No m'agrada estar embarassada

[MIMOSETA]

¡Hola, panxetes! Obro aquest tema una mica per desfogar-me i a veure si trobo a algú com jo...que em consta que en som unes quantes. I és que arrel de parlaren el tema de la diabetes gestacional, he estat pensant i realment això d'estar embarassada, per a mi, és una graan murga (evidentment, sense tenir en compte el resultat final, que és el fet de tenir un/a fill/a). Potser perquè no em va costar gens embarassarme; potser per la diabetes gestacional,... l'embaràs se m'està fent etern. Jo no bebia alohol (ni una gota) ni mai he fumat ni una cigarreta (no vull ni pensar el que deu suposar per a les noies que ho feien habitualment haver de deixar aquests hàbits). I ja he passat la toxo. I no he tingut vòmits ni marejos ni res de res. Però... diabetes diagnosticada gairebé a l'inici, amb la corresponent dieta i punxada d'insulina; preoupació per rentar tooot el que menjo, no poder sortir a sopar ni a dinar (fi de la vida social i de moments de desconnexió amb el meu marit); preoupació excessiva davant les proves i els problemes que pot tenir el nadò (que m'estan amargant la vida), constants visites als professionals (em paso com a mínim un matí sencer a la setmana a l'Hospital pel tema de la diabetes; els suministres els he de recollir al CAP...); no puc anar a un SPA, ni anar de vacances (la dieta fixada pel tema de la diabetes torna a tenir la culpa...). En fi: NO M'AGRADA ESTAR EMBARASSADA, i si pogués, transferiria la gestació al meu marit ara mateix

[mimi82]

Uf, doncs jo és tot el contrari, M'ENCANTA ESTAR EMBARASSADA!!!!
Això si, jo he tingut un procès completament oposat al teu, he trigat 3 anys i mig a aconseguir la , em punxo heparina cada dia i tinc les cames plenes de blaus i bultets, i fan molt mal... no tinc diabetis almenys diagnosticada (la setmana vinent faig el meu primer o'sullivan), però vaig estar fins la setmana 16 amb pèrdues és a dir, vida molt tranquil·la i la por al cos de que no anés bé, bec alcohol habitualment i m'encanta (ara evidentment res de res), i per la resta m'he trobat molt bé, cap mareig ni cap nàusea, menjo tot el que em ve de gust i mal de cap només quan ha fet vent...
Però tot i les molèsties, m'ENCANTA!!! M'encanta el canvi que esta fent el meu cos, la panxa rodoneta, els pits grossos i els mugrons enfosquits, les continues visites aquí i alli i veure com la peque va creixent per moments, ara començar a notar-la ni que sigui lleument, passar per davant la seva habitació i pensar que en 4 mesos hi serà allí dormint, ... buf, tinc un enorme somriure dibuixat a la cara permanentment!!!! Fins i tot quan em desprto de matinada i no puc tornar a dormir en hores, penso que tinc un petit miracle dins meu, i se'm passen tots els mals...
Ah, i jo no li canviaria al meu home per res del món!!! Al contrari, penso que quina llàstima que ell no pugui sentir tot el que estic sentint i vivint jo...
Molts ànims amb el tema diabetis!!!!

[MIMOSETA]

Hola, noies, gràcies per respondre. Potser és que estic una mica xof...no sé. El tema de no poder anar de vacances és perquè he de mesurar TOT el que menjo (ex. esmorzar 40 gr de pa y 40 gr d'embotit i 200 cc de llet) i així, es clar, no puc anar a cap hotel ni sortir a sopar...snif,snif...
I després, i sobretot, tinc una preocupació constant sobre les possibles complicacions de l'embaràs, si tot anirà bé, amb por de les ecografies i els resultats...no gaudeixo gens ni mica l'embaràs. Tampoc m'ha sortit panxeta encara i no noto cap símptoma (no tinc els mugrons foscos, p.ex.).
El tema SPA el desaconsellen en totes les embarassades...jo hi era bastant asidua. En fi...

[aliganiu]

.

