Alguna s'hi ha negat a fer el Test de o'Sullivan?

[Marga33]

Hola noies,

Doncs aixó, volia saber si alguna de vosaltres s'ha negat a fer la prova per no tenir cap factor de risc o si heu optat per alguna alternativa i us l'han acceptat (per la SS).
En el meu cas, tinc un embaras de baix risc, no tinc sobrepes, segueixo de sempre una dieta en la que rarament menjo sucres o farines refinats, faig exercici quasi bé cada dia...
No sé, es que tinc la prova el dia 4 i m'he estat informant una mica... i no ho veig gens clar...

[Rossinyola]

Jo recentment em vaig negar a fer la corba llarga, me la volien fer a les 35 setmanes simplement perquè el nen es veia gran. Després de molt discutir amb la doctora va acceptar la meva decisió. Una amiga meva sí que es va negar a fer l'o'sullivan pels mateixis motius que tu comentes, ella no entrava en cap grup de risc i absolutament mai menjava sucres, i li van fer signar un document assumint el risc de no fer-se la prova.

[Rins]

Ningú t'obliga a fer-te cap de les proves, es tracta d'un protocol. Si no ho vols fer ho anoten a la teva història clínica i llestos.

[Ayrs]

Jo al primer embaràs no el volia fer i no hi havia manera de que m'ho admetessin, així que vaig fingir fer-la però no em vaig prendre tot el potet. Al segon embaràs tampoc me'l vaig fer però ja vaig anar amb una gine acostumada...

En tot cas tens dret a rebutjar les proves que consideris convenient.

[jellwill2]

Hola,

jo suposo que et pots negar, millor que no pas fer veure que la fas, per què llavors la història clínica està alterada. I sobre els riscos, no hi entenc massa, però tinc una amiga que menja super sa, està molt prima, camina moltíssim per la muntanya i a diari, no té antecedents, i li van trobar diabetis gestacional contra pronòstic. El cos durant l'embaràs ha d'assumir molts canvis, i no tots els porta bé. I crec que fan bé de fer-te signar un paper on ells t'han informat d'un risc (per baix que sigui tenen la responsabilitat de comunicar-t'ho) i tu decideixes què fer.

A mi el primer test em va sortir bé, però tot el dia em vaig trobar regular, amb malestar, el cos revoltat. Aquell pot... uf!!!

[Grattini]

Hola!

Al meu primer embaras me la vaig fer pq encara estava poco informada i va sortir total bé. En aquest segon embaras que tot just comença (estic de 9 setmanes), la llevadora em va dir que com tinc 35 anys ara per protocol es fa un a cada trimestre. Em vaig negar. Jo tinc una bona dieta. Em va dir que a la del segon trimestre si o si. En aquell moment no vaig voler barallar-me (pq la cosa va així amb aquesta dona), pero el que faré será una corva punxada de glicèmia, vol dir, que buscaré una máquina de glicèmies capil•lars (ells en tenen per les gestants amb diabetis gestacionals) i durant 15 dies em punxaré el dit abans i despres d'esmorzar i dinar. Si veig que això, amb la meva dieta habitual surt malament llavors en parlarem... L'O Sullivan dona un munt de falsos positius, es dolentíssim pel nadó i per la madre aquesta sobrecàrrega sobrada i artificial de sucre. Una altura opció es fer un Bon esmorzar complert entre la punxada en dejú i la de després.

Una última cosa... NO ens poden obligar a res! La llei de l'autonomia del pacient preveu que ens poguem negar a que se'ns facin proves i analítiques si no volem. Ens infantilitzen i ens tracten com nenes dolentes i les seves accions es basen mes sovint en protocols antiquats i en el costum que en l'evidència científica!!

Res més! Perdoneu pero m'indigno!

Petons

[charito]

I tens algun motiu per no ferla????

[Neus33]

Hola Marga33,

Just ahir vaig comentar en un altre fil que jo no em vaig fer el test, em vaig negar, com tu no hi veia cap motiu per sotmetre'm a una prova que vaig trobar innecessària i agressiva. A més, el tema del sucre es va controlant molt sovint...He de dir que la meva llevadora no em va posar cap problema, és més, em va explicar que a molts països ja no la fan per desfasada i que en el nostre està pendent de revisar, però que fins aleshores...

