L'embaràs... No tan marevellos..

[Ari_RG]

Hola noies!!

Obro aquest fil per desfogar-me una mica... Estic esperant la meva primera filla per finals d'abril i estic...

Tot i aixì volia saber si alguna us passa com a mi... Em pensava que l'embaras seria com a les pelis, una època marevellosa, plena, fantastica... I no sento que sigui així... M'explico, no tinc cap mal fora de lo normal, he estat de baixa des del tercer mes per dolor ciatic bastant intens, nausees als primers mesos, mal de cap... Coses normals vaja, tinc placenta previa asimptomatica així que dins de tot no em puc queixar... Però tinc moltes ganes de recuperar el meu cos... MOLTES...

Envejo les dones que diuen que estarien sempre embarassades perque jo ni boja i em fa sentir una mica malament perque tinc moltes ganes de tenir la peque als braços i tenir mes fills i penso... Quin pal un altre embaras...

No puc estendre ni posar la rentadora perque no hi quepo, no puc caminar mes de 10 minuts sense estar esgotada, ni tan sols puc girar-me al llit sense semblar una balena varada...

Dormir del tiron impossible, depilar-me o tallar-me les ungles dels peus tot un repte (sort del meu marit que es lo millor del mon...), em fa por dutxar-me sola per si rellisco a la banyera, a part es que no tinc energia per fer coses i jo soc molt activa... vaja que no em sento jo i clar les meves amigues em diuen bueno es que va a persones i tu ets una mica figa... cosa que no considero veritat i penso ja us arribarà i em direu si es tan ideal...

Alguna té aquest sentiment??? M'agrada sentir les patadetes, es clar, pero quan li dona a la meva bufeta i se m'escapa el pipi penso i que decir de las volteretas a les 3 del matí que sembla que t'estiguis estrujant per dins... I després penso neixera amb un trauma de sentir-me tot el dia dient home maco maco pues no se... XD

Bé volia compartir-ho amb vosaltres perque a vegades crec que les meves amigues no ho m'entenent... I em fa sentir una quejica... Sort del meu home que tot i que li toca fer tot a casa em diu... Es que tu fas molt que estas creant vida

Gràcies per escoltar-me!

[pucpuc]

Doncs no t'espera res quan neixi tampoc podras dormir, ni dutxar.te tranquilament, ... i estaras molt egotada i sobrepassada! Pero sera el mes marevellos que t'haura passat mai i per arribar aqui has de passar un embaràs.

[neuetes]

Jo també em vaig sentir així als dos embarasos, no em vaig trobar gens de bé en cap dels dos amb nàusees i vòmits, malestar... en fi.
Però pensa que estàs a la casella de sortida encara i et queda el més dur i meravellós a la vegada, que és criar-la. I agafant la comparació que tu fas amb les pel·lícules, ja has vist que un embaràs no és com les pelis, tampoc esperis que el teu fill sigui de peli.

[Ari_RG]

Potser és una ilusió pero el que ve després ja sé que sera dur, suposo perque en general els papis en parlant mes, pero poques dones parlant del embaras com algo dificil si tot esta be...

[maig13]

Jo estic embarassada del meu segon fill, que també naixerà a finals d'abril, i et puc dir q a mi tampoc m'agrada gens estar embarassada. Ho considero un "tràmit". I no em fa vergonya reconèixe-ho, al contrari. Però m'he sentit molt identificada amb el que has dit sobre que vols tornar a ser tu, i només et diré que t'ho agafis amb mooooolta paciència, perquè a mi al primer embaràs també em va passar i després del part volia trobar-me bé com fos, i no pots forçar la màquina, ja que tardes uns quants dies (setmanes o mesos) a recuperar-te, i si no vas preparada/conscienciada, es pot fer molt més dur. Relaxa't, pren-te les coses en calma, i pensa que, al final, tot acaba passant!
I enhorabona!

[June]

Aquí una que s'apunta paraula per paraula al que dius. El meu nen té ara gairebé 2 anys i mig i tinc molt clar que no passo per un altre embaràs: no em va agradar com em va fer sentir, no em vaig trobar físicament bé en cap moment i , venint d'un avortament, psicològicament va ser molt dur fer front a les pors que no van marxar en tot l'embaràs.

Estic d'acord amb les que diuen que després el nen neix i que tampoc és fàcil: d'acord. Però, des del meu punt de vista, RES A VEURE. Jo estaria disposada a tenir un altre nadó acabat de néixer , i passar les nits dormint poc, i bla bla bla. Ara bé, no passaria per un altre embaràs PER RES DEL MÓN. Amb els "problemes" o entrebancs que van sorgint durant la creixença d'un nen, els pots fer abordar, pots buscar solucions, pots fer alguna cosa. Amb l'embaràs, només esperar.

