DOLOR DE PART, ES PER TANT??

[Mofletes]

Bon dia noies!

crissie!! moltes gràcies per l'enllaç, i pels ànims. Em sentía (bueno, i encar una mica), egoísta, per voler un part vaginal... però en fi... ho anirem assumint mica en mica, si la meva petita no es vol possar en cefálica!!! Quan tingui una estona, em llegiré l'enllaç de la Federació de llevadores, a veure si em tranquilitzo, i a veure que n'aprenc!! Per cert, no m'havia plantejat que el dolor de còlic podía ser contraccions... de fet la doctora em va dir que era còlic al runyo perquè la nena em pressionava el canto esquerre...Però que fan mal, tots dos runyons, o un només??? Una altre vegada moltissimes gràcies per les explicacions dels diferents tipus de dolors de part!!!!

damir gràcies per compartir la teva experiencia!! A més tu tens els dos punts de vista... cessària i sense... i bueno... hi ha sentiments que son inevitables... i una es pregunta (si finalment acaba en cessària), si una ha fet TOT LO QUE PODIA per tal que fos part vaginal... de fet d'aqui em venen els sentiments de "mala mare si es cessària"... però bueno. De totes formes, el que em comentes, és el que em pensava... que no té RES A VEURE la recuperació de cessària i la de part vaginal... i que el dolor del part vaginal es TOLERABLE, mentres que el de cessària... necessites medicació..... en fi, paciencia!!! ;)

Merci noies!

[Murrieta]

A veure com puc dir-hi la meva, ja que totes us heu expressat molt i molt bé...

Les primeres contraccions em van fer pensar que alguna cosa m'havia sentat malament. Però no. No eren gaire seguides, però no cedien de cap de les maneres. Quan vaig anar a la clínica per primera vegada, resultava que només havia dilatat 1 cm!

Curiosament, tornant aquell dia, vaig tenir contraccions una altra vegada, aquestes sí més doloroses i una miqueta més seguides.

Però no va ser fins la nit següent que no van venir les contraccions "de debò". Em sembla que mai en la meva vida havia estat tan adolorida!

A la segona visita a la clínica, la sorpresa va ser enorme: no tan sols estava totalment dilatada, sinó que a més a més... la nena ja estava començant a sortir! Així que cuita-corrents em van haver de portar a la sala de parts. Anava tot tan ràpid i avançat que no els va donar ni temps de posar-me l'epidural ni res de res. En aquell moment em vaig oblidar de tots els dolors i el meu cos va ser com si actués per si sol.

Després em van posar un parell de punts i llestos.

En resum: hi ha moments que literalment veus estrelletes i penses que no pots més, però sigui com sigui, te n'acabes sortint i després t'adones que tot l'esforç ha valgut la pena.

Molts ànims a totes!

[Ayrs]

Crissie, no ho dic pas per tu ni per les teves paraules ni molt menys, però es q m'he trobat a altres foros, que sembla que si no vols sentir i patir tot el procés o si acabes amb cesarea, es com si fossis mala mare o com si haguessis fracasat

Ostres feeling... qué bé que has definit com em sento ara mateix.... tinc la sensació de que si acabo amb cessàrea, serè una mala mare, i mai hauré viscut lo que es un "part de veritat".... aix.... com ens alteren les hormones noies!! Però no ho puc evitar... enlloc de pensar en que la nena vingui bé... em sento "egoísta" per voler un part vaginal com sigui!!! en fi....està clar que vui lo millor i lo mes segur per la meva nena... però no em consolen les paraules de la gent de "lo important es que la nena vingui bé"... HO SÉ... jo tb vui això.... però en fi... suposo que tinc sentiments contradictoris....és lo que té ser novatilla.....

Si pogués, a mi m'agradaria intentar part natural... però tinc por de no estar prou mentalitzada, o que el meu umbral de dolor no sigui tant alt com jo em penso, i acavi demanant l'epidural... però bueno, si aconsegueixo part vaginal, encara que sigui una miqueta instrumentalitzat, ja em donaría amb un "canto en los dientes"....

Jo encara no he tingut cap contracció dolorosa... només les d'assaig de BH, però cap altre... algún mal de regla, però molt lleu... el que si he tingut es colics al runyo.... la meva pregunta és... ¿¿el dolor de part es semblant????

