que no t'hagin d'induïr!!!

Volia dir una petita qüestió sobre el bibi.... La meva va tenir una hipoglucèmia a l'hospital i jo em vaig negar a donar biberó (que potser un no interfereix... O si). Ho vaig solucionar fet un intensiu de pit: pit a demanda, a oferta, si es dormia li oferia pit, li feia pessigolletes.... Va doblar el nivell de sucre en la següent punxada.
Ho dic perque és possible recuperar-se d'una hipo sense bibi (o que sigui suplementant amb xeringa-dit).

Que vagi tot molt bé!!!

[nimfeta]

moltes gràcies pels consells Petit Princep!!!! és bo saber-ho!

[caliope]

nimfeta, jo tampoc li he donat bibi ni li vaig donar a l'hospital. De fet, ningu hem va dir que per ser-hi bebe amb mare amb diabetes gestacional hagues de donar-li.

Esta clar, que cada ginecoleg te una manera de pensar. Es podrien posar d'acord alguna vegada?

[Lita]

Bones!
Tinc dubtes. He escrit al post DIABETIS GESTACIONAL, però està inactiu des del maig, així que torno a posar el missatge per aquí.

Fa un parell de setmanes que m’han detectat diabetis gestacional. La primera setmana només m’han dit que faci dieta per veure com reacciona el meu cos, però cada vegada em donen valors més alts. Així que ara l’endocrina m’ha receptat la insulina. De moment només m’he de posar 4UI abans de l’esmorzar. La meva sorpresa ahir va ser que 1h després de l’esmorzar estava a 240!!!! Mai m’havia donat tant alt, normalment em poso a 170 havent esmorzat. Jo pensava que em baixaria molt en comptes de pujar. Avui m’he tornat a injectar i m’ha donat 151 (i això que he caminat 1hora!). Penso que potser no em poso bé la injecció. Cal premer el botó durant tota l’estona que l’agulla és a dins la pell? O després de deixar passar els 6 segons aquells per assegurar-se que tot el líquid es a dins s’ha de deixar a anar el botó? És que quan em trec l’agulla de la cuixa veig que hi ha molta insulina per fora de la pell i poder per això no em fa prou efecte.

Si alguna em pot ajudar,...

Gràcies.

[Rins]

Lita reina en principi l'endocrina t'hauria d'haver donat la info necessària per punxar-te. El que si et puc dir és que si tens més a ma el CAP demanis hora amb la teva infermera de referència ja que elles tenen els dits pelats amb la diabetis i et donaran tota l'educació sanitària que requereixis. La veritat és que els índexs que comentes son molt dispars i segur hi haurà alguna cosa a fer.
Molts ànims bonica que cada cop ens queda menys, ja veuràs com en qüestió d'uns dies això ho portes per la ma.

[Lita]

Si RINS, ja ho havia pensat, anar un moment al cap i que algú m'ho expliqui bé.La veritat és que l'endocrina es va prendre moltes molèsties i em va dir com m'havia de punxar, però com veig sortir la insulina penso que poder alguna cosa no faig bé. Poder demà vaig al CAP quan em toqui punxar-me perquè em diguin si ho estic fent bé.

Gràcies maca!

[cyprus]

Lita crec q el problema no es que et punxis malament, sino que la dosi d'insulina rapida no es l'adequada. Jo vaig tardar tot un embaras a trobar-la, fins al punt que me'n posava 40!!! El que jo faria en el teu cas es tornar a l'endocrina, pensa que en gestants t'atenen sempre que faci falta. Tens els valors molt alts i no crec q sigui cosa de com t'ho injectes. T'explico el que m'han dit a mi. Has de canviar l'agulla cada dues vegades que et punxes, en fer-ho t'has d'assegurar que no hi ha aire apuntant cap amunt el "boli", posar tres punts i deixar-los anar. Despres tornes a posar la dosi que toca, et fas un pessic a la cuixa, claves l'agulla al fons i deixes anar. T'esperes uns segons amb l'agulla dins i la treus a poc a poc. Aixo pots ensenyar-li a l'endocrina i et dira si ho fas be. A partir d'aqui et dic el que em fan fer a mi, pero repeteixo que t'han de supervisar,que no et faci cosa perque per aixo estan en tots els dubtes que tinguis. Per tenir be els valors,has de trobar un just equilibri entre la dosi d'insulina i la dieta. Segurament pels numeros qie tens estas menjant algo que no et va be, cada persona es diferent i el que a un li va be a l'altre no. A mi la llet m'ho disparava aixi. I el pa. Vaig anar provant i les biscotes integrals molt millor, formatge en comptes de llet...es anar provant. De forma paral.lela, a mi em diuen que si als 3 dies no ho tinc be (en el teu cas sota 140), pugi un punt la dosi .
Vaia rotllo t'he fet!!! Espero haver-te ajudat una mica. No t'atabalis amb el tema pq els nervis no ajuden. Si necessites res ja saps ;) i recorda d'anar a l'endocrina i li preguntes tots els dubtes que tens. Anims!!!!

[Lita]

Gracies CYPRUS!
Ahir vaig trobar un video a internet que explica exactament com funciona la meva insulina. Avui ja ho he fet bé, pero continuo amb valors molts alts. Aixi que dema pujo una unitat... Tot i que molt em penso que em calen forces unitats més. Pero com s'ha de pujar d'una en una... Jo també crec que trigaré tot el que em queda d'embaràs (10 setmanes) a trobar la dosi adequada. Pobreta la meva nena...
En fi, Santa Paciència!
Moltes gràcies per la teva explicació i pels ànims.