Animals i maternitat

[sandra77]

Hola a totes, avui és el primer dia que escric en el foro encara que fa temps que us llegeixo. Estem esperant el nostre primer fill/filla i de sobte començo a pensar amb coses que mai a la vida m'havien passat pel cap. Nosaltres tenim un gat ja fa cinc anys (desde que va neixer), que no ha sortir mai al carrer, és molt carinyós i està força consentit. Com tots els gats és molt curiós i sempre s’acaba dormint (o amagant) en els racons més estranys del pis. Desde fa unes setmanes no puc parar de pensar que passarà quan arribi el nostre fill. Sobretot em fa por pensar que vulgui posar-se dins del moisés i que li pugui fer mal (encara que sigui sense cap intenció). Miraré d'estar tot el dia atenta però m'angoixa pensar que no podré estar tranquil•la. Per exemple a la nit, no podré vigilar tota la nit que no entri al moisés. Alguna de vosaltres ha tingut gat a casa? què ha assat am b l’arribada del vostre fill? heu pensat mai res d'això o soc jo que m'estic obsesionant? la nostra prioritat és el nostre fill però tampoc voldria desfer-me del gat ja que fa molts anys que el tenim i ens l'estimem molt. A veure que en penseu

[Nikka80]

hay varios post de estos que hablamos de animalitos... y varias de nosotras que tenemos animales hemos dado nuestras opiniones!
yo tengo perro y pienso lo mismo, antes esta nuestra hija, pero claro... a la perrita nos la keremos muxo!! kiero preguntar al veterinario a ver como debemos actuar con ella para que no tenga celos ni nada de la peke..
sobretodo dicen que no nos descuidemos y les dejemos solos con los animales!!
a ver si encuentro por ahi el post de los animales y te lo subo!!

[Nikka80]

que suerte que ya lo podais haber "exado" de la cama.......nuestra perra duerme con nosotros, dentro entre nuestros pies... y no se como hacerlo para que deje de dormir con nosotros... porque luego cuando este la niña sera un lio.. una vez la intentamos dejar fuera, cerramos la puerta, y venga a rascar y a llorar... no se cansaba!! nos cansamos nosotros de escucharla y tuvimos que abrirle la puerta... asi que no se que haremos!

[Nikka80]

bueno..........hasta la cuna no creo que salte... pero es que si me pongo a la nena en la cama y esta la perra durmiendo alli... como que no me mola nada la idea!!! pero es tan dificil ahora enseñarla... si desde el principio no la hubieramos dejado, pero es que hacia tanto frio por las noches y era tan cachorrita que me dio pena...

[karkinyoli]

Hola Sandra77!Benvinguda i moltes felicitats pel teu .
Mira, jo tinc dues amigues que amb la mateixa situació que tu, han tingut dues experiències totalment diferents.
Una d'elles tenia una gata, que ja quan ella estava embarassada li va començar a fer coses extranyes. Només volia estar amb ell i a ella l'evitava, quan abans era súper carinyosa amb ella. Mira, no sé. El cas és que els van donar una sèrie de trucs per quan nasqués la nena, com fer que l'olorés només d'entrar a la casa i coses així.
Quan van tornar de l'hospital, només d'obrir la porta, la gata va llançar-se directament sobre la nena, que la duia la meva amiga en braços i quan el seu home la va voler apartar, va enfrontar-se a ell i el va esgarrapar, cosa que no havia fet mai.
Tot i que va tenir el disgust de la seva vida, perquè se l'estimava molt, la va haver de donar a uns amics, perquè va pensar que no podria estar mai més tranquil·la.
En canvi l'altra noia que et dic, no ha tingut cap problema, tot i que també és veritat, que li tenen molt delimitat les zones de la casa on pot anar i les que no. Suposo que depèn de cada animal. De totes maneres el veterinari et podrà indicar més bé, quins trucs pots fer perquè l'animal no s'extranyi i pogueu conviure tots plegats.

[sandra77]

Moltes gràcies per les respostes. Gracies Nikka per pujar els missatges ara els he vist i mel's llegiré. Sí, segur que el millor és parlar amb el veterinari a veure quins consells ens dona. Havia pensat a la nit deixar tancada la zona de les habitacions i que quedi al menjador per poder dormir tranquils. Ho haurem d'anar fent poc a poc perquè és tant tossut que sempre que em intentat que deixés de fer alguna cosa ha acabat sortint-se amb la seva, pot estar hores i hores intentant el que vol sense parar i no es cansa per res.
Ostres iraiosc m'has deixat gelada amb lo del moisés, has confirmat el meu temor, també tenen la mania de pujar-hi! Això si que em fa por perquè si estigués el nen/nena dins li podria fer molt de mal.
També havia pensat posar a l'habitació del nen una porta d'aquelles que fan d'alçada com mitja porta normal (portes de seguretat crec que es diuen) que es poden posar i treure, només per posar-li més difícil entrar a l'habitació. El que tinc clar és que enseguida que tingui el moisés el montaré per veure que passa i com reacciona.
Bueno, a veure com anem trampejant.