El que decideixis serà la opció correcta!

[Rossinyola]

Hola!

Ens infantilitzen i ens tracten com nenes dolentes i les seves accions es basen mes sovint en protocols antiquats i en el costum que en l'evidència científica!!

Res més! Perdoneu pero m'indigno!

Petons

No només ens infantilitzen sinó que et fan xantatge emocional, sempre dient que és la "salut del teu fill, que si fós la teva encara", paraules textuals de la meva gine. Doncs no, per aquí si que no passo, justament per la salut del meu fill vaig decidir no fer-ho. Jo també m'indigno! quan li vaig preguntar pros i contres i què passaria si sortís positiu (parlo de la corba llarga a les 35 setmanes), doncs rès, dieta i seguiment amb les glicèmies capil·lars que comentes. A la meva mare fa 20 anys, a l'embaràs de la meva germana petita, va vomitar moltíssimes vegades la glucosa per la qual cosa li van fer el seguiment amb les glicèmies capil·lars, i la seva gine no hi va veure cap problema en fer-ho així.

[laiaf3]

Perdoneu, doncs jo estic esperant que em facin la prova del sucre, és el meu tercer embaràs. Em podeu explicar pq creieu que són
dolentes aquestes proves? Jo n'he fet en els altres embarassos, varies, la "curta", com que aquesta sempre ha sortit bé no he hagut
de fer la "llarga". Però en aquest tercer embaràs m'han fet la morfologica i la criatura bé gran gran (sé les dates, em mourien la data
probable de part, però jo sé les dates exactes de tot...), i crec que el problema potser que tingui diabetis gestacional, i si és aixi,
que algu m'informi de quina dieta hauria de seguir i qué fer per controlar-ho. No entenc aquesta "por" a la prova. De totes maneres,.
no torno a tenir visita amb el meu ginecoleg fins a finals d'agost, i ara ja estic entre 23-24 setmanes, d'aqui a que em facin la prova....
També haig d'explicar que en tot l'embaràs només m'he fet 1 anàlisis de sang i ja està!!! Cap més prova!!!! I no sé si està contenta o no,
de vegades penso que està bé no fent-se passar per tot de proves inutils, que si el ginecòleg no em demana res més és que tot està
bé, i altres vegades et sents insegur i et venen dubtes de tot plegat..... Si algu em pot ajudar en començar a mirar quina dieta hauria de fer si tinc diabetis, o si haig d'estar tranquila perqué sempre la primera prova es fa cap a les 30 setmanes, o quelcom... Gràcies per treure el tema!!!!!

[Rins]

No acabo d'entendre el tema de tanta indignació o el tema de la desinformació de què parla alguna en relació a la prova ni la chorrada de l'autonomia del pacient que està per coses més importants.... Si no et vols fer la prova no la fas i punt. Ara bé sembla que està molt de moda no vacunar-se, no intervenir en res, etc.... . Queda palès que han rebrotat moltes malalties infecto-contagioses per la moda de no vacunar-se (no ho dic jo ho diu la OMS ). O el tema de la no-intervenció: he viscut, treballat i format a Suècia, gran país però si t'embarasses i tens una pèrdua abans de les 12 setmanes i vas PAGANT al metge (que son molt bons) et diuen que no hi poden fer res que si ha d'anar bé anirà i si no doncs no. Aquí, on el nostre sistema que te falles però que també està en perill també es fan servir les urgències per fer-se ecos quan alguna té una angoixa i encara li queda molt per la propera eco rutinària. Evidentment això no és sistemàtic però passa (de fet està escrit en aquest fòrum el cas de persones que ho fan per això m'ha vingut al cap)

Amb això no vull dir que ens anul·lem com a persones davant d'institucions com la medicina o bé els protocols mèdics i que no tinguem un esperit/militància crítica envers això (de fet és la meva feina des de fa més de 10 anys) però hem de ser rigorosos a l'hora de tenir la informació i conseqüents a l'hora també de prendre decisions, ja que en el cas de l'embaràs no ens afecta només a nosaltres. Es cert que els cribatges de la diabetis són bastant "patilleros" per dir-ho col·loquialment al costat dels grans avenços de la biomedicina en els camps del càncer o en el darrer descobriment de la curació de la hepatitis, que per cert ja està disponible.