[FloR]

Doncs jo estic com la mimoseta, no m'agrada estar embarassada! Fa setmanes que tot em fa fàstic, no puc menjar res sense patir arcades, no puc beure aigua per que la vomito, vaig marejada perduda hi he hagut d'agafar la baixa! No em puc cuidar del meu peque de 3 anyets i això em trenca el cor.. A sobre ja vaig patir la diabetes amb el gran, així que ara he de començar ja amb els controls i si s'em descontrola el sucre a començar amb la dieta!
Qui s'oferia com a ventre de lloguer? Jejeje

[mimi82]

Hola, noies, gràcies per respondre. Potser és que estic una mica xof...no sé. El tema de no poder anar de vacances és perquè he de mesurar TOT el que menjo (ex. esmorzar 40 gr de pa y 40 gr d'embotit i 200 cc de llet) i així, es clar, no puc anar a cap hotel ni sortir a sopar...snif,snif...
I després, i sobretot, tinc una preocupació constant sobre les possibles complicacions de l'embaràs, si tot anirà bé, amb por de les ecografies i els resultats...no gaudeixo gens ni mica l'embaràs. Tampoc m'ha sortit panxeta encara i no noto cap símptoma (no tinc els mugrons foscos, p.ex.).
El tema SPA el desaconsellen en totes les embarassades...jo hi era bastant asidua. En fi...

Molts ànims bonica!!!
Suposo que és normal que tinguis aquests pensaments, sobretot amb el mun de limitacions que t'estàs trobant, que no t'estan deixant gaudir de l'embaràs, però com diu la Naethda, parla amb el gine o l'endocrí e intenta arribar a un acord per poder anar almenys a sopar de tant en tant o anar de cap se setmana porai, estic segura que per uns dies que no pesis estrictament el menjar tampoc passarà res...
Tema spa, alguna cosa podem fer, crec que no recomanen les temperatures molt calentes, però si t'informes segur que trobes alguna cosa per trure't el "gusanillo".
I la por, doncs no ens la treurà ningú, només puc dir-te que intentis no pensar en les coses dolentes... però ja se que es dificil de vegades...

Mira, jo tot i que he suat lo meu per arribar on soc ara i que ho he passat francament malament, tinc que reconèixer que hi ha moments on no m'he trobat tan bé o simplement moments més de baixon que penso, uf, que dur això de l'embaràs (cosa que quan buscava i veia gent embarassada queixant-se pensava, a mi no em passarà) però llavors faig un canvi de xip i penso en el que ens donarà i buaf, el subidón val per mil!!!!

Intenta canviar els pensaments i busca les coses bones de la situació en la que et trobes, que segur que en trobaràs, i ja veuràs com tot canvia i pots començar a gaudir de l'experiència!!!!

[Bimba82]

Hola Mimoseta!!
Jo també estic embarassada, i com tu tinc diabetis, però en el meu cas m'acompanya des de els 8 anyets...
Només dir-te que no permetis ni molt menys que aquesta marrana t'amargui una cosa tant increïble i maca com és portar als nostres bebitos a la panxa.
El principal és que no t'obsessionis amb el tema i intentis fer la vida el més normal possible.
Pel tema del pes dels aliments, depen on et visiten són molt radicals, a vegades massa. Si no tens sobre pes, ni cap problema de salut que ho requereixi, no entenc que hagis de pesar els embotits (no tenen hidrats), ni les carns, ni el peix, ni la majoria de les verdures(tenen tant pocs hidrats de carbó que es consideren aliments lliures).
Per les racions de pasta, pa, llegums...pots trobar bastantes aplicacions al telèfon que t' ajuden molt quant estàs fora, per exemple mesurant amb la mida d'un plat ple, mig plat...i realment van molt bé.
En el cas de la llet, un got és una ració, un iogurt és una ració...
Potser jo ho veig tant fàcil perquè és la meva vida, però mai havia hagut d'estar als nivells que em demanen ara, i els primers 15 dies van ser estressants, però amb l'ajuda del meu endo què és un sol, no m'estic de res (ara he tornat d'un viatje a l'estranger de 5 dies, surto a sopar, a fer aperitius, vaig a ballar...)i el meu bebito està perfectessim!!!
Així que només dir-te que moooooooooooolts ànims, ja veuràs que amb una mica de paciència aconseguiràs dominar la diabetis i gaudir d'aquest moment únic què estem vivint!

[garota]

Totalment d'acord amb la Bimba!
Has de fer un canvi de xip! Un gran exemple Bimba!

