Sentiments contradictoris segon embaràs

[Jomateixa82]

Hola noies!

Fa temps tenia ganes de tenir un segon fill, i tot i que la meva parella tenia dubtes de si haviem d'esperar més ens hi em posat i estic embarassada de just un mes... El cas és que tinc pèrdues i no sé si prosperarà, però junt a això m'han entrat pors sobre si la meva parella tenia raó i hauriem d'haver esperat més

Quan neixi si tot va bé la nena tindrà uns dos anys i mig. Sempre havia pensat que millor es portéssin poc, però ara m'han entrat tot de dubtes!!! Tinc por que quan arribi el nou petit/a la gran tingui gelos i es senti desplaçada, tinc por de no "estimar-los" als dos per igual (realment no es fan diferències?), o no dedicar a la gran el temps que es mereix, el meu home diu que ja puc començar a deslletar a la gran i fer-la anar a dormir a la seva habitació abans no arribi la petita per estalviar-nos problemes (jo no ho veig així, em plantejaria la lactància en tàndem i dormir tots al llit (si cal amb un supletori al costat)). Ell diu que hauriem d'haver esperat perquè naixessin a la mateixa època i aprofitar la roba,... (però i si ara és nen tampoc la podrem aprofitar! I a saber si surt més gran o més petit de tamany... ai no sé). Quan neixi el segon/a la gran farà poc que haurà començat la guarderia,..

Total, la felicitat que hauria de sentir s'ha tenyit de dubtes i pors, que junt a l'amenaça d'avortament no m'ajuden gens!

Em sento fatal per ara tenir aquests sentiments i no centrar-me en l'important que és que prosperi. Veieu aquesta diferència d'edat un problema o no? Teniu fills amb aquesta diferència d'edat? Ho vau portar bé?

[crunchi]

Hola, primer de tot donar-te l'enhorabona, i segona cosa, dir-te que tranquila.

Jo tot just estic embarassada del meu primer, aixi que no en tinc ni idea de criar fills. Pero vist desde fora, jo no veig que ho hagueu fet malament, al contrari, em sembla una bona diferencia d'edat i és el que jo tinc en ment fer en un futur. El tema de la roba, els gelos, la lactancia.... ja es veurà. Jo no m'avançaria als fets i tot i que les pors són humanes i són ben normals, jo miraria de pensar en tot lo positiu que us aportarà aquest segon fill, que segur que contraresten les coses dolentes!!!!
No et mortifiquis, que sigui el que hagi de ser, ja us apanyareu a casa, segur!!!!
Lo important és que aqueat embaras vagi be, que tiri endavant i res mes.

Anims!!!!

[beren]

Hola, enhorabona per aquest segon embaraç. Ara l'important és que et cuidis i que l'embaraç vagi bé.

Jo estic en una situació semblant. Embaraçada i amb una nena que quan neixi el germanet tindrà dos anys acabats de fer. Nosaltres teníem molt clar que volíem un segon i que no es portessin molt entre ells tant per ells com per nosaltres; no m'imagino tornant a començar d'aquí 2 o 3 anys. Els gelos entre germans suposo que no ho pots controlar però m'imagino que com més diferència d'edat ha de ser més complicat.
Alguna de les pors que tens jo també les tinc o les he tingut. De vegades també em fa por no estimar tant el segon com el primer, perque sembla mentida poder estimar tant algú més, però tothom et diu que això no passa. Però que si que és veritat que amb el segon no tens tants miraments perque no tens temps. Del tema treure el pit i que dormi al seu llit ja he desistit, no sé com fer-ho sense que ho passem malament cap de les dues i penso que ja ens arreglarem. Senzillament he acabat ignorant el tema i ja anirem fent, si fem tandem per mi perfecte i ja aconseguirem dormir. No em veia capaç de trobar una solució no traumàtica. El meu marit no ho tenia clar però crec que ja s'ha resignat, pobre ... no té més remei.

Pel tema roba no el preocupis, els meus neixeran per la mateixa època però són nen i nena. Aprofitaré bodies, pijames, alguna samarreta i poca cosa més.

