Interrompre o continuar endavant

Salut, dubtes i preparatius.
Tauleta
Entrades: 2
Membre des de: ds. ago. 15, 2020 2:01 pm

Interrompre o continuar endavant

EntradaAutor: Tauleta » ds. ago. 15, 2020 2:28 pm

Hola noies,

Fa molt que volto per aqui però mai havia arribat a escriure al fòrum. La veritat es que em trobo amb una situació complicada a casa i no se com ho hem de resoldre. Se que ningú pot decidir x nosaltres però m’agradaria saber punts de vista o veure que en penseu.

Tenim dos fills preciosos, un nen de 5 anys i una nena d’any i mig. Sempre haviem volgut dos, mai ens haviem plantejat formar una familia més gran cap dels dos.

El cas es que per un error meu amb les anticonceptives que prenia m’he quedat embarassada. Ara estic de 9 setmanes justes, i ho he sospitat per dolor als ovaris, cremor d’estómac... la regla no em venia pero com les anticonceptives eren de progesterona sola (que molts cops ja eliminen la regla) no ho havia sospitat abans. En deixar-les i veure q la regla no venia vam fer el test i ahir va sortir positiu.

La veritat, ha estat una patacada gran, ja q no m’esperava un embaras a aquestes alçades (35 anys i molts anys prenent anticonceptives sense tenir cap problema), i amb la ‘paradeta tancada’.

La qüestió es que ens estem plantejant que fer. El meu marit te CLARISSIM que ell no tiraria endavant l’embaras, per ell ha estat algo no buscat per part de cap dels dos, i des q va neixer la nostra segona filla q va bastant desbordat (aixi com el gran era un bebe facil, la petita es canyera, amb molt de caràcter, força rabietes...) Reconec que des que va neixer ella la feina sens va triplicar.

Jo mai hauria anat a buscar un tercer voountariament, inclus penso q si l’error amb les anticonceptives hagues estat recent com per prendre la pastilla del dia després ho hauria fet. Pero plantejar interrompre un embaràs ara amb 9-10 setmanes em dol en l’ànima. A mes, se com es passa de malament ja que desgraciadament vam haver d’interrompre un fa anys a la setmana 13 per malformacions...

Ho hem parlat molt, i mes que ho hem de parlar, pero tambe es cert que el temps corre en contra nostra i hem de decidir ràpid. Jo crec que els dos estem argumentant el que sentim i sent molt sincers amb el nostre punt de vista, pero clar, aqui no hi ha un punt intermig: o l’embaras continua o l’aturem.

Em fa por si interropo que me’n penedeixi, i molt probablement sempre em quedarà la espineta... Per altra banda tampoc trobo just continuar un embaràs no buscat i on ell te clarissim que no tiraria endavant, sapiguent que l’embaras o un altre fill (literalment i dit x ell) no li fa ilusió. Coneixent-lo ni justificant mil coses canviarà d’opinió. Acceptarà potser que jo no vulgui interrompre, però pareixo x com ens afectarà la decisió com a parella.

Se que la decisió és nostra però volia compartir-ho amb vosaltres per si algú s’ha trobat en una situació aixi o per llegir punts de vista diferents.

Gràcies noies!
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: gosset
:: gosset
Entrades: 426
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra

Re: Interrompre o continuar endavant

EntradaAutor: Gustineta » dt. ago. 25, 2020 11:28 am

Hola, Tauleta!

Acabo de llegir-te ara i volia dir-te que em sap greu que t'hagi trobat en la situació de prendre aquesta decisió.

Penso que potser us aniria bé ajuda externa d'un especialista, perquè qualsevol de les decisions tindràs implicacions que poden ser complicades de gestionar. I apareixerà la maleïda culpa i no hi ha dret perquè no ets culpable de res.

Si decidissís interrompre l'embaràs, a part del que dius de l'espineta clavada, hi haurà un dol per la pèrdua gestacional (per desgràcia ja saps de què va :( ), encara que sigui voluntària i "volguda". En aquest sentit, pots trobar suport i recursos específics a la web del Proyecto Kora (https://proyectokora.com/).