Jo intentaria fer el que t'ha recomenat, buscar la manera de distreure't, i sobretot gaudir l'embaràs... Que o no es repeteix o es repeteix poques vegades a la vida...!!!!
Clar que jo tinc la sort d'haver passat un embaràs fantàstic, em sentia molt a gust amb mi mateixa, la panxa m'encantava, notar-lo... Ho enyoro moçt i això q ja té 21 mesos jejej. Xo tenia por. Por després de 2 avortaments. Fins que un dia vaig dir prou. I vaig apendre a gaudir-ho i a conviure amb la por. Tu hauras de conviure amb la diabetis. I ànims perque conec força noies que n'han tingut, i controlada, tot va bé!
Relaxa't i d'aquí res ho veuras tot molt millor. Pel que dedueixo estàs de poquet..!
Una abraçada!

[Nit1985]

Mimoseta t'entenc perfectament. Jo també m'he quedat a la primera (afortunadament no sóc diabetica), tanmateix sóc molt aprensiva amb les proves mediques i, a més, tinc molta por de que al bebe li pugui passar alguna cosa. De moment el que m'esta ajudant son dues coses: per un costat intentar guardar 10 minuts al dia per tocarme la panxa i pensar en ell/ella i parlar-hi; i per un altre, escriure un diari i dir-li tot ho que l'estimo. Una abraçada i molts anims

[PEDRA LLUNA]

Mimoseta, jo vaig trigar 2 anys en aconseguir embaras i al començament vaig tenir pèrdues, despres les pors a cada eco, esperant la eco 12, la eco 20, vaig tenir marejos, no podia menjar embotits, ni els formatges que m'agraden, i al 1er trimestre ja van trobar intoleràmcia a la glucosa... Dieta i caminades despres de cada menjada, la 1a setmana de dieta no podia parar de plorar, fins que vaig canviar el xip, la dieta la feia pero ja no pesava res, a ull ja sabia mes o menys tot com anava, si no podia caminar pujava escales o feia feina per casa, em ratllava els sopars amb amics pero tothom s'adaptava al meu menu, plat convinat. A partir de la setmana 20 vaig començar a gaudir i ho recordo com els mesos mes feliços de la meva vida.
Segur que trobaras una millor manera de gestionar- ho tot. Anims!!!

[martina13]

Mimoseta tentenc perfectament.a mi el rollo aquest de la panxa els pits k fan mal la calor les cames inflades...ufff jo ultim mes creia k em moria de tot!!! I nar tot el dia amb el coixi de lactancia per dormir, per seure al sofa...
Entenc k es una experiencia increible i el resultat final encara ho es mes...pero jo a l'embaras en si no li veig la gracia.
Ara entenc que la majoria de dones es el no va mas i es fantastic ehhh
Pero jo kuan em vaig embarassar vaig entendre k ho tenia massa mitificat tot
Tranquila jo crec k hi ha sentiments x tot no te perque agradarte no testimaras menys teu baby ni re similar.

[Koaleta]

Mimoseta, entenc perfectament el què et passa. Jo a l'embaràs vaig tenir moltes nàusees i vòmits, ciàtica, molt cansament...tampoc podia menjar embotit, segons quin peix... La veritat és que al final només tenia ganes de parir. Però haig de dir que el naixement del meu fill em va canviar de manera de pensar. Ha sigut una cosa tan meravellosa que m'ha fet tenir ganes de repetir i de estar embarassada una altra vegada. No et negaré que ara que ho torno a estar, estic molt espantada amb el tema vòmits i nàusees, sobretot tinc por de no poder atendre bé el meu fill d'un any, però per altra banda crec que aquest embaràs sí que el gaudiré!

[melibea80]

Hola,

No sé de quant de temps estàs, però jo diria que la pitjor etapa és la primera, encara que et trobis bé, perquè encara no tens noció dels canvis que es van produint al cos, no hi ha els forts moviments del nadó que es noten cap al final, aquest vincle que es crea... Jo al principi de l'embaràs amb això de no poder menjar certes coses com pernil (ja sé que no és comparable) doncs estava una mica fastidiada. Ninguna amiga estava ni havia estat embarasssada, sentia que no m'entenien els canvis d'humor, que no entenien les meves pors, que els seus plans no s'adaptaven mai a les meves possibilitats (festa nocturna? beure? haver de mirar tot el que menjo?)... En fi, em sentia desubicada.