Per acabar, i com ha dit algú altre, l'embaràs és una etapa on canvia tot l'organisme i sent la persona més sana i integrista del mon amb el menjar pot ser que tinguis diabetis gestacional així com d'altres coses.

[daniela3]

No acabo d'entendre el tema de tanta indignació o el tema de la desinformació de què parla alguna en relació a la prova ni la chorrada de l'autonomia del pacient que està per coses més importants.... Si no et vols fer la prova no la fas i punt. Ara bé sembla que està molt de moda no vacunar-se, no intervenir en res, etc.... . Queda palès que han rebrotat moltes malalties infecto-contagioses per la moda de no vacunar-se (no ho dic jo ho diu la OMS ). O el tema de la no-intervenció: he viscut, treballat i format a Suècia, gran país però si t'embarasses i tens una pèrdua abans de les 12 setmanes i vas PAGANT al metge (que son molt bons) et diuen que no hi poden fer res que si ha d'anar bé anirà i si no doncs no. Aquí, on el nostre sistema que te falles però que també està en perill també es fan servir les urgències per fer-se ecos quan alguna té una angoixa i encara li queda molt per la propera eco rutinària. Evidentment això no és sistemàtic però passa (de fet està escrit en aquest fòrum el cas de persones que ho fan per això m'ha vingut al cap)

Amb això no vull dir que ens anul·lem com a persones davant d'institucions com la medicina o bé els protocols mèdics i que no tinguem un esperit/militància crítica envers això (de fet és la meva feina des de fa més de 10 anys) però hem de ser rigorosos a l'hora de tenir la informació i conseqüents a l'hora també de prendre decisions, ja que en el cas de l'embaràs no ens afecta només a nosaltres. Es cert que els cribatges de la diabetis són bastant "patilleros" per dir-ho col·loquialment al costat dels grans avenços de la biomedicina en els camps del càncer o en el darrer descobriment de la curació de la hepatitis, que per cert ja està disponible.

Per acabar, i com ha dit algú altre, l'embaràs és una etapa on canvia tot l'organisme i sent la persona més sana i integrista del mon amb el menjar pot ser que tinguis diabetis gestacional així com d'altres coses.

[Neus33]

No acabo d'entendre el tema de tanta indignació o el tema de la desinformació de què parla alguna en relació a la prova ni la chorrada de l'autonomia del pacient que està per coses més importants.... Si no et vols fer la prova no la fas i punt. Ara bé sembla que està molt de moda no vacunar-se, no intervenir en res, etc.... . Queda palès que han rebrotat moltes malalties infecto-contagioses per la moda de no vacunar-se (no ho dic jo ho diu la OMS ). O el tema de la no-intervenció: he viscut, treballat i format a Suècia, gran país però si t'embarasses i tens una pèrdua abans de les 12 setmanes i vas PAGANT al metge (que son molt bons) et diuen que no hi poden fer res que si ha d'anar bé anirà i si no doncs no. Aquí, on el nostre sistema que te falles però que també està en perill també es fan servir les urgències per fer-se ecos quan alguna té una angoixa i encara li queda molt per la propera eco rutinària. Evidentment això no és sistemàtic però passa (de fet està escrit en aquest fòrum el cas de persones que ho fan per això m'ha vingut al cap)

Amb això no vull dir que ens anul·lem com a persones davant d'institucions com la medicina o bé els protocols mèdics i que no tinguem un esperit/militància crítica envers això (de fet és la meva feina des de fa més de 10 anys) però hem de ser rigorosos a l'hora de tenir la informació i conseqüents a l'hora també de prendre decisions, ja que en el cas de l'embaràs no ens afecta només a nosaltres. Es cert que els cribatges de la diabetis són bastant "patilleros" per dir-ho col·loquialment al costat dels grans avenços de la biomedicina en els camps del càncer o en el darrer descobriment de la curació de la hepatitis, que per cert ja està disponible.