[Ayrs]

El meu gos també dorm amb nosaltres, però es que som nosaltres els que estem acostumats!! durant una temporada no el vam deixar i no va haver problemes, dormia al sofa tan tranquil. Però es que m'agrada tant quan em desperto per la nit fer-li un achuchón!
A més quan el meu home treballa de nits (de tant en tant) em va molt bé que m'acompanyi.

Vaja, que la que tinc un problema per desacostumar-me a no dormir amb el gos soc jo...

[txellchen]

Hola Sandra!
Nosaltres tenim un gat i una gata (els pots veure a la foto...). Són 2 gats mimats (com tots els gats) i que quan vam montar el moises a casa, sobretot el gat, PAM, cap a dins!!! Total, ho vam tenir tot desmuntat fins el dia que vam tornar de l'hospital.

Només entrar amb el nen a casa, em vaig asseure al sofà i tots 2 es van pujar a la meva falda per olorar al Marçal. Vàrem vigilar que no li féssin res, i quan van acabar d'olorar-lo van marxar.

No s'han tornat a posar dins el moises desde que hi dorm el Marçal (suposo que fa la seva olor i ho respecten) i no hem tingut cap problema de gelos. Només el gat, a vegades, ens el trobem a dins del cuco del cotxet, li fotem la bronca i ja està.

Ah, per cert!! Un dia em vaig llevar i em vaig fer un fart de riure!!! Som 5 a casa contant els gats. Doncs tots 5 estàvem dormint al mateix llit!!! Els gats als peus i en Marçal entre nosaltres.

[eli75]

Nosaltres no hem tingut animals abans i ara menys en tindria amb l'embaras.
Crec que no són compatibles els bebes i els animals amb 4 potes i amb pèl... tipus gat o gos...
em fa una certa angúnia pensar que els animals estaran amb un bebé i que segur el lleparan ...

Ara bé, també crec que és molt difícil pels qui ja tenen animals desferse'n perquè arriba un nadó...

[mandarina]

Nosaltres tenim una gossa i un gat, i no sé quin dels dos està més mimat.
El gat ronda per tota la casa, i de vegades es posa a dormir al nostre llit, i la gossa a la que ens descuidem també, apa som-hi tots. A mi això rai, perquè prefereixo que la nena dormi al seu llit i no amb nosaltres, però si em poso a donar el pit a la nit i hi ha els animals mirant no m'importarà gaire. El que sí que em fa més coseta és que el gat es posi a dormir al moisès amb la nena, aquest no fa 8Kg, només 4, però sí que em fa cosa que la pugui aixafar. Suposo que veurem què passa sobre la marxa, potser quan veu el que hi ha dins del moisès se li treuen les ganes...
Tinc una amiga que és veterinària i diu que si tens els animals prefectament vacunats, desparasitats i nets, no passa absolutament res si oloren o llepen el nen. De fet a mi personalment em farà més cosa que algú que passa pel carrer que no sé on ha ficat les mans em toqui la nena, que no pas que la gossa li llepi un peuet.
Això sí, aquest estiu hi haurà una sobredosi de gelos per casa que serà massa, perquè a la que agafo el gat a coll la senyora gossa ja fa cara d'ofesa.

[monic75]

Nosaltres sempre hem tingut gats i cap problema.
Quan arribis amb el teu fill a casa per primer cop que el gat s´acosti i l´olori i després segur que l´ignorara o li tindrà por i ni s´aproparà.
A més és molt macu el vincle dels nens amb els seus animalets quan es fan grans plegats. La Xènia que té 6 anys s´estima moltíssim al seu gat i ha apres a ser molt responsable i a fer-se cura d´ell. A la Jana li serveix per motivar-se a l´hora d´aprendre a gatejar perquè quan veu al gat es posa molt nerviosa i vol correr darrere d´ell per tocar-lo...
En fi, ja t´he explicat la meva experiència nens-gats. Ja ens explicaràs el que decideixes.
1 petonàs!

[sandra77]

Ostres que bó això del gateig!Ha de ser un estímul genial, ja es pot preparar el gat. El que farem serà parlar amb el veterinari i esperar que sigui a casa per veure com reacciona, depenent d'això doncs tot seguirà igual o cambiarem la seva zona de dormir i vigilarem molt. Tot i que coneixent el nostre gat cada cop veig més clar que passarà de tot, com si no hi hagués nen. A veure si és veritat i no cal que ens preocupem.

[txellchen]

Els nostres al principi passaven d'ell, però ara és molt graciós perque si el gat sent plorar al nen ve corrents a demanar-me menjar! Ademés és graciós perque va a olorar l'interfono (bueno, l'aparato aquest de vigilància que tenim a l'habitació quan dorm el nen) quan sent que plora. Pobret, es desespera i intenta consolar-se amb el menjar!

De debó que a vegades em sento com un súper ambulant: entre el nen i els gats estic tot el dia oferint teca!!!