Per sort o per desgràcia l'embaràs dura 9 mesos. 9 mesos en què tot va canviant, no serà sempre igual, ni et sentiràs sempre igual ni el cos serà igual, i a més tens la certesa de que un dia l'embaràs s'acaba.

Jo optaria, si no vols o no pots gaudir-ho, per senzillament passar-ho com un altre procès qualsevol, sense amargar-te... I ja està, no serà per sempre i tindrà una preciosa recompensa, no cal que t'agradi estar embarassada, no t'ho demanen per donar-te el carnet de mare :) Però tampoc et fa cap bé tenir-ho sempre al cap.

[rita1977]

Mimoseta,
primer de tot dir-te que t'entenc perfectament. Comparteixo amb tu la diabetis i és una mica pal, a mi avui ja m'han dit que m'he de punxar insulina. brrr.. I a banda que això d'estar embarassada provoca merder hormonal. A mi em va passar més en el primer embaràs. Em va passar igual que tu, em vaig quedar a la primera i de sobte és com si no m'hagués mentalitzat i ni tan sols volia dir-ho a ningú. Fins els quatre mesos no vaig dir-ho. (Bé, a la meva parella sí..però ni a la família ni res, tenia la sensació que mentre no ho sabessin la resta, era com si no fos veritat!) Després a partir del segon trimestre que també em vaig trobar millor, el primer tenia mooolts fàstics i moltes manies amb les olors, que em feia fàstic fins i tot l'olor de casa meva i només entrar vomitava, horrible!, però a poc a poc va anar passant i després vaig estar molt contenta. No vull desanimar-te però el bajón gros el vaig tenir quan vaig parir. Els tres primers mesos m'ho vaig passar fatal. I em sentia molt culpable per no estar feliç i només feia que pensar que m'havia equivocat, que en realitat no volia ser mare... i una depre que t'hi cagues. I des d'aquí m'agradaria trencar tabús, perquè els inputs que ens arriben de tot arreu és que amb la maternitat serem super feliços i això no ajuda, és molt bonic, però també és un trasbals hormonal, i sents que des del primer dia el bebé ha de ser el que més estimis d'aquest món... i jo amb això em vaig ratllar molt i la mateixa pressió que em posava no em deixava disfrutar-ho. Ara estic encantada amb la meva nena i desitjant que surti l'altre, però que també cal desmitificar una mica, amb la maternitat i amb l'embaràs. No sempre ha de ser tot tan apassionant, cadascú ho viu a la seva manera i no passa res. No sé... La meva opinió. Petons Mimoseta, tot passarà i res és per sempre. Ànims amunt i no esperis moltes coses. I escolta, busca restaurants xulos que et facin amanides i bons talls de carn o de peix al forn que això sí que podem menjar-ne! A mi m'han dit que la proteïna no cal pesar-la que no té sucre.
Ah, un detall, una doctora em va dir, no diré noms perquè em va dir que negaria haver-ho dit, que ella troba exagerat el control que es fa del sucre. que ella tenia una amiga psiquiatra que va passar del tema i que tot va anar de conya. No t'estic dient que t'ho saltis a la torera, però si un dia vas a sopar no et sentis culpable, que tampoc passa res. No demanis un coulant de xocolata, però si l'amanida té una mica de formatge,... tampoc passarà res, si la resta de dies et cuides.

[melibea80]

ah, sí, sí, molt ben dit rita! No volia dir precisament que quan arribi el part de cop i volta tot serà preciós, ni molt menys! Senzillament canvies d'etapa, s'acaba l'embaràs (que com moltes heu ben dit no té per què ser "el millor que has viscut mai", què va!), i el fet de que tenir un fill sigui una gran experiència en la vida no vol dir ni de bon tros que no calgui adaptació, que no tingui parts dolentes, dies difícils, que no sigui tot de color pastel... En fi, tampoc no vull ara desanimar...

Simplement dic que, ja que són processos que s'han de passar sí o sí (embaràs, part, postpart, criança, alletament, adolescència, etc.) no cal passar-los per sobre com si no existisin, ni tampoc passar-los amb el cap amagat i sentint-nos culpables....


Culpables de què?? Sí, home!!! Això faltaria!!


