MI EXPERIENCIA

[Lod]

Hola noies!!

Si es que jo crec que el pitjor et ve a sobre quan has parit... l'embaràs, res en comparació amb el que et ve després!!!
Però suposo que et prens les coses amb taaaanta il.lusió que quan te n'adones de la realitat deus flipar en colors! La casa, l'home, la feina, els amics, els pares... i el !!! Tot de cop... buf! i a més el et ve de nou pq no en deus tenir ni idea de per on començar... encara que t'espaviles no? però.. ha de ser dur! Però bé... com som tant trempades res no pot amb nosaltres!!

M'agrada el nom de Paula!

[sariketas]

Només una suggerència a les embarassades.
Cuantes més visites rebeu a la cínica millor, perquè el veritablement difícil és quan arribes a casa amb el teu primer bb, els primers dies a casa, l'adaptació, el dormir poc, etc...llavora aquests primers dies a vegades no et ve massa de gust rebre segons quin tipus de visites.

[Lod]

Si també ho havia sentit... que a la clínica agobia molt tenir moltes visites però realment no fas res allà, vull dir que només descanses i si tens algun dubte o problema tens les inferemeres, i val més que la gent vingui allà. En canvi a casa no tens ningú que t'ajudi o no vols que t'ajudin es clar i s'ajunta tot i a més tens aquella típica visita de la veïna que ve a tocar la moral! je je... deu ser molt xungo!!

A veure que serà oi?

[xiara]

Doncs... la veritat és que no sé com et deus sentir desprès d'un part... així és que ja us dirè si em molesten les visites o no...

No tinc ni idea de si és millor que vinguin a casa o a la clínica...

[Sibil·la]

jo opino com la sariketas, almenys a l'hospital hi ha un cert límit de temps i de gent (teòric, ja ho sabem) però a casa... imagina que estàs fent algo o t'acabes d'asseure, o et toca donar-li menjar o canviar, i ve gent, i no marxen i no marxen...

[Eunasi]

Jo no sé com ho farem, el que si tinc clar és que no avisarem als nostres pares fins que no tinguem els nens, perquè conec el meus sogres i sé que són capaços d'estar-se esperant a l'habitació. El que volem és un cop nascuts els nens i jo estigui ja a l'habitació poder estar els 4 sols vivint aquells nous moments , i després ja ho comunicarem. I direm a la gent que si ens volen venir a veure a casa o a la clínica que truquin abans, perquè jo no sé com estaré i clar hi hauràs dos criatures recent nascudes. Tremolo per les nebodetes que són molt mogudes i en Joan ja ha dit que si veu que m'atabalo molt se les emportarà a fora.
A casa si vé algú i vas enfeinat, doncs ho sento molt se l'hi diu mira a no puc estar per tu i punt. Jo tinc una amiga que va tenir la nena a finals de desembre i fins ara no hi he anat i no sabeu l'ho molt que m'ho ha agraït .
I ella ha dit que farà el mateix amb nosaltres. A veure això és el que tinc intencio fer, el que passarà o no fins en aquell moment no es veurá.

[sariketas]

Jo les dues vegades era de les que dèia que no avisaria ningu fins que no haguéssin nascut i la veritat és que al final ho van saber els pares, germans i els més intims, de manera que quan acabaven de nèixer abans de pujar-los a l'habitació els dos cops els van treure fora de la sala de parts un momentet perquè els avis els veiéssin i val la pena!! L'eufòria del moment per el pare i la mare és indescriptible però pels avis és també considerable.
Ademés si no hagués avisat a la meva mare m'hagués matat!! Després d'aguantar-me tot l'embaràs.
En canvi el que si que vaig fer, els dos cops, va ser arribar a casa sols amb el bb, aquell moment, quan entres per primer cop a casa, ha de ser molt íntim.

[Leias]

Uf! jo no se que faria però si que és cert, que la meva germana quan va tenir la nena, (va ser programat) estaven els meus pares i la meva germana a l'hospital. Jo els anava trucant cada 10minuts i quan em van dir que faltava poc, vaig agafar un taxi i cap a la clínica. I per mi ha sigut un dels millors dies de la meva vida. Va ser tant emocionant!

El meu cunyat ens anava treient la cámara digital amb fotos de la meva germana amb corretges i després quan van pujar l'Èlia a la sala per medir-la i tot això va ser Màgic!

I veure els meus pares aquell moment va ser genial. Crec que és un moment molt íntim però també m'agradaria molt compartir-ho amb la meva familia.

[Eunasi]

Ja ho crec que ha de ser un moment molt màgic, però primer vull estar amb el meu marit i els nens encara que siguin dos minuts i després amb els avis, tiets i padrins, que aniran arribant escalonadament. Però fins que no els hagi parit no direm pas res !