Merci noies!!

Hola mofletes, no ets cap egoïsta, i estic convençuda que no vols un "part vaginal com sigui". Oi que si el teu fill necessita nèixer amb cesària ho acceptaràs tot i que no és el que vols? Oi que no diries: m'és igual, jo vull vaginal? De fet, el desig de parir vaginal comporta el fet de que no s'ha necessitat cesària, de que el nadó està bé. Desitjar que el teu fill estigui bé en tot moment, no voler una cirurgia... no es gens egoïsta.

Respecte al que diu la Crissie, que estic totalment d'acord amb ella, però volia puntualitzar el tema dolor no és patiment. Dolor no és patiment sempre i quan et mentalitzis, acceptis el procés i ho vulguis viure, i tinguis un ambient favorable i un bon recolçament. Difícilment una dona que vagi al part amb por al dolor ho viurà sense patiment, personalment per mi, una de les formes més cruels de violència obstétrica és negar la peridural a una dona que la necessita. Però té molt més a veure amb la por i com aquesta ens fa posar-nos tenses, que amb el dolor propi del part. Per viure un part sense patir t'has de sentir mimada, que el teu benestar i el teu confort (i per tant els del teu nadó) són el centre del procés.

Penso que és molt important saber això, perque si no ho tenim, parim pensant que allò de que dolor no és patir és fals i ens podem sentir enganyades.

I tema voler o no sentir el part... quan ens quedem embarassades volem un fill, no un part. És important saber que un part fisiològic respectat (el fet de fisiològic no és suficient) és la manera més segura de parir i de nèixer, però és una experiència prou intensa físicament com per a que no pugui ser una obligació ni molt menys. sobre tot per la por social inculcada, la idea de que dolor = malaltia = problema. És molt normal, portem tota una vida en que cadascú dels nostres dolors és degut a una malaltia o a un cop o ferida... cal molta feina per desfer aquesta relació, i entendre que cada contracció és una senyal de salut, de lo increiblement capaces que som com a dones de fer un pas més en aquest impressionant procés de portar un fill al món. Gestar dins teu un nou ser humà és increíble, un procés super complexe que és possible perque el nostre cos està ben dissenyat. Així que només amb això, neixin com neixin, les dones ens hauriem de mirar amb admiració.

I tenir un part "natural" no és simplement anar a l'hospital i dir que no vols peridural. Tal i com funciona avui dia l'atenció al part, comporta informar-te molt, responsabilitzar-te del procés i fer una selecció de qui t'atendrà el part, ja sigui quin centre o quin professional.

Personalment, quan has vist dones que quan parlen del seu part no poden contenir la seva emoció, perque han tingut el recolçament per fer-ho, i han sortit del procés sentit-se capaç de tot, m'agradaria que totes les dones tinguessim l'oportunitat de rebre els fills així. Ho comparo amb la maternitat en sí. No són tot roses i violes! I em sembla una experiència vital. Però no tothom sent aquesta necessitat. Però en tot cas, la necessitat ha de ser vostra, per convicció, no pel que comentaris aliens us facin sentir.

[crissie]

Uau Ayrs!!! Que bé que t'expresses noia!!!!

Sisisisi! Totalment dacord en tot el que has dit i sobretot en el que fa referència al meu comentaria de dolor no és igual a patiment: Perquè sigui així s'han d'ajuntar totes les premises que dius tu: Convenciment que és el que vols fer, responsabilitat dels actes propis, no tenir por al nostre cos i al procés, etc..

[cositina]

Bueno noies doncs finalment jo tambe he tingut part natural. Es enq volia pero ha estat quasi a la força, prque vaig arribae dilatada de 10 cm al hospital: si no, confesso q haguws posat epidural. Ara a toro passat penso q l'hagues cagat molt perque realment va ser molt mes dolorosa la dilatacio q no pas l'expulsiu. La meva dilatacio va ser increiblement rapida, si el dolor hagues durar hores i hores no se si hagues aguantat.
Aqui (final de la pagina) he escrit la cronica del part
viewtopic.php?nomobile=1&f=85&t=38193&start=3920

[Mofletes]

Hola noies!