Ànims guapa, que ja s'acaba!!!!

[mafi]

Hola!
Jo fa 5 setmanes q he tingut la meva segona filla i en els 2 embarassos he sentit tot el q tu dius. Quan vam decidir anar a buscar el segon embaras em vaig proposar gaudir-lo xq ja sabia q em venia a sobre però no hi ha hagut maneres. Els dos embarassos han estat horrorosos. El criar la nena es dur però jo prefereixo criar-la a l'embaràs.
Petons guapa

[gusiluz]

Hola,
Jo tambe estava aixi en el meu embaras, no entenia com altres mares podien dir que ho disfrutaven. Em sentia pesada, gorda (em vaig engreixar bastant), em trobava molt limitada, i de la bufeta sense comentaris, insuportable.
Tothom em deia aprofita a dormir que ja de t'acaba, i jo pensava : si espero que neixi per poder dormir 2 hores seguides!
I aixi va ser. Va ser neixer i vaig poder dormir mes, em depertava la meva filla clar, pero no havia d'anar al lavabo un minim de 10 vegades la nit.
Em vaig començar a aprimar i a sentirme mes lleugera i a tornar a ser jo. Pensa que el bebe el pots deixar una estona amb el pare i descansar, cosa que no pots fer quan es a la panxa.
Tranquil.la i anims!

[pucpuc]

i quan sento la frase TROVO A FALTAR LA PANXA D'EMBARASSADA jo penso, doncs jo gens ni mica

[Flop]

Hola!
Aquí una altra que pensa com tu! Jo vaig tenir la nena al novembre i quan penso en un segon fill penso: quin pal un altre embaràs!! Per a mi el pitjor van ser els 4 primers mesos i no tinc problema per dir que va ser de les coses més dures que he passat. Vomitant cada dia, amb una sensació bestial de nàusea les 24 hores del dia. Tan de bo hagués estat com a les pel.lícules, que vomiten al matí i la resta de dia ja estan bé!! Va ser horrorós! I la resta d'embaràs, doncs amb moltíssimes molèsties.
Saps què passa? Que la societat és molt hipòcrita i molt masclista. Si els homes estessin embarassats, les coses no anirien així. A mi, per exemple, no em van voler donar la baixa de cap de les maneres i anava a treballar amb unes condicions deplorables. I a fer bona cara i a fer veure que una dona embarassada està com si res!!
Bé, per sort, hi ha moltes dones que es troben bé, però també moltes altres que no.

També t'aconsello que et preparis pel postpart. És una època molt dura. Tindràs el teu fill/filla que serà el més important i fantàstic del món, però no és una època fàcil, malgrat que la societat també la té idealitzada.

I no et sentis malament per sentir el que sents. Una de les claus per sentir-te millor és poder-ho explicar.

Felicitats per l'embaràs!!

[corxea]

Hola!

M'ha fet gràcia trobar aquest post. Tot just entro al tercer trimestre però ja fa un mes que no puc dormir per culpa de ciàtica i vaig estar els tres/quatre primers mesos trobant-me fatal. I ara les hormones m'estan començant a atacar i tan aviat estic de molt bon humor com em poso a plorar sense cap motiu. Això per no parlar del mal a la costella que no sé què és però jo ja no sé com posar-me, ni asseguda, ni dempeus, ni estirada... (no és possible, oi, treure's una costella uns mesets...?).

Per ara és el primer embaràs i tot i que m'encanta estar embarassada trobo que la societat és molt masclista i cruel. No paren de dir-te "estàs embarassada, no malalta...". Sí, d'acord, però segur que la frase l'ha fet un home o una dona que ha passat un embaràs idíl·lic perquè potser no estàs malalta però bé, el que és bé, tampoc ho estàs. Et trobes molt més cansada i malament molts cops i, a sobre, t'exigeixen que facis tot el que faries estant "normal" i amb bona cara, eh? Doncs, senyors i senyores, em sap greu dir que no és possible!