El que si tenim de vegades és una sensació com de vertigen. Si amb una no tenim temps de res, amb 2 pot ser una bogeria.

Molts ànims. Ja veus que no ets l'única amb pors i dubtes

[Rossinyola]

Hola jomateixa,
T'entenc perfectament! Quan em vaig quedar embarassada del meu segon fill vaig plorar molt al principi. L'embaràs va ser inesperat, la meva filla tenia 17 mesos, prenia pit, jo estava a l'atur i apunt d'esgotar-lo, mirant de reincorporar-me i patapam. Tot plegat va ser massa per mi i juntament amb les hormones, que no ajuden, se'm va fer una muntanya, realment em sentia trista i sense forces. Però mica en mica vaig anar acceptant que el meu fill volia venir així i vaig anar relativitzant les pors.
Ara els veig i se'm cau la baba. El petit té gairebé 3 anys i la gran a punt de fer-ne 5. Tot plegat és molt llarg d'explicar, i potser no ve al cas, però només et volia dir que és meravellós! He tingut moments durs, esgotament màxim, però em recompensa infinit, els bons moments passen per damunt amb diferència. És això el més important!
La resta, la roba aprofitada, el tàndem, el llit, els gelos... Ho anireu trobant. No hi ha una fórmula màgica per a rès, cada família és única. No val la pena capficar-s'hi ara perquè ningú sap com anirà, per molts consells que et donin.

Gaudeix de l'embaràs que és molt xulo estar embarassada, i de veritat que tot passa moooolt ràpid!

Per cert que l'amor pels fills no es divideix, es multiplica!

[jllt]

M'identifico plenament amb el que ha escrit la Rossinyola i t'envio tots els meus ànims i la meva força, Jomateixa82!

Notes tot un cúmul de coses: si ara era el moment, si tirarà endavant, pateixes per la petita, potser els comentaris de la teva parella a vegades en comptes d'animar-te et desanimen... però és la vida! I endavant! Si per fortuna l'embaràs et segueix bé, segur que ben aviat en veuràs les coses positives, i les que creiem que són negatives després es van superant sobre la marxa. I això que et fa patir de la diferència d'edat, oblida-ho. Ara al començament sí que és un guirigall, i és bastant dur, totalment d'acord amb el que explica la Rossinyola, però quan passen els primers temps i veus el lligam que s'estableix entre dos germans que es porten poc temps, i que ben aviat pots fer les mateixes coses amb tots dos perquè tots dos les viuen igual, i la companyia que es fan, això t'ha de fer passar tots els temors. Els meus es porten 16 mesos, el nen té 8 anys i la nena ja n'està a punt de fer 7. Els primers dos anys van ser complicats, no ho nego pas, però ara! Ara és una passada! I no dubtis ni per un moment que tens tot l'amor que els caldrà, tot i més! A vegades segur que moltes mares ens arribem a sorprendre al descobrir la immensa capacitat d'amor que tenim per als nostres fills, sense distincions, penso que és impossible de fer-ne.

Endavant noieta, espero i desitjo que tot et surti bé. Ànims.

[Jomateixa82]

Hola maques,

Gràcies pels ànims!! La veritat és que des que em van visita ahir que no he tingut més pèrdues. Bé, de fet des de diumenge al migdia, que és quan vaig tenir els dolors que em van recordar a l'avortament i em van portar a fer el TE... Suposo que això és positiu, i m'ho prenc així, no sigui que el pessimisme empitjori el procés.

Al ser una noticia inesperada (sí, buscavem, però jo estava sent irregular, i més que buscar no posavem impediments) em va agafar un atac de paranoia... El meu home és patidor de mena, i sempre veu les dificultats, i quan me les expressa jo em menjo el coco i penso en sí tindrà raó... A l'hora de la veritat estem contents els dos, però a l'hora ens ha entrat "cangueli" jejeje

Ara a esperar que tot vagi bé i la resta de coses ja les anirem veient mica en mica,... Almenys no em sento tan malament veient que no sóc l'única que en aconseguir el segon embaràs li van entrar dubtes i pors.

Gràcies i petons!