PLA D'EMBARÀS

[Caterinamore]

Hola noies, mamis, futures mamis i expertes del SP.

Obro un nou fil perquè els altres són a vegades una mica poti poti i m’agradaria parlar d’aquest tema en concret, si no us fa res.

Existeix una cosa que es diu PLA DE PART.
És un document on hi expresses les teves intencions i desitjos de com vols que sigui el teu part. És la teva voluntat. Tot i així, a la pràctica, com totes sabem, es pot girar la truita a la sala de parts i tot anar de revés. Per a mi va ser una einassa i alguns gines em deien que no servia de res perquè és una ficció de rosa amb cors i floretes i no anava enlloc.
Potser sí que és fictícia! Però al meu parer és un exercici necessari per a nosaltres. Ens ajuda a preparar-nos per EL GRAN MOMENT
sigui com sigui!

Dit això, trobo que seria bonic fer el mateix però amb un PLA D’EMBARÀS.
El meu primer embaràs va anar molt bé, però hi va haver petits detalls desagradables que es podrien haver evitat.
I no van ser precisament les nàusees o els marejos.

Ara, estic embarassada del segon i vull que aquestes “petites coses” no es repeteixin.

Evidentment el desig número 1 de tota embarassada és:
Que tot l’embaràs sigui de super baix risc i que vagi com la seda.

A partir d’aquí.. afegeixo algunes coses que miraré d’evitar o llençar moc al primer innocent que obri boca...
Si voleu afegir-hi les vostres m'agradaria molt llegir-les!!

Abraçades!!!

[Caterinamore]

Respecte l’augment de pes en l’embaràs: No deixar que els metges em diguin quan o com m’he d’engreixar o vigilar el pes, que ja som grandets. A més, el dia del part no seré la concursant número u de Miss Universo, precisament.

Gaudir el màxim màxim l’embaràs i deixar les preocupacions arraconades, que sembla que no i passa volant!

Preguntar tot el que vulgui sense tallar-me al o a la ginecòloga. Preguntar-li, fins i tot, preguntes personals (on es talla els cabells?), perquè el tracte no sigui tant i tant fred. (Totes les llevadores es van presentar amb un petit resum de qui eren i només això ja donava molta confiança).

No medicalitzar/vitamitzar... tantíssim l’embaràs. En principi no estem malaltes.

Respectar les meves decisions de prendre o no certs suplements vitamínics si no em fan efecte i buscar alternatives amb cara i ulls i no anar duplicant i triplicant les dosis perquè sí.

Dir prou a la infinitat de visites. Sabem que veure al pesolet és emocionant i màgic, però fan falta tantes tantes visites, sobretot a la privada? I a més si la clínica és lluny?

L’embaràs és una muntanya russa d’emocions. Si tens les idees clares i ets tossuda no deixaràs que cap metge et digui el que has de fer, la decisió final sempre serà teva.
Tot i així, a les últimes setmanes d’embaràs estàs tan cansada emocionalment i físicament que la força pot decaure. Deixar molt clar des de bon principi a l’obstretra què vols per a poder trobar alternatives en comptes de només les “seves solucions”.

Preparació pel part. Anar a classes de respiració i preparació pel part o fer-ho a casa. Seguir llegint i estudiant com en el primer embaràs.

Passar dels experts que no han tingut mai criatures i et diuen “hauries de…” no gaire ben intencionats.

Passar dels gines o llevadores “venedors d’enciclopèdies” que reneguen de la SS o de la Privada dient clixés.

Passar dels professionals de la salut que et fiquen la por al cos de tots els desastres que hi poden haver, fa falta?

Si l’embaràs és de mig-alt risc i hi ha algun problema, fer totes les proves possibles hagudes i per haver i exhaurir totes les opinions que hi hagi el respecte abans de prendre una decisió.

Noies, fins aquí ja tinc coses per preguntar-li a la primera visita de la gine.
Sé que és molt personal, però crec que estaria bé veure com ens sentim i com vivim l’embaràs!

Un petó!!