Abans de quedar-me embarassada tenia la idea de treballar fins l'últim moment. I bé, que aquesta setmana ja he deixat de treballar i ho agraeixo com mai. Si no puc dormir 2 hores seguides com volen que em llevi feliç i enèrgica a les 7 del matí per anar a treballar? Impossible!
Però, per acabar de desfogar-me... el que em fa més ràbia és, i ho dic així, ma mare. Sí, ha tingut 3 fills, però embarassos perfectes, com a molt li van molestar algunes olors a l'inici i ara, quan em veu que bufo o faig cara de cansada, o camino estrany (que tinc ciàtica!!) sempre diu: "ganes de cridar l'atenció!" Perdona? Com a molt dormo 2 hores seguides, rampes nocturnes, tinc dolor d'esquena i costella continu, restrenyiment, alts i baixos emocionals salvatges... I a sobre no tinc ni dret a fer cara pansida de tan en tant?? (Per cert, jo tinc força panxa i avui ja he comunicat al meu home que d'aquí ben poquet ja no em podré tallar les ungles del peu, avui ja m'ha entrat una rampa al fer-ho per la posició...)

Vaja, Ari_RG que t'entenc i que no tens per què estar encantada amb tot el que et passa. I que si no els agrada la cara pansida que no mirin però a veure si a sobre no tenim ni dret a desfogar-nos una miqueta!!! Jo sempre havia pensat en tenir més d'un fill però em plantejo si puc passar un altre embaràs amb un fill petit i treballant... em sembla una fita ben difícil... I mira que sempre he pensat que tenir germans és genial, eh?

MOLTS ÀNIMS A TOTES BONIQUEEEES!!!!

[laiayf]

Ari_RG

M'ha encantat aquest fil.

I tot i que ara ja em trobo millor, em sento com tu.

Ull! Que jo era de les que els hi deia a les meves amigues que ja han tingut nens, que és un moment per "connectar amb la part animal", amb la natura, però nassos...estàs tan cansada...el teu cos canvia tant...

Costa...i ja et dic jo ara estic millor, però mareig brutal al principi, vertígen, i el cansament del primer trimestre que semblava que només volia passar les setmanes (a veure, que ho estic fent una mica més gros del que toca eh?). Però et sents extranya.

Que tinc moltes ganes de tenir la nena..però després el meu marit em diu que quan arribi encara serà pitjoa. Doncs vaja...a veure si compensa xd. Faig una mica de broma però en escència crec que és el mateix que dius.

Jo ara amb osteopatia i al segon trimestre vaig millor. Esperem que el que ens queda sigui així o millor xd

Laia

[Ari_RG]

GRÀCIES!!!!

Veig que no sóc la única... Mal de muchos consuelo de tontos dicen, però a mi em consola molt moltíssim!!!

Jo per sort tinc una parella que està amb mi tota l'estona (fins i tot quan em tiro deu minuts vomitant com ahir a la nit) i una amre que tot i trobar-se de conya amb el meu embaras està d'accord amb mi... Però quan li dius a la gent el que penses et miren com si fossis un bitxo raro...

Jo porto de baixa des del tercer mes i perque vaig anar d'urgencies perque em quedava clava, sensació de cul trencat, impossible caminar després d'estar una estona asseguda i treballo en un servei d'atenció al client... Sort que la metgessa que em va agafar estava embarassada com jo i em va dir ui aixo no es passarà... Sort perque la meva doctora del cap... Vamos unes coses... E, primer que em va dir bueno i que vols fer estan molt així amb les baixes i clar jo soc de la opinio que estar embarassada no és estar malalta i hauries d'estar contenta perque hi ha molta gent que no pot tenir fills.. Y YO OJIPLATICA...

És cert, no estic malalta, pero tampoc puc fingir que estic en el moment de mes plenitud fisica de la meva vida... He tingut dies que se'm queien les llagrimes per anar a buscar el pa... XD (ara em ric pero tela el mal que fa sentir que se't trenca el culll i tot ara torna a començar...)

En fi tot això per dir que em sento molt contenta de llegir-vos i sentir que no soc tant bitxo raro... I que compartiu amb totes les embarassades que no estem esplendides els vostres sentiments es !!

Bé, seguiré posant per aqui totes les coses no bones que em queden en aquestes 8 setmanetes! I anims!!!

[laiayf]

GRÀCIES!!!!

Veig que no sóc la única... Mal de muchos consuelo de tontos dicen, però a mi em consola molt moltíssim!!!

Jo per sort tinc una parella que està amb mi tota l'estona (fins i tot quan em tiro deu minuts vomitant com ahir a la nit) i una amre que tot i trobar-se de conya amb el meu embaras està d'accord amb mi... Però quan li dius a la gent el que penses et miren com si fossis un bitxo raro...