T'envio una abraçada
Nov de 2013: inici cerca
Gen-jun 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Set 2014-set 2017: proves, cerca natural, 2 IA -
Oct-des 2017: 1a FIV+DGP. Un sol embrió sa; bioquímic
Jul i set 2018: 2a i 3a FIV+DGP.
Nov 2018: Beta +
Ago 2019: Benvingut, Enric
Gen 2022: Trànsfer i bioquímic
Ago 2022: Emb. espontani
Mai 2023: Benvinguda, Elna
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1349
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Interrompre o continuar endavant

EntradaAutor: crunchi » dc. ago. 26, 2020 2:48 pm

Hola,

És dificl aconsellar-te pq cada persona es un mon i cada parella tambe, pero et comento com ho veig jo a dia d'avui.

Jo si que el tindria, perque tot i que acabo de parir a la meva 2a filla i he dit que tanco paradeta (ho hem parlat molt tambe....tema economic, tema gestio de les emocions del gran....), et reconec q tenir 3 fills EN EL FONS, em faria il.lusió.

Primer de tot, no crec que sigui tan important si és buscat o no, lo important és si el desitjes crec jo. Poder no ho tenies en ment, però quan has vist que estaves embarassada el cap ja tha començat a fer pensar en un bebé, i l'acabes desitjant/estimant. No ho veig un motiu de pes, sincerament. Poder ara fa mandra i d'aqui la falta d'il.lusió.

Després crec que cap nen és igual, i tot i q la 2a us ho ha fet lluitar (pel caracter o pel motiu que sigui....), no crec que pugui ser l'unic argument com x decicir d'avortar. Moltes parelles, i m'incloc, tenim nens dificils de caracter o molt emocionals o el que sigui, i no per això no vols tenir mes fills.... m'explico? Nosaltres ja et dic, amb el 1r fill la parella se n'ha ressentit molt, hem discutit molt, pq no ens ha tocat un nen facil precisament. Pero a mi em feia il.lusio tenir 2 fills, i ell al ppi era mes reticent, pero despres va estar d'acord. Nomes portem 1 setmana com a bi-pares, aixi que no sé com ens anirà, pero jo no em volia quedar amb això de "no en tinc mes pq el minicruncho és molt emocional, etc.". Al final el meu 1r fill creixera i tot aixo quedara enrera. I estic contenta de la meva decisió, pq al final el minicruncho no deixa de ser un nen de 3 anys i ha reaccionat molt be amn l'arribada de la germana. I la parella doncs mica en mica ens anirem arreglant, i qui sap, poder en sortirem mes forts de tot això.

Jo pensaria molt be, egoistament, què vull. Motius pel si i motius pel no. Em fa il.lusió o no? En tinc ganes de començar de nou? Reflexionar tot això. Pensaria també quin es el motiu pel NO, ha de ser un motiu de pes. I si es el cas, li explicaria tal qual, q no et veus capaç de perdre'l, pq saps q te n'arrepentiras tota la vida, etc. Les dones som diferents als homes, li donem voltes a tot. Ells passen pagina rapid. Tu seras capaç de passar pagina després de perdre'l? Jo tot aixo mho plantejaria.

No sé, facis el que facis, jo et diria, sobretot, que pensis en tu. Que no el perdis pq ell no el vol, pq de parelles em sap greu, pero poden anar i venir. Els fills son per tota la vida. No ho sé, sé q és molt complicat i tothom sap lo q té a casa seva, però si realment tu el vols tenir, jo lluitaria pel q vull. Tens 35 anys (com jo) i ets jove, mai saps les voltes que dona la vida....

La vida de parella pot complicar-se per qualsevol cosa, no només pels fills. Ningú sap si daqui uns anys com estareu.... no sé. Us pot afectar poder mes el perdre'l que tenir-lo, penso jo. Pq perdre'l pot ocasionar molts retrets. Tenir-lo poder tambe hi haura algun retret, xo al final quan tens el nen als braços se t'oblida tot. No?

Molts anims, i molta sort :-()-) espero que trobis la resposta en el teu interior...

