Molta ansietat

[somnisentreboires]

Hola!
És el primer cop que em registro i escric en aquest fòrum. I he acabat fent-ho després de pensar-hi força perquè estic molt i molt nerviosa i trista. He anat llegint que pot passar però no acabo d'aixecar cap i ho estic passant fatal.
Després de 3 inseminacions artificials i 2 in vitro i una transferència criogenitzada, finalment el 31 de juliol vam confirmar amb el test d'embaràs i l'anàlisi posterior que estic embarassada. M'havia fet tant a la idea que aquest cop tampoc sortira bé després de tants fracassos que vaig tenir un xoc. I encara estic en xoc. Pensava que aconseguiria fer el canvi de xip al cap d'uns dies però no hi ha manera. Tot i que sí que he aconseguit elaborar algun discurs més positiu la veritat és que he tingut diversos atacs de pànic i un estat d'ansietat que no hi ha manera de fer marxar.
Per intentar estar tranquil·la em dic a mi mateixa: tot anirà bé, però si no et passa res! No hi ha cap amenaça latent aprop. Tinc la sensació que les hormones condicionen i molt el meu estat d'ànim i aleshores passo de l'optimisme a la depressió en 3 segons. És al·lucionant. Mai hauria pensat que estaria passant per aquest dragon khan emocional tan bèstia. Crec que estic obsessionada i que no paro de donar voltes a tot; des de perquè m'he sentit així, perquè no aconsegueixo estar contenta, perquè m'ha hagut de venir tota aquesta angoixa, pateixo per si després del part també estic així....
Vaig al psicòleg per tractar aquesta ansietat però no aconsegueixo elaborar pensaments i discursos positius. Hi ha dies que estic millor però quan estic malament em costa molt recordar-los i sobretot em costat molt saber com tornar a viure'ls i sentir-me tranquil·la.
Jo només aspiro a estar tranquil·la i contenta.

Perdoneu tot el rotllo. Volia saber si a algú més li ha passat i si ha aconseguit estar millor i com ho ha fet. No vull pensar que estic malalta, que pateixo alguna patologia o que amb la meva angoixa em sortirà un fill trist. No puc parar el cap. No puc. Hi ha hagut moments al principi que em va passar pel cap, fins i tot, perdre'l per deixar de patir i de pensar-hi. Mai hauria pensat que em trobaria en aquesta situació. No tinc ganes de fer res i em treu l'alegria de tot estar així.

Gràcies per tot!

[Flop]

Hola,
Primer de tot, enhorabona per l'embaràs!
Quin greu que et sentis tan malament, però pensa que qualsevol mal pas es pot capgirar.
Jo estic de 26 setmanes i venia d'una ILE per problemes greus a la 21 en l'anterior embaràs. També he passat molta por i pensava que aquest cop aniria malament, però, de moment, tot bé.
Confia en els metges. Si ells et diuen que tot va bé, relaxa't i gaudeix tan com puguis. Fes cas del psicòleg i si veus que no aconsegueix ajudar-te busca'n un altre. Jo amb això no et puc assessorar, però si dius més o menys de la zona que ets potser algú et pot recomanar un bon professional. N'hi ha molts d'especialitzats en casos així.
No sé si t'he ajudat gaire, però pensa que les coses no sempre van malament. Ara a tu et toca que et vagin bé i estàs en el bon camí!
Ànims!!!

[somnisentreboires]

Moltíssimes gràcies Flop per respondre.
Suposo que a la vida hi ha dies de tot i cal quedar-se amb els bons. Suposo que són les hormones però com costa construir discursos en positiu.
Espero que el psicòleg vagi bé i aviat pugui escriure't per dir-te que tot va molt bé. Tinc aquesta esperança.
Moltes moltes gràcies de debò. No pensava que contestés ningú. La veritat és que sovint ens pinten tot això de l'embaràs i sobretot la notícia de saber-ho de colors vius i quan et sents així de malament costa trobar referents on agafar-te.
Se n'hauria de parlar més de les emocions de l'embaràs, les bones i les dolentes.
Una forta abraçada!

[Flor de lis]

Hola Somnisentreboires!!

Moltes felicitats per aquest embaràs tan esperat i lluitat!! Ets tota una valenta!!

Jo també he passat un embaràs ple de pors i angoixes. Abans de quedar-me embarassada de la meva petita, vaig patir un avortament, i aquesta mala experiència i tots els records que implicava, van portar-me a moltes ratllades. Sé que no és cap consol, però no estàs sola, hi ha, per desgràcia, moltes noies que han perdut la innocència i viuen els seus embarassos amb tot de neguits.