Per acabar, i com ha dit algú altre, l'embaràs és una etapa on canvia tot l'organisme i sent la persona més sana i integrista del mon amb el menjar pot ser que tinguis diabetis gestacional així com d'altres coses.

Jo no crec que la gent que no vacuna els seus fills sigui perquè segueixen una moda, són pares i mares que s’informen moltíssim i decideixen no vacunar...Sabem els que vacunem possibles efectes secundaris o si immunitza un 100% la vacuna en qüestió? Moltes vegades això no ens ho expliquen... Penso que hi tenen tot el dret i que és una opció tan respectable com la de qui decideix vacunar.
Si entenc el que es diu de la poca informació, la majoria de vegades fem les coses perquè ens ho diuen, sense saber molt bé de què es tracta, ni els avantatges o inconvenients, perquè ells són els professionals...
També entenc la indignació, està clar que totes les mares volem que tot vagi bé, que la nostra criatura creixi sana i en les millors condicions, i moltes vegades quan qüestiones alguna directriu o simplement preguntes, no diguem si goses no estar-hi d’acord o negar-te, recorren a la responsabilitat, a la probabilitat que estiguis prenent una decisió que pot afectar el nadó, moltes vegades “juguen” amb la nostra por. A mi m'ha passat i per això si que ho entenc.

[Ir26]

No acabo d'entendre el tema de tanta indignació o el tema de la desinformació de què parla alguna en relació a la prova ni la chorrada de l'autonomia del pacient que està per coses més importants.... Si no et vols fer la prova no la fas i punt. Ara bé sembla que està molt de moda no vacunar-se, no intervenir en res, etc.... . Queda palès que han rebrotat moltes malalties infecto-contagioses per la moda de no vacunar-se (no ho dic jo ho diu la OMS ). O el tema de la no-intervenció: he viscut, treballat i format a Suècia, gran país però si t'embarasses i tens una pèrdua abans de les 12 setmanes i vas PAGANT al metge (que son molt bons) et diuen que no hi poden fer res que si ha d'anar bé anirà i si no doncs no. Aquí, on el nostre sistema que te falles però que també està en perill també es fan servir les urgències per fer-se ecos quan alguna té una angoixa i encara li queda molt per la propera eco rutinària. Evidentment això no és sistemàtic però passa (de fet està escrit en aquest fòrum el cas de persones que ho fan per això m'ha vingut al cap)

Amb això no vull dir que ens anul·lem com a persones davant d'institucions com la medicina o bé els protocols mèdics i que no tinguem un esperit/militància crítica envers això (de fet és la meva feina des de fa més de 10 anys) però hem de ser rigorosos a l'hora de tenir la informació i conseqüents a l'hora també de prendre decisions, ja que en el cas de l'embaràs no ens afecta només a nosaltres. Es cert que els cribatges de la diabetis són bastant "patilleros" per dir-ho col·loquialment al costat dels grans avenços de la biomedicina en els camps del càncer o en el darrer descobriment de la curació de la hepatitis, que per cert ja està disponible.

Per acabar, i com ha dit algú altre, l'embaràs és una etapa on canvia tot l'organisme i sent la persona més sana i integrista del mon amb el menjar pot ser que tinguis diabetis gestacional així com d'altres coses.

M'uneixo a l'aplaudiment

Em fa gràcia perquè moltes mares que es neguen a vacunar-se o a fer-se depèn quines proves, després van al privat i s'inflen a fer ecografies (quan s'ha de mostrat que l'excés d'ecografies no és bo). Sobre el tema d'urgències i eco... jo només he anat un cop i va ser perquè vaig caure per les escales. Després del cop estava molt dolorida i amb la panxa plena de blaus, així que vam decidir anar-hi i el metge (per propi peu) ens va fer la eco, no perquè jo li demanés... Però sembla que no ens donem compte que urgències s'ha d'utilitzar quan alguna cosa no va bé, per tacat per exemple, no perquè ens vulguem treure la angoixa perquè fa X setmanes que no veiem al bebè.

Sobre el tema sucre, jo la tinc al setembre si no m'equivoco i me la faré encantada. Com han dit el metabolisme canvia i, tot i que faig esport, menjo sa (menys alguna xorrada a la setmana que em permeto) i segueixo un ritme de vida saludable... mai se sap.