[sol]

ostras!!!!!! pues yo debo ser rara pero aunque quiero mucho a mi marido no concibo la idea si algun dia tengo que parir de hacerlo sin que mi hermana ines este cerquita!!!!!!! al fin y al cabo es un señor que hace 8 años era un autentico desconocido para mi, y en cambio ines lleva mi sangre es mi hermanita, lleva pegada a mi 33 años de mi vida, y desde el dia que la vi por vez primera en la clinica supe que la querria mas que a mi propia vida,

lo siento y me sabria muy mal que el siscu se lo tomara mal pero es lo que siento.........aunque creo que no se lo tomaria mal.... mi marido es un tio muy listo y sabe la relacion que tenemos ines y yo, sabe lo que hemos pasado y estoy seguro que una vez mas transijiria en eso

[sirfit]

BUENO VOY A OPINAR YO EXPLICANDO MI CASO:
ROMPI AGUAS A LAS 6:00H DE LA MAÑANA, Y DESDE CASA LLAME A MI MADRE PARA DECIRLE QUE ME IBA PARA LA CLINICA (PORQUE SI NO ME MATABA) ESTUVIERON MIS PADRES EN LA SALA DE ESPERA HASTA LA 1:20H QUE NACIO MI HIJO PERO BUENO ALLI NO MOLESTABAN NO?
LO MALO FUE AL LLEGAR A LA HABITACION A LAS POCAS HORAS DE HABER PARIDO, COMO ERA DOMINGO Y LA FAMILIA COMIA JUNTA PUES DIJERON: QUE HACEMOS DESPUES DE COMER? VAMOS TODOS A LA CLINICA QUE LA SUSANA HA TENIDO EL NIÑO!!!
YA ME VEIS A MI CON LAS PIERNAS DORMIDAS TODAVIA QUE CON PERDON SE TE ESCAPAN HASTA LOS PEOS, Y HACIENDO MI MEJOR SONRISA DE AGRADECIMIENTO POR LAS VISITAS...
EN CASA ES UN ROLLO PERO EN EL HOSPITAL, QUE VENGAN AL DIA SIGUIENTE!!!
NO DIGO PADRES Y HERMANOS PERO TIOS Y PRIMOS DE ESOS QUE HACE NI LO SE DE TIEMPO QUE NO VES.
BUENO ESPERO QUE LAS QUE ESTAIS ESPERANDO OS VAYA TODO BONITO.
BESITOS.

[Sibil·la]

doncs sirfit, tens raó tu també

nosaltres sí que tenim pensat avisar els nostres pares, i hi ha prou confi per demanar-los una estona sols, tots 3, abans que els "deixem" entrar a l'habitació. El primer dia, clar que vull que hi hagi els meus pares i sogres, i el meu germà i cunyat!

La resta de la família, com diu la sirfit, a partir de l'endemà. D'això segur que s'ocupa la meu mare, que quan em va tenir a mi (recordeu que és alemanya) li va venir un xoc de veure com a la seva companya d'habitació la venia a veure la família al complet! Ale! 20 persones allà al voltant del llit, parlant, rient, menjant! (eren altres temps)

[Lod]

De vegades la gent sembla que no hi estiguin del tot!!
No es fan càrrec de que la mare i criatura han de tenir un temps de descans obligatori???

Jo el dia que estigui embarassada i hagi d'anar de part, avisarem als papes i sogres (si no segur que ens maten!!) però a ningú més... ja se n'enteraran! en a mi no m'agrada la multitud i menys en un hospital! no no... sóc anti!

Bé, ja veurem el dia que ens toqui oi??

Apa noies... un petonet!

[xiara]

Ups... ara, despres de tot aquests comentaris veig que l'any passat, quan va neixer el fill d'una amiga meva, ens vam plantar a l'hospital (amb una altra amiga) i hi vam estar ben be una hora !!!!
Teniu raó que si no has passat mai per aixó, no et fas càrrec si fas nosa, si necessiten estar sols... Però com que ells ens van trucar que ja havia nascut i ens feia tanta ilu veure'l... Allà vam anar.
Ja veig que s'ha d'avisar a la família més, més pròxima i a la resta o els hi dius l'endemà o els hi fas saber quan ja et trobes més bé i en condicions de rebre visites.
Si és tant molest, crec que haurem de pactar-ho un silenci temporal amb la família més propera !!!!

[marchita]

Si,si pues yo os aconsejo q no lo digais a mucha gente....Si vierais mi parto no lo creeriais....Vino.....multitud de gente, las enfermeras del hospital de Barcelona estaban flipando me decian si habia venido todo el pueblo de Sant Cugat, como seria....que el niño perdio mas peso de lo normal y el pediatra obligo a las enfermeras a poner un cartel en la puerta de mi cuarto q decia: "visitas restringidas: pasar por control de enfermeria" y la gente se asustaba, no era mas q por controlar un poco pq Alex y yo estabamos echos polvo

[manumar]

Suposo que no en som concients fins que'ns hi trobem. Te que ser molt emprenyador, tu allà mig a l'altre mon mig aquest, amb el nen i tota la gent allà marejant i xerrant.
Espero que si algun dia en tinc algún sigui mes intim, a mi m'agradaria, tenir el meu fill amb el meu home i prou, a l'hospital tots dos, amb les contraccions, respirant, passant els últims instants abans de ser pares sols, i quan neixi el nostre petitó, disfrutar també d'aquests moments. Tots 3 sols i al cap d'un parell d'hores trucar als pares i l'avia.

[xiara]

Doncs, si, crec que és el més encertat !!!
Els avis ho han de saber, però no passa res si ho saben al cap d'un parell d'hores, no?