[alexandra]

i si entre ells hi ha gresca, quan tingui la Liah per casa... mamma mia!
pero jo tinc clar que el millor que puc fer és seguir com sempre, fer el mateix de sempre i no variar res... no podria suportar tancar la porta i deixar el gos i el gat fora... pobrets... el gos es un rottweiler
(de 46 kilos) es una bestia!!!! pero es super mimosin i super bo. i el gat es un siames super carinyos... aquest segur que es fica al moises, jajaja pero bueno,... no sé, ja l'ensenyare i sino, la liah dormira amb ell... en fin... es lo que hay.

[FloR]

Jo tinc una gateta de 3 kilets, al maig fará un any, la vam anar a adoptar a un centre de protecció d'animals, mai a la vida compraria un animal, com mai a la vida compraria un nen. Cadascú és un món..

Volem tindre canalla i volem educar en el respecte i en l'amor pels animals, MAI hem plantejaria desfer-me de la gata, m'he plantejat moltes vegades el tracte de la meva gata amb un possible bebé i no estic gens preocupada, com tots els gats dorm amb nosaltres al llit, al mitg!!! I ho tinc clar pujarà al moisès i al cotxet però.. es lo que hay!!

Oi que a mi no hem dona fastic fer-li un petò?? Sembla de cotó fluix i és tan suau i tan blanketa, tan neta.. aix és que l'estimo amb bojeria!! Estic segura que no és gens dolent un mínim de contacte, i no será res més greu que mantindre una mica més de cura de la neteja pels pèls.. Quan dorm amb mi mai m'esclafa ni m'ofega, és molt llesta!! Amb el cigronet tampoc ho farà.. Total com farem collit els 4!!! jeje

PD: Ma mare també está del nervis amb la gata... Només ho pot entendre ki els té, oi??

[Nneta]

Doncs jo t'entenc perfectament!!
Penso el mateix q tu

[alexandra]

s'han de tractar com sempre... perquè son com de la familia, per mi son dos fills mes. ho tinc mega clar!
ben dit flor!

[niisia]

Jo soc educadora canina i discrepo quan la gent diu que els gossos i el bebes son incompatibles (el mateix amb els gats), la meva opinio es que el ser huma fa incompatible aquesta relacio.

Es com tot, primer uns cadellets presciosos, als que li permitim tot (FALLO), despres volem aumentar la "familia" (papa, mama i gosset) amb un bebe, i li donem la culpa al comportament del gos, que nosaltres mateixos em creat i permes.

Ara estic de 23 semanes, i tinc 2 gossos, fa uns dies en teniem tres, ja que me vaig trobar una cadelleta de 4 mesets davant de casa abandonada i ja l'hi em trobat una nova familia.
Un te 4 anys i esta super mimat i super ven educat, l'altra te 10 mesets i el peque de la casa (de moment, jeje) ja la tinc ven educada, pero hi han unes pautes que nomes es poden seguir quan s'esta esperan un bebe i tens uns 9 mesos per ensenyar-lis (suficient)

Comencem prohibin l'acces dels gossos a les zones que en un futur no volguem que entrin,ja sigui l'habitacio de la peque, per exemple.
Es comença a ensenyar la robeta que la peque es posara i que la olorin, pero de lluny, perque quan sigui tant petita lo millor es que no estiguin tan a sobre, a mes aixo els ajuda a asimilar, que el bebe ja esta per sobre seu a la gerarquia.

A mi fa poc m'han regalat una ganduleta per la peque i ja els estic ensenyan que no es poden acostar gaire i ho tenen ben asumit.

Aixo si, escombrar a diari, o aspirar i fregar el terra molt mes sobin, es el que te, una mica de sacrifici pero una gran recompensa.

Sento tot aquest rollo, pero es que m'indigna la gent que compra cadellets sense saber la responsabilitat que porten i els anys que estaran amb ells minim 15 anys, i despres al veure lo malament que els han ensenyat li donen la patadeta al cul, sense mirar altres posibilitats (que ni ha).

gracies, aqui queda.

[Nikka80]

que guapos son!!!!

[catty]

Nosaltres no hem tingut animals abans i ara menys en tindria amb l'embaras.
Crec que no són compatibles els bebes i els animals amb 4 potes i amb pèl... tipus gat o gos...
em fa una certa angúnia pensar que els animals estaran amb un bebé i que segur el lleparan ...

Ara bé, també crec que és molt difícil pels qui ja tenen animals desferse'n perquè arriba un nadó...

NINGÚ NO DIU RES A AIXÓ!!!!!!
Estic indignada!!!!

m'agradaria que gent així convisques un mes amb animals, moixos (gats) cans (gosos) se n'adonarien de que ens aporten aquets animals, a part dels beneficis no domes sentimentals si no físics, pels nens com el tema de les alérgies!!! tan importants, i els beneficis que li dona als nens, jo no em podria imaginar la vida sense els meus 2 cans, Es vera que m'agobio pensant amb la nena i ells, pero també et pot pasar amb la zona on vius amb la gent que coneixerá amb tot, i per ultim, crec que totes les que estam en aquest post coincidirem en que mai ens desferiem del nostres companys.....