Nomes entro per donar-li a ayris les gracies per les seves paraules. M'ajudaran a reflexionar sobre el dolor i el patiment!! Que ben escrit i expressat que esta tot!!

Com de perdudes ens trobem les novates!! I es que no tothom que volem i desitjem un fill tenim clar com volem que aquest arribi al mon!!

Tant de bo en la próspera visita em diguin que la nena ja no está de nayges i que podré intentar el meu dessitjat part vaginal!!

Cositina molt bunica la teva experiencia! Enhorabonaaaa

[crissie]

Cositina, ja t'ho he dit, peòr ho repeteixo!! Felicitats epr aquest part tant intens i per la maternitat!!!

Noies, avui m'ha arribat aquest post desde la pàgina del colegi de llevdaores i m'ha agradat especialment perquè és un post sense judicis ni normes on explica estrictament el tema de l'epidural. Si us interessa, aquí us el deixo: http://matronaonline.net/usar-o-usar-ep ... -el-parto/

[JOBAAL]

Hola!
Per la meva experiència... et diria que si que és per tant. Jo he tingut 2 fills, el primer vaig aguantar les contraccions fins als 8,5cm de dilatació fins que em van posar l'epidural (no tant pel mal que em feien sinó per la por al desconegut del que vindria després) i va ser vaginal amb espàtules, i aquest segon l'he tingut per part natural, per una banda ja era el que jo volia i per l'altra perquè en el moment en què em vaig "rajar" i vaig demanar l'epidural, van veure que no me la podien posar al tenir les plaquetes baixes... Així que vaig haver de passar per l'aro si o si.
El dolor que vaig sentir amb aquest segon és indescriptible. Val a dir que no va ser un part gaire normal ja que a les 12,30h del matí trencava aigües i començaven les contraccions i a les 15:04h de la tarda ja tenia al meu nino en braços. Al anar tot tant depressa i dilatar tan ràpid, les contraccions eren molt i molt seguides, així que no tenia temps per descansar, era tot pujar i baixar i tornar a pujar, sense descans entre una i altra.
Et podria dir que el mal vindria a ser cap al final, tal i com jo ho sentia, com si m'obrís en canal per la meitat del meu cos. Em feia tant de mal (sumat a la por que no ajudava gaire), que cridava com si se m'anés la vida a cada "pujo". Cridava i cridava fins a quedar-me sense aire, sempre ho comparo amb com cridaries tu si saltéssis d'un avió i t'adonéssis que el paracaigudes no s'obre...
Al moment de l'expulsiu, com que veus que la feina ja està feta, del mal ja ni te'n adones (al menys en el meu cas). Tenia tantes ganes de veure al meu petit, que vaig empényer i empényer fins que finalment vaig notar que sortia i tot seguit vaig tenir una sensació de pau que em va fer oblidar tot el dolor.
Resumint et podria dir que fa mal, clar que fa mal, i molt. Però és un dolor que voreja el teu límit, i per suposat que ets capaç d'aguantar-lo, de fet el cos el tenim dissenyat per a fer-ho. Si decideixes de tenir un part natural, mentalítza't per a això, perquè no tot són flors i violes. Ara que comparant tots 2 parts, em quedo amb aquest 2n (no puc dir que hi passaria 10 cops per l'experiència, però no sé perquè sento que alguna cosa ha fet canviar en mi...)

[Ayrs]

A mi em va passar a l'inrevés, Jobaal, al primer part no tenia descans entre contraccions i va ser llarg, i al segon va ser ràpid però tenia pauses entre contraccions i tot i ser una dil·latació de 3 hores, per a mi va ser totalment suportable. Qué curiós!

En els dos casos considero que els meus parts no són especialment dolorosos (no sé si viuré un altre, potser si es dóna el cas, ja no puc dir el mateix) però també sé que hi ha dones que sí els tenen de molt intensos en aquest sentit. Per això no ens em de comparar amb si altres dones poden o no, el cos pot, però cada dona té el seu límit. Segur que hi ha dones que sense haver "aguantat tot el seu part" han suportat més dolor que jo visquent el meu sencer.

Els majors enemics d'una primerenca penso que son precisament la por a que vagi a més i el cansament.

[Xop]

[quote="Ayrs"

Els majors enemics d'una primerenca penso que son precisament la por a que vagi a més i el cansament.[/quote]

Exacte!