Jo porto de baixa des del tercer mes i perque vaig anar d'urgencies perque em quedava clava, sensació de cul trencat, impossible caminar després d'estar una estona asseguda i treballo en un servei d'atenció al client... Sort que la metgessa que em va agafar estava embarassada com jo i em va dir ui aixo no es passarà... Sort perque la meva doctora del cap... Vamos unes coses... E, primer que em va dir bueno i que vols fer estan molt així amb les baixes i clar jo soc de la opinio que estar embarassada no és estar malalta i hauries d'estar contenta perque hi ha molta gent que no pot tenir fills.. Y YO OJIPLATICA...

És cert, no estic malalta, pero tampoc puc fingir que estic en el moment de mes plenitud fisica de la meva vida... He tingut dies que se'm queien les llagrimes per anar a buscar el pa... XD (ara em ric pero tela el mal que fa sentir que se't trenca el culll i tot ara torna a començar...)

En fi tot això per dir que em sento molt contenta de llegir-vos i sentir que no soc tant bitxo raro... I que compartiu amb totes les embarassades que no estem esplendides els vostres sentiments es !!

Bé, seguiré posant per aqui totes les coses no bones que em queden en aquestes 8 setmanetes! I anims!!!

Ari_RG

Això ja ho tens fet, estàs a la recta final i després hi ha premi (però tens raó amb tot el que dius!!).

Animus!!

Laia

[laneta]

Hola Ari_RG

Jo tampoc suporto estar embarassada i voldria tenir el control del meu cos, poder menjar el que volgués ... dormir ja mira, tinc un crio de 2 anys i mig que no ens ho permet! XD

El primer embaràs me'l vaig passar vomitant i mira que ho devia oblidar, però el meu marit no i quan parlavem d'anar pel segon em deia, però segur que vols tornar a passar per allò?? jajajajaj què ingenua, pensava que el segon seria diferent i és un rollo igual. A mi em posa molt nerviosa la gent que no para de penjar i enviar-te fotos de la felicitat agafant-se les panxes hihii en fi, el que ve després també és molt dur però tret del tema hormonal del principi, controles una mica més el teu cos.

Ànims guapa!!

[izascun79]

Hola noies.

Aquí una altra que s'uneix al club. He de dir que el primer embaràs sí que el vaig mig disfrutar, tot i que vaig trobar que té moltes més coses dolentes que bones, però ara mirant enrere, durant aquell primer embaràs em trobava bàsicament bé, no vaig tenir nàusees ni vòmits, i la ciàtica i els edemes no va arribar fins l’últim mes, però en realitat la sensació meravellosa de l’embaràs de sentir les patades del nadó i demes, ho vaig disfrutar unes setmanes, perquè deseguida em va resultar dolorós i incòmode. A mi el que em feia sentir més malament era el ritme tan lent en el que caminava. Des de la setmana 30 amb contraccions de braxton i amb una pixera horrible. La sensació de que et va la vida per trobar un lavabo i quan t’asseus surten cinc gotes, la dependència d’un altre per a tallar ungles, cordar bambes, depilar-te,.. al final. Per mi no és ni de lluny una situació ideal, què voleu que us digui. El final de l’embaràs va ser molt mogut emocionalment parlant perquè va acabar a la setmana 41+5, amb una inducció (que a l’últim moment em vaig estalviar) i les últimes dues setmanes em volia morir literalment... per què coi no volia sortir d’allà dins?

El segon embaràs el vaig passar força bé fins ben bé la meitat, perquè tenir el nen petit em va portar a desentendre’m de la panxa. Quan vaig començar a notar les patades em vaig mig reconciliar amb l’embaràs però aleshores vaig començar a patir de nou tots els efectes negatius de l’embaràs, amb una pèrdua d’orina exagerada (mea culpa per no cuidar el sòl pelvic, això ho tinc clar). I aleshores va arribar el pitjor, un refredat de nassos cap a la setmana 33. Sense poder prendre res i amb una tos incontrolable, em vaig passar vuit setmanes sense dormir una hora seguida, i a cada atac de tos, pixum avall... va ser per oblidar. De la tos em vaig fer un esquinç a una costella, i sense poder prendre res pel dolor, tampoc... vaja, que a les 38 setmanes m’havieu de veure... i de sobte, el regalet: pròdroms de part durant gairebé quatre setmanes. Semblava una broma de mal gust. Va ser un final d’embaràs horrible, no li desitjo ni a la meva pitjor enemiga, us ho ben juro.