[Marga33]

Hola,
Merci Ayrs, Grattini i Neus per les respostes!

[marami]

A mi em toca fer-lo la setmana que ve i no em fa gens de gracia.. I pensar que si no surt be em tocara corba llarga :((. Per l o'sullivan s'ha de haver esmorzat? I si es aixi quants minuts abans? Gracies

[Rins]

Jo no crec que la gent que no vacuna els seus fills sigui perquè segueixen una moda, són pares i mares que s’informen moltíssim i decideixen no vacunar...Sabem els que vacunem possibles efectes secundaris o si immunitza un 100% la vacuna en qüestió? Moltes vegades això no ens ho expliquen... Penso que hi tenen tot el dret i que és una opció tan respectable com la de qui decideix vacunar.
Si entenc el que es diu de la poca informació, la majoria de vegades fem les coses perquè ens ho diuen, sense saber molt bé de què es tracta, ni els avantatges o inconvenients, perquè ells són els professionals...
També entenc la indignació, està clar que totes les mares volem que tot vagi bé, que la nostra criatura creixi sana i en les millors condicions, i moltes vegades quan qüestiones alguna directriu o simplement preguntes, no diguem si goses no estar-hi d’acord o negar-te, recorren a la responsabilitat, a la probabilitat que estiguis prenent una decisió que pot afectar el nadó, moltes vegades “juguen” amb la nostra por. A mi m'ha passat i per això si que ho entenc.

Jo no parlava de mares i pares concretament que no vacuna, sinó de la població en general doncs és un tema de Salut Pública. Són moltes les malalties que es creien gairebé erradicades i que tornen a despuntar per motius molt diversos, entre ells la moda de no vacunar o el relaxament sobre mètodes profilàctics provats i avalats al llarg de la història. Tanmateix et dic que no posaria alguna vacuna que realment no està provada adientment més que res perquè no han passat els anys necessaris per saber si és o no efectiva. (p.ex la vacuna del papil·loma que es posa a les nenes).
Hi ha moltes bases de dades tant internacionals com nacionals amb la informació necessària, oberta i disponible des de molts punts de vista. La web de la nostra agència de Salut Pública és un bon punt de partida amb molts enllaços interessants.

Sobre el tema de la indignació doncs jo penso que és millor racionalitzar les coses. A mi també m'han "espantat" i fins i tot en alguna ocasió a algun professional se li ha anat l'olla i m'ha fet plorar davant de determinades preguntes però el tema es triar allò que t'és positiu i desfer-te del que no, doncs crec que aquest equilibri és el que necessiten els nostres fills, al menys la meva, ja que jo també voldré el millor per ella

Hola,
Merci Ayrs, Grattini i Neus per les respostes!

No se si buscaves respostes encaminades a que et neguessis a fer la prova aquesta, jo simplement volia expressar que som lliures i tenim el dret de decidir què fer i què no. Malauradament no totes les embarassades tenen tantes opcions com nosaltres i tant de bo totes les dones tinguéssim les mateixes oportunitats i llibertat.
Salut!!

[Xop]

Jo em vaig negar a fer-me la corba llarga, doncs l'osullivan em va donar 149, i vaig optar per fer-me un perfil de glicèmia, les raons; no saturar el meu pàncrees de glucosa, podent saber si tenia DG o no, d'una manera gens invasiva pel meu organisme.
La informació és poder.

Per cert, finalment no tenia DG...

[Grattini]

Hola,

Jo crec que no he faltat el respecte a ningún expressant una opinió com que la prova del sucre esta antiquada, es poc fiable i que a molts paisos s'ha retirat. Jo soc infermera i sé perfectament que les glicèmies capil•lars son fiables al 100%. La "chorrada" de l'autonomia del pacient es una chorrada tan important com que t'expliquin totes les teves opcions de proves i tractaments i tu prenguis les decisions en base a una bona informació. Jo no he parlat de va unes, ho has fe tu. I pensa pq etc poses tan despectiva quan llegeixes gent que no pensa com tu.
Jo m'he informat molt i molt abans de prender decisiones, he llegit articles, he parlat amb llevadores per cada una de les decisions que ens afectaven a mi o als meus fills sobretot durant l'embaras. Quien problema hi ha en voler informar-se? En prendre decisions informades? Al meu hospital hi ha metges molt bons i altres que son uns vagos i pasasen de tot... Quin triaries tu si tinguessis la informació a la mà? Un que no s'actualitza? Que FA les coses com FA 30 anys? O un que continua renovant-se i reciclant-se?