Sovint, com bé has dit, ens venen el món de la maternitat com un camí ple de flors i violes que, molts cops (per no dir mai), no existeix. Un cop em van dir que, aquest sentiment de patiment per tot és precisament el què significa ser mare. Primer pateixes per a la 1a eco, que el cigronet estigui ben agafat, després arriba la morfològica per veure que vingui ben sa, més tard que el part vagi bé.. I tot això, només és el principi. Però t'asseguro, que val la pena. Jo no ho canviaria per res del món! ;)

Quan em venien les cabòries, intentava sobretot ocupar temps. Em posava música, sortia a passejar, llegia, mirava sèries, quedava amb alguna amiga,.. El que fos per a no pensar. Pensa que en quan neixi el teu petit o petita, no tindràs tant temps per tu com ara. I també compartia les pors amb la meva parella, realment ha estat el meu punt clau de recolzament.

Si mai necessites desfogar-te i no saps amb qui, jo en aquest fòrum he trobat noies fantàstiques que m'han donat molta força. Estem per ajudar-nos les unes a les altres.

Molts ànims i una abraçada ben forta, bonica!! :)

[somnisentreboires]

Mil gràcies Flor de Lis!
Ets molt maca. Tot el que em dius m'ajuda molt.
Jo també tinc molta sort de la meva parella. Em situa en el present i m'ajuda a pensar que no hi ha cap amenaça real. Intentaré posar en pràctica totes aquestes distraccions que em dius.
Em considero una persona alegre i no tinc ganes de viure l'embaràs amb aquesta sensació tan negativa. La clau, estic aprenent, és aprendre a ser més fort que els pensaments irracionals i les pors i les emocions negatives. Si t'hi pares a pensar fredament és una alegria i no pas un motiu d'angoixa. Però sovint és fàcil dir-ho i no posar-ho en pràctica.
Una altra de les claus és pensar menys en un mateix i més en els altres. Com tu dius, quan tens el petit -sortosament- ja no tens tan temps per pensar en tu.

Mil gràcies per tot!!!! És molt important per mi que persones que no em coneixen de res m'ajudin.

[Vega_K]

Tot passarà! En els primers mesos del meu embaràs no dormia gens bé pels nervis, tenia malsons i moltes pors i idees negatives que em rondaven. Fins i tot vaig pensar que perdia el seny. Semblava que duraria tot l'embaràs i no va ser així. Vaig parlar de les meves pors i el q m'angoixava amb la meva parella, mare i algunes bones amigues i vaig deixar enrere aquesta etapa. També vaig fer cas del q em deien: Regalar-me moments, massatges, roba, manicures o el que et faci sentir be! Començar a cuidar-te molt i caminar o fer ioga si pots. Aquests han estat i són els meus aliats contra l'ansietat. El temps tambe ho és. Espero que et trobis millor i gaudeixis de l'embaràs!

[somnisentreboires]

Moltes gràcies per les teves paraules Vega_K!! Suposo que la nostra personalitat de preocupar-nos també hi deu influir, sumat a les hormones, a la por al canvi....
El que em dius crec que m'anirà molt bé! Saber que no estem soles en tot això i que altres persones han passat pel mateix ajuda molt. És així. No et sents tan bitxo raro si sents que no estàs prou feliç pel que t'està passant i sobretot després de tants tractaments. Sembla una incoherència total. Busques busques i quan ho aconsegueixes sembla que t'estigui passant quelcom dolent.
Agafo tots els consells que em dones i sobretot la il•lusió de saber que tard o d'hora passarà. No sé si marxa de cop o cada cop sents menys coses negatives. El cas és que hi ha dies que aconsegueixo estar perfecte i estic molt contenta i d'altres que com tu dius...sembla que hagis de perdre el seny i això fa patir molt i molt. I penses: però si tot és irracional! Però quan estàs així sembla que no hi hagi sortida.

Gràcies de tot cor!!! Tinc moltes ganes de començar a gaudir de l'embaràs de debò i a deixar enrera la por i els pensaments negatius que no ens deixen avançar.
Una abraçada gran encara que no ens coneguem!

[aixopluc]

Hola maca,

No he estat mai embarassa i, per tant, penso que el tema hormonal hi deu tenir molt a veure, però sóc una experta en ansietat. En pateixo des de fa més de 10 anys. El meu millor consell per a tu és el següent: OBLIDA EL PENSAMENT POSITIU. No vulguis estar bé. Estàs com estàs i no passa res. Repeteix només aquesta frase: Estic malament, i què? L'ansietat té la paradoxa que quan més intents per estar bé fem, pitjor. Per tant, t'has de permetre el luxe de sentir-te malament. Sé que és difícil, però ho aconseguiràs. Senzillament, accepta que tens ansietat i ja està.

Petons!

[somnisentreboires]

Gràcies aixopluc!!!
Tens tota la raó. Quan estic així i intento rebuscar entre les neurones pensaments positius no me'n ve cap i aleshores em desespero més pensant que no me'n sortiré, i em vaig posant nerviosa i més nerviosa i l'espiral cada cop és més gran.
El teu consell m'anirà molt bé segur. Sempre és complicat acceptar una situació així però he comprovat, com dius, que enfrontar-t'hi o lluitar-hi és molt pitjor en la majoria dels casos.
Molts ànims per tu! Espero que et vagis trobant millor i estiguis animada. Gràcies per haver-me escrit i pels consells savis d'algú amb experiència.