Sabeu què? Jo prefereixo mil cops els primers mesos del nadó, el no dormir ni dues hores seguides, l’haver d’estar tot el dia amb el pit fora, els passejos en braços,... perquè mires la carona del teu fill i se’t cura tot, però mentre és dins la panxa la única cosa que pots fer és esperar, cuidar-te (no mengis això o lo altre, vigila amb la fruita mal rentada,...) i fer veure que l’embaràs és meravellós, perquè si a més dius el que penses la gent et mira del pal “malamare sense sentiments”. Doncs què voleu que us digui, jo tindria 10 fills si tingués diners, però a partir del 4rt tots adoptats... feia broma amb una amiga que sempre ha dit que l’embaràs és el moment en el que més bé s’ha trobat físicament i que li encanta estar embarassada, i li vaig dir que, si fos legal, li cedia l’embaràs senceret... jejejejejjejejejej

I aquí torno a ser, amb un tercer embaràs i, si no van ser suficientment durs els finals dels dos anteriors, aquest amb nàusees i vòmits,... toma ya! Jo crec que jo mateixa m’ho mereixo pels cops que he dit que si pogués em saltava l’embaràs i paria demà mateix... això sí, jo el part no el canvio per res del món, el part no li regalo a ningú!!!!
Moltes felicitats a totes pels vostres embarassos i ens llegim per aquí!!

[Mia2016]

Ostres, sento dir q el meu cas va ser completament al contrari. Vaig ser mare el juliol passat, després d'un embaràs fantàstic. Feia de tot, tot tipus d'esport, viatjar, i per sort em faig trobar fantàstica! Llàstima q l'embaràs es va acabar abans d'hora. La meva nena va ser prematura de 34 setmanes. Per sort, després d'unes setmanes d'incubadora vam anar cap a casa, pero reconec q quan a mi em van donar l'alta i a la nena encara no, el q trobava mes a faltar era la panxa. No vaig tenir temps de preparar-me, poder descansar sense Janer de treballar, ni fer-me a la idea q havia d'arribar la meva princesa, q de cop, ja va ser aquí. I si, reconec q tornaria a passar l'embaràs, pero els primers mesos del meu nadó.... Horrorosos. Segur q hi ha casos de bebès tranquils, q mengen i dormen, la meva ni una cosa ni l'altre...

[Lataat]

Ostres, menos mal que no soc l'única!!! Quina alegria...

Jo també m'uneixo al club. Estic a menys de dos setmanes de parir i us juro que em moro de ganes de que s'acabi!
No he tingut cap mal, tot i considerar-ho d'alt risc no he tingut res...ni un sol vòmit, ni mareig... Però noies jo penso que esta embarassada esta totalment sobrevalorat!
M'alucina la gent que diu que es el millor estat de la dona, que estaria embarassada sempre... No se i us prometo que és un fill mes que desitjat, però...
I només pensar que en volem dos i hauré de pasar pel mateix... Bueno primer tinguem un jejeje...
Anims reines i m'encanta aquest post
Petons,

[kabbisa]

Jo vaig passar un embaras molt bo. Tan, que les cosetes que venia tenint abans de quedar-m'hi van desaparèixer totes. Em sentia be, bueno, si, cada cop més pesada, i cada cop havia d'anar més lenta perque si no notava una rampa a la panxa, però clar, semse mal d'articulacions, sense refredat, sense problemes visuals,... (No és que estigués feta una piltrafa, però les tonterietes aquestes van desapareixer totalment!).

TOT I AIXÒ, sentimentalment no va ser un embaras romàntic! Si, sentia al nen, val, perfecte, i? No se, embarassada vaig estar tan normal com si no estigués esperant. De fet tenia una amiga amb taaaanta panxa i tanta "comunicació embarassadil", que en un sopar on vam coincidir, quan ja ens vam despedir després d'anar a fer una copa (vichy en el meu cas), algú encara no s'havia adonat del meu embaras!

Suposo que com a pre-maternitat no he sigut el més standard, no :)

[numa1982]

Jo ho vAig viure diferent, m'encanta estar embarassada, jeje! Ja friso de buscar el tercer! Ara bé, t'entenc perfectament. El segon embaràs va ser durillo: varius vulvars des de la setmana 12, un dolor terrible a la pelvis que no em deixava girar-me al llit, una fisura de costella que em va fer adormir asseguda de la setmana 36 a la 38.. I tot això amb un germà gran que tenia 17 mesos quan va néixer la petita (0 descans, jeje). Per tant, dec ser massoquista però tens raó: objectivament, no és tan meravellós!