Intenta gaudir d'altres coses i, com bé diu rita, proposar-te alternatives i fer coses que et facin ben feliç

Espero haver-me explicat una mica millor

[MIMOSETA]

Hola Mimoseta!!
Jo també estic embarassada, i com tu tinc diabetis, però en el meu cas m'acompanya des de els 8 anyets...
Només dir-te que no permetis ni molt menys que aquesta marrana t'amargui una cosa tant increïble i maca com és portar als nostres bebitos a la panxa.
El principal és que no t'obsessionis amb el tema i intentis fer la vida el més normal possible.
Pel tema del pes dels aliments, depen on et visiten són molt radicals, a vegades massa. Si no tens sobre pes, ni cap problema de salut que ho requereixi, no entenc que hagis de pesar els embotits (no tenen hidrats), ni les carns, ni el peix, ni la majoria de les verdures(tenen tant pocs hidrats de carbó que es consideren aliments lliures).
Per les racions de pasta, pa, llegums...pots trobar bastantes aplicacions al telèfon que t' ajuden molt quant estàs fora, per exemple mesurant amb la mida d'un plat ple, mig plat...i realment van molt bé.
En el cas de la llet, un got és una ració, un iogurt és una ració...
Potser jo ho veig tant fàcil perquè és la meva vida, però mai havia hagut d'estar als nivells que em demanen ara, i els primers 15 dies van ser estressants, però amb l'ajuda del meu endo què és un sol, no m'estic de res (ara he tornat d'un viatje a l'estranger de 5 dies, surto a sopar, a fer aperitius, vaig a ballar...)i el meu bebito està perfectessim!!!
Així que només dir-te que moooooooooooolts ànims, ja veuràs que amb una mica de paciència aconseguiràs dominar la diabetis i gaudir d'aquest moment únic què estem vivint!

Guapa, moltes gràcies! Realment, les proteïnes i les verdures m'han dit que no cal pesar-les (tinc sobrepes, però m'he aprimat 4,5 kg respecte a abans d'embarassar-me i m'han dit que això no és una dieta per aprimar i que, realment, no em cal perdre pes). Però no puc tractar-me com una diabètica (em diuen): no pu prendre produtes aptes per diabètics i m'he de cenyir als hidrats fixats. En el meu règim, p.ex, un got de llet no és equivalent a un iogurt, sino a 2.
Les noies que ja éreu diabètiques sabeu com tractar el tema; a mi em posen molta por al cos i em diuen que he de ser molt estricte...aixxx!!!

[MIMOSETA]

Mimoseta,
primer de tot dir-te que t'entenc perfectament. Comparteixo amb tu la diabetis i és una mica pal, a mi avui ja m'han dit que m'he de punxar insulina. brrr.. I a banda que això d'estar embarassada provoca merder hormonal. A mi em va passar més en el primer embaràs. Em va passar igual que tu, em vaig quedar a la primera i de sobte és com si no m'hagués mentalitzat i ni tan sols volia dir-ho a ningú. Fins els quatre mesos no vaig dir-ho. (Bé, a la meva parella sí..però ni a la família ni res, tenia la sensació que mentre no ho sabessin la resta, era com si no fos veritat!) Després a partir del segon trimestre que també em vaig trobar millor, el primer tenia mooolts fàstics i moltes manies amb les olors, que em feia fàstic fins i tot l'olor de casa meva i només entrar vomitava, horrible!, però a poc a poc va anar passant i després vaig estar molt contenta. No vull desanimar-te però el bajón gros el vaig tenir quan vaig parir. Els tres primers mesos m'ho vaig passar fatal. I em sentia molt culpable per no estar feliç i només feia que pensar que m'havia equivocat, que en realitat no volia ser mare... i una depre que t'hi cagues. I des d'aquí m'agradaria trencar tabús, perquè els inputs que ens arriben de tot arreu és que amb la maternitat serem super feliços i això no ajuda, és molt bonic, però també és un trasbals hormonal, i sents que des del primer dia el bebé ha de ser el que més estimis d'aquest món... i jo amb això em vaig ratllar molt i la mateixa pressió que em posava no em deixava disfrutar-ho. Ara estic encantada amb la meva nena i desitjant que surti l'altre, però que també cal desmitificar una mica, amb la maternitat i amb l'embaràs. No sempre ha de ser tot tan apassionant, cadascú ho viu a la seva manera i no passa res. No sé... La meva opinió. Petons Mimoseta, tot passarà i res és per sempre. Ànims amunt i no esperis moltes coses. I escolta, busca restaurants xulos que et facin amanides i bons talls de carn o de peix al forn que això sí que podem menjar-ne! A mi m'han dit que la proteïna no cal pesar-la que no té sucre.
Ah, un detall, una doctora em va dir, no diré noms perquè em va dir que negaria haver-ho dit, que ella troba exagerat el control que es fa del sucre. que ella tenia una amiga psiquiatra que va passar del tema i que tot va anar de conya. No t'estic dient que t'ho saltis a la torera, però si un dia vas a sopar no et sentis culpable, que tampoc passa res. No demanis un coulant de xocolata, però si l'amanida té una mica de formatge,... tampoc passarà res, si la resta de dies et cuides.