I, tal com deia la gran Consuelo Ruiz; "Si fuera factible evitar el miedo al parto, el dolor desaparecería automaticamente. El dolor ha sido creado e institucionado por la ignorancia, y se mantiene porque constituye un formidable instrumento de poder"

[feeling]

Bon dia noies,
Acabo de veure a les noticies el cas d'una dona als EEUU, q explicaben com anecdota.
S'habia posat d part de cop i es veu com el marit la porta a l'hospital rapidament (sembla q portaba una camara no se on i l'anaba gravant)...
La pobre donaba uns crits que tela... i el marit es reia (manda wuevs)!!! Doncs es veu com baixa del cotxe a la porta de l'hospital i el cap del nen ja estaba fora!!!! Alla mateix el van treure i ban fer tot el q tocaba, però quin mal cos m'ha deixat... Me he imaginat q em pasaba a mi i m'he cagat jejeje!!!

[Clara13]

Bon dia noies,
Acabo de veure a les noticies el cas d'una dona als EEUU, q explicaben com anecdota.
S'habia posat d part de cop i es veu com el marit la porta a l'hospital rapidament (sembla q portaba una camara no se on i l'anaba gravant)...
La pobre donaba uns crits que tela... i el marit es reia (manda wuevs)!!! Doncs es veu com baixa del cotxe a la porta de l'hospital i el cap del nen ja estaba fora!!!! Alla mateix el van treure i ban fer tot el q tocaba, però quin mal cos m'ha deixat... Me he imaginat q em pasaba a mi i m'he cagat jejeje!!!

Ostres jo també ho acabo de veure i he tingut el mateix sentiment de por...mare meva com crida la noia...

[Ayrs]

Tinc la curiositat de si a les companyes que ja han passat pel part "natural" també les espanta els crits que fa. No sé, penso que quan saps que és el que es sent, en aquest moment que ho escoltes no t'espantes sino que t'identifiques i sents com una mena de solidaritat. Vaja a mi em passa.

[damir]

Bon dia noies,
Acabo de veure a les noticies el cas d'una dona als EEUU, q explicaben com anecdota.
S'habia posat d part de cop i es veu com el marit la porta a l'hospital rapidament (sembla q portaba una camara no se on i l'anaba gravant)...
La pobre donaba uns crits que tela... i el marit es reia (manda wuevs)!!! Doncs es veu com baixa del cotxe a la porta de l'hospital i el cap del nen ja estaba fora!!!! Alla mateix el van treure i ban fer tot el q tocaba, però quin mal cos m'ha deixat... Me he imaginat q em pasaba a mi i m'he cagat jejeje!!!

No he vist el vídeo, però em puc imaginar els crits. minuts més i arribo com ella. Vaig entrar a hospital que ja li tocaven el cap al nen. Jo devia xisclar com una boja pq només sentir-me la recepcionista em va fer passar directe, sense agafar-me ni la tarjeta sanitària.
Jo no recordo passar por del dolor, els xiscles et surten de dins, és incontrolable.

[neuetes]

Podeu possar el link del video? m'agradaria veureu-ho.

[feeling]

Jo l'he vist a les boticies de Tele5, igual si mires a la web el tenen allà...

[Ayrs]

Si poses "noticia mujer parto" a google de seguida surt.

[neuetes]

L'acabo de veure. M'ha encantat! quina experiència més intensa!!

I en quan als crits, jo també hagués cridat d'aquella manera lligada al cotxe a les contraccions més doloroses del final. A més, el pitjor que hi ha és que et reprimeixin els crits si tens ganes de cridar, hi ha dones que criden i d'altres que no, com quan fas l'amor.

[rateta2013]

Tinc la curiositat de si a les companyes que ja han passat pel part "natural" també les espanta els crits que fa. No sé, penso que quan saps que és el que es sent, en aquest moment que ho escoltes no t'espantes sino que t'identifiques i sents com una mena de solidaritat. Vaja a mi em passa.

Jo vaig tenir part natural, vaig patir i cridar. No suporto veure videos de parts, només els gemecs ja em fan angunia. No podria ser llevadora...

[Ayrs]

Tantes formes de sentir com dones. Gràcies rateta.