Nomes vull dir que si tu etc vols fer l'Osullivan... Endavant! Em sembla perfecte, jo no ho faré pero respecta la meva opció com jo respecto la teva!

[Rossinyola]

Crec que aquí s'estan barrejant temes q no venen al cas, com la opció de vacunar o no o l'estafa a la SS, que és el que per mi seria anar a urgències nomès pq em fessin una eco. La companya demanava si es pot negar a fer l'o'sullivan i la resposta és sí, de la mateixa manera que et pots negar a fer-te les ecos. El fet que hi hagi gent que es negui a seguir aquests protocols estandaritzats no vol dir que siguin ignorants ni que segueixin una moda sense criteri, sinó que justament és gent que en general solen informar-se molt abans de prendre una decisió. Potser és més ignorant qui fa tots els testos sense preguntar-se per quin motiu els està fent. Aquest test crea molta controvèrsia pq d'entrada no és bo per la salut de ningú i pq ja hi ha molts països que n'han retirat l'aplicació sistemàtica, només cal veure que qualsevol dietista del món considera el sucre gairebé com un verí, no exagero. Jo no m'he negat a fer-lo en cap dels dos embarassos, però no l'he fet convençuda. Hi ha altres indicadors que podrien donar sospites com que aparegui glucosa a l'orina o que les anàlisis de sang surtin alterades. En aquest segon embaràs em va donar un fortíssim mal de cap durant tot el dia que no vaig aconseguir passar amb rès, això prova que alguna cosa no va rutllar bé al meu organisme i per tant el meu fill se'n va veure afectat. En el meu cas personal de la corba llarga em vaig negar perquè porto tot l'embaràs amb balls de xifres sense sentit i xantatge emocional, m'he fet proves sota pressió en nom de la "salut del meu fill", i quan vaig demanar arguments a la gine per aquesta prova no me'n va donar ni un de sòlid: es basava en les medicions d'una sola eco, que té un error de +/- 1setmana o dit d'altra manera de +/- 500g. Quan li exposava que la eco no era cap prova fiable al 100%, ella m'ho reconeixia però tornava a mirar el numeret i em tornava a repetir el mateix rotllo. I sí, em va fer plorar quan em va dir que era pel bé del meu fill. Doncs no, tal com vaig passar l'o'sullivan dubto que sigui bo fer 3 dies de dieta rica en sucres i carbohidrats per acabar ingerint 100g de glucosa, això, si ets diabètica, és una bomba per tu i pel teu fill i en cap cas és bo per la salut, ni tan sols d'una persona que no estigui embarassada. Jo tinc formació biomèdica, el meu pare metge i ma mare infermera, ho vaig valorar i ho vaig consultar amb ells, que em van recolzar. I òbviament vaig demanar opinió a un altre metge, que em va veure estupenda a mi i al meu fill, que em va dir que les meves analítiques eren de llibre, i que no veia cap necessitat de fer aquesta prova justament pq les ecos tenen el marge d'error que tenen.
El problema d'aquests protocols estandaritzats és que no segueixen un sentit comú, no es tenen en compte altres factors ni alternatives i s'apliquen a tort i a dret perquè toca i punt. I a part, no t'informen dels riscos, ventatges i desventatges ni del que cal fer en cas d'un positiu. En cada cas caldria valorar riscos i beneficis, informar-nos de tot i veure si cal aplicar-lo o no, i en última instància decidir per nosaltres mateixes. Hi ha qui no entén la indignació que algunes sentim, doncs jo no entenc que no et deixin gaudir del teu embaràs, que et facin passar proves com una carrera d'obstacles i que arribin a coaccionar-te si els planteges altres alternatives. L'embaràs ens trastoca el còs, sí, però no és cap malaltia.