Guapaa!!! Ara volia escriure al post sobre diabetes gestacional per preguntar-te com t'havia anat. Apa, una altra cap a la insulina. A mi avui m'han pujat la dosi i m'han afegit una altra punxada, abans dels dinars...
Com t'entenc!!! Jo tampoc volia dir a ningú que estic embarassada; de fet hi ha bona part de la familia i amics que no ho saben (i estic de 16 setmanes!). Això de que cadasqú viu l'embaràs a la seva manera és ben veritat; tinc una amiga que va tenir un munt de problemes (un d'ells molt greu; va morir un dels bessons que esperava) i recorda l'embaràs com un molt bon embaràs
Sobre sortir de restaurants; m'obliguen a ingerir una quantitat determinada de fruita i hidrats...sí, puc demanar amanida i bistec, però la fruita i el pa me les enduc de casa? I m'he de punxar per controlar la glucosa una hora després de començar a menjar...és a dir, quan els demés encara són a taula amb les postres. A banda de que sortir a sopar un tall de carn...en fi, que això és passatger i és el de menys.
Molts ànims i ens anem explicant el tema de la diabetes al post que vas obrir, ok? Per mi no és gens traumàtic, veuràs que és molt senzill punxar-se (encara que al començament em sortien uns blaus... i de vegades sang, però sense dolor, ja veuràs).

[MIMOSETA]

Moltes gràcies a totes!!! (tenia por quan vaig publicar el missatge i veia que ningú responia que m'hagués explicat malament).
No personalitzo més, però he tret coses molt positives de tots els missatges. GRÀCIES!!!

[ukangie]

Hola noies,

Doncs a mi ara m'agrada. Reconec que em va passar com a tu, em vaig quedar embarassada a la primera i també em va costar dir-li-ho a la gent perquè no ho assumia. Només pensava que ara no podria fer això o allò, que hauria d'estar de baixa de la feina que m'agrada tant... Però la veritat és que sóc molt esportista i he agafat molt poc pes, he seguit fent esport amb coneixement i cuidant molt l'alimentació. Per mi és un plaer poder fer tot això i em sento més àgil i saludable que mai, i això que estic gairebé de 36 setmanes. Ara li he agafat "carinyo" a la panxeta i em fa llàstima i tot que s'acabi. També he de dir que no he tingut cap símptoma d'embaràs a part de la panxa, ni marejos, ni vòmits, ni diabetis, ni cames cansades, ni res, molts dies no me'n recordo que estic embarassada. Crec que he tingut molta sort. Ànims, que tot és per una bona causa!

[rita1977]

mimoseta és que no vaig pensar que amb l'insulina has de ser un poc més estricte, és que sense és una mica més... "ampli". Vull dir que també m'he de controlar el pes de fruita i hidrats com tu, però si un dia no ho faig doncs mira... Em refereixo a molt ocasionalment eh? No em fotré una tapa de braves, però si n'hi han me'n menjo una. Però és veritat que avui l'infermera m'ha dit que amb la insulina sí que s'ha de ser molt més estricte perquè pots tenir un bajón si menges menys. (Crec de totes maneres que és pitjor passar-te de poc que de molt) Res paciència! D'aquí quatre dies ens en riurem d'això. Jo també m'he aprimat respecte a quan em vaig quedar embarassada, també estic una mica grassa, però mira, això m'anima, penso mira tot això que m'emporto! hehehe.
Ànims you can it!