Pd. Ja explicaras la teva decisió :-()-)
Imatge

Imatge
airuni
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 325
Membre des de: dl. gen. 11, 2016 6:02 pm

Re: Interrompre o continuar endavant

EntradaAutor: airuni » dc. ago. 26, 2020 9:07 pm

Es un tema difícil i no es pot aconsellar, ets tu la que ho has de decidir, a mi em va costar molt decidir-ho, fins que vaig entendre que no seria capaç d'avortar. Ha estat difícil però la meva situació era diferent i al final un fill es un fill, no saltaras d'emoció al veure el positiu però evidentment al final fa ilusió igualment. No se si encara estàs pensant-ho, però jo també penso que t'aniria bé un especialista, parlar-ho i que t'ajudi a treure les emocions i ordenar ho tot.
I facis el que facis segur que es la millor decisió
Imatge
Tauleta
Entrades: 2
Membre des de: ds. ago. 15, 2020 2:01 pm

Re: Interrompre o continuar endavant

EntradaAutor: Tauleta » ds. oct. 31, 2020 4:00 pm

Moltes gràcies per les vostres respostes, noies. La veritat es que em van ajudar molt a tenir clar el que havia de fer.

Em sap greu perquè he tardat molt en escriure però es que des de llavors han passat tantes coses... tot just ara m'estic refent, l'embarás no va acabar bé...

Varem parlar-ho molts cops, molts. Jo cada dia estava més convençuda que no volia perdre aquell bebé, no era buscat, però per mi el sentia molt molt desitjat. Així li vaig transmetre, al final inclús em va ajudar molt escriure-ho en forma de carta, perquè tot i que no hi havia res que no haguessim dit ja, el fet d'escriure-ho em va ajudar a ordenar les meves idees per poder transmetre-li millor el que sentia. I ho va entendre. I ho va acceptar. I ens vam il·lusionar els dos.

Quan tot semblava que havia d'anar bé va arribar la eco de la setmana 12, on es va veure que la criatura no havia tirat endavant i s'havia aturat una setmana abans... Aquell dia em vaig desmuntar. Tot aquell projecte, tantes ilusions, tantes converses, tanta tensió de parella intentant anar els dos a una, i aquest final... Ja hi haviem passat anteriorment per una situació així, però si us soc sincera en aquest moment no m'ho esperava. Va ser un cop molt fort.

I ara un altre dol, un altre cop haver de refer-se, de continuar endavant perquè el mon segueix girant però per mi es va aturar.

Reconec que estic fent un doble dol, el del bebé que hem perdut i el dol per la pèrdua de projecte, ja que tot i que no era la nostra idea inicial, aquests mesos he vist com el fet de tenir un altre fill m'ilusiona moltissim, i no tinc gens gens gens clar que finalment acabi tinguent aquesta oportunitat. En primer lloc perquè ja son dues experiències dolentes i ja tenim dos fills sans, és un daltabaix emocional cada cop que tenim un avortament. I en segon lloc perquè veig molt complicat que la meva parella accedeixi a buscar-ne un altre en un futur després de tot això. No ho se, em sento decebuda amb tot el que ha passat, amb la merda d'any que portem, amb el futur a curt-mig termini. Se que ara no toca pensar en el futur, i intento centrar-me en el dol del petit que es el que em toca viure ara. Intento també fer el treball cada dia de sentir-me agraida per tot el que tinc, i pels dos nens precisosos que tenim, però encara està tot molt tendre, espero que en anar passant el temps la perspectiva de tot millori.

Moltes gràcies a totes per les respostes, perquè de veritat em van ajudar a tenir clar el que havia de fer en aquell moment. Tan de bo la història hagués tingut un final feliç. Sempre tindré al cor al meu bebé estrella. :cnen:
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1349
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Interrompre o continuar endavant

EntradaAutor: crunchi » dl. nov. 02, 2020 8:59 am

Ostres Tauleta, em sap molt de greu. Ja m'imagino que ha sigut una forta patacada, que després de tot el que us va suposar emocionalment aquest embaras i al final acaba així, és un trasbals i gros.
És complicat, però tot el que dius per aqui jo li diria a la meva parella. Qui sap, potser això que ha passat us serveix per veure que en el fons us fa il.lusió tenir un altre fill, no ho sé.
Dona't temps per païr-ho i parla-ho molt amb la teva parella.

Molts anims bonica. T'envio una forta abraçada. :-()-)
Imatge

Imatge
Náyade
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1169
Membre des de: dc. jul. 30, 2014 11:17 am

Re: Interrompre o continuar endavant

EntradaAutor: Náyade » dt. nov. 03, 2020 11:26 am

Una forta abraçada, tauleta :-()-)
Imatge Imatge

Torna a “Estic embarassada”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::